És una evidència quotidiana que tenim problemes profunds de planificació a la nostra societat.
L'habitatge -avui de rabiosa actualitat-, el cicle de l'aigua, l'energia, el medi ambient, la mobilitat, i molts d'altres son parts de la nostre societat que els hi manca planificació, amb la demografia sempre com arrel bàsica de molts dels dèficits i problemes.
Darrere de tot es patentitza sempre la manca d'una planificació rigorosa i realista.
Fa més de vint-i-cinc anys que un H.Conseller conservador sentenciava: "quan l'Institut Cartogràfic ho tingui tot cartografiat, ja no es podrà fer res".
Aquesta afirmació era l'octau d'iceberg d'una visió liberal extrema, que intuïa que la mesura era inici de la seqüència mesurar-reflexionar-actuar, pròpia del mètode científic, i que podria perjudicar els interessos de qui no els agraden les regles d'ordenació del territori perquè així creuen tenir més llibertat d'actuació sobre el mateix. Avui, afortunadament aquesta visió ja ha periclitat.
Però en general, als catalans no ens agrada planificar. Segurament aquesta reluctància té diverses arrels, la més probable és deguda al fet que mai hem tingut capacitat pròpia per planificar-nos i sempre hem hagut de sotmetre-ho a autoritats alienes i no pròpies.
Sense remuntar-nos a períodes anteriors a la democràcia actual, podem identificar dos sistemes de planificació, una macro i un altre micro.
Primer Sistema: el planejament territorial
- El Pla General de Catalunya aprovat el 25.7.2006.
- Els Plans Territorials parcials:
. Alt Pirineus i Aran: juliol 2007
. Ponent: Juliol 2007
. Comarques Centrals: Setembre 2008
. Camp de Tarragona: Gener 2010
. Metropolità de Barcelona: Abril 2010
. Terres de l'Ebre: Juliol 2010
. Comarques Gironines: Setembre 2010
. Penedès: Avantprojecte, gener 2024
El planejament territorial, molt abreujadament, categoritza tres sistemes d'ordenació del territori. Per sintetitzar, els seus continguts podem veure que contenen:
- Espais Oberts: protecció especial i les ordenacions específiques.
- Assentaments urbans: nuclis, extensions i àrees especialitzades.
- Infraestructures: Mobilitat i transport, cicle de l'aigua, energia, recursos i xarxa digital.
Com pot veure's estem ancorats encara en els resultats del septenni del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, encapçalat per l'H.C. Quim Nadal i el secretari de planificació territorial Oriol Nel·lo (2003-2011). Foren set anys d'avenç planificador, donat que fins aquest septenni lluminós no s'havia publicat gairebé res transcendent i després encara estem en sequera.
El creixement produït en aquestes dues dècades darreres 2000-2024, és el període més actiu en creixement demogràfic -més de dos milions de nous habitants- de la història recent, i de la consegüent ocupació del territori. En aquest període s'ha abordat el creixement inevitable sols amb instruments urbanístics, sense tenir en compte un ordre superior lògicament, com és el planejament General i Territorial.
Podem preguntar-nos per què??. Segurament la resposta és la correlació de forces municipals on els alcaldes són protagonistes.
Segon Sistema: el planejament urbanístic metropolità de Barcelona.
Aquest territori és el més delicat, per població i riquesa territorial, a Catalunya. Encara avui és vigent el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), aprovat pel tàndem Albert Serratosa - Joan Antoni Solans el 1976, en plena transició, amb un poder central ocupat en els seus propis problemes. Ha patit més de 1200 modificacions, per tant, està totalment desdibuixat, mai millor dit.
Podem preguntar-nos per què??. Segurament, encara que quaranta-set anys després la tecnologia ens permet molta més concreció i definició, aquesta delicada i decisiva concreció es deixa a l'urbanisme municipal de cadascun dels municipis Metropolitans.
La nova planificació que hauria de substituir-la és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), del que es van aprovar el 23 d'abril del 2023 els documents d'aprovació inicial (quaranta-set anys després ¡¡). Aquest és un dels errors més identificats de la present democràcia.
Però, cal dir que s'ha deixat a la responsabilitat municipal el dibuix de detall a escala 1:1.000, i el visor cartogràfic existent té una base genèrica 1:5.000. Un cop més es fa desistiment de responsabilitat en la concreció mètrica de la planificació.
Podem veure-ho a la web de l'AMB:
https://smartcity.amb.cat/portal-pdu/propostes
Recentment(1.10.2024), l'Oriol Estela Barnet, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, parlant de Barcelona, centra la situació tot dient:
"Som en un moment de cruïlla en què determinats fenòmens possiblement associats a l'èxit que ha tingut aquesta ciutat van arribant a un límit d'esgotament. A la premsa i als plens municipals, s'hi debat sobre turisme, sobre seguretat, sobre immigració, sobre economia, sobre urbanisme...". Però Estela hi troba a faltar un debat determinant: "la vertebració territorial del Principat. Quin model territorial volem com a país és la pregunta. És la pregunta que no surt als debats, ni l'he vist quan s'ha parlat de les prioritats del nou govern, no ho veig als diaris, no ho veig enlloc"
És un desistiment de responsabilitats gairebé total per part del Govern i el municipalisme, i la conclusió immediata és: "No ens agrada planificar", raons: és difícil, controvertit, lent, legalment impugnable, etc.. i no genera resultats a curt termini.
Sols gegants com Serratosa, Solans, Nadal, Nel·lo, i d'altres, s'hi han realment responsabilitzat fins ara, en democràcia.
Però la necessitat de planificar subsisteix i no es pot amagar. Recentment, el 24.4.2024, dos col·legis professionals de molta rellevància en el fet territorial, el d'enginyers de camins i el d'enginyers industrials han publicat un document conjunt amb el títol: "Rigor, coneixement i expertesa. Cinc consensos nacionals per a la Catalunya del 2050", adreçat al govern que ha sortit de les recents eleccions al Parlament de Catalunya el 2024.
https://www.eic.cat/sites/default/files/Document_%20Consensos%20Nacionals%20Catalunya%202050_DEF.pdf
Document de gran interès que sintetitza les seves idees en quatre pàgines. En la pàgina primera afirma que "esgotades les planificacions que es van fer en el seu moment en matèria d'urbanisme, infraestructures i aprofitament de recursos, és moment de tornar a pensar en gran".
També demana: "que es regeneri la tradició de planificació del país que ha tingut històricament la Generalitat, desbordant, fins i tot, les seves pròpies competències", en termes generals i en termes de planificació general. I segueix: "El Consens Nacional en Infraestructures ha de permetre una planificació estratègica del país amb l'objectiu d'aconseguir uns serveis públics resilients i estructurants que siguin capaços de garantir, també sota condicions adverses, la disponibilitat d'aigua, d'electricitat, de mobilitat, d'habitatge, i reordenar els serveis sanitaris, socials, escolars o universitaris."
Ambdós col·legis constaten les planificacions exhaurides i en demanen de noves.
En definitiva: volem ser un País modern, però tenim tics de país invertebrat i un dels aspectes més punyents és aquesta desconfiança estructural cap a pensar "en gran", ja que això implicaria planificar el futur per tal de garantir succesius presents.
Per aquesta raó, cal un govern que ell mateix es consideri fort en conviccions, i practiqui el poder que les urnes li han donat, per dèbil que sigui la seva majoria, la qual cosa implica administrar i també governar. Amén.
PS1: Recentment, el govern Danès ha aprovat un pla per plantar 1000 milions d'arbres en vint anys, reduint de retruc el 10% de les terres conreables, com a element de lluita contra el canvi climàtic galopant que constaten. Per a nosaltres llatins, més enllà del fet mateix lloable, l'admiració real és que son capaços de planificar un projecte a vint anys, projecte amb termini no possibles mentalment a la nostra societat actual.
TEMPUS FUGIT
(1121) octubre 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada