ACTE FABRA-EIC-10.5.2018.pdf

INSTRUMENTS DE L'ENGINYERIA EN INFORMÀTICA AL SERVEI DE LA LLENGUA CATALANA. UN TESTIMONI DEL C.C.U.P.B. AL P.I.E.

Jaume Miranda i Canals. Enginyer Industrial (Dr.h.c.)

1. Introducció.

El Professor Josep Amat i Girbau, en nom del Col·legi - Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, m'ha convidat a participar en aquest acte per celebrar el 150è aniversari del naixement del mestre Pompeu Fabra i Poch, invitació que agraeixo i que m'honora.
Voldria també advertir que la meva contribució és testimonial d'un període curt de temps, pel que fa a les activitats que es portaren a terme en el CCUPB (Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona) a l'època, on es pensaren i dissenyaren les primeres eines informàtiques en el període 1979-1986 que posteriorment creixeren i es van multiplicar amb ple adveniment del Govern de la Generalitat de Catalunya, fins a la creació, l'any 1986, del P.I.E. (Programa d'Informàtica Educativa). Aquells temps on tot era possible i la creativitat era una constant, aquells temps són els que intentaré descriure amb la màxima fidelitat que el record i la documentació disponible em permeti.

2. Els primers anys 1979 - 1982. La secció d'ensenyament assistit per ordinador al CCUPB.

Els projectes d'ensenyament assistit per ordinador aborden l'estudi de les aportacions que la informàtica pot fer com a element instrumental en el sistema educatiu català i en català.
Els projectes principals inicials l'any 1979-1980 els podem sintetitzar:

1. a)  Projecte ACTIU (Aprenentatge del Català mitjançant la utilització de Tècniques Informàtiques) comprenia el desenvolupament de materials en català. Els primers mòduls corresponien a CATALÀ-I (Ortografia bàsica) i CATALÀ-II (Morfosintaxi). Posteriorment es van crear una plèiade de mòduls i materials diversos.

2. b)  Projecte ESETI-MACA. Es van desenvolupar màquines educatives basades en els primers microordinadors.

3. c)  Ensenyaments d'informàtica, integrats en un instrument docent en català del CCUPB com fou el Cicle d'informàtica Aplicada.

En termes de projecció internacional, es va prendre part en l'organització del Congrés Mundial sobre Informàtica i Educació (WCCE ́81) a Suïssa, el Juliol del 1981, on en Martí Vergés fou membre del Comitè de Programa del Congrés.

1

L'any 1981 s'iniciaren els següents projectes:
a) El projecte ACTIU segueix i desenvolupa els següents mòduls.

-Barbarismes lexicals.
-Barbarismes en locucions i frases fetes. -Sistemes de derivació i composició de mots. -Evolució del català i variants dialectals.

b) MACA - HARD. Disseny de configuracions especialitzades i desenvolupament de pantalles amb caràcters especials (catalans) i gràfics a baix cost.

c) MACA - SOFT. Programari de base educativa basat en microordinadors, especialment orientats a la transportabilitat alfanumèrica i gràfica.

L'any 1982, el projecte ACTIU, ja madur, va desenvolupar:

• -  Programari per a treball amb bases de dades especialitzades en lèxic català.

• -  Programari de tractament de Bases de dades relacionals.

• -  Programari d'intercanvi d'informació digitalitzada.

• -  Programari de modelització geomètrica.

• -  Programari de disseny geomètric.

  I en termes didàctics en català,

• -  10 mòduls d'història dels Països Catalans.

• -  Mòduls de lèxic:

  Fauna, nivell elemental i avançat.
  El cos, nivell elemental i avançat.
  Topònims i antropotopònims (Universal i Països Catalans)

  I, també amb una orientació cap a la normalització, se signa un acord amb la Direcció General d'Ensenyament Universitari de la Generalitat per a la realització d'un estudi ja auto explicatiu en el seu títol "Relació, anàlisi valorativa de recursos materials i didàctics per a l'ensenyament assistit per ordinador". La P.I.E. es dibuixava sobre l'horitzó.
  Tot aquest període seminal fou dirigit per en Martí Vergés i Trias i implementat per en Jordi Castells i Prim (responsable de la Secció) i en Carles Castellanos ( investigador col·laborador), amb altres col·laboradors i becaris. Van ser molt pocs, aferrissats, produint uns resultats ingents.

2

3. Període Constitutiu. 1983-1985.

Des de l'any 1983 el Departament d'Ensenyament té una clara consciència de la importància de les aportacions de la Informàtica en l'educació a Catalunya. Es va posar en marxa un pla de formació del professorat amb cursos intensius de 800 hores de duració per a uns 25 professors l'any en règim de comissió de serveis durant tot un curs escolar complet. El criteri, on Vergés coincidia totalment, era tenir en compte les dotacions docents pròpies, coneixent que era el camí més difícil i atacant directament el problema de trametre el coneixement al personal existent. Cal reflexionar-hi un instant, altres administracions desconfiant dels propis, crearen un cos especialitzat en informàtica que eren els escollits, generant de manera immediata un cert rebuig dels destinataris de l'adveniment de les noves tecnologies.

En Vergés treballant-hi des de 1981-1982, deixa el CCUPB el 1980, té una visió integral i omnicomprensiva de l'ensenyament assistit en català. Va impulsar que a Catalunya ningú es quedés despenjat de la revolució que era la digitalització de l'Ensenyament en català. Això es va concretar en el fet que no se seleccionaren Centres (tipus Model, Experimentals, etc.), ans al contrari es va dissenyar un Pla per la cobertura total de l'ensenyament Secundari. Considerava que el P.I.E. havia de cobrir la Secundària en totes les seves variants, el B.U.P., la F.P., el centres de la Reforma, etc. incloent els Centres de Recursos Pedagògics, bàsics com motors especialitzats en la modernització de l'Ensenyament.
Cal dir també que en aquest període, en l'àmbit de la E.G.B., es van iniciar diverses experiències, per exemple, en l'ensenyament de les matemàtiques amb el sistema TOAM amb deu centres fixos i una aula mòbil, o l'experiència LOGO en set escoles que funcionaren fins a 1988.

4. El P.I.E. Pla d'Informàtica Educativa. 1986.

Els processos formatius desenvolupats en el període 1983-1986 van ser un pont fins a la fi del curs 1985/86 quan arriba el P.I.E. (DOG.660.de 12.3.1986. Decret 31/1986 de 30 de Gener) que seria l'inici formal i real de la informàtica educativa a Catalunya. A la seva arribada ja existia una mínima infraestructura humana i de coneixement pel que fa a la Formació Professional amb actuacions a 75 centres amb una base de 250 màquines tipus PC.

El Decret PIE va establir un àmbit específic per a nivells no universitaris, i omnicomprensiu en Secundària, i va impulsar i determinar que:

• -  Cal desenvolupar la capacitat de plantejar i resoldre problemes, i cal impulsar la intuïció i la creativitat. Conceptes i accions molt estimades per en Vergés.

• -  Promocionar l'ús de l'ordinador com recurs, no com a objectiu en si mateix, per tant es distancia dels informàtics de cos.

3

• -  Potenciar la incidència de la informàtica com a ciència i tecnologia en els curricula, per tant insisteix en la democratització de l'instrument.

• -  Crea un Gabinet d'informàtica educativa on es pot reunir la pedagogia, la formació reglada i la difusió i és on la coordinació i els programes de formació es determinaran. Es tracta de lluitar des de l'inici contra la descoordinació i babelització.

• -  Crea un Centre de desenvolupament i homologació de recursos d'informàtica educativa, com òrgan de suport a les aplicacions de la tecnologia a l'ensenyament. Es funda de fet, un laboratori d'innovació i certificació.

• -  I es determina que cal establir un marc de col·laboració amb la indústria i els proveïdors dels serveis per a l'elaboració de "Software" (probablement el primer cop que el mot surt al DOG) i la producció d'equipaments informàtics (tothom és molt conscient que la catalanització del maquinari serà un problema feixuc).

En un temps rècord del 30.1.1986 data del Decret, fins al 12.3.1986 data de l'Ordre, on s'estableix l'estructura organitzativa amb la finalitat de proveir al PIE dels recursos materials i de personal pel seu desenvolupament. I tot seguit per Ordre del Departament d'Ensenyament de data 1.4.1986 es nomena al Dr. Martí Vergés i Trias director del P.I.E., ordre signada pel H.C. Joan Guitart i Agell.

Vergés va incorporar un equip de col·laboradors ampli i multidisciplinari on cal destacar el seu col·laborador inicial més directe al CCUPB, el Dr. Jordi Castells i Prim, enginyer industrial, amb una formació específica en l'ensenyament assistit per ordinador a la Universitat de Leeds (Anglaterra), referència europea a l'època. El PIE dins del Departament d'Ensenyament va generar una confiança real i el projecte generat va reeixir de manera immediata. Les inversions pel període 1986-1989, el primer trienni, van ser de 1812 milions de pessetes de Capítol VI (Inversions) quantitat molt important a l'època, a part del capítol-I (Personal) i capítol-II (Despesa) també molt quantioses. Es van instal·lar més de 3500 ordinadors, amb les corresponents adaptacions al català, més de 1200 impressores adaptades, 300 mòdems i 65 multiplexors. Tot això fou possible mercès a un projecte sòlid, creïble i acollit amb entusiasme pels diversos estaments del professorat d'ensenyament secundari que finalment serà determinant, tot plegat, per obtenir el convenciment polític.

Situem-nos tecnològicament l'any 1986. L'any 1981 es defineix el protocol TCP/IP i la paraula Internet es crea, i el 1991 s'anuncia públicament el World Wide Web per part de Tim Berners-Lee i altres. L'equip PIE va visualitzar que calia arribar a tots els centres de Secundària, de tot Catalunya, de manera telemàtica, recordem que estem en una època pre-Internet, per això es defineix de manera immediata la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) que en el 1989 va iniciar-se amb 200

4

centres connectats. El sistema basat en un servidor Honeywell-Bull era fruit del conveni signat el 26.7.1986 amb aquesta empresa, el govern Francès i la Generalitat.
Els ordinadors dels professors tenien 64 KB. de memòria central, un disc de 20 MB., un floppy disc, i un monitor alfanumèric color. Aquesta configuració, avui 27 anys després, convida a un somriure, però sots ratlla més encara l'esforç gegantí que es va dur a terme, amb sòlids criteris de racionalitat com els següents:

• -  Descentralització geogràfica.

• -  La formació com base per l'èxit del projecte.

• -  Pertorbació mínima de les activitats docents.

• -  Compartir les experiències i projectes

  Aquests criteris van produir uns resultats excel·lents.

  A l'inici dels anys 1990 de l'ordre de set mil professors de secundària i d'Educació General Bàsica s'havien iniciat en la informàtica en català, amb tota la documentació en català i els recursos pedagògics (programaris) en català. Cal fer un especial esment als programaris de base en LOGO, GWBASIC, i PASCAL; amb la generació de productes en més de 75 branques disciplinàries, amb els seus propis desenvolupaments de programaris aplicatius i continguts, i una gran diversitat d'eines educatives en una enorme varietat de matèries distintes, amb més de 40.000 recursos educatius.

  La P.I.E. també va tenir en compte la catalanització dels sistemes operatius, primer el MS-DOS i després el primer WINDOWS (1992), amb canvis profunds en la interfase d'usuari i amb la substitució de micro codi en teclats i pantalles, via acords amb Microsoft. Això va comportar canvis lexicogràfics en els ordinadors estàndard que posteriorment es generalitzarien.
  Aquesta intensa activitat, ja incorporada a l'activitat del Govern, va tenir una directe propagació a la indústria i la societat. El primer verificador- corrector sota MS-DOS, creat al P.I.E., fou molt popular a l'època, ajudant a la catalanització de la societat digital que aleshores s'albirava, i va iniciar una indústria plena de grans realitzacions. SOFTCATALÀ, per exemple, un corrector ortogràfic de qualitat, nasqué amb connexions amb les eines ofimàtiques més comunes, tan residents, com al núvol (Google Docs, Office-Word, etc.). Això va significar la globalització de la llengua catalana en l'ecosistema informàtic a Catalunya i al món. Avui 25 anys després, una innombrable quantitat de recursos en la traducció, correcció, diccionaris, aplicacions, ajuts per a traductors, el català és integrat en els ordinadors i mòbils, tutorials, i tot és estès en tot tipus de sistemes operatius, categories i fabricants.

5

5. La fruitosa realitat actual. Del CCUPB a la FIB. (​www.talp.upc.edu)

​
Avui la UPB és la UPC, com era el ferm desitgi en els anys 1970, i la UPC, via la seva Facultat d'informàtica FIB, segueix treballant no sols en la normalització de la llengua, que sempre ens caldrà, ans en l'exploració de la multiplicitat de nous camps de coneixement connexe. Sols esmentarem alguns desenvolupats dels a la FIB via el seu Laboratori "Center for Language and Speech Technologies and Applications (TALP)", que treballa intensament en els sistemes de reconeixement de la parla, que és una part de la intel·ligència artificial que té com a objectiu permetre extreure coneixement de la comunicació entre humans i entre humans i ordinadors. És un univers de coneixement lingüístic, on sols esmentarem algunes de les tecnologies en desenvolupament:
ASR (audio & speech recognition). Reconeixement de la parla.
BIOMETRICS. (Speaker & language caracterization). Identificacions de llengua i persones.
DATA. (Speech & Language resources). Extensió de la parla.
IE & IR (Information extraction and retrieval). Contextualització i connectivitat.
MT (Machine translation). Traducció automatitzada.
NLP (Natural Language and analysis tools). Anàlisi del llenguatge natural.
TTS (Text to speech synthesis). Metadatització.

La llengua part integral de la nostra essència avança en els camins, també tecnològics, del s. XXI.

6. Testimoni final d'agraïment.

El Govern de Catalunya l'any 2002 va distingir a en Martí Vergés i Trias amb la Creu de Sant Jordi, i va sintetitzar el seu agraïment en el següent text:
"Enginyer industrial. Pel paper que ha tingut en la formació de les primeres generacions de professionals de la informàtica a Catalunya i per l'impuls que ha donat a aquest àmbit en mitjans universitaris i des de l'Administració en el camp de l'ensenyament. També destaca, al respecte, la seva tasca pionera pel que fa a la implantació de nous instruments que han contribuït a la normalització del català en un sector d'interès estratègic."

Perfecta síntesi de la seva vida en favor del coneixement i del seu País.
Voldria donar testimoni també d'agraïment als pioners del CCUPB i de la PIE. Si a espatlles de gegants com Pompeu Fabra i Poch (+1948), enginyer industrial, filòleg, catedràtic, i Honorable Conseller a l'exili i d'en Martí Vergés i Trias, enginyer industrial, matemàtic, catedràtic i geni, hem arribat fins avui, a pesar de la nostra història, és clar que mai no morirem. Amén.

Tempus Fugit.

6