dilluns, 12 de setembre del 2022

LA LITERATURA COM A SÍNTESI.



Hi ha un conjunt d'obres que sintetitzen el coneixement i l'experiència que l'autor vol trametre, o bé simplement és la manera com vol expressar-se. Julien Gracq a "Nusos de vida" ens introdueix en una seqüència ordenada per criteris macro que pot llegir-se iniciant la lectura per qualsevol pàgina.

De fet, és molt vell el gènere epistolar, un exemple paradigmàtic és "El fil del collar: Correspondència" de Gustave Flaubert, que és una pura delícia, que encara que les lletres tenen dates pot llegir-se a l'atzar sense cap pèrdua de contingut. A l'inrevés, és un divertit al·licient obrir el més 600 pàgines i rebre una dosi, o una perla del collar, que és autocontinguda i normalment un plaer per l'intel·lecte.

De fet, aquest tipus d'obra sintètica té una forta component itinerant, amb la doble component itinerant en el temps i l'espai. 

Llegir a Juli Cèsar a la "La guerra de les Gàl·lies" és acompanyar-lo per la geografia recorreguda i el camí del seu pensament.

Sigui una perla del collar de Flaubert o una carta de Cèsar escrita en campanya a peu dret, la síntesi del pensament és la més intel·ligent de les opcions literàries. 


La generalitzada afecció per l'anàlisi i el poc afecte per la síntesi mereix una reflexió personal que sempre és difícil de fer.

TEMPUS FUGIT.
(222)
28.9.2022


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada