Encara que sembli gran la distancia entre ambdues genialitats, al llarg de la història, les dues genialitats han tingut moltes i cèlebres connexions. Alguns d'ells formen part de la vida quotidiana i han esdevingut referents en la nostra cultura occidental. Tenim tres exemples molt propers i coneguts per la majoria; Gai Juli Cèsar, Charles André de Gaulle i Winston Spencer-Churchill. Podem veure les seves moltes connexions.
Comparteixen un tipus de bressol i vida aristocràtica. Juli Cèsar nasqué en una família patrícia que l'incardina en la noblesa des del seu naixement (12 de juliol de l'any 100 aC), a divuit anys ja era oficial militar a l'Àsia Menor. Charles de Gaulle (22 de novembre de 1890) provenia d'una família noble de Normandia i pare, oncle i avi eren historiadors, fet que va influir poderosament en el jove de Gaulle. I, Winston Churchill (30 de novembre de 1894) vuitè duc de Marlborough.
Aquests orígens no són determinants, però expliquen en part les actituds comunes. Conèixer que ets part d'una família antiga, dotada de béns materials i que t'ha permès entrar en l'educació més elitista de l'època forja el caràcter i et situa per sobre de moltes circumstàncies.
Una característica del seu geni és la capacitat gairebé sobrehumana de tenir temps per fer una tasca literària, a més de la pròpia de la seva vida monumental.
De Cèsar d'entre les seves obres que han arribat avui dia a nosaltres "la guerra de les Gàl·lies" és un clàssic de la nostra cultura. Des de l'inici del segle XIX tots els currículums dels batxillerats europeus han tingut aquesta obra com text d'examen. De fet, sembla cada llibre un informe anual al senat Romà. Cada llibre de l'any 58 aC al 52 aC fa un informe no sols militar, geogràfic, etnogràfic i també es justifica davant de la història, explicant les seves decisions. Cèsar és conscient de parlar per la Història. És un llatí clar, sintètic i que es podria considerar escolàstic, per aquesta raó ha tingut un recorregut docent al llarg dels temps. Ens l'imaginem escrivint, o dictant, en les seves nits, els temps morts entre batalles, o en els llargs setges a l'enemic. De fet, als ulls contemporanis, esgarrifa com la liquidació de milers dels seus enemics es despatxa sense contemplacions ètiques o humanes.
De Gaulle, contemporani nostre, li ha sobreviscut tota la seva obra. De fet, les seves memòries són la seva obra més preuada. És una obra de referència en la llengua francesa i com tal forma part de "La Pleiáde" col·lecció dels autors consagrats. Dins de les seves memòries les "Mémoires d'espoir" són les millors en contingut i estil. De fet, és en el seu període de president de la República (1958-1969), on ell és protagonista únic en la seva presa de decisions. Un estil molt "Cesària" en la presa de decisions
aproximar-se a confondre's ell mateix amb la mateixa França, aristocràcia sublim.
Winston Churchill, també contemporani, també de formació militar, sempre molt segur d'ell mateix, deixa l'exercit pel periodisme, participa en les polítiques d'Anglaterra de manera continuada, però fent polítiques innovadores; pas del carbó al petroli en l'Armada i transformar-la en la primera del món, la introducció del tanc terrestre, i moltes altres. Però la matança als Dardanels, amb una insensibilitat molt aristocràtica, el conduí retirar-se de la política amb l'etiqueta d'irraonable i inflexible. Aquesta trajectòria seva el va conduir a ser cercat per liderar al país davant del desafiament nazi. Les seves obres en un anglès literari fou molt influent i molt llegir. Les seves memòries foren una peça mestra de la literatura del s. XX. El comitè Nobel li atorga el Premi Nobel de Literatura " for his mastery of historical and biographical description as well as for brilliant oratory in defending exalted human values".
Tres soldats que partint d'uns valors molt arrelats a les seves societats les defensen salvant-les de perills de desaparició i també amb un geni literari que supera la seva alçada política i els fa transcendents en la literatura universal.
TEMPUS FUGIT
(675)
3/10/2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada