1. CAT-FUT.TERRITORI.REUS.3/3/2018.

 

EXTRACTES DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE TERRITORI

L’equilibri Territorial. V2.1

L'Estructura i la Distribució Territorial

1.- Planificació dels usos i ocupació del sòl. Equilibri territorial

S’ha de donar una nova visió d’ordenació ambiental i integradora del territori. Hem de fer polítiques sobre bases més informades, a diferència de les polítiques del s.XX.

El territori s’ha de tractar de forma interdisciplinària i transversal:

• Transversalitat, no és només, urbanística sinó que també té un impacte social, mediambiental,
• Interdisciplinarietat, s’ha de fer un reconeixement del valor intrínsec del territori i les funcions que sustenta (especies que hi habiten, etc..).
• Bases Territorials a integrar en un sistema de Planificació del Territori. Creació de matrius biofísiques, de les que en dependria la resta de variables.

 

2.- El Planejament dels espais oberts i del medi natural.

S’ha d’abandonar definitivament el terme de sòl no urbanitzable:

• Sòl Natural.
• Valor vs. Cost, definir el valor pel que fa a l’activitat
• Regulació. L’accés a la terra ha de ser regulat, exigint professionalitat i projectes viables

Hem de protegir el sector primari agrícola:

• Propietat municipal. Creant bancs de terres públics o comunals per a usos agrícoles o forestals
• Delicat equilibri. Els espais agraris i forestals són béns a conservar en si mateix
• Economia social de mercat. La idea de funció social de la propietat s’ha d’introduir en el sector primari.
• Catàleg de Masies.
• Categories específiques Crear una nova categoria de sòl on ubicar activitats industrials lligades al sector primari.
• National Land Fund

Hem de protegir, estrictament, els espais naturals:

• La mesura. Cal delimitar a escales econòmiques 1:5000 totes les figures de protecció existents
• Establir i ampliar. S’ha de fer una protecció i ampliació dels espais naturals i de la seva biodiversitat
• Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge.
• Participació, ajuntaments, món empresarial, associatiu i propietaris dels terrenys.
• Reserves territorials
• Equilibris, necessaris entre espais forestals, terrenys agrícoles i biodiversitat.

Hem de donar valor als aspectes immaterials com paisatge, natura, passejades, connectors ambientals...:

• Valors immaterials.
• Cartes de paisatge.
• Integritat del paisatge.
• compartida dels diferents actors del territori en els projectes de paisatge i en la valorització del paisatge.
• Recuperació i renaturalització com a nova àrea d’intervenció urbanística

S’ha de regular l’accés universal a les zones verdes i espais públics sense atemptar contra la seva conservació:

• Intel·ligència de futur. La implantació de límits donarà intel·ligència al sistema.

 

3.- El Planejament d’altres espais.

S'ha de garantir l’equitat i igualtat d’oportunitats a tot el territori.

• Veritable equilibri territorial. Per a afavorir la repoblació equilibrada de tot el territori de Catalunya.
• Preservar la diversitat territorial. Reconèixer millor la gran diversitat del territori i, en especial, les necessitats dels municipis petits i rurals.
• La connectivitat essencial. Millorar connectivitat i transport públic.

Integració de les grans infraestructures

-S’ha de reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà més enllà de l´AMB..

-Cal la vertebració de les xarxes de ciutats, preservació de la diversitat, amb una connectivitat essencial.

-S’ha d’organitzar la mobilitat com un dret i no com una obligació.

-S’ha de facilitar la implantació del transport públic/privat mitjançant la polarització i la compacitat del sistema d’assentaments.

-S’ha d’atendre especialment la vialitat integradora que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

-S’ha d’integrar Catalunya en un sistema de xarxes urbanes i de transport europees. El ferrocarril jugarà un paper essencial.

-Ens cal més horitzontalitat transversal, amb més ferrocarril.

Economia social de Mercat

• Polígons industrials una paradoxa.
• S’han de fer estudis de la demanda abans d’establir nous polígons.
• Cal aplicar mixticitat als polígons, possibilitant a més que els usos canviïn
• S’han de permetre i promoure usos múltiples i mixtes lligats a la vida urbana
• S’ha de regular el preu del sòl per part de l’administració de forma que es promogui l’ocupació i transformació de polígons buits.
• En definitiva cal un pla estratègic industrial, amb dotacions i capacitats específiques de gestió, amb l’establiment de gestors dels polígons.

 

4.- Creixement Controlat

S’han de potenciar els models urbans relativament compactes

• Conservar i no créixer.
• Transformació urbana si, creixement en extensió, no. Si no es canvia la Llei no es podrà actuar.
• En la llei d´Urbanisme actual, els instruments que té per la transformació son els que hi ha per l’extensió. La nova llei de Territori ja contempla la reducció de les figures de creixement.
• El nou Pla Director d’Urbanisme de l’AMB té el mandat de que no pot créixer en extensió

S’ha de parar l’expansió del sòl urbanitzable i prioritzar les rehabilitacions dels centres urbans

• Cal Incentivar el reciclatge i millora del parc edificat en els espais oberts.
• Cal una nova Llei d'Hisendes Locals a Catalunya
• Rehabilitació davant expansió. Fomentar el reciclatge de la ciutat construïda
• Potenciació dels nuclis històrics
• És urgent la des programació de sòl urbà
• Urbanisme social de mercat

S’han de millorar els criteris per concebre i gestionar els pobles i les ciutats.

• Urbanisme integral i integrador sota els principis del desenvolupament sostenible, cultural i social i integral.
• Paper fonamental de les comissions d´Urbanisme
• Tota la cadena administrativa a Internet
• Reformular els instruments de planejament general dels municipis.
• Planificació integradora, també Planificar el territori en tres dimensions,
• Capacitar la intervenció pública
• Observatori urbà, que estudiï la viabilitat de les actuacions.
• Integració d'informació de base Cal arribar a la molt esperada integració de les bases urbanístiques cadastrals, cartogràfiques i del registre de la propietat.
• Participació. Ha de ser possible que tothom intervingui en la redacció de les lleis. Els actors socials han d’intervenir-hi
• La Natura primer
• Reducció del sòl programat actual

S’ha de garantir l’eficiència del territori mitjançant formes de governança supramunicipal

• El problema del nombre de municipis 948
• Canvis d'escala Afavorir la gestió plurimunicipal
• Autonomia per fer què? treballar en economia d’escala, a nivell sobre i trans municipal
• Municipis més grans o comarques cal establir i potenciar instruments de planificació supramunicipal.
• Informació de Base. Cal basar-se en una precisa base topogràfica 1:1000 actualitzada, una base geològica i geotècnica a escala 1:5000 dels àmbits urbans a planificar, un coneixement hidrogeològic del subsòl escala 1:25000
• Cal repensar el Mapa Municipal de Catalunya Cadascú que se senti d’on vulgui, però desacoblant el concepte de vila, poble o ciutat del de terme municipal.

 

5.- Quina ha de ser la política d’habitatge.

Afavorint polítiques de construcció, rehabilitació, propietat o lloguer d`habitatges més adequades:

• Rehabilitació massiva.
• Funció social.
• HPO:

- Fomentar obligadament el lloguer en les polítiques de sòl residencial.

- Crear un registre públic de pisos públics buits.

- Mantenir la condició d’HPO de forma indefinida en els habitatges de compra. Per tal de lluitar contra el tràfic il·legal d'habitatges HPO.

- Promoure l’HPO en projectes de rehabilitació de barris.

-La desigualtat social creixent, la insolvència de la població té incidència en la planificació territorial per l’accés a l’habitatge. L’habitatge és un factor bàsic de cohesió social.

• Rehabilitació.

Millorant l’accessibilitat a l’ús de l’habitatge i considerant l’habitatge com a bé de primera necessitat:

• Garantir la funció social de l'habitatge ja que el dret a l'Habitatge i a la residència són drets fonamentals.
• Exemple europeu d’ampliar el parc d’habitatge de lloguer social, promoure el lloguer dels pisos deshabitats o infrautilitzats, o limitar per llei el preu dels lloguers segons determinades característiques als centres urbans.
• Drets i deures Tothom té dret a l’habitatge, però tots els drets impliquen obligacions
• Situació a la sortida de la crisi
• El propietari també és part del sistema
• Europa com experiència
• Noves fórmules, com facilitar la propietat compartida entre sector públic i privat en finques de propietat horitzontal.

Cal reduir la marginalitat urbana reestructurant les àrees especialitzades residencials com, per exemple les urbanitzacions disperses:

• Sostenibilitat Minimitzar els costos econòmics i ecològics que les urbanitzacions comporten als ajuntaments
• reconduir la situació de les urbanitzacions amb dèficits
• Polítiques fiscals sobre l’habitatge:

 Combatre l’especulació en els preus del sòl i l’habitatge

• Limitar l'especulació de manera efectiva
• S’ha de facilitar l’accés a l’habitatge i l’activitat econòmica
• Bonificacions impositives.
• Formules de lluita. Tant pels terrenys com pels edificis s’hauria de gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit en qualsevol venda, uns percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra, per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui gens d'interès per a inversors que només volen especular en la compravenda.
• Banc Nacional
• Dotacions financeres a l'Administració pública per fer polítiques efectives convertir el sistema d’expropiació en un instrument útil i habitual per impulsar actuacions de caràcter estratègic i sota el lideratge públic.