Estudi realitzat per el senyor Quim Calafí, per encàrrec de l'ICC.
1. Metodología .............................................................................................................8
2. La tria de tècnics rellevants....................................................................................10
3. Sr. Albert Serratosa i Palet .....................................................................................11
Aportacions i Apunts biogràfics.............................................................................................................11
Resum Trobada 15 de setembre de 2011 .......................................................................................... 12
Proposta de guió per l‘entrevista filmada............................................................................................. 17
4. Sr. Josep Maria Vegara i Carrió..............................................................................18
Aportacions i Apunts biogràfics............................................................................................................18
Resum Trobada 24 d‘octubre de 2011............. ................................................................................... 19
Proposta de guió per l‘entrevista filmada............................................................................................. 23
5. Sr. Josep Maria Carreras i Puigdengolas ...............................................................24
Aportacions i Apunts biogràfics..............................................................................................................24
Resum Trobada 13 de setembre de 2011 ............................................................................................. 25
Proposta de guió per l‘entrevista filmada............................................................................................... 27
6. Sr. Joan Antoni Solans i Huguet...............................................................................28
Aportacions i Apunts biogràfics...............................................................................................................28
Aportacions ............................................................................................................................................ 28
Apunts biogràfics .................................................................................................................................... 28
Resum Trobades.......................................................................................................................................32
Proposta de guió per l‘entrevista filmada................................................................................................ 39
7. Sr. Jaume Miranda i Canals ......................................................................................40
Aportacions i Apunts biogràfics................................................................................................................40
Resum trobada 20 de juny de 2011............ ........................................................................................... 42
Proposta de guió per l‘entrevista filmada................................................................................................. 46
8. Sr. Josep Lluis Colomer i Alberich .............................................................................48
Aportacions i Apunts biogràfics..................................................................................................................48
Resum trobada 20 de juny de 2011 .......................................................................................................... 49
Proposta de guió per l‘entrevista filmada.................................................................................................. 52
9. Sr. Antoni Flos i Bassols .............................................................................................54
Aportacions i Apunts biogràfics..................................................................................................................54
Resum Trobada 14 de setembre de 2011 ................................................................................................. 55
Proposta de guió per l‘entrevista filmada................................................................................................... 62
10. Sr. Ernest Maragall i Mira ..........................................................................................63
Aportacions i Apunts biogràfics...................................................................................................................63
Trobada 21 de juliol de 2011.......................................................................................................................65
11. Sr. Lluís Olivella Cunill .............................................................................................. 68
Aportacions i Apunts biogràfics ..................................................................................................................68
Resum Trobada 22 desembre de 2011 ...................................................................................................... 68
Proposta de guió per l‘entrevista. filmada....................................................................................................71
12. Sr. Lluís Sanz i Marco.................................................................................................73
Aportacions i Apunts biogràfics...................................................................................................................73
Resum Trobada 20 de setembre de 2011 .................................................................................................. 73
Proposta de guió per l‘entrevista filmada.....................................................................................................75
13. Sr. Josep M Carreras i Quilis .................................................................................... 76
Aportacions i apunts biogràfics...................................................................................................................76
Resum Trobada 6 de juny de 2011 ............................................................................................................. 77
Proposta de guió per l‘entrevista filmada. .................................................................................................. 79
14. Sr. Rodolfo Núñez de las Cuevas................................................................................80
Aportacions................................................................................................................................................... 80
Apunts biogràfics .......................................................................................................................................... 80
Resum Trobada .............................................................................................................................................81
Proposta de guió per l‘entrevista filmada ......................................................................................................81
15. Sr. Manuel de Solà - Morales........................................................................................82
Aportacions..................................................................................................................................................... 82
16. Sr. Josep Maria Camarasa .......................................................................................... 84
Aportacions ................................................................................................................................................... 84
17. Resum de les trobades amb altres tècnics vinculats als inicis de la cartografia automàtica. ......................................................................................................................................... 85
amb el Sr Josep Renalies.............................................................................................................................86
amb el Sr Xavier Kichner i Nebot..................................................................................................................87
amb el Sr Jose Ignacio Àlvarez ................................................................................................................... 90
amb el Sr Frederic Rodríguez........................................................................................................................93
amb el Sr Pau Alegre i Nadal. ...................................................................................................................... 95
amb el Sr. Enric Navarro...............................................................................................................................99
amb el Sr Carles Kansurke..........................................................................................................................101
18. Relació entre les entitats vinculades a la producció de cartografia automàtica i els tècnics pioners. ...........................................................................................................................109
19. Cronograma dels inicis de la Cartografia Automàtica................................................111
20. Proposta de Guió.........................................................................................................112
1. Metodologia
És objecte del present treball la producció, contextualització i realització d‘una sèrie d‘entrevistes amb diferents personatges que hagin estat protagonistes en la implantació i desenvolupament de la cartografia automàtica a Catalunya a la segona meitat del segle XX.
Es proposa documentar cada personatge amb un apunt biogràfic, un resum de l‘entrevista personal, una valoració de la seva aportació a la cartografia automàtica a Catalunya i, un conjunt de preguntes com a base d‘un possible entrevista enregistrada.
Les fases del treball són:
1) Determinar una llista inicial de personatges, amb la possibilitat d‘ampliar o reduir en funció dels resultats obtinguts.
2) Redactar biografia i aportació a partir de material bibliogràfic, amb aportacions del material bibliogràfic de la Cartoteca.
3) Entrevista personal per acarar la biografia i la seva aportació. En la trobada informal també s‘interrogarà sobre la seva voluntat de participar en una entrevista enregistrada.
4) Redacció d‘un resum de l‘entrevista personal.
5) Documentar els treballs previs en un dossier específic que tindrà per títol : ― Ambició de la mesura. Els candidats i altres personatges relacionats. Informació sobre els inicis de la cartografia automàtica a partir de testimonis orals. “
2. La tria de tècnics rellevants
Es proposa una llista de tècnics que en algun període de la seva vida professional han estat relacionats en el desenvolupament i/o producció de cartografia mitjançant el tractament automatitzat de dades, tant en alguna oficina d‘un ens de l‘administració, o bé en un centre de recerca del món universitari.
La llista s‘ha estat consensuada entre tots els membres d‘aquest treball:
3. Sr. Albert Serratosa i Palet.
4. Sr. Josep Maria Vegara i Carrió.
5. Sr. Josep Maria Carreras i Puigdengolas. 6. Sr. Josep Antoni Solans i Huguet.
7. Sr. Jaume Miranda i Canals.
8. Sr. Josep Lluís Colomer i Alberich.
9. Sr. Ernest Maragall i Mira.
10. Sr. Antoni Flos i Bassols.
11. Sr. Lluís Olivella i Cunill.
12. Sr. Lluís Sanz i Marco.
13. Sr. Josep Maria Carreras i Quilis.
14.Sr. Rodolfo Núñez de las Cuevas.
3. Sr. Albert Serratosa i Palet
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Es un personatge cabdal en l‘ambició de la mesura.
-
Ha estat un gestor vinculat a la planificació territorial, des de molts fronts, sempre amb
la voluntat d‘aplicar el mètode científic per mesurar els problemes territorials a resoldre.
-
Impulsor en el desenvolupament de la cartografia automàtica. Des moltes de les entitats
i administracions que ha participat
-
Va ser el primer tècnic municipal en inventariar els elements urbans en una base de
dades.
-
Un defensor, molt persistent, de la producció de la cartografia 5.000 per a tot Catalunya.
-
Des del seu càrrec de vicegerent de la ―Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes‖ va
finançar els projectes de recerca sobre la producció de cartografia automàtica.
Apunts biogràfics
Nascut a Barcelona, a l‘any 1930.
Enginyer de camins, canals i ports per l'Escola d‘Enginyers de Camins de Madrid (1957).
Actualment és col·laborador a l‘Institut d‘Estudis Territorials1 i membre de la Fundació FUTIC
El 2004 fou nomenat cap de l'Institut d'Estudis Territorials.
Ha estat director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona del 1988 al 2000 i assessor del conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya
De l‘any 19973 fins el 1986 és el Director de l‘empresa Túnel del Cadí, màxim promotor de la construcció del túnel, així com autor del projecte i director de les obres.
El 14 de novembre de 1975 va cessar en la Corporació Metropolitana, però el canvi polític esdevingut a la mort de Francisco Franco va permetre que el 1976 s'aprovés el Pla General Metropolità.
A l‘any 1967 com a sots gerent de la ―Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes” va passar a ocupar la direcció del Pla General Metropolità. (1970-1974), i va posar en marxa els serveis comuns (eliminació d'escombraries, cementiris d'abast comarcal).
Va participar com a representat de l‘Ajuntament de Barcelona en la redacció del Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona de l‘any 1965, aprovat el 1968.
Va començar a treballar com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona el 1957 com a cap del servei de pavimentació II .
Des de l‘any 1962 fins el 1957 va treballar com enginyer civil a la Societat General d‘Aigües de Barcelona
1 http://www.ietcat.org/index.php/ca/personal
Des de la seva creació ha participat en l‘activitat docent de l‘escola fins la data d‘avui que és Profesor Emérit, essent Catedràtic d‘Ordenació del Territori i Urbanisme (Universitat Politècnica de Catalunya).
Gran coneixedor de la figura d‘Ildefons Cerdà ha estat un dels màxims divulgadors de la seva figura. Responsable de la mostra itinerant ―Cerda urbs i territori‖, exposada en més de cent ciutats de tot el mon.
L‘any 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Bibliografia destacada:
Albert Serratosa Objetivos y metodología de un plan metropolitano : La revisión del Plan Comarcal (1953) de Barcelona Oikos-Tau, Edic. Vilassar de Mar :, 1979 (I.G. García)
Joan Tort Donada | Rosa Català Marticella Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa, Dèria Editors, 2011.
Resum Trobada 15 de setembre de 2011
Prèviament el 2 de maig de 2011 vàrem mantenir una trobada molt informal a les oficines de Barcelona Regional. Varem parlar molt genèricament del treball i vam emplaçar-nos per realitzar una trobada més formal en una altre data.
Finalment ens reunim a una sala de l‘IET, a les onze del matí.
Li exposo els objectius del treball i la voluntat de poder realitzar una filmació de tots els personatges vinculats amb l‘ambició de la mesura. Es mostra receptiu i orgullós de formar-ne part.
Ràpidament entrem a la conversa. En primer lloc li exposo la voluntat de mostrar el treballs dels tècnics que han volgut mesurar el territori per poder recolzar-se amb el mètode científic en el desenvolupament del seus treballs i decisions sobre la gestió i planificació del territori.
Sobre la cartografia 5000 de Catalunya
A partir d‘aquesta reflexió recorda que, just quan el President Tarradellas va ser nomenat President de la Generalitat, li va adreçar una carta on li exposava que era conscient que tot estava per fer, però que hi havia una cosa imprescindible que era la Cartografia 5000 de Catalunya, sense la cartografia no es podria realitzar moltes de les coses i accions que es preveiessin pel futur.
Sobre aquesta defensa en la producció de la cartografia 5000 a Catalunya. Li recordo les meves fonts que són un llibre editat pel Banco Occidental sobre unes jornades de cartografia al servei de les autonomies2.
Em respon sincerament que no se‘n recorda de les Jornades. Li explico que va realitzar una defensa aferrissada sobre el desplegament d‘una sèrie cartogràfica 5000 de tot Catalunya en front altres personatges que preferien escales 10.000 i 25.000. (3:05 gravació) em respon que té poques idees però és molt insistent.
Recorda que en alguna de les discussions sobre el 5000 es va proposar fer la sèrie 5000 només per la zona plana de Catalunya i fer una altre cartografia a escala 10.000 per la zona del Pirineus. Ell ho va considerar un absurd perquè la voluntat era fer una sèrie conjunta per tot Catalunya i d‘aquí treure‘n les altre sèries, com són la 10.000, 25.000, etc...
També exposa que en aquells va impulsar la Subcomissió de Cartografia de la Comisión Mixta de Coordinación Estadística.(aquí fa un parèntesis per recordar l‘enyor que li provoca pensar en la persona del Sr. Lluís Carreño). Fa memòria i m‘informa que el Sr.. Jaume Miranda també era membre de la Comissió. (aquesta informació s‘ha de contrastar perquè no coincideixen les dates)
Per tancar aquest tema recorda quan el President Mas, a l‘època que era Conseller del Departament de Política Territorial i Obres públiques va fer una presentació sobre la cartografia 5000 no recorda molt bé el motiu. Té present que el conseller Mas, per destacar el gran valor de la cartografia, va fer una perifrasis entre el fet d‘acabar la cartografia 5000 i el cas d‘un general que volia envair un país. I els seus generals li deien que no valia pena perquè ja tenien la cartografia i per tant tota la informació del país.
Els primers inventaris municipals ―automàtics‖ municipals.
A continuació el Sr.. Serratosa exposa que ell sempre ha estat dirigint i treballant amb equips multi disciplinar per que és l‘essència de l‘ urbanisme. Aquesta manera de treballar fa que hagi tocat molts aspectes però no sigui especialista en cap.
Tornem als seus inicis professionals. Va ser funcionari a l‘Ajuntament de Barcelona al servei de pavimentació II. La ciutat esta dividida en dos sectors pel carrer Marina. A ell li va tocar la part de dalt. Recorda que l‘Alcalde Porcioles els hi va demanar un pla per conèixer l‘estat dels paviments dels carrers de la ciutat. Ell recorda que l‘enginyer Puchades va preparar una presentació enciclopèdica , amb un llibre enquadernat , amb una fitxa manual de cada carrer: A continuació ell va presentar els resultats d‘un treball automàtic realitzat amb la col·laboració de dos tècnics del COM (centre ordinador de Barcelona) els germans Castelltort. Recorda que l‘alcalde Porcioles va quedar tan encantat que li va encarregar que realitzés amb la mateixa metodologia l‘estudi dels altres serveis de la ciutat (il·luminació, les clavegueres, etc...) (10:11)
El valor de la cartografia
La seva fascinació cap a la cartografia era gràcies a la seva vinculació laboral a l‘Ajuntament de Barcelona i també per la seva col·laboració , per les tardes, amb la SGAB. A les oficines d‘Aigües tenia a la seva disposició tota la cartografia possible que existia en aquells moments (cartografia militar., provincial, etc...). Es passava hores mirant els mapes i percebia clarament la manca d‘informació cartogràfica per la companyia i en general pel país. Recorda el cas del Túnel del Cadí, és un clar exemple de la necessitat de posseir una bona cartografia per realitzar les grans infraestructures. Quan va fer la proposta del traçat del túnel del Cadí només ho va poder realitzar gràcies a la cartografia francesa (mapes en relleu i cartogràfics) perquè entrava una
2 AAVV. La cartografia al servei de les autonomies, Associació catala de la ciencia regional i el servei d’estudis del banco occidental, octubre 1979.
13
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
mica més enllà del Pirineus. Recorda que va sorprendre al propietari del terrenys (Sr.. Cabanes). Per que el propietari es pensava que era el millor coneixedor de la seva contrada però en Serratosa amb la cartografia i un bon anàlisi sabia per on es podia passar, i per on no era possible. Tot això va succeir perquè disposava de millor informació que no pas el propietari que només les coneixia del gaudi i el passeig.
Arran d‘aquest fets va ser molt conscient que no es podia fer res nou i innovador sinó es disposava d‘una bona cartografia. I amb una bona cartografia es podia conèixer molt bé el territori.
La visió de Serratosa del plànol Martorell
Continuem amb la cartografia i la seva relació amb el Pla de la Ciutat.
Recorda que quan treballava al servei de pavimentació de l‘Ajuntament de Barcelona necessitava plànols de la ciutat per mesurar i fer els projectes de pavimentació.. Els plànols de la ciutat estaven al Pla de la ciutat i ell va demanar còpies poliester per poder dibuixar a sobre. Els del pla de la ciutat li van comunicar que només li donarien còpies paper per que ells eren els garants i l‘exclusiva de la cartografia. A continuació, el Sr. Serratosa els hi va dir que molt bé i va manar als seus delineants que calquessin el plànols del pla sobre paper vegetal. I així a poc a poc va anar calcant tota la ciutat de tal manera que a l‘any 1960 era els subministrador de plànols poliester a la resta de departaments de l‘Ajuntament (enllumenat, clavegueres, parcs i jardins entre d‘altres). El resultat era poc precís però útils pels projectes de pavimentació.
La Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes.CUySC.
Aquí repassem el seu currículum 1957-1967 a l‘Ajuntament i després va anar com a sotsgerent a la Comissió d‘Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns.
Aquí fem un repàs molt extens, a petició de l‘ interlocutor exposant, que era i quines funcions tenia la Comissió d‘Urbanisme de Barcelona i Serveis Comuns.
La CUySC era una institució independent de l‘Ajuntament de Barcelona
L‘any 1953 es va crear la comissió d‘Urbanisme de Barcelona. I se li dona una facultat que la resta d'Espanya no hi havia cap cas similar, li van donar la responsabilitat de la redacció i l‘aprovació Pla General d‘ordenació del territori. Era un cas excepcional per llei, ia l'any 1960 l‘Alcalde Porcioles li va afegir els serveis comuns. Es tractava d‘una llista de coses que es podien declarar d‘interès comarcal.
Ell va entrar per posar en marxa el serveis comuns i ell s‘adonà que els municipis estaven de punta perquè la CUySC només els hi servia per tornar els plans parcials, alguns s‘ apropaven però alguns no . ( de deu dos no s‘aprovaven) i no els hi agrada que els hi retornessin per que no estaven acostumats al control. La llei del Pla General tampoc els hi agradava. I a sobre finançaven a la CUySC.
Les activitats més molestes pels ajuntament són les que es van declarar com a serveis comuns. Primer va ser la gestió de taxi, desprès, amb gran èxit, la gestió de les escombraries i a partir d‘aquí es va anar engrandint la llista de serveis comuns.
També recorda una proposta, que ell mateix va fer al consell d‘administració de la CUySC. Es basava en la subvenció que rebien els municipis de l‘Estat la quantitat es basava en funció dels habitants i la superfície del municipi (per aquest criteri a Madrid es van absorbir els 40 municipis de l‘entorn). La proposta es basava que fent el càlcul del que rebia cada un del 27 municipis de la CUySC i el càlcul del 27 si fossin un de sol. El resultat hi havia una diferència de 8000 milions
14
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
de pessetes si fossin un de sol. El Sr..Serratosa va proposar que li retribuïssin la diferència a la CUySC. Recorda que quan proposava aquestes coses als membres del consell pensaven que eren coses del Sr. Serratosa però ni li donaven importància. La proposta es va aprovar convençuts que a Madrid la tombarien. Per sorpresa dels consellers, Madrid ho van aprovar, i al cap poc temps van rebre els primers ingressos. A partir d‘aquest esdeveniment la CUySC va entrar en una nova dimensió tenia capacitat per a finançar projectes de gran envergadura. El Sr.. Serratosa recorda que un dels primers va ser construir un nou pont al Llobregat, perquè des de Martorell fins al Prat només hi havia dos passos.
Des del punt de vista dels ajuntaments la relació amb la CUySC va per passar per tres estats. En primer lloc als anys 60, era de molta recança per que la finançaven i els hi controlava el desenvolupament del Plans parcials, per la llei del Pla General. En la segona fase, aquesta recança va disminuir amb la gestió del serveis comuns que els va alliberar de les tasques més molestes. I en la tercera fase es va transformar quan va aconseguir un finançament extra de l‘Estat. I van passar a finançar obres de caràcter metropolità.
Amb aquesta tercera fase es quan es van iniciar la producció de cartografia de l‘àmbit del CUy SC. I encara es va fer un pas més: es va decidir a proposta del Sr.. Serratosa, que la cartografia fos gratuïta. Tots els ajuntaments van passar a disposar de cartografia sense cap cost.
Recorda que fer-ho gratuït va ser un negoci per que prèviament les empreses de servei ja havien adquirit la cartografia, era de llarg la millor disponible. Encara que els hi van fer pagar un preu alt era molt més econòmic que realitzar-la de nou. Un cop que l‘havien adquirit va ser quan es va decidir que fos gratuïta per a tothom. Ho recorda com un negoci rodó.
Recorda que a l‘any 1986 quan es va extingir la CMB, hereva de la CUySC, l‘Alcalde Maragall va crear ràpidament la Mancomunitat de municipis de l‘AMB i va anar a Madrid per que es transferís la aportació de l‘extinta CMB cap a la nova MMAMB amb la justificació que es realitzaven les mateixes funcions. I l‘estat ho va concedir. I va continuar tenint els mítics diners de la proposta del Sr. Serratosa.
El suport als projectes de transferència tecnològica
Exposo la història dels inicis de la cartografia automàtica amb un punt sorprenent que va ser el bon finançament que va obtenir la secció gràfica del CCUPB, gràcies a l‘esforç del Sr. Miranda amb el projecte Navarra però també el que van aconseguir de la CUySC , que després de la seva exposició lligo amb la interessant història del finançament de la CMB. I li recordo un viatge que van realitzar el Sr. Miranda, Sr. Solans i ell mateix a Londres per veure de prop una màquina Calma. El sr Serratosa recorda perfectament el viatge i els beneficis que en van obtenir .
Arran d‘aquesta punt el Sr. Serratosa exposa la seva visió. Recorda que l‘alcalde Porcioles, a qualsevol cosa que l‘hi proposaven els hi deia que endavant. I els empenyia dient-los que havien de treballar en metres de sis pams i que la seva feina havia de ser a l‘estil de la gran ―Dumont‖3.
Ell es considera un successor d‘aquesta actitud per que quan aquest nois seriosos (Miranda, Solans) li proposaven alguna cosa els hi deia que si i els hi buscava finançament. Reconeix que potser no era expert amb la demanda però intuïa el que era important i el que no. I sinó ells li explicaven.
3 Actriu nord americana coneguda internacionalment pel seus papers com a gran dama de les pel·lícules del Germans Marx.
15
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Continuem exposant la història de la cartografia automàtica per emfatitzar que gracies a aquesta actitud i els treballs d‘aquells joves seriosos es va fundar l‘ICC amb una tecnologia digital que estava a anys llums de qualsevol altre institució cartogràfica del País. En aquest punt es recorda la figura i el suport que va mostrar en Rodolfo Nuñez de las Cuevas cap al Sr. Miranda.
La Subcomissió cartogràfica de la CMCE.Comisión Mixta de Coordinación Estadística (CMCE).
Arran d‘aquest punt de la conversa el Sr.. Serratosa recorda que quan va quedar vacant la presidència del IGN, el Sr. Rodolfo Nuñez de la Cuevas estava empenyat en que el Sr. Serratosa fos el president del IGN. La resposta del Sr. Serratosa va se clara: Rodolfo no en tinc ni idea. Està claríssim qui ha de ser el president, tú Rodolfo. Efectivament ho va endevinar perquè el van fer amb ell president.(Director General)
Li recordo que en Rodolfo també va participar en la Subcomissió de Cartografia de la CMCE. Aquella subcomissió va realitzar dos inventaris de la cartografia disponible de la província de Barcelona
Recorda que va atendre un senyor del Congrés americà que li va començar a explicar que necessitava material cartogràfic, ell ràpidament va treure els dos inventaris. Es va quedar sorprès dels inventaris perquè havia fet el viatge expressament per recollir la informació i resultava que ja estava fet. I li va lliurar dues còpies. Posteriorment a la trobada vaig fer una recerca a la Biblioteca de Congrés i vaig comprovar que forma part del seu catàleg4.
La relació amb el COM.Centre Ordinador Municipal.
Parlant dels avenços de la cartografia pensar que el pas de la informàtica va ser un de les coses més importants que han passat en els últims anys.
Recorda que la seva època de la CMB va fitxar a en Josep Anton Solans i Manuel de Solà- Morales. Aquest darrer, al cap de pocs dies, li va dir que no volia estar lligat i se‘n va anar.
A continuació, fent un repàs dels primers treballs sobre el PGM i la relació amb el Laboratori d‘Urbanisme de la ETSAB li exposo que part dels treballs es van realitzar al COM de l‘Ajuntament de Barcelona. El Sr.. Serratosa recorda que tenien molt bona relació i exposa el motius. L‘Ajuntament de Barcelona, als anys 60, va adquirir un ordinador que va costar 30 milions de pessetes5 de l‘època amb dos programes: un per fer la nòmina i l‘altre per el pressupost. Un cop que va estar en marxa no sabien ben bé que més podria servir fer i el Sr. Serratosa els hi va oferir realitzar l‘inventari de la obra pública de la ciutat: l‘amplada dels carrers, la pavimentació, les voreres . i va ser la primera utilització del l‘ordinador més enllà del pressupost i la nòmina. I s‘hi van anar afegint altres coses altres elements de l‘inventari dels elements de la ciutat. Recorda que l‘alcalde Porcioles havia demanat als serveis municipals de la ciutat realitzar l‘inventari dels elements de la ciutat. A l‘ajuntament hi havia dos serveis de pavimentació el servei de la demarcació que corresponia del carrer Mallorca cap a avall que el titular era el Sr. Josep M Puchades, germà del famós Puchades de la Diputació de Barcelona, i la demarcació B que corresponia del carrer Mallorca en amunt que ell era el titular. El dia de la presentació el Sr.. Serratosa recorda que el Sr. Puchades va presentar un llibre molt ben enquadernat (tapa dura) amb tots els carrers amb una fitxa descriptiva, l‘alcalde va quedar encantat. A continuació el Sr. Serratosa va presentar el treball que havien estat fent amb el germans Castelltort, l‘Antoni i en Josep , ambdós tècnics del COM. La presentació va ser un èxit per la manera de presentar les
4 http://lccn.loc.gov/80122688 localitzador biblioteca del congrés americà
5 30 milions de pessetes de l’any 1965 a preu actual correspon a 4.631.400,00 segons el càlcul de la variació del IPC, segons.
16
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
dades i els resultats que es podien obtenir treballant amb eines informàtiques. L‘Alcalde Porcioles li va passar tot l‘encàrrec per fer l‘inventari de tots els serveis de la ciutat amb aquest sistema ―nou‖. Com sempre afirma que el seu paper estava lligat a la innovació i promoure els tècnics competents.
Innovació amb valor afegit
A continuació el Sr. Serratosa m‘exposa una anècdota sobre la innovació i que en les seves classes sempre ha volgut que els alumnes a part de fer el seu treball al final que exposin quina innovació amb valor afegit els hi havia comportat el treball. M‘afirma que no ho aconseguit sovint jo li responc que és difícil. I em respon que cada vegada que amb ell li diuen que una cosa és difícil. Sempre respon amb el mateix raonament: Senyors tots vostès mireu que guanyem tres vegades el salari interprofessional. No seria ètic que nosaltres no volguéssim fer coses difícils ans el contrari no hauríem d‘acceptar coses fàcils.
Em recorda que ha tingut sort per que ha acabat les memòries i té la memòria molt fresca. Ha intentat posar l‘ innovació en tots els llocs que ha treballat. (55:00). Acabem la conversa de manera distesa. Esperant la publicació de les seves memòries.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Albert Serratosa és un personatge cabdal. Ha estat en tots els fòrums, administracions i entitats que han format part de la gestió territorial en els últims 50 anys. Al seus inicis com a tècnic qualificat va introduir la informàtica com a eina per la presa de decisions. Posteriorment com a gestor va finançar i promoure moltes accions pel desenvolupament de la cartografia automàtica i especialment persistent en la defensa de la cartografia 5000, per a tot el territori català, com a eina de bàsica per la gestió territorial. Ha mantingut una vida acadèmica molt fructífer, des de la seva plaça de catedràtic de l‘Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Les seves aportacions professionals i acadèmiques al país van ser reconegudes, a l‘any 1996, amb la concessió de la Creu de Sant Jordi.
Les preguntes.
1: Va ser el pioner en confiar en la informàtica per a desenvolupar el seus treballs. Sobre el valor de la mesura en el procés de planificació? Com va ser el primer inventari de carrers als anys 60, a l’Ajuntament de Barcelona?
2: Com a gestor suport i finançament als projectes de cartografia automàtica Com es percebien aquells joves enginyers del CCUPB?
3: Als primers anys de la transició. Es va abordar el debat sobr quina era la millor cartografia, en el fons la millor tècnica per a conèixer el país. Vostè va ser un defensor de la mesura i la practicitat. Van ser aquestes les seves motivacions per defensat amb tanta persistència la necessitat de produir el mapa topogràfic 5000 de Catalunya?
4: com va ser possible obtenir el finançament per realitzar projectes de transferència tecnològica amb la Universitat des de la ―Comisión de Urbanismo y Servicios Urbanos‖?
17
AMBICIÓ DE LA MESURA
Gener 2012
4. Sr. Josep Maria Vegara i Carrió
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Es un personatge cabdal en l‘Estadística a Catalunya.
-
Va introduir la informàtica en els estudis econòmics del país.
-
Va formar part del nucli fundacional de la CMCE, en aquest període va redactar les
bases teòriques i conceptuals dels bancs de dades regionals.
-
Ha estat mestre d‘un colla de tècnics i polítics que han implantar la mesura en els seus
camps d‘aplicació.
Apunts biogràfics
Nascut 1940, a Barcelona.
Enginyer Industrial (1964). Estudis de postgrau d ́Economia del CEPE- París.(1968). Doctor per l‘Escola Técnica Superior d‘Enginyers Industrials de Barcelona (UPC) (1970).
Actualment presideix la Junta Directiva de la Societat Catalana d‘Estadística.
Del 2007 fins al 2011 President del Consell Català d‘estadística, Generalitat de Catalunya.
Del 2004 fins al 2010 és el Director de l‘Institut de estadística de Catalunya (Idescat).
Del 1999 fins al 2004 és director de l‘Institut d‘estudis regionals i metropolitans de Barcelona (IERMB)
Del l‘any 1991 al 1999 va ser Regidor de l‘ajuntament de Barcelona (Programació i Pressupostos, Manteniment i Serveis, Medi Ambient i Serveis Urbans)
De l‘any 1989 al 1991 és cap del gabinet tècnic de programació.
De l‘any 1987 a l‘any 1989 és director del Instituto de Estudios Fiscales-MEH.
L‘any 1984 a l‘any 1987 coordinador del àrea de Urbanisme i Obres Públiques del Ayuntamiento de Barcelona
De l‘any 1968 al 1974 és el Cap del Departament d‘anàlisi estadística del Consorci d ́Informació i Documentació de Catalunya (comisión mixta de coordinación estadística)
La seva activitat acadèmica es desenvolupa en paral·lel a la seva vida professional és Catedràtic d‘anàlisi Econòmica, Universitat Autònoma de Barcelona i Professor a la Universitat Pompeu Fabra.
Ha dirigit diversos tesis doctorals com per exemple ―Els preus del sòl (el cas de Barcelona) (Data de defensa:02-03-1979) del Doctor Pasqual Maragall i Mira.
Es disposa del seu currículum extens obtingut de la pàgina del Ministerio de Educación.
18
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Catedràtic en actiu de l‘any 2000 fins el 2008, fins dia d‘avui catedràtic emèrit.
Bibliografia bàsica:
Josep Maria Vegara, El banco de datos urbanos del “Atelier parisien d ́Urbanisme”, Ciudad y Territorio, 1970, (1), pp.47-50, A
Josep Maria Vegara, Programación matemática y cálculo económico, 1976, Vicens Vives, Barcelona,
Carlos Sebastian, Josep Maria Vegara, La evaluación de proyectos en un contexto macroeconómico: un enfoque multi-nivel, 1977, Fundación del INI, Madrid, L
Josep Maria Vegara, Software technological change: an economic approach, CEPR Publications Series,1983, Stanford University USA, Palo Alto,, USA.
Resum Trobada 24 d’octubre de 2011:
Ens Trobem a la gelateria Farggi del Passeig de Gràcia al costat de La Pedrera. El Sr Vegara m‘està esperant a l‘interior del local, normalment és un lloc tranquil. A l‘hora que ens citem està caient una bona pluja i la gelateria s‘ha convertit en refugi per a tots els turistes de l‘entorn.
Em presento, comencem a parlar però es molt incòmode pel xivarri. Li proposo anar a un altre local on estarem més tranquils. Anem al Bar de l‘Hotel OM.
Un cop l‘he posat en antecedents del treball. Ràpidament em parlar d‘un llibre7 escrit per sr Miquel Barceló i Garcia sobre la Informàtica. Em recomana la seva lectura, especialment una annex sobre els inicis de la informàtica a Catalunya.
El Sr Vegara ha vingut a l‘entrevista amb una bossa farcida de llibres i documents per si són del meu interès que ràpidament em va mostrant. En primer lloc em regala un llibre d‘en Xavier López i Andrés , titulat ―confits estadístics8. També em mostra el dossier elaborat pel CMCE titulat ― Mallas geometricas y sistemas de coordenadas en los sistemas de información i el Llibre 9 sobre en Lluís Carreño que va editar l‘Ajuntament de Barcelona. Li agraeixo el material però ambdós ja els tinc, gràcies a la cartoteca de l‘ICC i la biblioteca de l‘IDESCAT.
Els inicis de la CMCE.Comisión Mixta de Coordinación Estadística (CMCE)
Comencem a parlar sobre la organització del CMCE i els seus caps. En primer lloc exposa que era un ens destinat a treballar per la societat de la informació pel planejament territorial. Al servei de documentació, el cap era Isidre Canals, que ha continuat tota la seva vida professional dedicat a aquest tema. Al servei de tractament de dades, Antoni Flos i Bassols. I al servei d‘anàlisi i coordinació, ell mateix. Eren uns tècnics joves que s‘estaven formant i que tota la tasca econòmica i política era responsabilitat d‘en Lluís Carreño i n‘Albert Serratosa.
7 Miquel Barceló Garcia, Una història de la informàtica, UOC, 2008
8 López i Andrés, Xavier, Confits estadístics : històries catalanes de comptes i de mesures. – (Quaderns d’estadística ;) Institutd’Estadística de Catalunya.
9 LLuis Carreño, edició a cura Oriol Nel·lo. Ajuntament de Barcelona
19
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Pregunto sobre el rigor en els treballs elaborats per la CMCE i la resposta és clara concisa, era el prestigi del CMCE realitzar-los amb aquella qualitat, i els tècnics eren doctorats i ben preparats amb estudis fora d‘Espanya, i en conseqüència amb un nivell de rigor alt. A continuació li pregunto sobre si tenien referents pels seus treballs sobre la informació territorial. Evidentment estaven, en la mesura del possible, connectats amb la resta d‘organismes dedicats a la informació territorial. I el més clar era el INSEE (Institut national de la estadistique et des etudes economiques) de França. En aquells anys, va coincidir que l‘INSEE estaba organitzant el banc de dades regionals. I es van relacionar especialment amb la regió del sud est francès (els Alps marítims ), amb seu a Marsella. Recorda haver viatjat varies vegades a Marsella per conèixer i formar-se en les seves metodologies, eren els inicis de la regionalització política. Incipient a França i quasi inimaginables a Espanya.
El projecte DIME
Les bones relacions amb l‘INSEE van facilitar el contacte amb l‘administració americana del cens, el famós Bureau of Census. L‘any 1971 en Lluís Carreño, en Antoni Flos i ell mateix van anar a fer un viatge als EEUU per conèixer de primera mà el treball del Bureau of Census. I allà van descobrir el programa ―DIME amb tota la tècnica topològica associada a la teoria de grafs. Per primer cop van visualitzar les possibilitats que aportava un estructura de dades redundant per la gestió del cens. Durant la conversa, ha agafat un esquema del dossier de la CMCE i m‘ha fet un ràpida exposició de com funcionava l‘estructura de dades i les avantatges que generava treballar sobre eixos de carrers. Desprès d‘aquest viatge van adquirir el programa i van començar a treballar.
Recorda d‘aquesta època que va realitzar una comunicació en anglès sobre tot aquest tema:
Lluis Carreño, R.Núnez de las Cuevas, N.Urgoiti, J.M.Vegara.Considerations about the coordinated development of Geographical referente Systems, 2nd European Symposium of Urban Data Management, Bonn, 30 march-2 april 1971
L‘estratègia del CMCE sobre el cens era vincular els treballs de la CMCE amb el calendari d‘execució de la campanya del cens de l‘any 1970. Per aquest motiu en Lluís Carreño havia mantingut contactes amb l‘administració central. Recorda pels mateixos anys, el treball sobre el cens sanitari que va realitzar en José Casco.
El Banc de dades municipal
En aquest punt de la xerrada li exposo que el procés d‘implantació de la cartografia automàtica a l‘Ajuntament de Barcelona és un cas d‘èxit per que es va escollir la tecnologia adequada i la seva implantació es va vincular a una nova organització. Ara bé per arribar aquest punt segur que tot una sèrie de tècnics van aportar els fonaments i considero que ell n‘és un clar exemple. No ho desmenteix. A continuació realitza una discerniment sobre les dades fiables, exposant que són bàsiques per la presa de decisions però que fora de les dades que sorgeixen de la gestió pública la resta no es disposen i només es poden disposar a traves de l‘estadística. Realitzant enquestes específiques i determinant un marge d‘error tolerables pels resultats que vols obtenir. El cost d‘aquesta font d‘informació és elevat.
En aquest moment de la conversa, li exposo la voluntat del treball es conèixer els tècnics que han necessitat mesurar els fenòmens que volen estudiar.
Continuem parlant de la seva època a l‘Ajuntament de Barcelona, ho cita molt ràpid el seu títol: Coordinador d‘urbanisme i obres públiques. Era el responsable de l‘àrea d‘urbanisme i obres, hi va anar per substituir el Sr. Oriol Bohigas. Va ser un període que el recorda molt intens. Va
20
començar a aplicar alguns del seus coneixements informàtics va posar en marxa la comptabilitat analítica vinculat a la planificació urbanística.
Recorda el projecte d‘en Ramon Andrés, enginyer CCCiP, per desenvolupar un sistema d‘informació per la gestió de la xarxa del clavegueram de la ciutat. Van ser els inicis de Clabsa. En aquest punt fa una referència al Medi Ambient, afirma que el medi ambient és Clabsa, Tersa i aquestes empreses municipals. Hi estic totalment d‘acord.
Els seus mestres de la Universitat
Fem un salt enrere i parlem de la seva època d‘estudiant. M‘explica que el seu mestre per aquest temes de l‘estadística va ser el professor Ramon Companys10, que era deixeble d‘en Joaquim Torrens-Ibern, ambdós enginyers van recuperar i implantar la estadística matemàtica a Catalunya.
A continuació adjunto notes biogràfiques de l‘enginyer Joaquim Torrens-Ibern:
Als anys seixanta va impulsar conjuntament amb el cònsul francès M. Desfontaines, la creació de l‘Associació Hispano-Francesa de Cooperació Científica i Tècnica. Durant molts anys, a través d‘aquesta Associació (que va perdurar més de 30 anys) s‘organitzaven intercanvis entre França i Catalunya tant a nivell personal (beques del govern francès per a professors i estudiants catalans)
Recorda que eren un grupet d‘alumnes, a l‘entorn d‘en Ramon Companys, vinculats als estudis de la investigació operativa i la incipient informàtica per a enginyers.
Arran del record d‘aquest període inicial de la seva vida professional. Exposa que ell va viure el canvi de passar d‘un ordinador analògic a un ordinador digital. Recorda el primer ordinador digital va ser un Bull11, de l‘empresa francesa, que tenien al departament de l‘Escola d‘Enginyers. Van començar a experimentar per conèixer les seves possibilitats, arran d‘aquest treball de recerca bàsica, van poder anar a fer una estada d‘estiu a l‘empresa Bull, a París. Encara té present la satisfacció que va sentir quan els van deixar sols en una sala amb un ordinador per treballar tot el dia. Descobrir les potencialitats dels equips digitals va ser un impacte intel·lectual molt profund i el motiu per realitzar una estada a la Universitat de Stanford, a l‘any 1982 per estudiar i conèixer les possibilitats del mon de la informàtica.
Acabada la guerra i recobrada la llibertat, es va establir a París on va seguir estudis a l‘École d‘Arts et Métiers i a la Universitat de la Sorbonne, a l‘Institut de Statistique, de la qual obtingué l‘any 1946 el grau de Statisticien diplomé
10 Ramon Companys Pascual és Catedràtic Emèrit de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya, Dr. Enginyer Industrial per l'ETSEIB i Ingénieur Mathematicien per la Universitat de Grenoble.
11 Els primers equips Bull instal·lats a Espanya van ser a través de l’empresa Guillermo Truniger, SA de Barcelona. Probablement als anys 60 l’ordinador Bull era un model de la sèrie Gamma o bè a partir de l’any 1965 el model GE-400 serie.
21
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Sobre l‘estadística
Per il·lustrar les possibilitats de l‘Estadística com a operació d'anàlisi matemàtica, que permet d'estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts. Exposa un cas: la realització d‘un estudi sobre els usos del sòl de Catalunya. Si partim que utilitzarem 10 categories per a definir tots els possibles usos. És ben segur que és molt més econòmic realitzar una enquesta que no pas aixecar la cartografia de tot l‘àmbit d‘estudi. La qüestió bàsica per garantir bons resultats serà determinar el marge d‘error. El Sr. Vegara, com a expert en estadística, explica que quan llegeix una enquesta, sobretot als mitjans de comunicació, el primer que buscar és la fitxa tècnica i els valors del marge d‘error. Si aquestes dades no estan incorporades o el marge és molt elevat no val la pena llegir perquè els resultats obtinguts seran ficticis. Amb aquest exemple fa una defensa de l‘estadística com a ciència bàsica pel coneixement del territori i les persones.
Sobre la Societat Catalana d‘Estadística
Exposa, que fa un any, s‘ha creat la Societat Catalana d‘Estadística12 i ell n‘és el president. Amb els objectius13 defomentar l‘estadística i les tècniques que li són pròpies. Aplegar un nucli dens de professionals —més enllà de les institucions docents i de l‘entorn immediat de cadascú. A Catalunya hi ha prou estadístics per constituir una massa crítica de fertilitat prometedora. La proximitat que dóna compartir una associació hauria d‘ajudar, molt o poc, a la projecció dels nostres estadístics i a la promoció internacional de l‘estadística feta a Catalunya.Exposo que a l‘època inicial del CMCE hi havia altres ens que també començaven a fer realitzar treballs amb eines digitals com eren la Comisión de Urbanismo de Barcelona y Servicios Comunes (CUBySC). Ell ho desconeixia. Recorda que hi havia bona sintonia amb tothom. Ara bé el CMCE era un ens que no feien gestió i per tant estaven en un altre pla. Exemple de la bona sintonia, recorda que una part dels treballs s‘utilitzaven puntualment les maquines del Centre de d‘Ordinador Municipal de l‘Ajuntament de Barcelona per realitzar càlculs puntuals.
Recorda que es sentien en un ambient de col·laboració amb d‘altres institucions com eren el INE i el IGN que percebien una canvi i que un altre món fora del regim era possible.
Desconeix el finançament d‘on provenia però sempre van poder treballar amb maquinari adequat i van poder realitzar viatges de treball sempre que estigués justificat. Vist en perspectiva, el CMCE va ser un lloc per formar tècnics de cara un nou esdevenidor.
Fer País
A continuació i desprès de fer un repàs sintètic de la seva vida professional, parlem de com la percepció que té la societat actual dels funcionaris és molt negativa. Recorda que tot una generació de tècnics, podria fer una llarga llista, que han estat al servei al país i a la seva modernització van estar durant els anys del Franquisme preparant-se per un esdevenidor que comportes un nou règim democràtic.
Percepció Remota
Finalment, em recorda que al CMCE hi treballava en Raimon Obiols que va ser el primer que va treballar amb imatges satèl·lit. El recorda al seu costat fent creuetes i punts sobre les imatges. Aquí torna a sortir l‘estadística i la possibilitat de trobar patrons sobre les imatges.Son les cinc i quart i l‘estan esperant una altre persona i ho deixem aquí. El Sr. Vegara em diu que quan passi les notes a net els hi passi que em farà una ullada. Així quedem
12 http://www.socestadistica.org/
13 Extret de la Presentació de la Societat Estadística de Catalunya
22
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Josep Maria Vegara és un personatge cabdal en l‘econometria va ser l‘impulsor de metodologies i recursos basats la mesura dels fenòmens a estudiar. Als seus inicis al CMCE van ser fonamentals per assentar les bases tecnològiques i del futur institut d‘estadística de Catalunya , que vint anys desprès va presidir. Han mantingut una intensa vida professional en càrrecs de responsabilitat a l‘Ajuntament de Barcelona i al Ministerio de Economia i la Generalitat de Catalunya, amb una completa vida acadèmica, actualment es catedràtic emèrit.
Les preguntes.
1:A on va treballar per primer cop amb un ―ordinador?
2: Quin van ser els seus mestres en el camp de l‘estadística?
3: Expliqui‘ns el viatge que van fer l‘any 1970, amb el Sr. Carreño i l‘Antoni Flos, a EEUU per fer una visita tècnica al Census Bureau?
4: En la seva època de Coordinador d‘Urbanisme de l‘Ajuntament de Barcelona. Quines innovacions tecnològiques va aplicar a l‘Ajuntament de Barcelona?
23
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
5. Sr. Josep Maria Carreras i Puigdengolas
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Va ser el cap de Servei de Planificació Territorial del primer Govern de la Generalitat.
-
Impulsor del Sistema d‘Informació territorial de Catalunya. Implementació de
programari SIG ràster a l‘administració amb la voluntat de mesura fenòmens a tot el
territori català.
-
Als anys 70 i 80 va ser un professional actiu en la planificació territorial tant des de la
seva tasca a la Diputació de Barcelona com a membre del congrés de cultura catalana.
-
La seva carrera professional va fer un tomb, l‘any 1982 el van anomenar Síndic de la
Sindicatura de Comptes i no va continuar vinculat professionalment al mon de la planificació territorial.
Apunts biogràfics
14Nasqué a Vilanova i la Geltrú l‘any 1942.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB, MA Regional Science (Lancasterr), M. Sc. Urban Science (Birgmingham), tècnic superior d'Administració Especial i tècnic urbanista INAP.
Actualment. és membre del Tribunal Català de Defensa de la Competència.
Va ser membre de la Comissió d' Urbanisme de Barcelona durant el període de redacció del Pla director de l‘Àrea metropolitana de Barcelona.
Ha exercit diversos càrrecs com a tècnic a la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya; entre d'altres, en el Comitè de Direcció i la Ponència Tècnica del Mapa Sanitari de Catalunya i en els equips de redacció del Pla de Ports Esportius i el Pla de Carreteres.
Als anys 80 va ser Cap de servei de planificació territorial als inicis del Departament de Política Territorial.
També ha col·laborat en la realització d'estudis i plans d'ordenació de diversos municipis catalans amb Juli Esteban, Antonio Font i Jon Montero.
La seva activitat acadèmica s‘ha desenvolupat com a professor ajudant de Política Econòmica de la facultat de Ciències Econòmiques de la UB i d' Urbanisme de l'ETSAB, encarregat del curs de Planificació Regional i Urbana de la Facultat de Ciències Econòmiques (UAB) j professor del curs de postgrau "Economia i Gestió de la Hisenda Autonòmica i Local'" (UB).
Va formar part de la junta directiva de la SCOT i és membre de la junta directiva de l‘Ateneu de Barcelona.
Bibliografia destacada:
Carreras i Puigdengolas, Josep M; Bernat Jordi, Riera Pilar El Pla general d’obres públiques de 1935: política, Infraestructures i territori. Departament de Política territorial i Obres Públiques., Barcelona 2009
14 Font Llibre Scot IEC , ed Ricard Pie. 24
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Resum Trobada 13 de setembre de 2011
Quedem citats a les cinc de la tarda al seu despatx de la junta de finances. Aquest ens es troba ubicat a Via laietana i tenen una entrada comú amb l‘Idescat.
Començo exposant els motius que ens han portat a la trobada. I ràpidament passem a fer un repàs al seu currículum professional.
Inicis acadèmics a l‘ETSAB
A l‘any 1965 just acabat la llicenciatura d‘econòmiques va ser professor adjunt a la facultat d‘Econòmiques amb el Professor Estapé, i donaven classe a l‘ETSAB. ( recorda com anava seguint al professor Estapé quan creuaven la Diagonal per anar a classes). D‘aquell període recorda que va treballar a la Comisión de Urbanismo de la Província de Barcelona. en les treball de redacció del Pla Director de l‘AMB., que dirigia en Manuel Ribas Piera. Gracies a la seva col•laboració acadèmica amb a l‘Escola d‘Arquitectura, als anys 73 va iniciar una relació professional amb els arquitectes: Antonio Font, Jon Montero i Juli Esteban. Van crear i participar el despatx de planificació van batejar amb el nom de TAU (Taller d‘Arquitectura i Urbanisme).
Estudis a Anglaterra
A l‘any 1970 va aconseguir una beca de la OCDE i se‘n va anar a estudiar a un màster de Ciència Regional a la Universitat de Lancaster, que va continuar amb una estada a la universitat de Birmingham per completar estudis de ciència urbana. Ell els valora com uns estudis exòtics perquè era més ben valorat els estudis de Macroeconomia a la London School of Economics.
El gabinet tècnic de la Diputació de Barcelona
El retorn a Barcelona va entrar a formar part del gabinet tècnic de la Diputació de Barcelona, el director era el Sr. Rafael Pujol. Recorda d‘aquella època que va estar immers en les informes desfavorables de les propostes i tesis que havia plantejat l‘arquitecte Constantinos A. Doxiades per la planificació territorial de la Província de Barcelona i tot Catalunya . Va ser un encàrrec personal del President de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch. Ho recorda com una època molt interessant.
El Congrés de Cultura Catalana
A continuació seguint el fil de la seva formació en la ciència regional exposa que durant el Congrés de Cultura Catalana (1978) es va proposar crear l‘àmbit 7 destinat a la ordenació del territori. Els tècnics que van formar aquesta línia del congrés acabaria essent la SCOT.
A l‘any 1978 -79 va entrar a treballar al govern de la Generalitat en un departament que no tenia nom . Recorda que va proposar al Honorable Tarradellas el nom del Departament de Política Territorial pel departament dedicada a la planificació territorial. Una versió més amplia que la gestió territorial.
El primer govern de la Generalitat
S‘incorporà al DPTOP com a Director General de Planificació territorial. Un dels treballs més importants que li encarreguen és la redacció el Pla Territorial General de Catalunya. La redacció es basa aplicar en la metodologia els seus coneixements sobre la Ciencia Regional‖. Així organitzen un mosaic format per la cartografia, que li generaria el Servei de cartografia i un sistema d‘informació amb les dades territorials georeferenciades. També en aquell període es creà el Servei de Cartografia.
Es basava en tres potes: la sèrie cartogràfica 1:50.000; un sistema d‘informació territorial de Catalunya; i el reconeixement territorial.
25
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Pel PTG va encarregar els primers treballs al Sr Agustí d‘Arana i Sagnier i pel servei de Cartografia el Sr Jaume Miranda. El reconeixement es va recuperar un treball del CEP (Centre d‘Estudis i Planificació) i del CEOTMA-Centro de Estudios de Ordenación Territorial i Medio Ambiente recorda que tenia 30 milions de pessetes de finançament.
L‘equip del SITC estava format per Josep M Camarasa, Jordi Bernat.
Recorda que el finançament del govern era molt escàs i estaven realitzant tasques que no s‘havien realitzat abans. El PTGC es basava en els objectius de la línia 7 de les conclusions del Congrés de Cultura Catalana, els més destacat era disminuir els desequilibris en matèria d‘ordenació del territori i aconseguir un desenvolupament de les activitats harmòniques amb el patrimoni natural i cultural.
A l‘any 1984 el nomenen Síndic de Comptes. Va comportar un canvi de rumb professional que el van allunyar del món de la planificació territorial.
Em proposa que incloem al Sr Josep Camarasa per que era el que tenia més coneixements i era el líder tecnològic del grup. Em dona les coordenades del sr Camarasa telèfon i correu electrònic.
SITC
Algunes qüestions que li plantejo no tè una resposta precisa i m‘adreça a que la consulti a la Memòria del DPTOP de l‘any 1979-80. La pregunta important és : Qui va adquirir el programa MAP i com era la infraestructura informàtica del DPTOP. Ell recorda que va viatjar a Harvard però no recorda si el van comprar.
Durant la conversa m‘ha mostrat les revistes que es van editar per mostrar els resultats del SITC, em mostrar el primer número SITC-1. Li esguerro una mica la sorpresa quan trec de la cartera un exemplar igual que em va prestar la Carme Muntaner.
També recorda del procés de treball per fer els mapes. Primer es dibuixar a mà una quadrícula sobre una paper quadriculat i es dibuixaven cada quadrícula en funció del valors i paràmetres de la informació temàtica, i posteriorment, s‘introduïen al programa MAP.
Tot el projecte del SITC esta ben documentat en un ponència que va formar part del 9th European Symposium on Urban Data Management Symposium (UDMS) celebrat a Valencia, el 26-29 d‘octubre de 1982.
En el llibre Una aplicació del programa MAP a Catalunya; Autor: Departament Geografia UAB; Direcció General de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya; Alegre i Nadal, Pau (ed.) ; Editor: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
S‘exposa de manera sintètica els arguments per la creació del SITC.
(...) en el camp legal calia un Llei de Política Territorial(actualment en tramitació) que definís entre altres coses les característiques del Pla de Catalunya. Es creia convenient, també una Llei d’Organització i Divisió Territorial, actuació que està més endarrerida per diversos problemes a nivell Autònom i d’Estat: En una altre ordre de coses, no cal dir que, a més amés d’aquestes necessitats d’ordre jurídico-admnistratiu, existeixen unes necessitats d’ordre tècnic que es concreten, fonamentalment, en la possibilitat de disposar d’una informació suficient referida a les característiques físiques del territori i a la localització de les diferents activitats i dels equipaments. Per això, un dels
26
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
instruments de la Direcció General de Política Territorial s’ha proposat de dotar-se és un sistema d’informació territorial, el Sistema d’Informació Territorial de Catalunya (SITC).
Queden una sèrie de qüestions per resoldre com són:
La relació entre el Departament de Política Territorial i el COM als inicis de la Generalitat?
El viatge a EEUU que ha d’estar recollit en la memòria d’activitats del DPTOP de l’any 79-80? Qui va comprar el programa MAP?
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Josep Maria Carreras i Puigdengolas és un economista format en economia regional: Va ser un actor molt dinàmic en els període 70 80 , va participar activament al Congrés de Cultura Catalana, i va formar part del primer govern de la Generalitat restaurada. Va impulsar el primer sistema d‘informació territorial de l‘administració pública, el SITC.
Les preguntes.
1: Quin eren els objectius a curt termini als inicis del Departament de Política territorial?
2: Exposi el desenvolupament del SITC com una eina pluridisciplinar.Com valorar la col·laboració de biòlegs, arquitectes?
3: La necessitat de mesurar els fenomens territorials per la construcció dels models economètrics.
27
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
6. Sr. Joan Antoni Solans i Huguet
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Es un personatge cabdal, per la seva trajectòria professional com urbanista ha estat vinculat amb el naixement de la cartografia automàtica.
-
Va cercar el suport tecnològic del CCUPB per la redacció del PGM
-
Va iniciar la producció de la cartografia automàtica a l‘ajuntament de Barcelona.
-
Com a Director General d‘Urbanisme, durant vint any, va potenciar l‘ús de la cartografia
automàtica en la redacció dels instruments de planejament urbanístic.
-
Va fundar l‘ Institut Cartogràfic de Catalunya.
Apunts biogràfics
President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 15 de juny de 2011.
Nascut a Barcelona el 15 d'octubre de 194115.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL I POLÍTICA
. 2001 fins avui. Universitat Pompeu Fabra, professor invitat als seminaris de dret urbanístic i coordinador de l'observatori pel Desenvolupament Local.
. 2000. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director del programa de planejament territorial amb rang de secretari general.
. 1980-2001. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, vicepresident de l'Institut Català del Sòl i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
. 1980-2000. Generalitat de Catalunya, presidència per delegació del Conseller de les Comissions d'Urbanisme de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
. 1999-2000. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director general Ordenació del Territori i Urbanisme.
. 1980-1999. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, director general d'Urbanisme.
. 1977-1980. Ajuntament de Barcelona, Delegació d'Urbanisme, delegat de l'Alcalde de Barcelona per l‘ urbanisme.
. 1975-1976. Corporació Metropolitana de Barcelona, Servei de Planejament, inspector cap dels Serveis de Planejament.
. 1967-1975. Comissió d'Urbanisme i Serveis comuns de Barcelona i altres municipis, serveis de planejament.
. 1965-1967. Ajuntament de Barcelona, Gabinet de Programació, funcionari interí col·laborador del gabinet.
15 Curículum extret de la espai web de la Reail Academia de Belles arts de Sant Jordi http://www.racba.org/mostrarcurriculum.php?id=43)
28
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
. 1964-1969. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, becari pel professorat any 1964 i professor encarregat de pràctiques; Urbanística II anys 1965 a 1969.
EDUCACIÓ
. 1950-1958. Batxillerat al col·legi dels Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona.
. 1959-1965. Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Formació en arquitectura, Premi final de carrera promoció 1965.
. 1963. Seminari d'urbanisme sobre la remodelació del Kattenburger al port d'Amsterdam a l'Escola Tècnica Superior de Delft (Holanda), contacte amb el Team Ten.
. 1964. Seminari d'urbanisme sobre la remodelació de l'Alt Stadt de Spandau a Berlín a l'Escola Tècnica Superior de Berlín (Alemanya), seguint el contacte amb els arquitectes del Team Ten.
. Parla i escriu català, castellà, anglès i francès, i es fa entendre en italià i portuguès.
ORGANITZACIONS
. 1965 fins avui. Col·legiat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. . 1983 fins avui. Patró de l'Institut Ildefons Cerdà.
. 1980 a 2001. INTA. Associació Internacional pel Desenvolupament Urbà, Den Haag, Holanda. Representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a aquesta institució en qualitat de vicepresident de l'Institut Català del Sòl. Vicepresident de l'esmentat organisme de 1984 a 1991, des de la celebració de la "Conferència de Barcelona". Participació en "Advisory Panels" de la institució a Malmöe (1990), Schevenningen, den Haag (1989), Taipei (1994) i Rhône-Alpes, Valence (1999). Ha estat conferenciant als congressos de Barcelona, Rotterdam, San Francisco i Lisboa.
. 1977 a 1981. OCDE. Organització pel desenvolupament i la cooperació econòmica, París, França. Representant de l'Ajuntament de Barcelona al City Managers Group de l'esmentat organisme. Participació als seminaris d'Amsterdam, Barcelona, Oslo i Quebec.
. 1969 a 1980. Unió Internacional d'Arquitectes. París. Representant del Col·legi Superior d'Arquitectes d'Espanya al grup de treball d'Urbanisme de la UIA. Missions al Líban i a Egipte. Estandarització de normes de presentació de plans d'urbanisme als concursos.
GUARDONS I DISTINCIONS
Ha rebut diferents guardons i reconeixements de Cambres de Comerç de Catalunya i de diferents pobles i ciutats en reconeixement a tasques d'ordenació urbana i de promoció industrial portades a terme amb el concurs de l'Institut Català del Sòl del que n'era vicepresident. També disposa de reconeixements en forma de plaques i pergamins d'associacions de veïns i barris. Entre altres les Cambres de Comerç de Terrassa i Reus.
De mans del president de la Regió de l'Herault a França, George Saumade, ha rebut la "Medalla de la Regió" en reconeixement als deu anys de mútua col·laboració, de 1985 a 1995, amb Catalunya en matèria d'urbanisme.
Medalla d'Or de Barcelona '92, per les obres olímpiques dutes a terme en diverses subseus dels Jocs: Vila Olímpica de Banyoles, ordenació i urbanització del sector de Tres Torres per al handbol a Granollers, canal de rem de canoe cayak a Castelldefels, ordenació i urbanització del sector de Can Roca a Terrassa per al hockey sobre herba, terrenys del tir olímpic a Mollet, accessos i millora del front urbà a la Seu d'Urgell, i trasllat al sector de Famades de Cornellà d'indústries emplaçades on s'havia de construir la vila olímpica de Barcelona, totes elles fetes amb l'actuació de l'Institut Català del Sòl.
29
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Ha estat invitat a presidir les inauguracions de les fires comercials i industrials d'Ulldecona, Amposta, Olot i Tortosa.
Premi Crítica del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel seu article a Quaderns d'Arquitectura "Del planeamiento metropolitano al planeamiento del metropolitano" i premi als articles sobre arquitectura i urbanisme editats al llarg de l'any 1971 en la premsa barcelonesa.
El 1986 participa en un seminari sobre els efectes urbanístics dels jocs olímpics que té lloc a Seül en preparació dels Jocs Olímpics de Seül.
El 1993 participa en un seminari sobre urbanització i benestar social. Exemples de les actuacions efectuades a Barcelona i Catalunya en el marc de la conferència organitzada pel grup asiàtic d'Habitat de les Nacions Unides a Nagoya (Japó).
Elegit acadèmic de número per la secció d'arquitectura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 d'octubre de 2002, acceptant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Josep M. Fargas i Falp, Carlos Ferrater i Lambarri, i Leopoldo Gil Nebot. Ingressà llegint el seu discurs "Consideracions sobre el concepte de lloc en temps de globalització" el 17 de març de 2004.
El 2003 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
TREBALLS DE PLANEJAMENT I LEGISLATIUS:
. 1968 a 1971. Pla general d'Ordenació Urbana de Vic.
. 1967 a 1969. Pla de Comunicacions de la comarca de Barcelona.
. 1972 a 1973. Llibre blanc de l'urbanisme, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Madrid. En redacta alguns capítols.
. 1974 a 1974. Ley del Suelo de 1975. Participa en el grup de planejament i després en el text de conjunt per a la redacció de la llei.
. 1975. Pla general d'Ordenació Urbana de Mataró.
. 1974. Pla parcial de l'Arrabal Cortinas, Vic.
. 1972-1973. Pla parcial del sector industrial de Vic. Can Molins.
. 1973 a 1975. Pla general d'Ordenació Urbana de Sant Feliu de Guíxols.
. 1972 a 1974. Estudis sobre ocupació de sòl i d'"area social análisis" pel Pla general de la Regiao de Lisboa; assessor del Grup de plantejament i arquitectura.
. 1970 a 1976. Pla general de la Comarca de Barcelona. Pla Comarcal. Aprovat com a Pla General Metropolità.
. 1980. Llei de Disciplina Urbanística.
. 1981. Pla general d'Ordenació Urbana de Girona.
. 1982 a 1983. Pla general d'Ordenació Urbana de Terrassa.
. 1983 a 1984. Llei d'adequació de l'ordenament urbanístic a Catalunya.
. 1985. Pla general d'Ordenació de Reus.
. 1989. Decret Legislatiu 1/1990 del Parlament de Catalunya.
. 1994 a 1995. Comissió d'Experts en Urbanisme del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente.
30
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
. 1994. Pla general d'Ordenació Urbana de Manresa. Ponent tècnic designat pel Ministerio de Fomento per preparar l'esborrany de la llei de valoracions i sòl de l'Estat de 1998, coneguda com llei 6/98.
. 1999. Pla general d'Ordenació Urbana de Sitges.
. 2001 a 2002. Pla especial de protecció del monestir de Sant Benet de Bages. Pla especial d'ordenació de la colònia Sedó a Esparreguera.
TREBALLS DE GESTIÓ URBANÍSTICA
. 2001 a 2002. Programa d'actuació municipal 1977-1979, adquisicions de sòl pel programa d'actuació municipal de 1977 a 1979. Més de 56 hectàrees expropiades dins la ciutat, 18 obtingudes per materialització de cessions del planejament i 48 en zones forestals de la serra de Collserola; gestió per a la cessió de la finca a Collserola del Doctor Puigvert.
. 1980 a 2001. Programa d'actuacions en sòl 1980-2001. Direcció de més de 440 actuacions de sòl per a nous eixamples de població de caràcter residencial, de sectors industrials i d'actuacions puntuals de remodelació i millora urbana totes elles enquadrades en una política de reordenació territorial i de recuperació i millora urbana de tots els pobles i viles de Catalunya. Adquisició de més de 2.880 hectàrees per expropiació al llarg d'aquests vint-i-un anys de gestió d'unes 3.500 hectàrees de sòl incloent les actuacions promogudes amb règim de sector d'actuació prioritària amb l'Institut Català del Sòl com a administració actuant.
Actualment treballa com a professional lliberal en la redacció i assessorament de plans urbanístics.
De l‘any 2000 fins al 2006 s‘incorpora a la Universitat Pompeu Fabra, com a professor associat de dret administratiu, redacta diversos plans urbanístics. (Programa d‘Actuació Urbanística de Vic i el Pla d‘Ordenació de Puigcerdà).
De l‘any 1998 al 2000 és Director General d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Publiques.
Del l‘any 1998 al 1980 és Director General d‘Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Publiques del Govern de la Generalitat. Durant aquest període desenvolupar i aplicar el ―corpus urbanístic de Catalunya, entre d‘altres actuacions impulsa la creació de l‘ Institut Cartogràfic de Catalunya, a l‘any 1982. I dins de la DGU es crea el Sistema d‘informació territorial pel planejament urbanístic (SITPU), a l‘any 1990.
De l‘any 1978 a l‘any 1980 es delegat de l'alcalde de Barcelona per als Serveis d'Urbanisme de la ciutat de Barcelona.
Durant aquest període inicia els treballs per realitzar cartografia automàtica de la ciutat de Barcelona.
De l ̳any 1978 al 1970 és arquitecte de la comisión de Urbanismo y Servicios comunes de Barcelona‖. El fet més rellevant va ser la coordinació tècnica de la redacció del Pla general metropolità. Els treballs de redacció s‘utilitza cartografia automàtica per determinar la fondaria edificable amb la col·laboració del centre de Càlcul de la UPB, també es realitzen els primers mapes temàtics de suport a la memòria del Pla amb eines digitals.
Durant el seu període de formació i els anys posteriors a la seva graduació va exercir de professor d‘urbanisme de la mà del professor Xavier Subies, destacant els seu treball acadèmic sobre la redacció d‘un pla general a la ciutat d‘Eivissa a l‘any 1965.
L‘any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, des de l‘any 2004 és membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta mateix any rebé la insígnia de Chevallier de l'Ordre de la Légion d'Honneur de mans del cònsol generalde França a Barcelona i des del ̳any 2005 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans.a la secció de Ciencies i Tecnología .
Actualment és President de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.31
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Resum Trobades
Amb el el Sr Solans hem mantingut tres trobades, el 30 de maig , el 13 de setembre de 2011 i el 3 de gener de 2012: les seves exposicions han estat a la frontera entre la cartografía i l‘ urbanisme. Des de l‘inici, aquest treballs el veig força assabentat dels objectius d‘aquest treball.
Les trobades amb el Sr. Solans han estat intenses per la seva capacitat de transmetre els seus amplis coneixements en el camp de l‘Urbanisme, la gestió territorial i el món tecnològic que l‘envolten. Per la seva trajectòria i personalitat ha estat el promotor dels grans moments culminats de la història de cartografia automàtica a Catalunya.
Per expressar la meva admiració cap el Sr Solans i advertir la meva dificultat per plasmar tots els temes sorgits a les trobades. Vull fer-me meves unes paraules d‘agraïment, cap al Sr. Solans que va realitzar el Doctor arquitecte Joan Ganyet en la presa16 de possessió com a acadèmic de la RACBA:
"Vull expressar així mateix l’agraïment sincer a Joan-Anton Solans, que amb tanta generositat ha volgut fer la meva presentació(en aquest cas les trobades. Joan-Anton Solans és un humanista i un urbanista singular, que deixarà una fonda petjada al nostre país. Potser no hi ha ningú com ell que tingui tota la Catalunya física –i no només la física– al cap. S’ho sap tot: les ciutats, els carrers, les urbanitzacions, les zones industrials, tot el que hi havia, tot el que hi ha i tot el que hi hauria d’haver hagut. El seu patrimoni mental és senzillament impressionant."
A continuació esposo de manera agrupada els punts més destacats de les trobades mantingudes
Una opinió sobre la CMCE
Introdueixo el tema de la CMCE, (personalment és un descobriment la seva existència i les persones que han participat). Està molt en forma perquè recorda fins i tot un article en un llibre sobre el Sr. Lluís Carreño, que va escriure.17
Els urbanistes dels anys 70
La conversa s‘inicià amb una desbordant cita de noms i personatges per part del Sr Solans. (Muth, Dioxadis, Lasuen, Lombardini....). A continuació parlem de la llei de 1956 del sòl i la seva proposta sobre la taxa d‘equivalència que esdevindria el futur IAE. Cita al Sr. Jose Ramón Lasuen com un dels promotors i inspiradors de la llei. Hi ha un article a la revista Quaderns de Arquitectura sobre aquest tema. 18
16 Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Vol 17 , any 2003
17 Joaquim CLUSA & Oriol NEL.LO, eds. (1998); Lluís Carreño i Piera (1933-1996), Barcelona, Ajuntament de Barcelona
18 http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/109659/162865
32
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Una altre article interessant sobre aquest tema és de Siro Lombardini pels volts del 62-65 a la revista del Instituto urbanística italiana que es deia Urbanística.
A continuació s‘anomenen els economistes R. Muth i en Nathalien Leitchfield, aquest darrer es tracta d‘un economista jueu que ha vingut un parell de vegades a Catalunya , El Sr Solans recorda que la darrera vegada va anar a visitar el Call de Girona.
El Sr Solans donava classes d'assignatures de quart de carrera, amb el Sr. Xavier Subias quan ell cursava cinquè de carrera. Gràcies als seus viatges i la compra de llibres que havia adquirit fora (Suècia, Berlin, Londres) disposava de material d‘un alt valor. Ell mateix em recorda que era molt difícil compra llibres aquí, i n‘hi havia molt pocs.(1960)
Trobat article de l'època del Sr. Solans professor d‘urbanisme a l‘ETSAB sobre un treball del planejament de la ciutat d‘Eivissa.19
Tornem a parlar de models i economistes que van ser referents per estudiar models economètrics con són: Ira S. Lowry i Wilson amb els models d‘entropia.
També nombra a Aaron Fleisher, un geòleg que va desenvolupar models urbans molt més complexos que no pas la els models més clàssics que en aquella època es basaven la relació gravitacional entre dols pols.
EL Sr. Solans parla del seu pla sobre Lisboa i com va aplicar a aquestes teories: més tard tornem a Lisboa i em parla de l‘Eduardo Pacheco que va ser un visionari de l‘època que es va creure la revolució portuguesa de 1923 i va començar a adquirí sòl per a construir habitatge social i parcs a la ciutat de Lisboa que a dia d‘avui encara es mantenen.
A continuació parlem del ―famós‖ article del Journal of American Institute of planners20
Aquesta revista la rebia/en en Manuel de Solà Morales i ell mateix. Un numero de l‘any 1968 els va impactar molt i aquí van començar a fer la seva recerca sobre anàlisis factorial i el descobriment d‘un programari per a realitzar anàlisi topològics que es deia -Symap-desenvolupat pel Laboratori de Gràfics de la Universitat de Harvard. El sr. Carl Steinz era un deixeble de Kevyn Linch
Manuel de Solà Morales desprès de la dimissió de l‘equip redactor del PGM (I) fundà el LUB i seguint aquestes teories es fan els primers treballs de recerca21. Per que des de la CUySC li encarreguen que faci els primers models metropolitans, també recorda un estudi sobre ―social area analysis- pels municipis d Badalona i Santa Coloma que no va arribar a bon port, per què les autoritats de la època tenien una visió territorial massa allunyadade les tèsis de l‘anàlis factorial. (en Manuel de Solà Morales va assistir a Harvard i es manifesta com a deixeble de Josep Lluís Sert: la seva estada li va permetre accés a tota aquesta informació)
19 http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/110057/163209
20 Carl Steinitz, Meaning and the Congruence of Urban Form and Activity, Journal of the American Planning Association, Volume 34, Issue 4, 1968, Pages 233 - 248 (DOI: 10.1080/01944366808977812)
21 Manuel de Solá-Morales Rubio.Sobre metodología urbanística : algunas consideraciones. Publicació: Barcelona : Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, Departamento de Urbanística, 1969
33
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
El CCUPB
Tornem al CCUPB i em parla que el Sr. Kirchner i en Pere Botella son els responsables de mecanitzar i automatitzar el procés de resolució de les més de 34.000 al·legacions del PGM I. Em comenta varies anècdotes sobre la peculiar biografia del Sr Kirchner ; és un bon navegant i ha realitzat diverses travessies pel mar. ( Anecdotari sobre el tema de les al·legacions: un dia em va comentar que la Rosa Nonell hi va treballar)
El Cronograma
A partir d‘aquí comencem la conversa amb els esquemes que havia realitzat sobre les diverses institucions que tenien alguna relació amb la cartografia automàtica en dos períodes abans i desprès de l‘any 1975.
A continuació s‘adjunta els esquemes i les notes que va aportar el sr Solans. Els seus apunts i suggeriments van donar peu a l‘elaboració al diagrama de Gantt del capítol 19 d‘aquest document.
Relació entre institucions i tècnics pioners en el periòde 1958-1978. Font elaboració pròpia
34
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
El Sr Solans va ser el coordinador per la redacció del PGM , exactament aquest document urbanístic es va iniciar com una revisió del Pla Comarcal de 1953. D‘aquest període parlem de la relació amb la cartografia automàtica i sorgeixen tres temes. La versió digital del PGM i les Homotècies.
Els planols d‘informació del PGM
En aquest període 1968-1970 es van realitzar Els “Planos de información” del Pla General de Ordenación urbana y territorial de la comarca de Barcelona, 1970 eren un dels documents complementaris del pla urbanístic que s‘estava elaborant per a l‘Àrea Metropolitana.22
Es tracta d‘un inventari de dades geogràfiques de l‘àmbit urbà, sorgides de la gestió del territori, i seguint els criteris de l‘anàlisi factorial, les dades disposen de la component de localització, la distribució dels fenòmens al territori, l‘associació de valors, la iteració i el component temporal per a conèixer l‘evolució dels fenòmens territorials. I el que més destaquem la informatització d‘una part de les dades.
A continuació es detalla la llista de mapes que formaven part d‘aquest atles, en negreta es destaquen els mapes que es va utilitzar tècniques digitals per la seva elaboració:
22 Informació extreta de la Conferència “Els SIG: inventari de dades geogràfiques o nou model de gestió del territori?” a càrrec del Sr. Josep Serra i Batiste AMB, el 10 de desembre de 2008.
35
1.-Relieve.
2 .-Vista aérea.
3.-Ocupacion del suelo. Evolución.
4.-Red viaria básica 1970. Isócronas s densidad de
habitantes 1965.
6.-Densidad de habitantes 1970.
7.-Variacion de la densidad de habitantes 1965-1970.
8.-Ocupacion y calificación urbanística industrial 1969.
9.-Red existente y en proyecto ferrocarril y metro 1971.
10.-Red existente autobús urbano e interurbano 1970.
11.-Evolucion de trafico i.m.d. Barcelona ciudad 1965·1970.
12 Líneas y frecuencias FFCC. Todos los destinos 1970.
13 Líneas y nivel de servicio fe. Metropolitano 1970. 14 Isócronas. FFCC.. Metropolitano 1970.
15 Nivel de accesibilidad fe. 1970.
16 Líneas y /vel de servicio autobuses interurbanos
1970.
17 Frecuencias autobuses interurbanos 1970.
18 Isócronas. Autobuses interurbanos 1970.
19 Nivel de accesibilidad autobuses interurbanos
1970.
20 Empleo 1969. Distribución por sectores de
actividad económica.
21 Empleo 1969. Distribución por sectores y áreas
homogéneas en i3urcelollll ciudad.
22 Actividad n.o de licencias 1969 Barcelona
ciudad.
23 Techo industrial edificado 1964-1968.
24 Inversión industrial localización 1964·1968.
25 Traslados industriales orígenes y destinos 1964·1968.
26 Plan general de 1953 síntesis normas. 27 Plan general de 1953 interpretación de ordenanzas.
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
La confecció, de gran part, del material gràfic va ser manual només una petita part es va poder realitzar amb suport d‘eines digitals. Com ja hem apuntat el plànol ―22 ACTIVIDAD No DE LICENCIAS 1969 Barcelona Ciudad.” És el primer exercici de cartografia temàtica de representació digital, realitzat a Catalunya.
L‘objectiu del plànol era representar la densitat d‘activitat dins de la ciutat de Barcelona. L‘abast de la informació és el pla de la ciutat. La tècnica utilitzada era semblant als mapes d‘anàlisi factorial, es quadriculava el territori amb una tessel·la de 0,5 qm. I aleshores s‘informava a cada tessel·la del nombre d‘activitats que es realitzaven dins dels seu àmbit. Per poder conèixer el nombre d‘activitats per tessel·la va ser necessari convertir la informació de base inicial. Es disposava de llistats d‘activitats per adreça postal i es va fer un programa per assignar l‘adreça
23 Un del seus treballs més exemplar és www.understandingusa.com 36
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
postal a cada una de les tessel·les. Un cop assignat el nombre d‘activitats a cada tessel·la es realitzava una representació que s‘imprimia a una impressora d‘agulles amb representació de caràcters alfanumèrics. D‘aquesta impressió se‘n feia un linotype que posteriorment es col·locava sobre uns fons topogràfic neutre comú a tots els plànols de la sèrie, tal com es mostra el detall.
Per aquest treball es van utilitzar les maquines del COM per assignar els valors a les tessel·les i pel processat final es va realitzar amb el programa ―SYMAP‖ disponible a la comisión de Urbanismo de Barcelona.
El plànol 22 dels ―planos de información‖ és el primer plànol temàtic amb tecnologia digital que va formar part d‘un document urbanístic de caire oficial, realitzat l‘any 1969
El Projecte Homotècies amb el CCUPB
El primer treball encarregat al CCUPB24 que hi va intervenir el nou ―CALMA- va ser per realitzar treballs d‘edició sobre el planejament urbanístic. A l‘any 1976, finalment després d‘un procés de tramitació de més de set anys, es va aprovar el Pla General Metropolità d‘Ordenació Urbana. Aquell mateix any s‘establí un acord de Col·laboració entre ambdues institucions.
El Sr. Joan Anton Solans, coordinador del Pla necessitava determinar de manera asèptica la profunditat edificatòria per evitar interpretacions posteriors de la normativa. Coneixedor dels treballs del CCUPB va ser l‘impulsor del conveni i va realitzar el seguiment de les tasques. L‘objectiu inicial era, molt específic, era el càlcul d eles fondàries edificables segons la normativa urbanística metropolitana. El procés de càlcul manual era inabordable davant la urgència en determinar la profunditat edificable dels 27 municipis que abastava el Pla.
24 Memòria CCUPB 1979-1980 37
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
La metodologia del treball es va iniciar amb la digitalització de tots els polígons amb una qualificació urbanística que es tingués que definir la seva fondària sobre els 464 fulls escala 1:2000, i desprès a la unitat d‘edició es va realitzar la operació topològica que es basava en fer una paral·lela en funció de la distància del carrer i tracta de manera acurada totes les interseccions de les línies de façana per evitar incoherències geomètriques.
Aquell treball va determinar la edificabilitat de tots els municipis del PGM i va demostrar la viabilitat de la normativa urbanística.
COM
El Sr. Solans recorda que quan va estar elaborant un article25 sobre la planificació del Transport subterrani (metro) a la ciutat de Barcelona va anar a a realitzar alguns càlculs a les oficines del COM. Era una oficina molt ben equipada però els treballs realitzats ,ara es perceben com molts primaris( fitxes, cintes, etc...)
Visicalc
Preguntat per com realitzaven el càlculs de superfícies i les taules de superfícies associades a les propostes urbanístiques exposa que treballaven en un programa anomenat visicalc, va ser el precursor de les futures fulles de càlcul. Va ser un programari dissenyat per pc. Els primers protipus es van desenvolupar a finals dels anys 70. El programari va començar a funcionar sobre PCs de IBM l‘any 1981. El sr solans recorda que el va començar a utilitzar quan era delegat d‘Urbanisme de l‘Ajuntament de Barcelona, al mateix any 1981.
Calma Graphics
El sr. Solans va ser el client més importatnt de les maquines Calma graphics. A la secció gràfca del CCUPB els hi va encarregar la digitalització del PGM i el projecte Homotècies, i posteriorment quan va ser delegat d‘urbanisme a l‘Ajutament de Barcelona va adquirir una màquina Calamagraphics per la digitalització de la informació urbanística. Per fer funcionar i treure‘n el màxim trendiment va conveniar amb el CCUPB que realitzaria l aposta en marxa amb un becari: aquest becari era en Lluís Sanz.
Viatges
Els viatges han anat sorgint al llarg de les trobades. Varem parlar d‘un viatge que va realitzar a Londres amb el Sr. Serratossa i el Sr Miranda, el motiu va ser un visita a la seu de l‘empresa Calma graphics a Europa, recorda que estava a prop de l‘aereoport de Heathrow.
Arran de la incertesa sobre la ciutat on s‘havia produït el sorprenent contacte amb els responsables de la Diputació de Navarra per part del Sr Miranda, que no recordava la ciutat amb precisió. li vaig consultar sobre aquest viatge que havien fet plegats i em va explicar que la trobada va ser a la ciutat de Bruges a Bèlgica. Va recordar que ja era Director General d‘Urbanisme perquè va arribar just per començar la comissió d‘Urbanisme, a les cinc de la tarda. Aquest viatges i d‘altres que van realitzar eren voluntaris i finançats amb el seu sou, era més important el prestigi professional que comportava exposar els treballs realitzats que no pas aconseguir el finançament.
25 Cuadernos de arquitectura, Any: 1970 Núm.: 76/77 El metro 38
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
En la darrera trobada van parlar sobre els inicis de l‘Institut Cartogràfic de Catalunya. El primer projecte va ser la ortofotomapa 1:5.000. Recorda el viatge a Toronto al Canada per adquirir el sistema GESTALT-GMP-IV a l‘empresa Northway-Gestalt Corporation. La complexitat del viatge no va ser l‘estada sinó les condicions imposades per l‘empresa per garantir el pagament de l‘aparell. Segons sembla va ser el segon sistema que es venia a Europa.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
El Sr. Joan Antoni Solans, arquitecte, ha estat en els més alts càrrecs de responsabilitats de l’ urbanisme a Catalunya durant el trienni 1970-2000. Des de totes les institucions ha impulsat la cartografia automàtica com a instrument vinculat a l’ urbanisme. Entre les fites més rellevants podem destacar els treballs digitals del PGM, l’inici de la cartografia automàtica a l’Ajuntament de Barcelona i la creació de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya.
Les preguntes.
1: L‘ús de la cartografia automàtica i el seu valor afegit (mesura) ha estat indispensabes per la redacció i la gestió urbanística?
2: Al principis del 70, quin suport tecnològic es disposava des de la Comisión de Urbanismo y servicios comunes?
3: Com va utilitzar el maquinari calmagraphics a l‘Ajuntament de Barcelona? 4: Quins van ser els fonaments per fundar l‘Institut Cartogràfic de Catalunya?
39
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
7. Sr. Jaume Miranda i Canals
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
És el personatge clau per la implantació de la cartografia automàtica a Catalunya.
-
Com tècnic del CCUPB va descobrir, als anys 70, que els maquinaris per dissenyar circuits integrats també es podien utilitzar per produir cartografia automàtica.
-
Com a cap de la secció gràfica del CCUPB va dirigir els projectes pioners sobre cartografia automàtica de l‘Estat Espanyol. Els tècnics i becaris col·laboradors han estat els tècnics pioners en l‘ambició de la mesura.
-
Va saber transferir tots els seus coneixements sobre la producció de cartografia automàtica a l‘administració pública catalana.
-
Va fundar i ha dirigit l‘Institut Cartogràfic de Catalunya durant trenta anys convertint-lo en un centre de referència europeu.
Apunts biogràfics
Nascut a Barcelona, l‘any 1950
26Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1972
HISTÒRIA PROFESSIONAL
• Director General de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Com a Director General es va concebre la creació i posada en marxa de l'ICC i, sistemàticament, s'han realitzat les següents actualitat accions, entre d'altres:
- Creació de la política d'informació geogràfica de Catalunya sota el control d'un Consell Rector presidit per deu Consellers en aquest període.
- Endegament de les primeres cadenes de producció cartogràfica i de fotogrametria digital a Espanya.
- Creació dels sistemes de desenvolupament propi i d'altres de mercat, innovadors i altament productius, per a la generació de productes. Primer usuari Intergraph d'Espanya.
- Impuls al servei en termes de geoinformació a tots els òrgans directius del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a d'altres departaments de la Generalitat de Catalunya.
- Identificació, obtenció i execució de projectes internacionals amb diversos països sud- americans, com Argentina i Veneçuela, per un valor superior a 45 MEuros en la dècada 1989- 1999, essent el primer Institut Espanyol exportador de serveis geomàtics a Llatinoamèrica i Àsia en la dècada 2000 -actualitat.
- Creació d'infrastructures generals i tecnològiques, a banda dels productes cartogràfics, per exemple la xarxa geodèsica de Catalunya, la Cartoteca de Catalunya, la xarxa GPS CATNET diferencial RASANT (primera a Espanya), la xarxa de botigues especialitzades (en las quatre capitals catalanes), la base aèria de l'Aeroport del Prat (Barcelona), la seu de l'ICC a Montjuïc,
26 Extracte del currículum professional. 40
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
l'Institut de Geomàtica de Catalunya, la nova xarxa sísmica de Catalunya amb telemetria de satèl·lit (primera a Espanya – actualment de l‘Institut Geològic), etc.
- S'ha implantat i potenciat la presència internacional de l'ICC en els fòrums geomàtics i geològics internacionals, publicant-se centenars de ponències i articles. En definitiva, creant una Institució molt reconeguda mundialment.
- Com a exemple, en aquest període s'han rebut onze premis cartogràfics mundials per als productes produïts per l'ICC.
- Creació/participació d'empreses participades de l'ICC: SYSIGSA (3i), RSE (3i), SÍNIA (Banc de Sabadell), GEOCAT (IGC), INFOTERRA SPAIN (INFOTERRA, HISDESAT).
• Cap del Servei Cartogràfic del Departament de Política Territorial i Obres PúbIiques de la 1980- 1982 GeneraIitat de Catalunya.
- Planificació de les infraestructures tècniques i d'infonnació per al Govern Autònom de Catalunya, 1980.
- Es va assumir la integració del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona i del de la V Jefatura de Carreteras del Estada, 1890.
- Suport a la tasca legislativa que va conduir a la Llei 11/1982, de 8 d'octubre de 1982, de creació de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
o Sots-director del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya per a projectes 1978-1980 externs.
- Organització, amb un grup reduït (5 persones) dels primers projectes de cartografia numèrica, a escala urbana, a Espanya. Especialment amb la Corporació Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Diputació Foral de Navarra. Projecte innovador a nivell europeu.
o Responsable del Departament de Computer Graphics i Cartografia Numèrica del Centre de 1974-1978 Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya (CCUPC).
- L'equip format en el CCUPC va introduir a Espanya els primers sistemes gràfics interactius CALMA especialitzats en el disseny de circuits electrònics i cartografia numèrica. Es varen desenvolupar multiplicitat de projectes i aplicacions, fins l'absorció de CALMA per G .E. Aixi mateix, es va iniciar la introducció de la teledetecció aplicada en col·laboració amb el Departament de Percepció Remota del CCUPC.
Formació acadèmica
- Programa de lideratge i innovació en els serveis públics, IESE 2001
- Membre, per oposició, del Cos de Cartògrafs de la Generalitat de Catalunya (Núm. 1 ) 1984
- Cursos de Doctorat a la UPC 1973-1974
- Ajudant de pràctiques de la Càtedra d'Electrònica de l'ETSEIB, Prof. Peracaula. 1972-1973
- Becari del Centre de Càlcul de la UPC (CCUPC) -Col·laborador del Prof. Martí Vergés 1973
- Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1972
41
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012. Resum trobada 20 de juny de 2011.
L‘entrevista comença a les 5 i cinc minuts a la sala de reunions de l'ICC. Una sala immensa per a més de 40 persones assegudes. La primera trobada, també la vam fer en aquest sala. Abans de la reunió he dinat amb la Carme Montaner I després m‘ha passat documentació i tres llibres per la meva documentació.
Comencem, la Carme fa una curta presentació de l‘estat dels treballs i de la meva actitud positiva sobre la recerca. El Sr. Miranda li parla amb tranquil·litat i de manera distesa que anem bé.
Comença amb certa tensió per part meva i em llenço a parlar sense tenir la documentació a l‘abast sobre els apunts biogràfics de tots els candidats. I li exposo la metodologia d‘escriure uns apunts biogràfics molt centrats amb els primers anys de vida professional. i comento que no disposo d‘un currículum de la seva vida professional. Ell, ràpidament, sol·licita al seu secretari que imprimeixi la darrera versió i, al cap de pocs minuts, em lliura un exemplar.
Arran d‘aquest fet parlem que la seva vida professional s‘ha desenvolupat en dos llocs de treball al CCUPB i l‘ICC, Fet conegut.
Els inicis al CCUPB
A continuació iniciem els seus recorregut vital. Exposa clarament que quan estava cursant quart curs d‘Enginyeria ja va apreciar que volia formar-se més abans d‘acabar la carrera. Per aquest motiu va entra en contacte amb en Martí Vergés per que l‘orientés.
El darrer any d‘estudis, a l‘Escola d‘Enginyers, treballava al matí de vuit a tres al CCUPB i a la tarda estudiava a la ETSEIB fins a les deu, de dilluns a dissabte. El Sr. Vergés no el va poder acollir al centre de càlcul, en primera instància, perquè estava complert però el següent any el va incorporar gràcies a una beca. (Aquest punt és molt semblant com ho va explicar en Martí Vergés a la Carme Montaner a l’entrevista del 29 d'octubre de 2002). Els dos alumnes que van entrar aquell any van ser en Jaume Miranda i en J.M. Porcar; aquest darrer va tenir un currículum professional brillantíssim: una beca Fullbright de la època (les proves es realitzaven a l‘ambaixada americana) i es va doctorar en Electrical Engineering and Computer Sciences per la Universitat de Berkeley i actualment és Director General de Fujitsu Espanya.(27)
El Plotter Kongsberg
La voluntat del Sr. Miranda era clarament de continuar formant-se abans d‘entrar en contacte amb el mon professional i el Sr. Martí Vergés el va acceptar. La primera feina que li va encarregar va ser posar en marxa un plotter de la marca Konsberg. En aquest punt de la conversa, quan surt el plotter, li recordo que jo tenia documentat que aquest plotter estava a l‘ETSAB28 , i em contesta afirmativament a continuació m‘exposa que recorda perfectament el transport del plotter entre l‘ETSAB i la seu del CCUPB a la tercera planta de l‘edifici veí del Rectorat, per que ell va ser el responsable. El plotter havia arribat a l‘ETSAB i tal com va arribar l‘havien col·locat al magatzem. Per explicar com el plotter va arribar al CCUPB. Ens remuntem a la gènesi del CCUPB. Feina encomanda pel Sr Martí Vergès , amb una actitud molt estructurada
La seva relació amb la cartografia va aparèixer gràcies a aquesta primera màquina.
27http://www.fujitsu.com/es/news/pr/20090902.html
28 ETSAB, acrònim de L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. 42
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
La gènesi del CCUPB
El Sr. Miranda comença a exposar la gènesi del CCUPB i els seus antecedents.
Gràcies a l‘ajuda americana arriben dos ordinadors 1620 IBM29: un al primer centre de càlcul de la ETSEIB i l‘altre a l‘ETSAB, eren ordinadors amb entrada per cinta de paper, també havia arribat un ordinador Pacer 100 que era de programació totalment analògica. Amb aquest primer IBM i la connexió al terminal DCT 2000 de l‘ordinador UNIVAC 1108 del Ministeriode Educación MEC, a Madrid, era el primer maquinari del primer centre càlcul. Del 1620 de l‘ETSAB poques notícies (la llegenda diu que va estar molt temps magatzem). En aquest punt en Martí Vergés es proposa crear el Centre Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona. Realitza cinc accions vitals pel nou centre:
En primer lloc convenç a l‘empresa Fujitsu que li cedeixi un ordinador FACOM 230. Fujitsu portava un ordinador a la ―Feria de Muestras de Barcelona‖ que es va celebrar l‘any 197330, per exposar-lo especialment als Tècnics de Telefònica. i El Sr, Vergés els hi va plantejar que si el portaven a Barcelona després el podrien cedir a la UPB.
En segon i tercer lloc El Sr. Martí Vergés va sol·licitar la creació del centre de càlcul per tota la universitat i un espai adient. El Rector de la UPB, en Gabriel Ferratè i Pasqual, amic personal d‘en Vergés, va concedir les dues: la creació del CCUPB i un espai ampli a la tercera planta de l‘edifici del rectorat a l‘avinguda Gregorio Marañón.
En quart lloc, necessitava finançament per arreglar i acondiciar l‘espai cedit i sol·licita una ajuda de 5 milions de pessetes de l‘any 7231 a la Fundació Roviralta32. Li concedeixen.
En cinquè lloc, al crear-se un centre de càlcul de tota la politècnica es decideix agrupar tot el material informàtic al nou centre. Això comporta el trasllat del terminal connectat al MEC.
En crear-se el "Centro de Proceso de Datos" del M.E.C., amb la instal·lació d'un sistema UNIVAC 1108, la Comissió d‘informàtica del mateix MEC. concedí vuit terminals remots DCT-2000, tipus RJE (Remote Job Entry), a vuit universitats espanyoles,entre les quals es trobava la Universitat Politècnica de Barcelona. El terminal es va instal·lar l'Octubre de 1972, al Laboratori de Càlcul i Mecànica de l'Escola Técnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona.
I finalment tornem al plotter Kongsberg. Ja que un cop creat el centre de càlcul amb la voluntat de tancar l‘agrupament de tot el maquinari va ser l‘excusa i el motiu per treure‘l del magatzem i posar- lo en marxa. Per tant, va ésser el tercer equip del CCUPB.
El Sr. Miranda recorda que els arquitectes Margarit i Buixade van realitzar programari de càlcul d‘estructura, posteriorment als fets narrats, que produïa codi, mitjançant unes rutines (HCBS) escrites en FORTRAN, per tal que el plotter Konsberg dibuixés les estructures calculades.
La posta en marxa del plotter no era una tasca senzilla, no té cap semblança amb els moderns perifèrics. Bàsicament es tenia que traduir en codi del plotter totes les accions que tenien que realitzar els elements mòbils del plotter i per tant volia dir que un programador traduïa el resultats gràfics cap a codi per després introduir-lo al plotter. Tot això es bescanvia en suport de cintes de paper per que encara no hi havia suports magnètics.
29http://en.wikipedia.org/wiki/IBM_1620 30Veure notícies de La Vanguardia.
31 Els 5 milions de 1972 corresponen a 448.590 € actuals, segons càlcul de l’ Actualització de rendes amb l'IPC general (sistema IPC base 2006)per períodes anuals complets.
32http://www.roviralta.org/educacion-y-ciencia/ 43
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Per la posta la calibració definitiva, que comportava la correcció i afinació de les cremalleres, van necessitar portar un tècnic de Noruega per que el montes, recordem que estava al magatzem.
Els primers projectes gràfics
Un cop vàrem tindre el plotter operatiu, van començar el primer projecte gràfic de la seva carrera professional. Es tractava d‘un projecte pilot petit per a la digitalització de la planta externa d‘Aigües de Barcelona. El projecte el va encarregar el Sr. Solanes (tècnic responsable d‘AGBAR). El coordinador era en Josep Garriga i Paituví, (posteriorment vinculat a Telefònica com delegat a Catalunya). Però va ser un projecte poc reeixit per que la tecnologia del moment únicament permetia digitalitzar amb una tauleta digitalitzadora molt precària i després imprimir- ho amb el plotter. Però la informació no es podia dir que fos digital: no es podia emmagatzemar i no tenia una estructura de dades digitals. Era utilitzar maquinaria automàtica per realitzar una feina que fins aquells dia havia estat manual.
El primer Calma
Però la dificultat no va fer defallir a la empresa sinó el contrari cercant va trobar un sistema que podia anar més enllà que aquesta primera prova que va ser descobrir a la literatura tècnica Calma Graphics. En paral·lel el Sr. Miranda va fer una curta estada a París fent un curs sobre sistemes gràfics interactius.
Va realitzar els primers contacte seguint una estratègia semblant al la del Sr. Martí Vergés. El Sr Miranda els hi va proposar : Senyors de Calma em deixeu una maquina i us ofereixo clients potencials. Però les negociacions no van ser molt profitoses, li van arribar oferir dos sistemes al preu d‘un però el CCUPB no disposava de diners per aquestes inversions. Per aquest motiu la línia de recerca de gràfics no acabava de reeixir. Per sort, en aquest període va coincidir que l‘empresa Calma Graphics, ubicada a Sunnyvale, Califòrnia, estaven actualitzant les màquines que tenia per Europa. I aquí va sorgir la oportunitat d‘adquirir una màquina de segona mà (caducada/obsoleta). Segons sembla retornar-la als EEUU era tant costos que van decidir que la podien cedir, finalment es va aconseguir el primer Calma graphics per l‘import de les taxes d‘importació.
La màquina Calma Graphics estava composada per : Una tauleta digitalitzadora, una unitat CPU, una unitat de disc de de 80 mBytes, un plotter Calcomp, i dos pantalles tektronix33. En aquest període es va incorporar en Jordi Viñas Folch a col·laborar en el projecte del Sr. Miranda. Amb l‘adquisició d‘aquest maquinari el salt va ser gegant. Ara ja es podia digitalitzar i imprimir, i per fi es disposava d‘un suport digital on estructurar i emmagatzemar les dades. . Aquesta màquina estava a l‘alçada del FACOM i era molt més ràpida i potent que la resta de maquinari del centre.
El CCUPB va ser el primer centre a Espanya en disposa d‘un maquinari digital per realitzar cartografia. A Europa existien altres maquinaris però, en la gran majoria utilitzats per la seva funció inicial que era dissenyar i dibuixar circuits impresos d‘electrònica.
Els treballs de suport a la redacció del PGM
Ja estaven en disposició de digitalitzar, emmagatzemar i imprimir. Un dels treballs més rellevants d‘aquella època és el càlcul del procés homotètic de les illes tancades del PGM
33http://en.wikipedia.org/wiki/Tektronix_4010 44
encarregat pel Sr. Solans de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB). Es tractava de calcular les homotècies de les línies de façana per conèixer la profunditat edificables i, a la vegada, descobrir els possibles errors topològics en algunes cantonades. Aquest treball era bàsic en la redacció del PGM per què era la clau necessària per mesurar l‘edificabilitat en funció de l ̳amplada del carrer.
El Projecte Navarra
Tant el Sr solans com en Sr Miranda estaven satisfets dels resultats obtinguts i les van voler exposar a un congrés de ciutats a Bruges. El més destacat no va ser la presentació mateixa sinó que en la sala, a la primera fila, hi havia quatres senyors, amb una indumentària fora de lloc que semblaven del comitè central del partit comunista de Bulgària. Un cop acabada la conferencia es van adreçar al Sr. Miranda, en primer lloc es van presentar com responsables de la Diputació Foral de Navarra. I en segon lloc que estaven molt interessats amb col·laborar amb el CCUPB i amb aquesta nova tecnologia. Aquesta trobada va donar pas a un contacte professional. Finalment es va aconseguir un acord molt favorable pel centre, es va aconseguir un contracte de 25 milions de pessetes34 Amb un acord tecnològic que es basava en que la voluntat de la Diputació adquiria les màquines per treballar des de les oficines de la Diputación Foral però prèviament les instal·laven al CCUPB per realitzar la base de dades gràfica de la cartografia cadastral de 100 pobles. Allò va ser el salt definitiu. La resta de pobles els va realitzar l‘empresa ESTOSA amb unes condicions semblants ja que en aquella època no disposàvem de maquinari per realitzar aquells treballs.
En aquesta anys va entrar el Lluis Sanz com a becari del CCUPB.
A Conseqüència del Projecte Navarra, al CCUPB apareix un CalmaGraphics de darrera generació (any 1981), amb una configuració semblant a la primer model: una CPU ECLIPSE S-300, una tauleta digitalitzadora , plotter Calcomp, un disc dur de 100 mBytes i funciona a 64 K, però molt més poderosa..
El CCUPB entra a la modernitat de 1981, o el que coneixem com a tècniques corrents i les metodologies vigents: genera informació digital a partir d‘una tauleta digitalitzadora, l‘emmagatzamatge amb suports magnètics i la gestió de la informació digital i la seva visualització a través d‘una pantalla i una sortida amb paper.
Els Calma a Catalunya
Amb aquest segon Calmagraphics es comença a fer una divulgació cap altres agents de la ciutat que estàvem interessats en augmentar i millora la productivitat de la cartografia. S‘ensenyen a l‘Ajuntament de Barcelona i a la CMB. I són les dues institucions que adquireixen una màquina cadascú. Aquí fem un recorregut històric de cada una de les màquines la del CMB no sabem l‘ús que li van donar (el responsables van ser el Joaquin Illan, i en menor mesura Joan Ricard Ribera i Vergós). Haurien de saber que se n‘ha fet del Joaquin Illan i la maquina de l‘Ajuntament que no sabem a quin departament estava adscrita però va ser la màquina que el Lluís Sanz hi va treballar.
I a partir d‘aquí amb els resultats del Projecte Navarra i es va demostrar fefaentment les possibilitats de la cartografia automàtica.
34 Els 25 milions de 1981 corresponen a 662.700 € actuals, segons càlcul de l’ Actualització de rendes amb l'IPC general (sistema IPC base 2006)per períodes anuals complets.
45
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Ja havíem parlat que el treball es cenyiria fins als inicis del ICC i ho dèiem aquí. Ja que la elecció de JAS era lògica, coneixia de les capacitats professionals del Sr Miranda i se li ha d‘afegir que coneixia els seus resultats a Navarra.
La situació cartogràfica a Catalunya els anys 80
A continuació parlem de la situació al mon empresarial i exterior cita els empreses de Cartografia que existien una era Polux a Girona i ESTOSA a Madrid. Només hi havia una xarxa de topògrafs.
I a l‘administració nomes hi havia el Servei de cartografia i fotogrametria de la diputació Provincial de Barcelona, encapçalada pel Sr. Josep Maria Puchades i Benito y el Servicio de cartografia de la quinta región de carreteres del Ministerio de Fomento, dirigida pel Sr. Fernàndez Romero que va estar traspassat a l'ICC fins que es va jubilar.
El Sr Lluís Gelpí a la comissió territorial i el Sr Blay de la CMB es dedicaven a gestionar contractes amb ESTOSA
No hi havia res més, aquest dos bàsicament encarregaven cartografia a la gran empresa radicada a Madrid.
Li pregunto sobre la Comisión Mixta de Coordinación Estadística i em respon que era una institució amb bons tècnics però no tenien cap potencial tecnològic en termes de realització, tot es quedava en documents molt ben realitzats però sense cap resultat. Els esdeveniments posterior de la CMCE es valora molt negatiu per els desacords institucionals durant la creació de l‘IDESCAT i que va comportar com a conseqüència que li va costar massa arrencar i sense el background que ja portava el CMCE. Una llàstima, el Sr Miranda valorà molt negativament pel retard en la Institucionalització de l‘Estadística a Catalunya.
Finalment recorda una anècdota del sr Pujades de l‘Ajuntament de Barcelona ( cap del pla de la Ciutat) que sempre li recordava que l‘alcalde Porcioles li deia al Sr Pujades ―ahora toca produir ― i el Sr Pujades se‘n reia i li deia al Miranda ―mira como produzco y los años que llevo-. Hi havia una actitud molt poc empàtica cap a les noves tecnologies per part dels responsables de la cartografia en aquella època.
Entra el Sr. Lluis Colomer i comencem una curta conversa a tres on el Sr. Miranda li recorda, i el presenta com el primer tècnic que va treballs amb la percepció remota a Catalunya.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Jaume Miranda, enginyer, és el personatge cabdal de la història de la cartografia automàtica a Catalunya. El seu interès pel mètode científic i la voluntat de mesurar han estat el motor de la seva vida professional. la utilització de cartografia automàtica ha permès mesurar el territori per poder avaluar i resoldre els problemes. El seu enginy i persistència han estat fonamentals per resoldre els grans reptes tecnològics i de gestió que ha afrontat al llarg de la seva vida professional.
Les preguntes.
1:Els seus inicis al CCUPB. les experiències amb el plotter Kongsberg.
2:La secció gràfica del CCUPB. El Projecte Navarra.
46
47
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
3: Les primeres decisions de l‘ICC i l‘assemblatge amb els tècnics de l‘antiga tradició.
4: Els dos primers productes de l‘ICC hereus del treballs del CCUPB. La Ortofoto i el mapa topogràfic 5000 de Catalunya.
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
8. Sr. Josep Lluis Colomer i Alberich
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Es el primer tècnic informàtic especialitzat en el món de la cartografia automàtica.
-
Va ser el primer tècnic en manipular i visualitzar imatges digitals ―Landsat‖.
-
La seva estada a IMAT a Mèxic li va permetre tenir una visó molt amplia del món de les
imatges i la representació del territori.
-
Es el responsable tècnic de l‘Institu Cartogràfic de Catalunya des de la seva fundació.
Apunts biogràfics
35 Josep-Lluís Colomer Alberich, nascut a Barcelona, Espanya, el 22 de novembre de 1947. Llicenciat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona l‘any 1975.
Experiència pràctica en Informàtica
Durant els estudis a la Universitat, realitzo tasques de Tècnic de Sistemes d'ordinadors IBM a l'empresa "Glucosa i Derivats, SA", empresa de 2000 persones del sector de l'alimentació.
El 1975 m'integro a la plantilla del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya com a Tècnic de Sistemes d'ordinadors Fujitsu i Digital Equipment Co. recerca en Teledetecció i Docència en informàtica
Al Centre de Càlcul inici una línia de recerca de tractament digital d'imatges satèl · lit. El 1980 i 1981 realitzo dos estades a l'Institut d'Investigacions en Matemàtiques Aplicades i Sistemes (IIMAS) de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per desenvolupar un sistema de tractament d'imatges digitals de satèl·lit.
En aquest període imparteixo docència per a la primera promoció d'informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Cartografia I DOCÈNCIA EN INFORMÀTICA
A mitjans de 1981 m'incorporo al recentment creat Servei Cartogràfic del govern de Catalunya com a Cap de la Secció de Desenvolupament i Sistemes. El 1982 el Servei Cartogràfic es converteix en l'actual Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), la institució cartogràfica oficial de Catalunya, on ostento la màxima responsabilitat tècnica des del seu inici. El 1997, amb el pas de l'ICC a empresa pública, es crea la Subdirecció General Tècnica l'adreça vinc ocupant fins a l'actualitat.
Simultàniament i fins a principis dels 90, dono classes de Sistemes Operatius i altres assignatures al Departament d'Arquitectura d'Ordinadors de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), formant part del primer cos de docents d'aquesta Facultat.
La formació autodidacta: fer de la necessitat virtut
35 Extracte del currículum professional. 48
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Tal i com passa sovint quan s'és part d'una institució que comença des de zero, el currículum personal va paral · lel al de la institució. En els anys 80 no existia a Catalunya cap Universitat que impartís ensenyament reglat de Cartografia, Fotogrametria, Geodèsia, Teledetecció o Sistemes d'Informació Geogràfica, ni tampoc institucions espanyoles amb tecnologia moderna - bàsicament informàtica i procés d'imatge - aplicada a aquests quefers. La conseqüència directa va ser el desenvolupament d'un cert hàbit autodidacta així com acostumar-se a buscar tecnologia i col · laboració fora del nostre país.
Al llarg del temps, aquests hàbits han permeat als quadres tècnics de l'ICC a tots els nivells. Fet i fet, això ha facilitat poder afrontar amb èxit els ràpids canvis tecnològics de l'última dècada i assolir el suficient prestigi com per poder exercir l'autoritat normativa de Catalunya pel que fa a cartografia es refereix.
La meva formació en les disciplines abans esmentades es fonamenta doncs en una àmplia i variada biblioteca, en els contactes amb el món acadèmic i tecnològic internacional, i en la participació assídua als esdeveniments de l'Organització Cartogràfica Internacional (ICA), la Societat Internacional de Fotogrametria i Teledetecció (ISPRS) i els seus homònimes americana (ASPRS) i europea (EuroSDR), a congressos de la societat de Teledetecció de l'IEEE, a les conferències Inspire, i més Recentment, a esdeveniments relacionades amb la web geogràfica tipus Where 2.0 o Geoweb.
NOUS CONEIXEMENTS: LA GEOLOGIA I ELS RISCOS NATURALS
En el període 1995 - 2005, el Servei Geològic de Catalunya dependre orgànicament i funcionalment de l'ICC. D'aquesta dependència, ambdues institucions es van enriquir gràcies a la realització de projectes conjunts en l'àrea de riscos naturals, una de les bases de la gestió territorial. El seguiment anual de subsidències mitjançant radar, les sèries de mapes geològics de riscos, la introducció del lidar per a la prevenció d'inundacions, l'avaluació de volum de neu mitjançant lidar, i un llarg etcètera daten d'aquest període.
Personalment, la col·laboració em va aportar prou coneixement com per trobar i promoure sinergies entre les tecnologies geomàtiques "clàssiques" (lidar, radar, fotogrametria, teledetecció) i les àrees de riscos i planificació territorial. Punts culminants van ser els dos projectes de monitoratge de subsidències a Bogotà mitjançant interferometria diferencial radar amb la DPAE, i la meva participació en el comitè d'aplicacions i implementació del projecte europeu "Floodsite" (precursor de la Directiva sobre inundacions de la UE) per delegació del Secretari de Planificació Territorial del govern de Catalunya.
Activitat internacional i PUBLICACIONS
Les meves publicacions internacionals més interessants daten de mitjans dels 90, coincidint amb la introducció de la fotogrametria digital en els processos fotogramètrics. D'aquesta època daten també les meves activitats en associacions internacionals:
Resum trobada 20 de juny de 2011 (revisat)
ICC, sala gran,
L‘entrevista comença ràpidament jo exposo l‘abast i els objectius molt sintèticament. Les pioners que van començar a treballar amb cartografia automàtica amb la voluntat de mesurar el territori. el Sr Colomer exposa que ell no sé sent gens pioners ni molt menys ambiciós sinó el contrari que el que ha realitzat, coordinat és el que li pertocava per la seva feina i amb el seus coneixements però no valora la feina com un argument suficient per abordar el treball.
49
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Bè, jo li contesto que potser cert el que m‘ha exposat però que jo el coneixia molt poc, un parell de conferències i pel seu càrrec dins de l‘Institut i a partir d‘aquí li exposo obertament que jo quan em van donar la llista. Vaig pensar que hi era inclòs pel seu càrrec i potser per fer costat al Sr. Miranda però que un cop iniciat el treball i fent recerca del seu currículum he conegut algunes fites que el fan ser mereixedor d‘incloure‘l a la llista.
Els seus inicis professionals
En primer lloc per la seva formació com a físic, per la seva edat deu ser dels primers físics de la UAB? Em va contestar que si que va començar fent classes a l‘Hospital de Sant Pau i fins a tercer curs no es van mudar cap al campus de Bellaterra. Aquí va fer una apunt ell va realitzar tota la carrera treballant a una empresa de Martorell ―Glucosa y derivados‖ SA com a responsable de sistemes. La seva formació informàtica la havia obtingut fent diferents cursos a les oficines de IBM que realitzaven cursos dels seus productes, recorda haver-ne fet varis. Es passava un test psicotècnic i a continuació et deixaven fer cursos. En el seu cas podía accedir per tenia un conegut que l‘ajudava a inscriure‘s.
Aquesta doble formació molt important per tancar el seu perfil. Es va formar de manera professional com informàtic i es va llicenciar com a físic però la seva avida professional està vinculada a la informàtica.
El primer contacte amb la percepció remota
Durant els seus estudis universitaris, no precisa l'any. Recorda un amic que era company del fill de professor Antoni Ballester 36 de l‘ institut de Investigaciones Pesqueras. Aquest quan es va assabentar que el seu fill tenia un amic que sabia d‘informàtica i tenia accés a maquinari potent li va cedir una cinta que dins hi havia una imatge Landsat. Al laboratori d‘informàtica de l‘empresa ―Glucosa y derivados‖ la va provar de llegir,ho va aconseguir. Va arribar a llegir que hi havia bytes però no en va poder visualitzar cap resultat.
La seva etapa al CCUPB
A l‘any 1975 es llicencia amb la mili acaba, el seu amic Xavier Berenguè li va proposar anar a treballar com a responsable de sistemes al CCUPB. Va estar en un període de proves de sis mesos i desprès ja si va quedar com a responsable de sistemes. Pel Lluis Colomer era una feina desprès d‘estudiar Fisiques i acabar la mili va canviar la feina al departament d‘informàtica de ― Glucosa y derivados ― pel Centre de càlcul de la UPB.
Allà hi treballava donant suport de sistemes a la resta de projectes al CCUPB. Era un tècnic contractat pel centre no era ni un becari ni un doctorand especialitzat en alguna temàtica que necessitava el suport del maquinari del centre.
Un bon dia va aparèixer el professor Ballester que anava visitar el sr. Martí Vergés per algun tema de les imatges satèl·lit. Segons recorda el que volia, era poder treballar amb imatges satèl·lit. Segons sembla anys desprès el Professor Ballester trobava en la mateixa situació:tenia accés a cintes de imatges Landsat però no podia visualitzar-les.
A partir de la trobada entre el professor Ballester el professor Martí Vergés es va iniciar un període de col·laboració amb l‘objectiu de poder visualitzar les imatges. Aquí fem un petit incís quan parlem de visualitzar o veure les imatges ens estem referint a poder-les imprimir en una impressora en
36 Juntament amb la Dra. Josefina Castellví van ser els pioners en la oceanografia a Espanya. Entre les fites més destacades estan les primeres expedicions a l’Antàrtica (any 1984)
50
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
blanc i negre amb una variació de grisos molt limitada. En aquells anys, el CCUPB no disposava de pantalles amb targes gràfiques que permetessin visualitzar res. Per tant la única sortida era la impressió. Davant la impossibilitat d‘aconseguir resultats i gràcies als contactes del professor Ballester es va aconseguir la visita del Dr. Van Roy, un especialista en temes informàtics i imatges satel·litals que havia desenvolupat algunes aplicacions per poder imprimir i manipular les imatges.
Aquesta visita va ser una primera fita de la percepció remota catalana perquè per primera vegada es van poder manipular i visualitzar la informació de les imatges de percepció remota.
L‘amfitrió del Dr. Van Roy a la seva estada al CCUPB va ser en Lluis Colomer. Era lògic sabia idiomes , havia estudiat a l‘escola Suïssa a Barcelona, era el responsable de sistemes del CCUPB i no hi havia cap expert en imatges satel·litals, i en Martí verges hi confiava. En Lluis Colomer va rebre el programari del Dr. Van Roy el van fer funcionar i posteriorment el va millorar i adaptar.
Qualsevol tasca relacionada amb la informació satel·litals era un tasca ingent de programació i d‘espai d‘emmagatzematge molt elevat per obtenir un resultats molt minsos, s‘obtenia una impressió en blanc i negre amb una gama de grisos limitada. Li pregunto sobre els treballs amb les imatges, per que les volien i sobre quins projectes treballaven. Recorda que en Martí Vergés es queixava de no saber molt bé a que es dedicaven, en aquella època es va fer un avanç significatiu en la gestió i maneig de les imatges satèl·lits però no estava destinat a cap projecte en concret. Recorda la intenció de determinar pluma de temperatura al mar però sempre d‘una manera molt vague.
En aquest període continuen treballant amb la impressora de blanc i negre i totes les tècniques de teledetecció son quasi inexistents, es fan scatter ―plots- però no es treballa en el món de la reclassificació i l‘estadística.
Si que recorda que amb l‘aparició d‘una nova impressora (recorda Pintronix M100) va poder accedir directament a les funcions de cada un del diferents punters la qual cosa els hi va permetre obrir el ventall de grisos i també havien estat millorant el programari del Dr. Van Roy que els hi va permetre obtenir imatges de molta més qualitat.
L‘estada a Mèxic
Aprofitant que es va organitzar el ―Congreso de informàtica Latina a l‘any 1979, a Barcelona va presentar una comunicació sobre els treballs amb imatges satèl·lits al CCUPB, segons Roma Arbiol la ponència va ser un èxit. Al congrés hi van assistir representats de l‘Institut de matemàtiques aplicades de la UNAM molt interessats en la ponència i fruit d‘aquest interès es va establir una relació entre el CCUPB i el IMAS que va permetre que en Lluis Colomer realitzés una estada a Mèxic de dos anys al IMAS per millorar els seus coneixements sobre el maneig, gestió i representació de les imatges satel·litals.
Lluis Colomer recorda aquella estada com un punt culminat en el seu procés d‘aproximació a les imatges satèl·lits. El nivell dels mexicans era molt més avançat que el seu. Disposaven de maquinari modern, de pantalles en targes gràfiques que permetien veure les imatges en color (i per la pantalla!) i els ordinadors eren molts mes potents tant per la capacitat d‘emmagatzematge com la de procés de la informació. El centre era un del centres escollits per la NASA per fer recerca això es traduïa en accés a moltes imatges. Recorda la potència dels tècnics i investigadors del centre. Desprès de la estada Mèxic tenia un molt bon bagatge.
51
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Tota l‘experiència adquirida en els anys de treball professional com a informàtic i la seva estada el van convertir en un expert en imatges satel·litals quan el Sr. Miranda el va proposar com subdirector tècnic del ICC.
Veiem que la seva formació sobre imatge va venir adquirida amb les relacions exteriors primer Van Roy i desprès els mexicans li pregunto sobre altres centres d‘investigació de l‘epoca que diuen que han treballat en aquest camp.
Respecte el CMCE desconeix els treballs que es realitzaven. Ell mai va assistir a cap reunió i també li pregunto per UAM-IBM, el centre de referència de la NASA a Espanya, i també exposa que va tenir molts pocs contactes. Si que recorda però ja un cop incorporat a l‘ICC que va mantenir relacions tècniques amb en Sr. Rodolfo Nuñez de la Cuevas per exposar-li com passaven d‘una imatge satèl·lit a un mapa.
Ell, tal com ha exposat a l‘inici, no es considera ni pioners ni cap avançat a la seva època sinó que aplicat uns coneixements que va aprendre primer en cursets a la IBM i que desprès va teoritzar i organitzar acadèmicament quan va exercir de docent primer a la UAB i desprès al FIB de la UPC. Considera que el món de les imatges satel·lits van ser com una casualitat en el seu exercici professional que si hagués passat una altre tècnica que necessites del suport informàtic també l‘hagués realitzat. O sigui que ell no va anar a buscar les imatges satèl·lits sinó mes aviat van passar per la seva vida professional.
Respecte la informàtica es molt crític perquè el va estudiar amb llenguatge natural que desprès es compilava, bàsicament amb FORTRAN, i que es una estructura gramatical molt més lògica que tot el llenguatge aparegut en les darreres dècades, especialment el C que ha perdut l‘estructura d‘un llenguatge natural.
Reconeix que estudiar una carrera treballant com el seu cas, es desaprofitar els estudis que reps perquè es molt difícil aprofundir, no es pot estar el cent per cent concentrat als estudis, segurament per aixó les seves opinions sobre la Física tenen una part d‘utòpica i bucòlica. Ja que conm ell diu ell és informàtic que va estudiar FÍSICA.
Amb aquest bagatge va iniciar el procés de producció del primer ortofotomapa 5000 de Catalunya.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Josep Luís Colomer, es el primer tècnic informàtic especialitzat en la gestió i producció de la cartografia. Els seus treballs amb imatges satèl·lits als anys 80 van ser pioners en el camp de la teledetecció a l‘Estat Espanyol. Des de fa més de vint anys porta les regnes tecnològiques de l‘Institut Cartogràfic de Catalunya.
Les preguntes.
1: La seva relació com a responsable de sistemes del CCUPB amb la secció gràfica.
2:El contacte professional amb el Dr. Ballester i Nolla.
3:Les seves recerques amb les impressores d‘injecció
4:La seva estada a Mèxic. Es un del pocs tècnics es collits que varen fer una estada a l‘exterior. La seva relació com a responsable de sistemes del CCUPB amb la secció gràfica.
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
9. Sr. Antoni Flos i Bassols
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Redactor (1970) d‘un projecte de banc de dades urbà per l‘AMB (Projecte SITPURT)
-
Va ser un dels primers en realitzar mapes temàtics amb el programari SYMAP.
-
Impulsor del banc de dades municipals de l‘Ajuntament de Barcelona.
-
Va ser el primer gerent del ICB (informació cartogràfica de base) i va organitzar els protocols per elaborar el nou cadastre digital de la ciutat de Barcelona.
-
Va ser dels primers tècnics que va desenvolupar sistemes d‘informació per altri.
-
La seva carrera professional va fer un tomb l‘any 1982 el van anomenar Secretari tècnic del Ministerio de Defensa i no va continuar vinculat professionalment al món de la planificació territorial.
Apunts biogràfics
Nascut a Barcelona.
37Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitza estudis a la Universitat de Standford, a Califòrnia.
Actualment és Director d‘Assumptes Corporatius Internacionals de Gas Natural.
De l‘any 1995 a 1984 va ser Secretari General Tècnic i Secretari d‘Estat de Defensa 1984-1995, durant aquest període ha format part de diversos consells d‘administració (Telefònica, l‘INI, l‘INH, Santa Barbara)
De l‘any 1982 al 1979 va ser encarregat del gabinet tècnic de programació de l‘Ajuntament de Barcelona, durant aquest període va ser el primer gerent de l‘empresa Institut Cartogràfic de Barcelona SPM(ICB)., encarregada de produir cartografia cadastral automàtica per la ciutat de Barcelona i vendre la seva metodologia altres ciutats de l‘estat espanyol. També va exercir com a professional lliberal, entre d‘altres, va col·laborar amb el despatx del Sr Narcís Serra i Sr Miquel Roca i Junyent.
De l‘any 1968 al 1980 es el cap del departament de tractament de la informació a la comisión mixta de coordinación estadística. Durant aquest període realitza diversos estudis i treballs destacant l‘estudi ―L‘industria a Catalunya‖ que redacta conjuntament amb C. Gasòliba i N. Serra Catalunya,(1978), especialment destacable és la proposta de configuració d‘un sistema d‘Informació per la planificació urbana i territorial (SIPUR). Aquest projecte es va presentar al simposi sobre ―banque de donnes a Paris l‘any 1974. La ponència portava per títol ―LA BANQUE DE DONNEES DE L ' AIRE METROPOLITANEDE BARCELONE‖
Forma part de l'Observatori sobre energia i canvi climàtic del Cercle d'Economia i és membre del Patronat de la Fundació Internacional Olof Palme des de l'any 2004.
La bibliografia més destacada :
37 Fonts: La vanguardia, Biblioteca Idescat, Ateneu de Barcelona, 54
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Flós, Antoni. Carles A. Gasóliba, Narcís Serra. Barcelona, La Industria a Catalunya: Ed. Vicens-Vives, Caixa d'Estalvis de Barcelona, 1978.
Flós, Antoni. SISTEMAS DE INFORMACION PARA LA PLANIFICACION URBANA y TERRITORIAL (S I P U R T) no 1 COMISION MIXTA DE COORDINACION ESTADISTICA, Barcelona 1970.
Resum Trobada 14 de setembre de 2011
Ens trobem a la Pastisseria Bocí ( Via Augusta 112), Barcelona.
El nostre contacte previ ha estat per correu electrònic. Vaig enviar un correu electrònic amb un dels seus treballs de la CMCE, just a finals de juliol. Ràpidament em va respondre i vàrem quedar en veure‘ns desprès de les vacances de setembre.
Comencem la conversa de manera sincopada. La primera impressió es força impressionant, portava un guió amb tot els continguts que em volia exposar ordenat de manera cronològica i comencem seguint el seu guió, que incorporo al final d‘aquest apartat.
Comencem per la seva formació. Es va llicenciar en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Quan va acabar els estudi universitaris va estudiar informàtica en una acadèmia( li pregunto pel nom i em respon que es deia CEDESCO-CEMATICA38).
La organització de la CMCE
El seu inici de la carrera professional va ser a la Comisió Mista de Coordinación Estadística (CMCE). Era el cap d‘un petit departament d‘informàtica de 5 o 6 persones. El nom oficial era ―jefe del departamento de tratamiento de la Información‖39: N‘Antoni Flos era molt jove tenia 29 anys. En el Departament treballaven amb el maquinari de l‘època: IBM 370 i programaven amb llenguatge Fortran IV i PL140.
Altres persones dels inicis del CMCE recorda el director de documentació,Sr,. Isidre Canals. El CMCE tenia, clarament, la voluntat d‘esser l‘ institut d‘estadística i estava molt centrat en recollir informació i poder-la manipular en programari propi.
D‘aquella època recorda a en Lluís Olivella i dos col·laboradors seus : en Manuel Gallegos i en Manuel Farreny.
Les tasques a la CMCE
La tasca ordinària al CMCE era el tractament de grans arxius de dades: padrons, cens de població, edificis, habitatges , llicències d‘activitat (impost industrial), cens agrari. Amb la voluntat de lligar les dades a una base geogràfica de referència, amb identificació de cada àrea , i una relació jeràrquica. Les sortides d‘aquesta informació podien ésser en una taula de valors, o bè mapes temàtics i fins i tot poder realitzar alguns càlculs.
Per exemple exposa que feien treballs com un centre d‘estadística. Arribaven dades de diferents centres i amb un programari específic es manipulaven per poder realitzar alguna de les sortides descrites. Disposaven d‘un sistema de tabulació propi que permetia realitzar estadística d‘alt nivell. També van realitzar un programari propi, destinat a l‘usuari, que mitjançant una interfície senzilla pogués ell mateix obtenir les sortides més habituals.
38 Cematica era el centre de càlcul vinculat a Banca Catalana.
39 Segons noticia publicada en la página 31 de “La Vanguardia” del 4 de novembre de 1970
40 Veure trobada amb en Xavier Kichner que explica que era el llenguatge PL1 ideat per IBM. 55
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Programaris específics de la CMCE
Per mapificar els resultats tenia dos programaris: un era el SYMAP i a continuació em mostra un exemple que havia trobat d‘un mapa realitzat sobre la renda per càpita de Catalunya de l‘any 1967 i una altre de l‘any 1973 ( veure els mapes al final del resum de la trobada). L‘altre el recorda amb molta nostàlgia un programari que van desenvolupar al CIDC41, el van anomenar IMMAP (impressora de mapes). Permetia imprimir mapes per una impressora convencional de qualsevol tipus: mapes de coropletes. Tambpe et permetia mostrar els fenòmens dins de polígons administratius més semblants a la realitat. Era una sofisticació respecte de la convencional quadrícula. Aquest programa IMMAP va participar molt activament en Manuel Gallegos.
Resumeix els seus treballs en aquells inicis al CMCE destacant que amb els seus treballs havien desenvolupat una metodologia per organitzar arxius amb finalitat estadística , de lligam d‘arxius de dades amb arxius geogràfics i d‘estandardització d‘arxius de diversa procedència.
Models economètrics
A l‘any 1975 va començar a treballar amb Anàlisi Factorial en temes econòmics. No recorda amb precisió si va ser per la redacció del llibre sobre la indústria a Catalunya, elaborat juntament amb el Sr serra i el sr Gasòliba. Que es va inventar la primera matriu input output 42a Catalunya. Recorda que el primer que va realitzar una taula input-output va ser en Rafael Pujol.
Preguntat sobre d‘on sortien totes aquestes teories dels models economètrics, em remet al Sr. Josep M Vegara que li va ensenyar la teoria d‘una taula intput –output.
El Projecte DIME
Tornem a l‘etapa del CMCE, per fer un record sobre el projecte DIME, es tractava d‘un programari basat en Bureau Census nord americà. L‘estructura de les dades es basava en que a cada tram de carrer entre dos creuaments constituïa un segment. Al segment se li assignava el codi de carrer, el codi de les illes de dreta i esquerra, la numeració extrema de banda esquerra i dreta, i les coordenades dels extrems. El projecte DIME no va passar mai d‘una prova pilot per Barcelona i l‘Hospitalet. Em reconeix que no va arribar a bon port però em qüestiona el motiu. Jo li exposo que va ser un problema de finançament però insisteix que el projecte tenia un problema més greu. Era que l‘aplicació DIME no tenia una sortida gràfica, no es podia imprimir: això implicava que només era operatiu sobre pantalla. Aquesta circumstància als anys 70 implicava que no era visible per la majoria de tècnics i usuaris potencials.
La conversa entra en període de pèndol i passem d‘un tema dels seus inicis professionals cap altres moments de la seva vida.
A continuació exposo els temes per ordre cronològic que no es correspon exactament a l‘ordre que vàrem mantenir durant la conversa les diferents branques de l'economia nacional entre les branques de les diferents economies, fins i tot la competència.SITPUR
41 CIDC Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya. El CMCE va canviar de nom l’any 1970.
42 En economia, un model input-output és una tècnica quantitativa econòmica que representa les interdependències entre
56
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Parlem del SITPUR, recorda amb molt afecte la seva relació amb el projecte, el seu viatge a parís. Però també destaca que era Sistema d‘informació territorial sense un sistema de gestió de dades.
Desprès del seu període professional al CMCE va anar a treballar al despatx d‘en Narcís Serra i d‘en Miquel Roca, sobretot en la realització d‘estudis vinculats amb la CMB, com per exemple el pla de creixement metropolità.
A continuació va continuar amb un despatx propi que va realitzar bastants cadastres municipals, sense tecnologia automàtica pel que fa a la representació gràfica.
Fundesco
Recorda un projecte a l‘any 1979, Juntament amb en Manuel Gallego i n‘Antoni Farreny van aconseguir un encàrrec del Fundesco (Fundación para el Desarrollo de la Función Social de las Comunicaciones) una fundació vinculada a la Telefònica. Per desenvolupar un sistema orientat i utilitzables per altres institucions. Es tractava de desenvolupar un sistema de Banc de dades regionals comú per a tot Espanya. Per realitzar aquest projecte es va programar sobre FORTRAN 77. Era un SIT amb noves aplicacions, per la sortida es va utilitzar com a base el SYMAP però amb una sèrie de modificacions per millorar les possibilitats i sobretot que la interfície fos molt més amigable. La gestió de la base de dades es va proposar utilitzar SYSTEM 2000 que era compatible amb diversos ordinadors i base de dades.
El Banc de dades municipals
A l‘any 1980 va acceptar la gerència del ICB: Aquí repassem els seus col·laboradors, recorda la figura d‘en Joan Font i del Sr.Antoni Rodríguez. Respecte en Joan Font era el director tècnics i la seva relació professional venia de l‘etapa que havia estat realitzant cadastre. La seva aportació no era tecnològica sinó que era un bon coneixedor de la gestió i el funcionament del cadastre. D‘aquells primes anys a ICB, recorda que li va proposar al regidor responsable Sr: Pasqual Maragall la seva idea de realitzar un banc de dades urbà, seguint el criteri del CMCE: en el cas municipal volia dir unir la informació cadastral i la urbanística i a la vegada ser una base per la resta de l‘Ajuntament. La idea li va agradar i la van anar a presentar a l‘Alcalde Serra que en va donar el vist-i-plau. I a continuació es va iniciar el procés de producció del mapa topogràfic 500 de la ciutat de Barcelona.
Procediment del càlcul del valor dels immobles
Un dels objectius del ICB era actualitzar el cadastre de la ciutat, l a informació que es disposava era antiga i desactualitzada era necessari sortir al carrer a refer tota la informació. N‘ Antoni Flos va realitzar tot una sèrie d‘algorismes per calcular el valor real de les finques de la ciutat. Per això van realitzar la inspecció amb un qüestionari que incloïa totes les variables necessàries per aquest càlcul. Posteriorment aquest càlcul tot i ser molt proper a la realitat es va descartar per que la gerència cadastral va imposar el seu model molt més rígid i estadístic basat en un preu base en funció del polígon fiscal i un índex de correcció en funció de dos o tres paràmetres.
A l‘any 1984 va acceptar l‘oferiment del Ministre Serra per anar com a Secretari General Tècnic del Ministre de Defensa.
Preguntat per la seva llarga etapa amb el Ministeri de Defensa si havia tingut alguna relació amb la cartografia. Em va respondre afirmativament que va promoure la publicació de cartografia històrica amb la doble voluntat de divulgar el fons cartogràfic de l‘Exèrcit i cercar possible finançament per la seva conservació. I en un etapa posterior com a Secretari de Defensa va tenir el Servei Geogràfic de l‘exèrcit sota la seva direcció.
57
Presentació del personatge.
Antoni Flos, economista que va complementar els seus estudis universitaris amb estudis tècnics d‘informàtica. Als seus inicis professionals va tenir un perfil dual era un economista que desenvolupava aplicacions informàtiques destinada a millorar la gestió de dades territorials. Des dels càrrecs de responsabilitat tècnica va promoure la implementació del banc de dades municipal de la Ciutat de Barcelona. Posteriorment, es va dedicar a la vida política amb gran èxit i la seva vinculació amb el mon de la cartografia es va extingir.
Les preguntes.
1: Exposi els primers treballs realitzat amb SYMAP a la CMCE
2:El contacte professional amb el Dr. Ballester i Nolla. 3:Com va anar l‘encàrrec de la Fundesco?
4:Recordi com va plantejar als seus ―superiors‖ la possibilitat d‘organitzar un banc de dades a l‘Ajuntament de Barcelona.
5:Com es va plantejar els protocols de treball quan va dirigir ICB?
62
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
10. Sr. Ernest Maragall i Mira
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Va reestructurar la organització administrativa de l‘Ajuntament de Barcelona basant-se amb una estructura d‘informació comuna per a tots els departaments fonamentada amb les possibilitats de la cartografia automàtica.
-
Com a gestor de l‘operació va donar suport i finançament als seus tècnics (Àngel Ros, Lluís Sanz, Antoni Ripollès) per implementar les seves directrius.
-
Va dirigir i iniciar el procés de producció de la nova cartografia automàtica de la ciutat que ha perdurat més de trenta anys.
Apunts biogràfics
Nascut l‘any 1943, Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona a l‘any 1958
Des del mes de juliol de 1999 fins 2004 és regidor de Presidència i Hisenda, president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda i vicepresident de l'Institut Municipal d'Educació, dins de l'Ajuntament de Barcelonai Portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona des de juliol de 2001 fin el juny de 2003
Des d'octubre de 1997 va exercir com a regidor d'Hisenda i Funció Publica i president del Consell del Districte de Sant Andreu.
A l‘any 1982 va ser gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona S.A. Societat privada municipal (ICB S.A. Spm) i director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona.
A l‘any 1980 va ser el Cap de la Unitat Operativa del Pla de la Ciutat de l‘Ajuntament de Barcelona.
Des del 1970 i fins el 1979 va desenvolupar tasques com analista informàtic de l'Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l'Ajuntament de Barcelona.
Des de l'any 1958 i fins el 1970 va treballar en el camp de la Publicitat i Marketing.
Trobada 21 de juliol de 2011
Parlament de Catalunya
Aconsegueixo la cita gràcies a un company de feina. El Sr. Ernest Maragall em cita al despatx que té assignat al Parlament de Catalunya.
L‘arribada ha estat curiosa perquè he accedit per la porta dels periodistes. Aquesta accés està just a l‘altre banda del seu despatx per arribar-hi, he anat preguntant a diversos conserges. La
63
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
seva secretària m‘ha informat que esperes en un sofà que hi havia davant de l‘ascensor i m‘he esperat una estona. Quan ha arribat estava parlant pel mòbil i he esperat més, quan ha acabat ens hem presentat i m‘ha dit que el despatx no era molt agradable per parlar a veure si trobaven un espai més confortable i hem anat a la sala del passos perduts on hi han uns sofàs, era un lloc agradable.
Assentats en un sofà còmode. Ràpidament hem començat m‘ha preguntat si volia gravar o agafava apunts. Bé li he dit que preferia agafar apunts i hem començat. Caminant li he dit que parlaríem del passat i així ho hem fet.
Gabinet tècnic de programació
El punt d‘inici de la conversa ha estat el seu recorregut professional dins de l‘Ajuntament. Primer va estar al gabinet tècnic de programació recorda que va ser en aquells anys que van reflexionar sobre la informació de base de la ciutat. Les dades eren un reflex de la organització administrativa les dades estaven separades (fins i tot físicament) feien molt palpable la necessitat d‘integrar un conjunt d ̳informació: el que avui seria un repositori. Li he preguntat dues o tres vegades si disposava d‘informació documentació de l‘època i m‘ha adreçat a un funcionari de gran talla professional que té per nom Mario Sanz (pregunta a la Dolors Cotrina). Prèviament li havia parlat de la CMCE i la seva bona tasca pel que feia a la documentació i divulgació del seu material. Ha rigut i ràpidament ha reconegut que és veritat però també m‘ha confirmat, que eren un grupuscle peculiar (feien volar coloms) bàsicament per que no tenien ni competències, ni autoritat.
Pla de la Ciutat
La seva primera responsabilitat amb el primer ajuntament democràtic va ser el de dirigir la Unitat Operativa del Pla de La Ciutat. Va recollir el llegat, quasi agònic, de l‘estructura que va crear l‘enginyer militar Sr Vicenç Martorell i Otzet que s‘havia mantingut quasi intacta des de feia quaranta anys.
Tant, des del gabinet tècnic de programació com posteriorment des del Pla de la ciutat es percebia la ―bicapitalitat‖ de la organització municipal. En una banda el mon de l‘ urbanisme que necessitava d‘una cartografia especifica vinculada al planejament i a la gestió urbanística, en un altre banda el mon d‘hisenda, on la cartografia era un instrument per l‘ inventari confecció del padró. A aquells anys, eren dos mons autònoms i separats. Per això van preparar una estratègia amb la voluntat d‘aproximar i unir aquest dos mons en un sòl.
El Pla de la ciutat era un exercit de funcionaris topògrafs, delineants , auxiliars amb una dinàmica de llarga tradició, que es basava en que el coneixement de la ciutat que només tenien ells la informació era un valor altíssim i fins i tot internament. Donant-se situacions en que un funcionari només sabia d‘una temàtica però era l‘únic que ho sabia. Tot es produïa , amb adaptacions, però tal com ho havia dissenyat el Sr. Martorell i Otzet als anys 50. Les valoracions de les transformacions urbanístiques es realitzaven dins del Pla de la ciutat. En front aquest mon hi tenien l‘ hisenda municipal que funcionava amb la seva pròpia cartografia i les seves pròpies dades. El plànol que es basaven per fer els càlculs i inventaris era el Plànol Galtier. Atenció no era el plànol de Martorell . La funció principal era la elaboració i la gestió del rebut de la contribució urbana.
Pla cartogràfic –el banc de dades municipals-
Amb aquest context, i amb la necessitat que té la ciutat de modernitzar-se es proposa un pla cartogràfic, amb molta ambició, amb l‘objectiu d‘unificar la informació d‘aquest dos grans mons de l‘Ajuntament. Els beneficis que es produiran amb l‘assoliment de l ̳objectiu és un cas d‘èxit.
64
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Perquè no només van aconseguir una nova cartografia de Barcelona sinó que també van integrar oficialitzar tota la informació cadastral de Barcelona amb el Ministerio de Hacienda mitjançant un conveni en un consorci amb la ciutat de Barcelona.
El Sr. Ernest Maragall recorda que un dels objectius que no sap si es van assolir era la cartografia de subsòl vinculada amb les empreses de serveis43. A qui hem fet una aturada del passat per explicar-li la situació actual. L‘Ajuntament no disposa de tota però per la realització de l‘obra pública existeix ACEFHAT que cobreix una part substancial de les demandes. Li recordo que la privatització de les companyies de serveis ha estat un fre per la transparència i publicitat de la informació de les xarxes de servei.
Recorda que en la generació del model cartogràfic de Barcelona van existir moltes discussions respecte de l‘escala. Amb un debat profund entre la escala 2000 impulsada per la CMB i l‘escala 500 que proposava l‘ajuntament de Barcelona.
Aquí tenim un punt de crisi, quan comento el conveni amb l‘ICC i hem diu que no feien res. Davant la meva sorpresa i una mica d‘insistència recorda que si que volaven i feien la fotogrametria però manté que els plànols els feien des del Pla de la ciutat. 44
El CCA
Analitzant la situació del personal del pla de la ciutat conclouen que tenia una estructura rígida i aïllada del mon tecnològic i que no es podria adaptar la nova situació administrativa i tecnològica. Decideixen crear una nova unitat que serà el centre de cartografia automàtica (CCA). Recorda que van ser de les primeres places que es van realitzar mitjançant un anunci públic a la Vanguardia45.
Durant aquest tram de la conversa han anat sortint noms vinculats a tot aquest procés
Sobre el gabinet tècnic de programació ha parlat de Pepe Garcia Rey , Rafael pujol i Regina Udina, com funcionaris d‘en Mario Sanz i Gabriel Cena. I el CCA ha parlat d‘en Lluís Sanz , de la Teresa Serra, i d‘en Francesc Fabregat.
ICB
Ens centrem a l‘ Institut Cartogràfic de Barcelona (ICB). Recorda que el primer gerent va ser n‘ Antoni Flos, que posteriorment se‘n va anar a Madrid amb el Sr. Serra quan el van nomenar Ministre de l‘Exèrcit. I ràpidament ell va assumir la gerència.
Li recordo a figura d‘en Joan Font, com a director tècnic de l‘ICB. em recorda que és mort: ell no el va escollir va ser el seu predecessor (Sr. Flos), el va mantenir. Ell el recorda com un bon capità , no amb grans dots tècniques però si tenia dots de mando i molta experiència. No coneix el seu currículum i em proposa que ho cerqui als arxius del ICB , que de ben segur hi ha el seu currículum. Li exposo que tots els tècnics vinculats a la cartografia digital provenen del CCUPB però ell no tinc cap rastre.
Sortim d‘aquí i li pregunto sobre el plànol Galtier i ell defineix com el plànol de Barcelona de l‘area d‘hisenda.
43 El Sr. Maragall es referia a la possible integració de les empreses de serveis dins del consell d’administració de l’empresa ICB, SA.
44 El conveni es va signar l‘u de març de 1984. Mes informació Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques > Any: 1989 Núm.: 18 > Cartografia de la ciutat de Barcelona: una base cartogràfica digital Ramon Masip
45 La Vanguardia, 1 de març de 1981, pàgina 24 65
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Consorci metropolità
Aleshores sorgeix la paraula consorci metropolità i comencem a parlar de les tasques de la CMB . Entenc que es va voler organitzar un cadastre metropolità ( ep no 30 cadastres) però el Joaquin Illan de la CMB no remava en la mateixa direcció i no es va posicionar com el lideratge metropolità sinó de suport i recolzament als municipis. Situació que va impedir poder tenir una ponencia cadastral metropolitana. Recorda que els treballs de la CMB estaven molt lluny del dinamisme i modernitat tecnològica que feien servir al CCA. Es volia replicar la formula de Barcelona per a tota l‘AMB per realitzar el cadastre que el ministeri no tenia i desprès oficialitzar-ho via un consorci cadastral metropolità. Va ser un via d treball que no va portar resultats però si que va permetre a la CMB adquirir material tecnològic similar al de l‘Ajuntament de Barcelona. 46
Personatges
Aleshores li apareixen al a memòria diversos personatges d‘aquella època.
Àngel Ros, que va ser cap al COM_IMI de Barcelona i desprès se‘n va anar al l‘empresa municipal d‘informàtica de l‘Ajuntament de Madrid.
En Manuel de Forn que va ser director del COM.
I en Toni Ripollès, actual gerent de la delegació territorial del cadastre a Catalunya.
Conclusió
A nivell de conclusió li exposo, de manera sintètica, la meva visió sobre la situació li dic que les dues úniques operacions reeixides de tots els treballs d‘aquella època han estat l‘ICC i El departament d‘informació de base i cartografia del IMI de l‘Ajuntament de Barcelona. Es va passar de dos grans departaments ancorats en el seu propi món com eren hisenda i el pla de la ciutat a una nova estructura departamental i es van generar productes cartogràfics digitals per les tasques diàries tant pels tècnics com pels ciutadans. El canvi va ser un peça clau en la modernització de l‘administració de la ciutat. I tot (que en parla de passada) va generar una important font d‘ingressos.
Ell respon que del seu pas pel Departament d‘Educació i la època del ICB són els moments professionals que se sent més orgullós. A continuació em mostra ràpidament el parlament i marxo al cap d‘una hora i quaranta minuts d‘haver entrat al Parlament.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Ernest Maragall, polític. Abans de la seva vida política va Va reestructurar la organització administrativa de l‘Ajuntament de Barcelona basant-se amb una estructura d‘informació comuna per a tots els departaments fonamentada amb les possibilitats de la cartografia automàtica. Com a gestor de l‘operació va donar suport i finançament als seus tècnics (Sanz, Ros, Ripolles) per implementar les seves directrius. Va dirigir i iniciar el procés de producció de la nova cartografia automàtica de la ciutat que ha perdurat més de trenta anys.
46 Veure documents de l’arxiu de l’arquitecte Morell de la cartoteca de Catalunya. (F.Morell49) 66
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Les preguntes.
1:Com era la situació de la Oficina del Pla de la ciutat quan se‘n va fer càrrec?
2:Com a través de la cartografia automàtica van aconseguir transformar una organització obsoleta amb una d‘altre molt més moderna que ha perdurat fins els nostres dies?
3:Com veia aquells joves tècnics que li proposaven un salt tecnològic?
67
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
11. Sr. Lluís Olivella Cunill
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
Apunts biogràfics
Nascut a l‘any 1947, Doctor enginyer industrial (Doctorat 1977)
Des de l‘any 1995 fins a l‘actualitat és director de l‘Institut Municipal d‘informàtica de l‘Ajuntament de Barcelona.
De l‘any 1985 fins l‘any 1995 és director del Centre ordinador Municipal de l‘Ajuntament de Barcelona.
De l‘any 1983 a l‘any 1985 es subdirector tècnic del Centre ordinador Municipal de l‘Ajuntament de Barcelona, compartint-la amb la Sra. Carme San Miguel.
De l‘any 1976 a l‘any 1983 és el responsable del Centre de càlcul de la Universitat Politècnica de Catalunya, substituint el Sr. Martí Vergés.
De l‘any 1973 a l‘any 1976 va iniciar La seva carrera professional treballant a la Comisión Mixta de Coordinación Estadística, posteriorment Centre d‘Informació i documentació de Catalunya.
En paral·lel a la seva activitat professional ha mantingut una estreta col·laboració amb el món acadèmic com a professor d‘investigació operativa de la Universitat Autònoma de Barcelona, i a la Facultat d‘informàtica de la UPC.
Nom Tesi Doctoral: Algoritmos branch and bound para la resolucion del problema del taller mecanico. (lectura 1977)
Universitat de Barcelona, AULA B ARCELONA, 2000, Resum Trobada 22 desembre de 2011
Desprès d‘una trobada anul·lada i vàries trucades per poder concertar la data de la trobada, finalment ens vam poder asseure en una taula i comença a xerrar.
Com amb la resta de personatges de l‘ambició de la mesura, sempre comença exposant la possibilitat de sortir en un documental promogut i produït per l‘ICC i comento que la persona prevista per la realització és en Xavier Berenguer. El Sr Olivella fa un somriure d‘orella a orella. I em comenta que el coneix des de que tenien tres anys.68
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Gestors de centres de referència
A l‘inici de la conversa, el Sr. Olivella exposa un advertiment, ben clar, que ell de cartografia automàtica no és la seva especialitat, li expresso que estic d‘acord en la seva precisió. Però li recordo que de tots els nostres personatges de l‘ambició de la mesura és l‘únic que ha mantingut una relació professional amb les tres institucions més rellevants per la producció cartogràfica automàtica com són la Comisión Mixta de Cordinación Estadistica (CMCE), el centre de càlcul de la Universitat politècnica de Barcelona (CCUPB) i l‘Ajuntament de Barcelona, primer al COM i desprès al IMI. I cal destacar que tant del CCUPB, com el COM i l‘IMI ha estat director.
L‘entrevista, més aviat la conversa, es força llarga, dura una hora i tres quarts però com la seva vida professional ha estat vinculada a totes les institucions que han tingut una relació amb l‘ambició de la mesura és molt sincopada, passem d‘un període a un altre d‘un personatge a un d‘altre. La intenció és seguir un guió cronològic però constantment anem endavant i en darrera.
La CMCE
Comencem sobre la seva estada a la CMCE, recorda que estava en una sala treballant amb en Antoni Flos i en Raimon Obiols.
Abans de la seva arribada a la CMCE va realitzar les milícies a l‘exèrcit i recorda que va aprofitar el període XXX a la Marina per realitzar gran part dels càlculs de la seva tesi doctoral que versava sobre la investigació operativa. Va utilitzar els ordinadors del quarter central de la Marina, crec que els militars d‘aquella època no eren molt conscients que un jove que feia milícies els estava utilitzant.
Els anys de formació
El seu mestre, durant els estudis d‘enginyeria, va ser el Dr. Ramon Companys Pascual, especialitzat en investigació comparativa, teoria de la distribució i probabilitat estadística. I seguidor dels treballs iniciats pel Dr. Joaquim Torrens-Ibern47. Recorda que eren un grup d‘estudiants a l‘entorn d‘aquesta disciplina que hi participaven entre d‘altres en Jaume Pagès, en Manuel Forn i en Jaume Barceló. Aquest darrer va crear un simulador de trànsit que ha estat un referent mundial48, llàstima per que és un prova fefaent que mai s‘és profeta a la seva terra. La vinculació amb la universitat la va mantenir durants molts anys.
El Projecte DIME
Torme a la CMCE, els primers records que li venen al cap és el document del SITPUR49 i el Projecte DIME50, sobre aquest darrer recorda un viatge que va realitzar a Marsella a L‘INSEE per conèixer els treballs que estaven desenvolupant, i d‘aquí van arribar a descobrir els treballs del Projecte DIME americà. La seva expressió de sorpresa m‘ho confirma. Són projectes que feia molts anys que no recordava, són dels inicis de la seva vida professional. I fa una reflexió, molt
50 Es tracta del programa elaborat pel Census Bureau per informatitzat els cens americà. 69
48 TSS-Transport Simulation Systems és una empresa que desenvolupa i distribueix el software de simulació de models de transport Aimsun i Aimsun online.Font:Wikipedia.
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
encertada, quan exposa que van trigar trenta anys a disposar de les eines i l‘estructura de la informació semblant al DIME a Barcelona. El Sr Olivella, responsable municipal de la informàtica, exposa que Barcelona va trigar trenta anys a disposar d‘un banc de dades territorial integrat, inspirat en les idees conceptuals dels treballs del CMCE, especialment el SITPURT. I els trenta anys són el període que va des de la redacció dels documents fins a la integració de dades a l‘Ajuntament de Barcelona, com tenen actualment. Per il·lustrar aquesta integració, m‘explica que els cotxes de la Guardia Urbana de Barcelona disposen d‘un terminal al seu cotxe que els hi permet conèixer tota la informació de la ciutat, des del cadastre fins a les darrers incidències de la Guardia Urbana. Tota aquest gran ventall de dades sobre un suport cartogràfic digital.
SERESCO
Preguntat si tenien equipament informàtic per desenvolupar els projectes que realitzaven al CMCE , em respon que no disposaven de maquinari tan potent i que els processos sobre el cens del Padró i d‘altres els realitzaven a un centre de càlcul extern: el centro de calculo SERESCO, molt conegut a la seva època. A Barcelona era força conegut per que no n‘hi havia gaires. Els processos que realitzaven eren força ferragosos: moltes fitxes i molts llistats. Recorda, perfectament , que el seu cost era molt elevat. L‘ordinador que disposaven a SERESCO era HONEYWELL BULL GE. 41551, semblant al que disposaven al COM per aquella mateixa època. Eren maquines amb molt poca CPU, de tal manera que tot els processos eren lents. En el cas del CMCE els processos habituals que es realitzaven a SERESCO eren per a comparar el Padró de l‘àrea metropolitana de diversos anys.
El CCUPB
A l‘any 1976 va entrar al CCUPB com a tècnic de sistemes, i segons consta en la memòria del CCUPB va participar en projectes vinculats al Centre de documentació i a un Sistema de manteniment d'un arxiu d'adreces incorporant criteris de selecció i d'edició d'etiquetes. A partir de l‘any 1980 va ser director fins a l‘any 1983. La conversa sobre el centre de càlcul va ser molt sincopada perquè vam recordar personatges, projectes i petites anècdotes. Els darrers anys que va estar vinculat al CCUPB, també, va ser nomenat vicerrector de la UPB.
La gestió del CCUPB
Recorda que la gestió d‘un centre de suport a la universitat era força complexa perquè les lleis i l‘estructura administrativa no preveien aquest tipus de centres dins de la universitat. Per poder realitzar les tasques habituals de gestió de projectes exteriors, avui conegut com transferència tecnològica, era necessari desenvolupar una gestió imaginativa. Com anècdota, recorda que una de les primeres actuacions que va realitzar com a director va ser anar a Madrid per intentar regularitzar els contractes del personal tècnic del CCUPB. La resposta d‘un jove tecnòcrata del govern, anomenat Alfredo Perez-Rubalcaba, va ser que no era possible. Per avançar amb el desenvolupament dels projectes era necessari la imaginació i mostrar la realitat des d‘una altre perspectiva administrativa.
Sobre IBM
Tornem als inicis de la seva vida professional li pregunto sobre l‘impuls que va donar l‘empresa IBM a la informàtica catalana, gràcies a la formació de tècnics i al seu maquinari. Ell té una visió diferent, ho recorda com una situació monopolista. Eren els que tenien les millors màquines però eren molt cares, els comercials tenien molt bones relacions amb el poder establert. La formació formava part de la estratègia de penetrar al teixit de tècnics. Ell i molts d‘altres tècnics
51 Segons anunci de La vanguardia del 27 09 1972 70
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
es sentien sotmesos a la pressió dominant de IBM. I quan la tecnologia de la competència va assolir el mateix nivell que IBM, van iniciar concursos d‘adquisició amb la resta d‘empreses. Quan ja era director del COM recorda que un concurs de maquinari no va ser adjudicat a IBM, a l‘alcalde li van fer arribar, els responsables de IBM, que a informàtica tenia un comunista, segons sembla la estratègia no va els hi va sortir gens bé, perquè la reacció de l‘Alcalde va ser mostrar-se orgullós del personal de l‘Ajuntament que no es deixava influenciar.
IMI
La conversa continua amb els primers anys al COM i a l‘IMI, amb una visió molt sintètica, explicar la filosofia del IMI sempre ha estat entre la centralització i la descentarlització dels serveis. Considera, mirat en perspectiva, que l‘IMI s‘ha mantingut bastant ferm en una centralització que a permès donar molts serveis als seus usuaris i que als seus inicis va ajudar enormement a poder consolidar una base de dades territorial perquè totes les àrees de l‘Ajuntament estaven integrades a nivell informacional de la mateixa manera, a diferència de molts organismes que cadascun dels departaments han desenvolupat la seva pròpia política de gestió de la informació. Un referent pels treballs del IMI va ser el centre d‘informàtica de la Caixa , dirigit pel Sr. Massanell i Lavilla que va ser un pioner amb la implantació dels primers terminals a les oficines, abans de l‘aparició del microordinadors. Els tècnics municipals seguien de prop els treballs de La Caixa, era força lògic, pensem que els anys 80, la primera empresa en nombre de treballadors de Catalunya era la SEAT, la segona La Caixa i la tercera era l‘Ajuntament de Barcelona.
Sr Martí Vergés
Acaben tornant al CCUPB, el Sr. Olivella em confirma que el sr. Martí Vergés va ser l‘anima en la creació del CCUPB i va ser el que va enlluernar amb la seva saviesa i els va il·lusionar als Sr de Fujitsu per que realitzessin l‘aposta del CCUPB. Aquesta relació va ser molt intensa, fins al punt que un del japonesos enviats per Fujitsu per guanyar el mercat espanyol, el Sr Suzuki, es va quedar a viure a Barcelona.
Fer país
La conversa conclou amb una reflexió del Sr. Olivella, un tècnic molt qualificat que ha dedicat tota la seva vida professional al servei de l‘Administració, considera que sempre afegit un grau d‘implicació més alt per estima a la seva ciutat. Al seu cas ha pogut viure moments que aquesta sensació l‘ha viscut plenament com van ser els anys de la preparació del Jocs olímpics de l‘any 1992.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
Lluis Olivella és un enginyer que formava part del grup de recerca capitanejat pel Dr Companys especialitzat en la investigació operacional, fent recerca va descobrir el mon de la informàtica de ben jove i ja no le va deixar mai en la seva vida professional. Va formar par del cos de tècnics qualificats del CMCE i posteriorment va tornar a la UPB on en poc temps va substituir al sr. Marí Vergés con a director del CCUPB, des d’allà va gestionar tots els grans projectes de la secció gràfica, liderada pel Sr Miranda, i finalment va començar la seva relació professional amb l’Ajuntament de Barcelona, fins a dia d’avui. On ha exercit com a màxim responsable de la informàtica municipal , entre els seus molts mèrits obtinguts, hem de destacar la creació del banc de dades municipal integrat que és un dels cassos d’èxit més remarcable de l’ambició de la mesura.
71
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Les preguntes.
1: Com era el funcionament ordinari del CMCE ? quina relació tenien amb el centre de càlcul SERESCO? Que els hi van aporta el contacte amb els tècnics francesos?
2:Com era la gestió dels projectes de la secció gràfica del CCUPB quan en va ser director?
3:Quina va ser la primera feina amb cartografia automàtica que va realitzar a l‘Ajuntament? La seva experiència prèvia en temes de cartografia automàtica, el va ajudar a gestionar les dades de la ciutat de Barcelona?
72
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
12. Sr. Lluís Sanz i Marco
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Va ser l‘artífex de la transferència tecnològica del CCUPB cap a l‘administració local.
-
Director de la incorporació de la cartografia automàtica a l‘Ajuntament de Barcelona.
-
Impulsar el conveni amb l‘ICC per la producció del mapa topogràfic 1:500 de la ciutat de
Barcelona, que alhora va ser el primer treball de producció de cartografia automàtica
del Institut.
-
Implementar un model territorial i transversal de la ciutat de Barcelona destinat a la
gestió pública.
Apunts biogràfics
Enginyer industrial. Doctor per la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales de Barcelona (UPC) (1970)
Actualment des de l‘any 1991 Director de Informació de Base i Cartografia de l‘Institut Municipal d‘Informàtica. de l‘Ajuntament de Barcelona.
De l‘any 1982 al 1991 treballa a l‘Ajuntament de Barcelona ( ICB ) durant aquest període es promou el mapa topogràfic 1/500 de la ciutat de Barcelona. Aplicant tecnologies de cartografia automàtica i obtenint el primer mapa urbà digital de Catalunya. La realització es fa mitjançant un conveni amb l‘Institut cartogràfic de Catalunya, recent creat.
A l‘any 1979 entra a treballar al gabinet tècnic de programació de la mà delegat de l'alcalde de Barcelona per als serveis d'urbanisme Sr Joan Antoni Solans. L‘objecte de la seva incorporació és donar suport als aparells Calmagraphics per realitzar els primers mapes d‘illes de la ciutat.
A l‘any 1978 s‘incorporà al centre de càlcul de la UPB per donar suport tècnic la línia de projectes del sistema gràfic. Específicament a la posta en marxa del Traçador ― Konsberg.
Manté una vinculació amb el món acadèmic exercint de professor al Grau de arquitectura de la Universitat Ramon Llull.
Es vicepresident de l‘Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geospacial.
Resum Trobada 20 de setembre de 2011
Amb en Lluís Sanz mantenim un relació professional i per tant la trobada ha estat molt fàcil d‘organitzar. Finalment quedem per dinar a l‘Hotel Amrey de l‘Avinguda Diagonal, a prop de la seva oficina. En algun altre dinar havíem parlat de la seva biografia i els seus inicis a l‘Ajuntament de Barcelona. A la trobada d‘avui comencem pels seus inicis.
El CCUPB
La seva relació amb el CCUPB va començar a Madrid, ja que quan ell va començar les milícies va conèixer un estudiant de l‘escola d‘enginyeria que estava en el darrer període de milícies: el company de milícies era en Jose Antonio Sáez.
73
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Just quan estava acabant la carrera d‘enginyeria, i les milícies acabades, es va assabentar, a traves del seu company de milícies Jose Antonio Sáez, que la secció gràfica del CCUPB necessitaven dos tècnics per la mecanització de la informació urbanística a l‘ajuntament de Barcelona. Primer els formarien al Centre de Càlcul i desprès ja es desplaçarien a les oficines municipals. En Lluís Sanz recorda que el març abril de 1980 va mantenir l‘entrevista personal amb el Sr. Miranda, cap de la secció gràfica que va ser un èxit i l‘endemà va començar la seva estada al CCUPB.
Primers treballs municipals
Recorda que els primers treballs a l‘Ajuntament es van concretar en la digitalització del PGM per encàrrec del Sr Solans. Aquest treballs es van realitzar amb un Calma Graphics. Era una màquina semblant a les que disposaven al CCUPB.
També recorda que en aquella època es va adquirir el primer taquímetre electrònic era un model TC-1 que s‘assemblava una unitat de cinta de cassete per emmagatzema les dades que es capturaven. Tot i treballar a les oficines de l‘Ajuntament eren Becaris del CCUPB fins a l‘any 1983 que es van convocar dues places-beques per a tasques informàtiques d'operació i programació al Centre de Cartografia automàtica del Plànol de la ciutat. Li recordo que el sr Ernest Maragall recordaba que van ser de les primeres places que es van publicitar a ―La Vanguardia‖52. Els dos becaris escollits van ser el propi lluís i en Lluís Castellví.
Recorda que quan el Sr Solans se‘n va anar cap al Govern de la Generalitat van quedar molt orfes per que els nous regents de l‘Àrea d‘Urbanisme (Sr. Oriol Bohigas) no estaven interessats en la cartografia automàtica i per tant va deixar d‘esser una prioritat de la casa.
Mapes estadístics
Un personatge cabdal per continuar amb les tasques en aquest període va ser el cap d‘estadística municipal, el Sr Josep M Canals. Que veia en aquelles maquines la possibilitat de ―mapificar ― molta de la informació que disposava. I així va ser com van realitzar els primers mapes temàtics digitals dins de l‘Ajuntament. Des de la perspectiva actual,els mapes obtinguts eren molt simples: densitat de població, per illa, activitats per illa, etc... Així van passar de mecanitzar la informació urbanística a realitzar mapes estadístics.
Recorda d‘aquest període, la mecanització dels resultats de les eleccions de 1982, van ser els primers mapes temàtics sobre unes eleccions a la ciutat de Barcelona.
En Josep Maria Canals havia col·laborat en el projecte DIME realitzat per la ―Comisión Mixta de Coordinación Estadítica‖ va ser el primer projecte de geocodificació de les adreces postals: Ara bé recorda que tenia molts problemes per ubicar correctament la informació perquè el sistema es basava en la redistribució proporcional dels números postals sobre els eixos del carrers. Aquesta tècnica implantada en el ―Bureau Census- Nord americà era poc eficient per la tipologia de carrers de la ciutat i per que la numeració no sempre es correlativa. 53
També recorda col·laborar en la confecció de material de base per editar el plànol de la ciutat pels Mundials de Fútbol de l‘any 1982 que el va confeccionar la Editorial Neguri. Part del material provenia de la informació digital que havien generat.
52 Página 24 de La Vanguardia del 1 de març de 1983.
53 José Casco, Creación del archivo gràfic “DIME” en el CIDC, Revista ciudad y territorio 3/75
74
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
El CCA
El gran canvi es va produir quan el Sr. Ernest Maragall va ser nomenat cap de la unitat operativa del Pla de la Ciutat. Recorda que amb un viatge a Madrid per parlar amb els tècnics del cadastre van coincidir el sr. Maragall, Sr Ponsetti i el mateix i van començar a intercanviar coneixements i possibilitats de treballar el cadastre de manera automàtica permeten calcular del IBI comparant la superfície de contribució urbana amb la superfície real de les illes.
En aquest període es posa en marxa una nova estructura de l‘Ajuntament pel que fa a la informació cartogràfica de base. La unitat operativa del pla de la Ciutat es forma una nova divisió que és el Centre de Cartografia Automàtica (CCA) i a la vegada es va crear una empresa privada de capital públic destinada a recol·lectar les dades del nou cadastre de la ciutat., anomenada Institut Cartogràfic de Barcelona (ICB). Sobre aquesta estructura van començant a produir cartografia també gràcies al conveni de col·laboració amb l‘Institut cartogràfic de Catalunya.
També recorda que amb l‘ICB es volia muntar una empresa pública amb les companyies de serveis perquè eren els clients potencials i mes ben disposats per produir bona cartografia de la ciutat però finalment no van voler entrar a forma part de l‘empresa i van preferir adquirir la cartografia a un cost important.
A partir d‘aquí van ser anys de producció de cartografia des del CCA i anar assolint objectius, desprès del Cadastre van incorporar la informació urbanística, la de serveis, etc. Fins a completar un model territorial que ha perdurat fins els nostres dies. En el període inicial també hi treballen la Sra. Teresa Serra i en Francesc Fabregat.
La relació amb la CMB
A petició meva li comento sobre la relació amb la CMB, m‘exposa que en Joaquim Illan, responsable d‘informàtica, tenia una visió molt diferent de la gestió pública: al no estar en la primera línia de gestió dedicaven molt temps i esforços en algorismes però molt lluny de la practicitat que es necessita en un ajuntament. No es va poder arribar a cap acord.
La història professional d‘en Lluís Sanz a l‘Ajuntament de Barcelona està íntimament lligada a l‘evolució de la cartografia analògica a la automàtica.
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
En Lluís Sanz, enginyer, va obtenir una beca per entrar a col·laborar amb la secció gràfica del CCUPB per donar suport a un projecte de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aquells anys fins a l’actualitat ha estat el responsable de la cartografia automàtica a Barcelona. Es l’engranatge fonamental per convertir aquell primer projecte de transferència tecnològica en un cas d’èxit en la implantació de la cartografia automàtica a la ciutat.
Les preguntes.
1: Quina va ser la seva primera tasca a l‘Ajuntament de Barcelona?
2:Com es va establir la col·laboració entre l‘ICC i L‘Ajuntament de Barcelona?
3:Com valorar la incorporació de la cartografia automàtica a la organització municipal?
75
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
13. Sr. Josep M Carreras i Quilis
Aportacions i Apunts biogràfics
Aportacions
-
Dirigir la incorporació de la cartografia automàtica a la DGU. Redactor dels primers documents urbanístics sobre cartografia automàtica
-
Durant el seu mandat com a cap de servei organitzar la documentació urbanística de la DGU. Fet fonamental per futurs treballs.
-
Promotor i impulsor del SITPU 1990 que seria l‘embrió del Mapa urbanístic de Catalunya i el registre urbanístic de Catalunya.
Apunts biogràfics
54Arquitecte (1982)
Des de l‘any 2003 fins a l‘actualitat és el Director de Serveis d‘ordenació urbanística de la Mancomunitat de municipis de l‘Àrea Metropolitana de Barcelona. L‘any 2010 sota la seva direcció posa en marxa la web de de planejament urbanístic de la MMAMB.
Des de 1997 a 2003 com a Cap del Servei d‘Informació Territorial i Coordinació Tècnica de la Mancomunitat de Municipis de l‘Àrea Metropolitana de Barcelona. Durant aquest període inicia la producció del Topogràfic Metropolità 1:1 000 de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I la seva difusió per la xarxa Internet, mitjançant un servidor de mapes.
Des de 1990 fins a 1996 redacta el conjunt de directrius de formalització dels documents de planejament de la DGU.
L‘any 1991 redacta el Manual de procediment del sistema territorial de planejament urbanístic de Catalunya (SITPU) i posteriorment coordina la seva realització, que cobreix les set comarques de la regió metropolitana de Barcelona, l‘entorn de Lleida i la conurbació de Tarragona- Reus- Valls.
Des de 1990, com a cap del Servei de Documentació de la Direcció General d‘Ordenació del Territori i Urbanisme, tutela i col·labora en la redacció del planejament municipal elaborat pels arquitectes del servei.
En el període de 1987 fins a 1990 exerceix de coordinador comarcal del Vallès Occidental dins dels serveis territorials de la Direcció General d‘Ordenació del Territori i Urbanisme.
Durant el període 1984 a 1987, en el Servei de Documentació de la Direcció General d‘Urbanisme de la Generalitat, participa en la redacció dels plans generals de Vallirana, Flix i Alella (amb C. Galiano),Lloret de Mar (amb R. Roger i C. Galiano), Cabrils i Cardona, i de les Normes Subsidiàries de Santa Coloma de Queralt (amb M. Hosta).
Durant aquest període es realitzen els primers documents urbanístics amb tecnologia digital. Bibliografia destacada
54 Font Revista Papers Núm ¿ 27 visions 76
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Josep Maria Carreras i Quilis - Montserrat Otero i Vidal - Ernest Ruiz i Almar, Papers 50. Aglomeracions Metropolitanes Europees (Aglomeraciones Metropolitanas Europeas – European Metropolitan Agglomerations), Institut d ́Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Barcelona, març de 2009.
Càtedra d'Urbanística de l'ETS d'Arquitectura del Vallès (UPC) i Servei d'Informació i Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de l'AMB, Transformacions urbanitzadores 1977-2000 Àrea metropolitana i regió urbana de Barcelona, octubre de 2005.
Resum Trobada 6 de juny de 2011
Restaurant Boviscum (Zona Franca)
Comencem a dinar i parlem en general de l figura professional del Joan Antoni Solans. Ell hi va treballar 18 anys. el qualificar a com a llest, i actiu.
Els inicis a la DGU
A continuació comencem a parlar de la seva etapa professional. Va entrar a la DGU gràcies a que el Sr. Solans necessitava arquitectes joves per treballar en CAD, ja que els delineants – funcionaris de la època es van negar a utilitzar aquelles maquines. I va demanar als seus joves col·laboradors d‘aquella època (Montse Hosta i Jordi Julià) que cerquessin arquitectes i enginyers de CCCiP per treballar de ― delineants ― experts en CAD, això va succeir pels volts de l‘any 82. Com en moltes vegades a la vida va ser una casualitat per que ell no coneixia gaire a la Montserrat Hosta però una germana seva si i a través de la germana es va assabentar de la oferta i ràpidament va trucar a la Montse per incorporar-se. Recorda que al mateix temps també es van incorporar Robert Vergés i un altre enginyer de CCiP que no recorda el nom. ( de caràcter especial) , també va ser quan es va incorporar la Clara Galiano.
Al cap d‘un temps van sortir unes oposicions que es van presentar tots i van guanyar-les . En Josep Maria va quedar el primer.
Durant aquesta època estaven treballant a l‘edifici del Rellotge del recinte de l‘Escola Industrial al Carrer Urgell del Barcelona.
En aquells primers anys la feina consistia en donar suport tècnic a la comissió d‘urbanisme : això es traduïda en realitzar propostes alternatives a POUM de ciutats que es consideren poc adequats. Recorda que el primer que van realitzar va ser el de la ciutat de Reus. (AD Desembre 1988), hi va participar molt activament en Robert Vergés.
Recorda treballar intensament en el Pla General de Flix (AD 1987) amb la col·laboració de Clara Galiano.
Primers treballs ―digitals‖ de planejament
En aquella època encara no es disposava de cartografia digital. L‘ICC tot just havia iniciat el seu programa sobre el MTC5000: la forma de treball era molt pròpia de la tecnologia de la època. Com que no es disposava de cartografia digital es dibuixava sobre cartografia analògica amb una tauleta digitalitzadora. El programari que s‘utilitzava era microstation en una estació de treball, connectada a una tauleta digitalitzadora i un plotter de plometes. Això permetia plotejar la informació digital sobre un plànol de paper que s‘havia incorporat al plotter, mitjançant un sistema de georeferenciació a partir de localitzar cinc coordenades del dibuix digital i del plànol de paper que s‘havia inserit al plotter.
Aquests van ser els primers treballs en cartografia que es van realitzar a la DGU.
77
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Posteriorment en Josep Maria Carreras treballa a la comissió d‘urbanisme dedicat a la comarca del Vallès Occidental, ho recorda com una època dura però amb un bany de realitat del país. Va coincidir amb l‘època d‘en Toni Farrés com alcalde de Sabadell i amb un gran volum d‘expedients a tramitar.
Els treballs com a cap de servei de documentació de la DGU
A l‘any 1988 guanya la plaça de Cap de servei de documentació , que posteriorment havia ocupat en Robert Verges. Aquí inicia una nova etapa vinculat a la cartografia automàtica. Recorda que la primera tasca que va realitzar va ser un informe sobre l‘estat de la qüestió del servei i les determinar les tasques prioritàries. Els dos primers anys es va concentrar en posar ordre a l‘arxiu del Departament. Va generar una base de dades per inventariar tot el material i a continuació amb un grup d‘operaris externs a l‘estructura funcionarial del departament va arxivar més de dos mil expedients.
Durant aquest període es traslladen a les oficines del carrer Balmes, on actualment hi ha les oficines de Metrovacesa, enfront a les antigues oficines del ICC.
Sense concretar les dates explica que encara no disposaven de la cartografia automàtica del ICC però que si que ja disposaven dels ortofotomapes i que alguns plans els havien redactat amb el suport cartogràfic de les ortofotomapes. (Ortofotomapa de Catalunya escala 1:5 000)
SITPU-MUC
Arran de l‘arxiu del material administratiu ( expedients) i la voluntat d‘ordenar la informació urbanística proposa la realització del projecte SITPU ( Sistema d‘Informació Territorial de planejament urbanístic) Serà un projecte que culminarà en la redacció del mapes de planejament urbanístic comarcal de Catalunya.
Estan realitzats amb Microstation i amb col·laboració amb l‘ICC.
Quedem que buscarà documentació de l ̳època per descriure el projecte.
Recorda que va presentar el projecte al Sr. Solans i posteriorment als Serveis territorials. Tots van estar d‘acord en el plec de condicions i els objectius del projecte. Posteriorment des del serveis territorial de Girona es va iniciar el una altre projecte basat en més la representació gràfica de la informació que no pas en una estructura de dades .
Li recordo un projecte sobre escàner d‘expedients apuntat per SR. SOLANS. Recorda que es tractava d‘un projecte per poder georeferenciar tota la documentació gràfica de qualsevol document urbanístic i així poder construir un mapa urbanístic de Catalunya. Va ser un protoprojecte perquè ràpidament es van detectar els problemes de coherència que existien sobre les diverses base cartogràfiques sobre el que s‘havien redactat els projectes. .
D‘un projecte semblant en parla en Ricard Pie quan amb en SR. SOLANS van redactar el pla general de Palafurgell.
Em parlarà amb en Jordi Martínez un delineant del Departament que és l‘arxiver de la cartografia. És un home pencaire i metòdic.
Reflexió final
Els dos grans projectes del departament pel que fa la documentació com són el MUC i RPUC els va iniciar ell ja sigui en el cas del RPUC gràcies a la sistemàtica en l‘arxiu del Departament i el MUC es una evolució del MUC . i mes tenint en compte que la definició de l‘estructura de dades del MUC i va participar activament perquè des del DPTOP es va sol·licitar la seva implicació.
78
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge.
En Josep Maria Carreras, Arquitecte, tota la seva carrera professional ha estat vinculada a l’administració pública. Juntament amb un grup reduït sota les ordres del Sr Solans van realitzar els primers documents de planejament urbanístic sobre la nova cartografia de l’ICC. Aquest treball inicial i la seva professionalitat el van portar a dissenyar i promoure el primer projecte de registre urbanístic i mapa urbanístic de Catalunya. Allà on ha tingut càrrecs de responsabilitat ha defensat la necessitat de la mesura i l’aplicació del mètode científic. Actualment desde la Direcció de serveis d’ordenació urbanística produeix el mapa topogràfic 1.000 de l’Àrea metropolitana de Barcelona.
Les preguntes.
1: Com es realitzaven els primers documents urbanístics a la DGU?
2:Com va sorgir la necessitat d‘impulsar un Banc de dades urbanístic a la DGU?
3:Quins arguments vas utilitzar per promoure el mapa topogràfic 1000 als responsables metropolitans?
79
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
14. Sr. Rodolfo Núñez de las Cuevas
Aportacions
-
Col·laboració molt estreta amb els tècnics de la subcomissió de Cartografia de la Comisión Mixta de Coordinació Estadística. (primers 70)
-
Col·laboració tècnica amb els investigadors del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona.(primers 70)
-
Redacció del treball del ―mallas geométricas y sistemas de coordenadas en los sistemas de información”, Barcelona CMCE, juliol de 1970. On es descriuen els fonaments dels sistemes de referències sobre els models de dades automatitzats.
-
Director General ― Instituto Geografico Nacional‖ (1974-1980). Defensor de l‘aplicació de la tecnologia digital en la producció cartogràfica. Durant el seu mandat al IGN es va iniciar la publicació del mapa topogràfic nacional 25.000.
Apunts biogràfics
Va néixer a Málaga al 1924, però la seva infància va transcórrer entre Vilardevós (el poble del pare), Ourense (ciutat natal de la seva mare) i A Coruña
Doctor enginyer geògraf i catedràtic d'universitat, ha desenvolupat una intensa activitat docent investigadora.
És president honorari de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i ha estat enginyer de l'Institut Geogràfico Nacional (IGN), del qual va ser director general de 1974 a 1980, i president i vocal de nombrosos consells i comissions nacionals. Durant aquest període, va ser qui va introduir a l‘Estat Espanyol els mètodes de cartografia assistida per ordinador en 1970 i durant el seu mandat a l'Instituto Geogràfico Nacional es va iniciar la publicació del Mapa Topogràfic Nacional 1:25 000.
A l‘any 1971 va participar en la primera reunió sobre percepció remota que es va organitzar a la seu del Comissió Mixta de coordinació estadística55.
Coautor del treball ―mallas geométricas y sistemas de coordenadas en los sistemas de información‖ de la CMCE, juliol de 1970.
Autor de més de 60 publicacions, articles i ponències, el setembre de 1995 l'Associació Cartogràfica Internacional, de la qual va ser president entre 1972 i 1976, li va conferir el títol de Membre d'Honor i la Medalla d'Or de l'Associació en reconeixement als seus qualitats i al seu esperit pioner en l'activitat cartogràfica internacional. A més, ha estat investigador principal en diversos projectes realitzats per la NASA.
Està en possessió de la Comanda de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi, de la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil i de la Comanda de Nombre d'Isabel la Catòlica, a més de la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil d'Alemanya i de França.
55 Segons Ramon Albiol, capítol La percepció rematoa a Catalunya en el llibre “Mapa d’usos del sòl de Catalunya 1:250 000”, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 1986
80
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
A l'any 2009 va cedir tota la seva col·lecció, composada per 3500 llibres i documents, un 90 atlas i diversos mapes a la Biblioteca Nacional de Galicia per que formi part de la Galeria de Biblioteques situada a la Cidade da Cultura, a Santiago.
social i el futur de la llengua. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, 1993.
Rodolfo Nuñez de Las Cuevas, Velasco Gutierrez, Pajares y Arevalo S. L., Dibujo topografico, Madrid, 1972; 24 pàgines
INE, Rodolfo Núñez de las Cuevas. La evolución de la cartografia española desde la creación del Instituto Geográfico. Madrid, 2007. pp. 335-358 (en motiu del 150 aniversari de la creació de la Comisió de Estadística General del Reino)
Proposta de guió per l’entrevista filmada.
Presentació del personatge
En Rodolfo Nuñez de las Cuevas és un del personatges cabdals en la producció cartogràfica espanyola, sota la seva direcció el IGN va fer el salt tecnològic digital, superant les obstacles interns i tecnològics. Sempre ha fet apologia de l‘aplicació de la tecnologia digital en la producció cartografica. Tota la seva vida professional ha estat vinculada a la cartografia i la mesura del territori.
81
AMBICIÓ DE LA MESURA
Gener 2012
15. Sr. Manuel de Solà - Morales
Aportacions
La visió de l‘equip Joan Anton Solans i Manuel de Solà-Morales, co a coordinadors de la revisió del Pla Comarcal de 1953 era una visió més moderna: treballar en noves metodologies i noves eines per cobrir aspectes de més gran complexitat per interpretar el procés de transformació del continu urbà de Barcelona.
El coneixements i metodologies apreses en l‘estada durant el curs 1966-1967 del Sr. Manuel de Solà-Morales a la Universitat de Harvard, al costat de l‘arquitecte Josep Lluís Sert, director de l‘Escola d‘Arquitectura de la Universitat i fundador dels estudis de ―Urban Design-. I els amplíssims coneixements urbanístics del Sr. Solans gràcies als seus viatges i la seva docència a l‘ETSAB. L‘equip estava disposat a afrontar el repte de treballar en les noves tecnologies relacionades amb el coneixement del territori, en aquella època el nom més corrent era L'Anàlisi factorial. Es tractava de desglossar un territori urbà en diversos factors per poder categoritzar- los i analitzar les correlacions entre ells per cercar patrons de comportament.
Veiem com el Dr. Manuel de Sola-Morales detalla aquesta metodologia en una article publicat a la ―revista de Geografia-, l‘any 1970.
En los últimos años, y por todo el mundo, ha crecido rápidamente la conciencia de la complejidad intrínseca de los fenómenos urbanos, y con él los esfuerzos científicos y la aparición de nuevas técnicas para su mejor comprensión y tratamiento. Dentro de ellas no son de menor importancia las dedicadas a la sistematización y clasificación espacial de las múltiples variables que pueden influir en los procesos urbanos.
Tota aquesta metodologia havia estat definida i exposada en diversos treballs als USA liderats per l‘arquitecte Kevin Lynch i els seu alumne més destacat el Dr. Carl.Steinz, que gràcies amb el Dr Howard Fisher del ―Laboratory for Computer Graphics― (LCG) de la Universitat de Harvard van realitzar una aplicació informàtica per poder mapificar i analitzar els factors territorials. El programa es va testar en els càlculs de la tesis doctoral del Professor Steinz56 , i ràpidament, el LCG el va comercialitzar amb el nom de SYMAP. Es pot considerar el primer programari per l‘estudi territorial (el seu estudi en detall ha estat motiu de diverses tesis doctorals57). Una característica, molt moderna, era que el programa SYMAP era un ―software‖ que podia funcionar sobre una màquina IBM, en aquella època i al llarg dels anys setanta era molt comú que el programari i el maquinari es fabriquessin en una sola peça. Això va facilitar la seva comercialització i el seu maneig.
82
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
funda el Laboratori d‘Urbanisme de Barcelona (LUB) dins de l‘estructura acadèmica de l‘Escola Tècnica Superior d‘Arquitectura de Barcelona. La seva vinculació amb la Comissió d‘Urbanisme de Barcelona es manté perquè el Sr. Solans, director dels treballs de revisió, va realitzar el primer encàrrec al LUB: es tractava d‘un estudi d‘una àrea suburbana seguint les metodologies del Anàlisi Factorial. El resultat és un dels primers treballs de base del futur Pla General Metropolità. El tractament de les dades exigia de màquines potents, amb capacitat de càlcul i La gran aportació va ser que els resultats obtinguts eren extrets d‘un procés de càlcul numèric.
Els resultats varen ser representats sobre mapes preimpressos amb un fons cartogràfic de referència i mitjançant delineació es presentaven els resultats mitjançant replè, amb una gradació de densitat de la quadrícula, en funció dels valors a representar dins de la quadrícula de base, amb la orientació nord-sud.
Aquest primer treball es va realitzar amb el maquinari disponible a la ciutat de Barcelona tal com ens detalla el Dr de Solà-Morales, en l‘article de la revista de Geografia.
(...)“A continuación se procedió a la factorialización de la matriz de correlaciones, es decir, a su reducci6n a un número limitado de factores representativos de la mayor parte de variaciones en 10s datos. Para el 10 se aplicó el programa de análisis factorial por el método del centroide seguido de rotación (varimax), adaptado para el ordenador del tipo IBM-1620 del Laboratorio de Cálculo de la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona”
(...)
“La factorialización de estas correlaciones exigía, por su elevado número, un equipo computador de gran
capacidad de memoria, por 10 que el programa de análisis factorial se adaptó para el ordenador IBM-360,
del Centro Ordenador Municipal del Ayuntamiento de Barcelona, donde se procesó (tiempo de
computación 05' 10’’).
Aquesta línia d‘anàlisi territorial no va ser continuat pel Laboratori d‘Urbanisme de Barcelona i es
va fer recerca en altres línies de la ciència urbanística però no vinculades al món tecnològic i de
la cartografia automàtica.
A la comissió de Urbanisme de Barcelona, el Sr. Solans va publicar els treballs del LUB en un
llibre, de difusió restringida, que té per títol : ―Anàlisi factorial de las carcaterísticas urbanas del
area del Besós‖ dins de la sèrie ―ANALlSIS Y MONOGRAFIAS‖ amb una edició limitada d‘ús
intern, editat per la Comisión de urbanismo y servicios comunes de Barcelona y otros
municipios, al desembre de 1969.
Detall del plànol 22
83
16. Sr. Josep Maria Camarasa
Aportacions
1. Promotor del Primer sistema d‘informació territorial (SITC)
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
17. Resum de les trobades amb tècnics vinculats als inicis de la cartografia automàtica.
Al llarg de les diverses entrevistes amb els candidats han anat sorgint de manera natural altres personatges que han mantingut alguna relació amb la vida professional dels candidats. En alguns casos, s‘ha considerat oportú mantenir una entrevista personal per acarar i ampliar els coneixements dels inicis de la cartografia automàtica.
85
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Dia 2 de juny de 2011
Lloc: Restaurant de la Font del Gat, Barcelona
El CCUPB
Va ser la primera trobada que vaig realitzar. Va ser molt profitosa sense entrar en cap projecte de manera intensa el Sr Renalies em va fer un repàs força ampli per aquells primers anys del CCUPB. Em vaig treure una impressió molt positiva dels tècnics i la relació entre ells. Cada vegada que li recordava un nom a continuació el Sr Renalies el farcia d‘adjectiu positius i col·loquials del tipus aquest era un crack. Aquest era el millor, aquest era l‘amo, etc...
Aigües de Barcelona
El seu pas pel CCUPB va ser molt curt per que Just quan va acabar les milícies el van contractar a Aigües de Barcelona i allà van començar la seva llarga carrera professional amb aquesta empresa. Però en certa manera es va convertir en un dels molts tècnics que passaven pel CCUPB per veure i conèixer els projectes que es treballaven.
Aula IBM
Els seus inicis amb la informàtica van ser a les aules de formació de l‘empres IBM a la via Laietana (va ser el que primer em va parlar).
Els treballs de la secció gràfica del CCUPB
El seu pas pel CCUPB va ser en les primers anys de funcionament i sobre cartografia automàtica recordava el plotter ―Kongsberg- i res més. Però ja des d‘Aigües de Barcelona recorda la digitalització de cinc illes de l'Eixample i la plaça Catalunya. Tenia present l'àmbit geogràfic però no el resultats. L‘encàrrec va ser del Sr. Solanes d' Aigües de Barcelona.
86
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Entrevista amb el Sr Xavier Kichner i Nebot
Dia 27 de juny de 2011
Lloc: Bocí
Dilluns a la tarda desprès d‘un pont de tres dies, tot és una mica més confós.
Entro al Bocí i ja està assentat a la meva taula, que es exactament a una taula quadrada que està entre el vidre del carrer i el balcó de la pastisseria, si t‘assentes de cara a la porta d‘entrada tens control de tota el que passa.
Comencem amb les presentacions de rigor ja una mica desenfadades, ell ja s‘havia pres un cafè amb llet i jo em prenc un descafeïnat.
Li lliuro una memòria del CCUPB de l‘any 1977-78 i ràpidament diu que la informació no és certa per que ell consta en una sèrie de projectes però aquell any ja havia deixat el CCUPB.
Ràpidament li venen al cap els primers records de del CCUPB i en Jaume Miranda i el plotter Konsberg. És un inici molt desfilagarsat saltem d‘un tema a un altre amb molta rapidesa massa per prendre apunts d‘una manera coherent però ho intentaré exposar.
Maquinari previ al CCUPB
A la universitat tenien 2 maquines IBM un 16/20 a l‘Escola d‘enginyers i una altre 16/20 a l‘ETSAB, preguntat per qui utilitzava el material d‘arquitectura només em dona com referència a en Margarit Buixade (en Miranda també m‘havia parlat de la seva peculiar relació professional ja que eren companys de departament, es van treure les oposicions a la vegada un d‘estructures de I i l‘altre d‘estructures II )
Les dues maquines no eren exactament iguals, la de l‘Escola d‘Arquitectura es podia introduir fitxes i la de l‘Escola d‘Enginyers funcionava en cinta de paper. Ara bé recorda que el Konsberg era incompatible amb la maquina d‘enginyers.
Qüestionat novament de quin ús se‘n feia de la maquina a arquitectura, no recorda cap projecte i treball però si recorda que la màquina tenia una cinta que hi havia demostracions que no era de paper sinó de plàstic que aguantava molt més, era bàsicament el que s‘ensenyava
Recorda que el Konsberg era de mida gran es tractava d‘un ―ordinador-, l‘aparell de lectura de les cintes i el traçador pla.
Recorda els tècnics del CCUPB tenien com mascota a l‘escarbat Dynastes hercules El plotter Konsberg
Un cop es va organitzar el centre de càlcul , en posterioritat va aparèixer en Jaume Miranda i li van encarregar com a becari que s‘encarregués del Konsberg, la primera cosa que tenia que fer era transportar- lo d‘Arquitectura a la seu del CCUPB, era un recorregut de 220 m. El plotter anava dins d‘una caixa protegit però el paviment del carrer era i encara és panot quadrat de 20 per 20 amb un dibuix de relleu, típic de les voreres de Barcelona. Aquest petits solcs dels paviment provocaven una vibració a tota la caixa que es va transmetre, també, al sòcols que connectaven els xips de l‘ordinador a la placa base , fins que alguns van caure. De tal manera que quan van arribar al CCUPB tenien un màquina dins d‘una caixa amb uns quant xips per
87
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
col·locar. El Sr Miranda es va posar a la feina la va muntar i va aconseguir que funciones. Però la màquina estava mal calibrada per solucionar aquest problema va sol·licitar l‘ajut d‘un tècnic que va venir de Noruega( iniciant tradicions de posar el nom de la fabrica a la ciutat Kongsberg era d‘una ciutat de Noruega, com posteriorment Nokia)
Recorda que el tècnic que va venir estava molt interessat en la compra de substancies estupefacients que el seu país eren il·legals i aquí es podien comprar a les farmàcies. Va calibrar el plotter i van continuar treballant.
L‘equip inicial del CCUPB
Quan el en Kirchner se li va apareixen la memòria m‘agafa la llibreta i comença escriure els noms de tots els membres que van iniciar el CCUP
Martí Vergés – director
Xavier Kirchner – sots director
Pere Botella
Xavier Berenguer (Animatica)
Lluis Olivella
Josep Lluís Colomer
Els primers quatre becaris:
Josep Ma Sellés
Bou
Jose Ignacio Álvarez
Jose maria Camacho
Operadora:
Carme Bastè
Perforista:
Montserrat Liesa
Maria Jose Espinosa Barrenechea
Hi havia tot una sèrie de tècnics que no estaven contractats pel CCUPB i amb freqüència utilitzaven les instal·lacions, com per exemple :
Ramon Tortajada telesincro, Rafael Bonet, Joan Ricard Ribera
La Universitat Laboral de Gijón
Aquí fem un tall i li pregunto sobre com ell va arribar al CCUPB, m‘explica que ell estava amb el departament del Ferraté fent Hardware i que aleshores va començar a conèixer la informàtica i va anar a realitzar uns quants cursos a les oficines de IBM a la Plaça Urquinaona, eren els mateixos cursos que també va realitzar en Josep Lluis Colomer i en Josep Renalias. Va passar pels cursos inicials i desprès ja va començar estudiar programació. Els llenguatges de l‘època eren Cobol, pels programes més comercials, i Fortran per realitzar programes més professionals.
88
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Finalment el darrer curs que va realitzar ja va ser a les instal·lacions del COM per que havien adquirit una IBM 360S58 que funciona amb llenguatge PL/I que era un llenguatge propi de IBM essent un híbrid entre Cobol i Fortram.
Ell en aquella època estava donant classes i/o treballant en un centre experimental a Gijón al Institiuto de Tecnicas Experimentales que estava vinculat a la Universitat laboral de Gijón que estava dirigida per jesuïtes. El Jesuïta que el va incorporar al ITE era en Jesús Fernández de Castro, que era germà del director del COM Jose Fernández de Castro. Aquest Senyor permetia als quatre que sabien fer anar l‘ordinador l‘utilitzessin fora d‘hores. El Sr Kirchner recorda que la gent que hi treballava vivia en un estat de tensió altíssim ja que les màquines només tenien dues opcions: funcionaven o no funcionaven però en aquest cas no sabien ben be el motiu de l‘error, i fora d‘hores també recorda haver vist el sr Solans, no recorda amb exactitud que esta realitzant. ( probablement un estudi sobre la planificació de la xrxa de metro de Barcelona)
Desgraciadament el jesuïta Jose Fernandez de Castro va morir en un accident de cotxe i el centre experimental va ser coordinat per altre gent que en Kirchner no tenia un lligam tant fort, això li va provocar que estigues disponible per acceptar la oferta que li va fe en Martí Vergés.
Els Tests
Ja en aquells període va començar a realitzar programes per a corregir examen tipus test, després apunta que va ser una tècnica que va millora i va posar en funcionament al CCUPB juntament amb en Xavier Berenguer.
Va restar al CCUPB fins l‘any 1977 que se‘n va a treballar a una empresa de control de producció de la SEAT.
Acabar a Digital muntant el primer vax de la CMB amb en Josep Ricard Rivera que era el cap del centre de càlcul.
sobre la secció gràfica del CCUPB.
Recorda que Miranda viu en un mon apart un racó les seves feines no estan vinculades al dia a dia del CCUPB. Aquí exposa que el treball diari del CCUPB era un punt estressant per que hi havia una demanda important i poc maquinari i a sobre amb un nivell d‘eficàcia de les maquines i del programari molt limitat.
Els records d‘en Martí Vergés
Parlem sobre en Martí Vergés i em proposa de mantenir una trobada però em recorda que en Martí Vergés no li agrada parlar del passat que ja ho van intentar fa un temps amb l‘excusa d‘escriure un llibre sobre la Informàtica a Catalunya. En Martí Vergés va respondre com en Josep Pla: ―no em vingueu amb collonades‖
L‘entrevista ha durat dues hores, ha esta molt cordial, ens intercanviem les coordenades.
58 A confirmar si realment la van adquirir. 89
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Dia : 20 de juliol de 2011
Lloc: Al despatx de Jose Ignacio a l‘AMB, Zona Franca, Barcelona
Desprès de nombroses trobades ràpides i cites anul·lades, finalment el dimecres 20 de juliol vam mantenir una xerrada llarga i distesa sobre els seiu pas pel CCUPB.
La trobada va tenir lloc al seu despatx al servei d‘informàtica de la MMAMB a la planta 2 de l‘edifici B, del complex metropolità de la Zona Franca. El despatx del Jose Ignacio em va portar molts records perquè ocupa la meitat de la sala on treballaven els tècnics que varen iniciar el projecte SIGPARC, allà als anys 1994.
En principi vaig pensar que seria una nova trobada no realitzada perquè quan vaig arribar no hi era i ¡una secretària em va comunicar que tenia una reunió i que no podria assistir. Bé me‘n vaig anar i em vaig trobar en Jordi Garrote i vam estar un curta estona comentant temes de l‘actualitat.
Vaig sortir de l‘edifici i just quan creuava la porta quasi topo amb ell que molt amablement es va excusar del retard i vam pujar al seu despatx.
La conversa, com a moltes de les persones entrevistades, va d‘un tema a l‘altre sense gaires precisions cronològiques.
EN JIA va treballar al CCUPB des de l‘any 1972 fins l‘any 1985 que es va incorporar a la CMB, aquest segon destí hi ha estat fins l‘actualitat.
(explico la història de manera cronològica encara que la conversa no va se exactament amb l‘ordre que ho exposaré)
En Jose Ignacio va estudiar a la universitat Laboral de Gijón, que era regentada per la companyia de Jesús, en guarda molt bon records, tot i que vague recorda desplaçar-se des d‘Avilès per fer una examen d‘accés. Hi v accedir i va estudiar una colla d‘anys. Aquelles escoles eren un via per educar a les classes més baixes. La selecció era per escollir els millors i viure allà dins però a canvi tenien tots les despeses personals ( roba, sabates , menjar, etc...) i de formació gratuïtes. L‘estat espanyol se‘n feia càrrec aquestes escoles les va fundar Jose Antonio Girón amb la voluntat de dotar al país d‘un quadre de tècnics per a la indústria del país. En JIA no en va parlar, però d‘altres testimonis de l‘escola laboral de Tarragona , han comentat que la doctrina del règim franquista hi era present en les tasques i accions diàries. Tot i que no es pot considerar una estadística però amb totes les persones que conec valoren excel·lentment la seva formació estada a aquestes universitats. En JIA va tenir contacte amb el xavier KIchner que via el capellà (fora de l‘església) Jose Fernández de Castro ( germà del director del COM de Barcelona) i la seva dona Maria Paz Ovejero estaven realitzant els primers treballs experimentals del que anomenaven educació programada. L‘educació programada es tractava dels inicis del que ara coneixem com a tests. En aquella època l‘equip de recerca realitzava tests que els alumnes responien sobre una plantilla codificada que desprès en Xavier anava a Barcelona a processar al COM. per aquest procés necessitaven algun tècnic becari per codificar els resultats. Aquest tècnic becari era en JIA. Arran d‘aquesta relació en JIA va tenir alguna xerrada amb en XK sobre el seu futur , en XF li va aconsellar estudiar a Barcelona per que era una ciutat que en aquells moments hi posaven moltes coses i especialment en enginyeria era puntera respecte a la resta de l‘estat. Aquesta percepció es força encertada per part d‘en XF pensem que feia poc que s‘havia creat la UPB i la UAB eren universitats noves sense la càrrega del passat i amb professors
90
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
nous que no sortien de l‘estructura universitària de l‘època (franquista) és molt probable que es percebes un grau més de llibertat que la resta de la societat d‘aquells anys.
Bè, en JIA per problemes de calendari, quan va acabar el darrer curs a la universitat laboral de Gijón no es va poder matricular a la Barcelona i es va matricular, de manera quasi casual al selectiu de Ciències de la universitat d‘Oviedo. Recorda que quan es va anar a matricular a Oviedo quan va baixar de tren no coneixia la ciutat i li va preguntar a un jove com podia arribar a la universitat durant la conversa li va explicar que s‘ha anava a matricular i li va aconsellar que no és matricules amines i ho fes al selectiu de Ciències per que era molt difícil el primer any. Va cursar els estudis aquell any a Oviedo i al final de urs ho va aprovar tot ( recorda que el nombre d‘aprovats era força baix) ell pensa que el seu aprovat es devia a la bona `preparació que havia obtingut a la Universitat Laboral.
Desprès d‘aquell any va demanar el trasllat i va anar estudiar a la?escola d‘enginyeria de la UPB.
A traves d‘en XK i en Jose Fernández de castro el van posar en contacte amb el director del COM per que li firmes una sol·licitud per realitzar cursets a les oficines de IBM a la Plaça Urquinaona
Aquells primers anys recorda que treballava en una empres a la oficina tècnica i estudiava per les tardes. Al final del curs va veure que estava realitzant tasques molt per sobre del sou que tenia va demanar augment de sou i no li van concedir i va decidir marxar: ràpidament va trobar una altre feina a la pròpia universitat per fer nomines. Quan estava en aquesta època van sortir quatre beques per treballar al nou CCUPB. S‘hi va presentar i en va aconseguir una. Això era l‘any 1972.
Va estar al CCUPB fins l‘any 1985. Va entrar com a Becari va anar pujant escalafons dins del CCUPB i durant la direcció de Lluís Olivella va ser sots director i també en l‘època de Llorenç Aguilera encara que la sots direcció estava repartida per temes: ell era responsable de projecte, en Toni Nobel de Sistemes i en Joan Castells de recerca.
Pregunto sobre el dia a dia d‘un estudiant d‘enginyeria treballant al CCUPB , de la mateixa manera que s‘expressava en Jaume Miranda era força dur. Entrava a les vuit del matí fins a les tres, desprès classe fins a les nou de la nit, sopar a les deu de la nit al menjador del SEU, i arribar a casa i estudiar per l‘endemà.
Sobre les tasques del CCUPB eren les pròpies que requerien la informàtica d‘aquells anys , que tot i ser una tecnologia digital, el suport paper i de cines era molt important , i per tant moltes feines eren imprimir els llistats resultants, canvia les cintes, ordenar les fitxes, prepara les maquines per la practica dels alumnes, etc...
Sobre les tasques d‘en Jaume miranda i els seu grup de col·laboradors els recorda com un grup de tècnics molt vinculats al seus projectes.
Una altre record del CCUPB es tot el grup de tècnics que no tenia una vinculació contractual però col·laboraven per les tardes i feien ―recerca‖. Eren tècnics molt qualificats: en JIA recorda en Tortajada i en Rafael Bonet. ( d‘aquest tècnics també ne vaig parlar amb en XK) eren com un valor suplementari pel CCUPB.
Recorda que era un punt de trobada de tècnics d‘altres escoles que tenien necessitats informàtiques tots acabaven parant allà. Recorda que el sr Margarit i Buixadè que eren ―clients‖ habituals del serveis del CCUPB. (en JM tambè em va explicar la intensa relació amb el CC que varen tenir)
91
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Com en Jose Ignacio qui va ser de bon inici recorda la substitució del primer Facom 360 per un de nou Facom 380 al cap d‘uns anys i com cada substitució anava lligada amb unes millores tecnològiques impressionants. Es passava de les fitxes de paper i les cintes de paper a cintes magnètiques. Recorda la cintess de plàstic del plotter Kongsberg.
Del sr Martí Vergés només té paraules d‘elogi tant per la seva vessant tècnica com la personal. En Jose Ignacio hi va passar moltes hores al Centre de càlcul hi va poder tenir llargues converses amb en Martí. Recorda dues anècdotes que il·lustren el carisma de la persona.
Recorda que el CCUPB havia aconseguit un projecte per FECSA i li va encarregar la realització a un tècnic del centre de càlcul i en JIA feia que no hi havia resultats i el responsable anava donant llargues i no presentat resultats. La setmana abans del lliurament en Martí Vergés va veure clarament que el responsable li havia fallat. Ell mateix s‘hi v aposar i va realitzar el projecte i el va lliurar al temps previst. En resum en Martí Vergés va realitzar tot el projecte ell sol en una setmana, un projecte de tres mesos el va resoldre en una setmana.
L‘altre són les seves converses que mantenia amb ell. Recorda una dia que van estar conversant sobre un tema i en Martí Vergés tenia una postura i ell una altre i cada u anava aportant arguments. Al cap de quinze dies van tornar a parlar del mateix tema però la postura d‘en Martí Vergés era la d‘ell, la contraria. En JIA li va informar que feia quinze dies era la contraria i li va respondre que tenia raó però que amb ell li interessava mantenir una conversa i que els arguments podien variar però que el més important era saber defensar-los fossin quins fossin.
Desprès dels anys al CCUPB, a l‘any 1985 se‘n va anar a treballar a la CMB, sota la direcció d‘en Joaquim Illan, cap del centre de càlcul de la CMB. Recorda que estaven dotats amb terminals vax connectades a un servidor digital. (aquesta infraestructura informàtica la va configura i posa en marxa en Xavier Kichner des de l‘empresa Digital) les tasques d‘en Jia estaven vinculades al cadastre. Es va crear un departament o servei per a les revisions cadastrals als ajuntament metropolitans. Va començar amb una prova pilot per unificar la informació urbanística i la parcel·laria per a poder determinar les subparce·les que eren la unitat bàsica per la valoració cadastral. En aquella prova també hi va treballar en Fausto Rojo. la prova pilot era en un àmbit concret però es tractava de poder realitzar-ho per a tots els municipis de la CMB.
Desprès d‘aquesta prova no sé com es va acabar. Al cap de poc temps va entrar en Toni Nobel a la CMB i va substituir a en Joaquim Illan.
92
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Entrevista amb el Sr Frederic Rodríguez
Dia : 18 de juliol de 2011
Lloc: Restaurant L‘Obra, Santa Coloma de Gramenet.
Històries del ICB
El primer gerent va ser Sr. Antoni Flos, però quan el Sr Serra el van nomenar ministre de defensa es va emportar al Sr. Flos a Madrid on va s ser secretari de Defensa, força temps.
En Toni Rodríguez actual gerent de l‘institut Municipal d‘Hisenda tambè hi va treballar de bon principi.
Ataquem aspectes tècnics com es generava la cartografia i el material de base.
El director tècnic en Joan Font, procedia de l‘empresa Galtier. L‘empresa Galtier va confeccionar plànol parcel•lari de la ciutat de Barcelona a escala 1:500. Jo no l‘he vist mai però totes les persones que l‘han conegut opinen que era de mala qualitat i en principi no va formar part mai de la cartografia ― oficial ― de l‘Ajuntament de Barcelona.
En Federic recorda que pel seu caràcter i la predisposició a la feina es pot definir com un pel problemàtic.
La secretaria del ICB era la Srta Sílvia.
Un personatge bàsic en el circuit d‘informació era en Ramon Cabau, un aparellador que es dedicava a prepara la informació per anar al camp, que desprès va anar a treballar a l‘empresa Procivesa.
També hi havia un enginyer que desprès d‘una estada a Perú va aterrar a ICB el seu nom és Salvador Domínguez, posteriorment se‘n va anar a Madrid, era conegut de l‘escola de l‘alcalde.
Els Treballs del CCA
En Federic coordinva els equips de camps , a les bones epòques van tenir 50 equips sota la seva supervisió. Aquest feien les tasques de reconeixement al camp i tamvé entraven les dades i
El Centre de cartografia automàtica (CCA) donava suport al ICB en matèria de cartografia. El seu cap era en Lluís Sanz. alla treballaven la Sra. Teresa Serra i el seu marit , que posteriorment va fundar l‘empresa AD-hoc (Josep Renalies, també me‘n va parlar.) La digitalització de les illes i les seves subparcel•les correponien al CCA. Al CCA disposaven de dues tauletes digitalitzadores connectades a un VAX connectat a un servidor Digital (per l‘època i el tipus de material, segur que en Xavier Kichner té alguna relació)
Els equips de camp omplien unes matrius de valoració de les subparcel•les: a partir de les dades de la parcel•la es codificaven uns resultats que desprès amb uns algorismes obtenien el valor cadastral: aquest procés el va realitzar el Sr. Joan Font amb la col•laboració de Sr. Roca Cladera de la UPC (ETSAB).
Personatges
En Frederic recorda altres persones de l‘entorn del ICB que no pertanyien però eren els contactes amb altres departaments de l‘Ajuntament, Com són el Sr. Antonio Pérez del Pla de la ciutat, i el Sr. Boleda del Departament d‘informació de base.
93
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
En aquella època el context de les empreses i/o departaments que es dedicaven a realitzar cartografia cadastral eren molt poques i cap amb la tecnologia i procediments municipals. La Diputació de Barcelona va crear una empresa anomenada Catrisa que realitzava els aixecaments i censos cadastrals dels municipis de la província. En cap cas disposava de tecnologia digital gràfica.
Com funcionava el circuit d‘informació de l‘edició del cadastre?
En una carpeta un delineant posava un plànol de la illa de Gaultier, la illa ICC i la illa del pla de ciutat i la documentació sobre possibles problemes registrals. I la llista de contribuents i locals del com, bastant desactualitzat. Dos tècnics: un administratiu i un tècnic (aparellador)
Anaven al camp. Comprovaven les dades bàsiques i responien la matriu de cada unitat de valor per cada unitat constructiva.
Tancaven una fitxa de dades tècniques de la matriu i darrera dades jurídiques (superfície) part de davant tècnic i darrera administratiu.
I després ho processava primer ICB prevaloracio perquè s activessin els coeficients i control de qualitat. Joan Font Javier Cubillo (mort) programador del COM . Quan carregava les cintes ja estava a punt. S‘envia les cintes dades alfanumèriques al cadastre. I la cartografia es posava en una altre de cinta amb els arxius dgn. Aquest procés es generava en el Vax del CCA sota la supervisió d‘en LLuís Sanz.
Les oficines del ICB estaven a la planta cinquena de l‘edifici Colón.
Recorda que van mantenir algun tipus de contacte amb la CMB per que en Cubillo va voler utilitzar un programa del CMB que havia realitzat en JIA, però al final el van començar de nou.
94
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Entrevista amb el Sr Pau Alegre i Nadal.
Dia : dimecres de juliol de 2011
Lloc: Espai Mallorca al carrer del Carme, Barcelona
Desprès de posar-nos en contacte per correu electrònic , gràcies a la intermediació de Na Carme Montaner. En pau alegre em va proposar dos: dies dimecres o divendres a l‘espai Mallorca del carrer del Carme. Finalment vaig proposar el dimecres a les 5 i mitja de la tarda.
Vaig arribar cinc minuts tard, en Pau Alegre ja hi era, el vaig veure només entrar al local. Tot i que l‘espai Mallorca es un espai cultural que a l principi hi ha una llibreria, amb llibres d‘editorials mallorquines i al final hi ha un bar força agradable que comparteix l‘espai amb una sala d‘exposicions. Recordo que hi havia un projector que anava passant un filmet sobre Packman en una paret.
La conversa amb el Pau va ser una mica entretallada al principi. En Pau portava uns apunts que havia realitzat sobre punts que creia interessant parlar-ne. La conversa va discorre com un nen que va saltirons passàvem d‘un tema a altre. D‘una època a l‘altre. Desprès d‘aquest inici sincopat vam centrar la conversa. I vam fer una visió més autobiogràfica d‘en Pau que com amb a resta de personatges va ser força clarivident per comprendre la implicació amb el mon digital.
A continuació exposo la trobada no exactament per l‘ordre que van anar sorgint els temes sinó que em centraré en un ordre cronològic.
Els seus primers anys professionals
En Pau Alegre, que devia ser un bon alumne de geografia, quan va acabar els estudis va anar a treballar , com a aprenent, ara li diríem becari, al servei d‘estudi del Banco Urquijo, com era de Manresa es va encarregar de realitzar totes les enquestes de la ciutat de Manresa. Apart de realitzar les enquestes també les codificava per poder realitzar els processos posteriors d‘anàlisi. Arran de la seva bona actitud en la codificació el van posar en contacte amb l‘equip de treball de la Comisión Mixta de Coordinación Estadística (CMCE) i hi va entrar a treballar. A l‘equip que estava realitzant el projecte DIME. Quan li recordo noms d‘aquella època al CMCE els considera com els caps i ell era un becari, per exemple, l‘Antoni Flos , o el Sr Vegara del que si té un record més simpàtic és d‘en Lluis Carreño que era el cap, considerava de bona família i la seva actitud una mica dandi i exposava que ell tenia molts més coneixements que la resta de tècnics , gràcies als seus estudis a l‘estranger. Recorda els anys de la CMCE com un màster tant a nivell tècnic com de la vida , allí va poder veure per primera vegada imatges satèl·lit que els hi va mostra en Raimon Obiols. També recorda que els tècnics del projecte Dime , agafaven les cintes i s‘han anaven al COM a realitzar processos.
D‘aquest període recorda que la CMCE estava una planta per sobre de la Comisión Provincial de Urbanismo. I quan passava per davant del vestíbul veia els plànols de gran mida del pla director de l‘AMB , que estaven realitzat a partir d‘una matriu de colors que anaven del groc al Verd. Per ell aquella planta eren els altres.
El projecte DIME existeix una publicació que esta en el correu electrònic. El tècnic responsable del projecte DIME era en Pep Mulsosa. En Pau en té molt bon record (Sabadell)
Històries de la mili
A l‘any 1974, en pau va deixar la feina al CMCE perquè va anar al servei militar, li va tocar Madrid, a la compañia Brunete . En Carreño li havia buscat alguna mena d‘endoll per anar a treballar a l‘IGN , que allà tenien una tauleta digitalitzadora, que era la primera d‘Espanya. ( crec
95
que es la que anys més tard, el Sr. Miranda va fer les primeres digitalitzacions per una projecte encarregar al CCUPB , per Aigües de Barcelona). Al final per un cúmul de circumstàncies no va poder anar-hi i es va quedar a la Brunete: Les aventures de la mili d‘en Pau van ser compartides pel Sr. Huguet ( polític d‘ERC, que va arribar a ser conseller, també de Manresa).
Sempre a contra corrent. No es va donar mai molt valor a la geografia quantitativa (anàlisi Factorial) Els responsables sempre han estat molt lluny de la tecnologia digital.
En Pau Alegre va preparar unes notes per la trobada que a continuació adjunto :
96
AMBICIÓ DE LA MESURA
Gener 2012
Entrevista amb el Sr. Enric Navarro
Ens trobem amb el Sr. Enric Navarro a les seves oficines. La trobada ha esta concertada gràcies a en Frederic Rodríguez que coneix a l‘Enric Navarro des de fa molts anys i en l‘actualitat mantenen una relació professional. Sr Enric Navarro és l‘amo de l‘empresa Al-Top , que entre altres afers es dedica al lloguer d‘equips de taquimetria per realitzar aixecaments topogràfics.
Comencem la reunió en la sala noble de l‘empresa. Li exposo el treball que estic realitzant. Ràpidament entrem a l‘episodi que m‘interessa: Es tracta de conèixer com va anar a parar un restituïdor al CCUPB a finals dels anys 70.
En Frederic Rodríguez qui em va donar el contacte la va encertar de ple perquè el Sr. Navarro va ser el comercial que va vendre el restituïdor al CCUPB. Centrem la conversa en aquest fet.
Sr. Enric Navarro era comercial de l‘empresa suïssa ―Wild- Heerbrugg, dedicada a la fabricació de restituïdors. Recorda que va vendre el primer restituïdor digital d‘Espanya al CCUPB , el segon molt poc desprès va ser pel ―Centro de cartografia del Ejercito del Aire: Recorda perfectament que el tècnic que el va recepcionar era el Sr Jordi Viñas i el tècnic junior que hi va treballar era en Joan Rossinyol. El sr Miranda ja es trobava al Servei Cartogràfic que aquells estava al Carrer Dr. Roux, a les antigues oficines del MOPU
Els tècnics del CCUPB van treballar amb ell però no recorda resultats precisos d‘aquella època
Recorda que aquestes funcions digitals també es podien realitzar als restituïdors analògics mitjançant un convertidor que passava d‘analògic a digital. En Lluís Colomer i va participar activament per la posta en marxa.
Continua recordant diverses relacions que va tenir amb els tècnics del ICC. Especialment el concurs del ICC per escollir un sistema gràfic. La seva empresa hi va participar, ens exposa que la decisió final es va prendre exclusivament per qüestions tècniques i la oferta escollida va ser la de l‘empresa Intergraph.
L‘Enric Navarro es va desvincular laboralment de Wild i va crear la seva pròpia empresa.
Recorda que a l‘any 1978 es va celebrar un congrés de Top Cart a les Drassanes on va ser la primera vegada que va sentir a parlar de tecnologies digitals però no hi havia cap aparell.
99
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
A la conversa apareix l‘Ajuntament de Barcelona i recorda que va vendre les primeres estacions totals al Sr Ernest Maragall. Eren el Model TC1L, al sortir de la reunió ens ensenyar una estació total que tè exposada en una part de l‘empresa.
Al sortir l‘ajuntament de Barcelona fem un repàs als tècnics municipals: Sr. Jordi Pardal, Sr. Jesús Portabella, Sr Lluís Sanz.
Font : Wild http://www.wild-heerbrugg.com/photogrammetry1.htm
100
AMBICIÓ DE LA MESURA Gener 2012
Entrevista amb el Sr Carles Kansurke
Dia : dimecres de juliol de 2011
El sr Carles Kansurke, és un tècnic vinculat a l‘empresa Intergraph, que des de la visió comercial ens va preparar una presentació sobre la Història del sistemes gràfics del 1969 al 2010.
A continuació adjunto la presentació en format reduït. Es força explicativa dels procés d‘evolució del sistemes gràfics en aquest període.
101
|
UPC |
Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona(CCUPB) |
c/Avda Gregorio marañón Edifici Rectorat Barcelona |
Martí Vergés |
1973-1978 1977-1982 1973-1980 1976-1982 1973-1976 1979-1979 1975-1980 1975-1980 1974-1976 |
|
Laboratori d‘Urbanisme (LUB) |
Avda Diagonal 660 Barcelona |
Manuel de Solà Morales |
1968-actualitat |
|
|
UAB |
Departament de Geografia |
Campus UAB Cerdanyola del Vallès |
Pau Alegre i Nadal Joan Nunes i Alonso |
1980-actualitat 1980-actualita |
110
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada