XINA ÉS A PROP

La natura té l'anomenat "horror vacui", i l'economia en general també.

Actualment amb el moviment MAGA els EUA està retirant la seva presència econòmica i industrial arreu del món i altres economies industrials nacionals la substitueixen, la principal és la xinesa.

Estem parlant sempre de les economies del segle XX, no de les del segle XXI, això vol dir que els EUA es retiren cap a les de més alt valor afegit, deixant les més "productivistes" en mans de la resta del món, especialment també a la indústria xinesa.

La dimensió i els efectes d'aquesta substitució industrial xinesa, des de la fortalesa europea, ens semblen llunyans, però no és així. Veiem un exemple que ens és molt proper.

A Catalunya, especialment en les darreres dècades del segle XX, la important indústria motociclística (Derbi, Bultaco, Ossa, Montesa, Sanglas, Rieju i algunes més) que tenia nivell europeu, va desaparèixer per tancament o absorció per part de marques nipones. Efecte que també es va donar en l'àmbit europeu amb menys intensitat

Avui, està començant el mateix procés a la indústria automobilística europea, on Espanya està produint 2,5 milions de vehicles (2,6% del món i la segona d'Europa), respecte de la Xina amb 30 milions (32% del món) i els EUA 10,6 milions (11% del món). L'erosió industrial xinesa parteix del seu enorme mercat intern, i de la seva capacitat d'electrificació molt superior.

En l'àmbit europeu la indústria de l'automòbil és el 7% del PIB continental i representa 13,4 milions de llocs de treball.

Aquest exemple industrial és una conseqüència, indirecta, si es vol, de la retirada nord-americana de les indústries no digitals, no financeres, o de negocis no avançats i de les de poc valor afegit.

La retirada estratègica dels EUA ja es va iniciar fa moltes dècades a la indústria de l'acer, la indústria naval, la dels electrodomèstics, la de la calor i fred, i la del maquinari en general. Molta ocupació suprimida, molta gent acomiadada i retirada dels negocis amb un benefici molt laboriós i considerat insuficient.

En canvi, es concentra en les de més rendibilitat i valor afegit i facilitat de domini global. Exemples principals són: la del programari, la financera, la cultural, la del multimèdia en general, i la de la IA recentment.

Però tornant al fenomen xinès, cal preguntar-nos per què la Xina avança a aquesta velocitat?

La resposta pot ser: perquè hi ha un pla per sobre del mateix mercat. La mà invisible encunyada per l'economista i filòsof moral escocès Adam Smith, que ha sigut vàlida i acceptada per l'economia occidental com essencial, és superada en l'economia oriental per la direcció estratègica de l'economia planificada com a marc econòmic superior de totes les societats xineses.

El gran sinòleg Simon Leys ens recorda que el 1994 (època del president Jiang Zemin, successor de Deng Xiaoping) les autoritats comunistes de Pequín van organitzar un gran simposi per celebrar el 2545 aniversari del naixement de Confuci. El principal orador convidat va ser el primer ministre de Singapur Lee Kuan-yew. La principal raó de la invitació va ser que es volia aprendre la recepta màgica, suposadament original de Confuci, per conciliar la política autoritària i la prosperitat capitalista.

Aquesta raó última ha sigut la determinant per tal que la Xina s'apliqués a l'equació de convertir-se en la factoria global,

Factoria Global = baixos salaris + lliure comerç + demanda global intensa

Aquesta situació ha perdurat trenta-i-cinc anys, a cavall de la fi del segle XX i l'inici del XXI.

Però estem a Barcelona, i tenim certes aberracions òptiques respecte a la Xina. La conurbació de GUANGZHOU té una població de 72,7 milions d'habitants i la de SHANGHAI 41,6 milions d'habitants, l'any 2025. I, vint ciutats xineses tenen més de deu milions d'habitants. Aquestes dimensions són ordres de magnitud respecte a les nostres petites capitals europees. I tot plegat és molt difícil de copsar per les nostres mentalitats.

Continuem amb les macromagnituds, difícils de comprendre des d'Occident. La Xina produeix molta més capacitat d'inversió de la que pot executar a casa seva. Produeix el 32% de la inversió global, un 33% de les manufactures, per exemple, però només n'absorbeix un 13%. La gran pressió econòmica d'aquesta manca de capacitat d'absorció té només dues vies d'escapament, les exportacions i quan aquestes estan al límit, la inversió directa (Àfrica, els països limítrofs, els projectes verds propis als deserts del Xinjiang, a l'economia verda del món fent dumping, etc.).

L'ambaixador d'Espanya a la Xina en tres ocasions, Eugeni Bregolat, ho explica molt gràficament. Identifica un clic històric en el moment de la massacre de Tiananmen el 1989, quan el comitè central del partit comunista li diu i acusa Deng Xiaoping que aquestes revoltes són fruit de la seva política d'«un país dos sistemes» i que l'ha de revertir, i Deng Xiaoping reflexiona i fa el contrari, accelerant els processos de liberalització.

En aquest procés de fa només trenta-cinc anys el drac adormit s'ha despertat, i abans de tenir una política militarista per fortificar-se, com fa per exemple Rússia, i fer créixer els seus exèrcits, s'ha dedicat intel·ligentment a fer créixer la seva economia i el benestar de la seva població. Confucianisme pur.

D'on surt aquesta intel·ligència mil·lenària? Podem veure-ho a les Analectes confucianes cap. 13.9, on el mestre percep que hi ha molta població i el seu deixeble li pregunta: «Quan hi ha molta població, què cal fer?» La resposta és: «Enriquir-la».

Aquesta saviesa mil·lenària fa de la Xina el que és, un país intel·ligent, amb visió llarg termini, ja que conserva les seves arrels i la saba que li proveeix de coneixement en els moments crítics de la seva història.

Però aquesta intel·ligència llarg termini del drac xinès ens afecta i molt i de prop.

Per exemple, per què la indústria alemanya, el nostre líder global més proper, està en crisi amb les seves manufactures estancades (són el 20% del seu PIB i 5,5 milions de treballadors)?

Resposta: per la seva autosatisfacció, autocomplaença, en català, i manca de visió estratègica.

Primer, la Sra. Merkel que, parlant en rus, la seva segona llengua, amb el president Putin, creia que podia tenir energia barata indefinidament. Greu error de supèrbia germànica davant de l'ós eslau. I també la creença de la seva superioritat industrial, creient que posant fàbriques d'automòbils a la Xina, els xinesos es conformarien a ser només consumidors i no esdevindrien, amb el canvi de paradigma que suposa l'electrificació, els primers productors mundials, un segon error estratègic greu europeu.

El gener del 2004 Alemanya regala a la Xina, així figura a l'estela commemorativa a l'estació de l'aeroport de Pudong, el tren MAGLEV de levitació magnètica de 30 km de longitud entre l'aeroport de Shanghai i el centre de la ciutat, que funciona a velocitat sostinguda de més 400 km/h. Aquest regal que Alemanya creia que li obriria definitivament el mercat ferroviari xinès a les empreses industrials alemanyes no va tenir els efectes catalítics que Alemanya esperava. La Xina avui fabrica la seva pròpia tecnologia ferroviària sense ajut extern.

Però més enllà dels nostres errors com continent desunit, ells els xinesos, continuen iniciant el seu 15è Pla quinquennal 2026-2030 recentment aprovat (el primer va ser el 1953-1957), el nou pla consolida l'horitzó ja conegut d'una economia «moderadament desenvolupada» per al 2035 amb un PIB per càpita, dels 1.600 milions d'habitants que es preveu a la data, d'aproximadament uns 30.000 USD, gairebé el triple del nivell del 2020.

No ens centrem en els fets que són de dimensions inabastables per nosaltres, analitzem la música estratègica del pla.

Durant el quart ple del comitè central del partit comunista, el passat 30 d'octubre del 2025, el president Xi Jinping va donar a conèixer el 15è Pla Quinquennal xinès i el seu nou model de governança exigent. Abans de la seva explicació oficial, els mitjans de comunicació oficials xinesos van publicar les orientacions estratègiques per a l'aplicació completa, científica i precisa de l'esperit del Ple, signades per Xi.

S'hi podia llegir el següent: «Totes les regions i tots els departaments s'han d'adherir a un enfocament sistèmic, actuar conscientment en l'interès general i jugar el tauler nacional. Cal saber tocar el piano, planificar una regió sense oblidar el conjunt, basar-se en el present sense ignorar el llarg termini, posar èmfasi en els punts importants sense descuidar la resta».

És una delícia, més enllà del fet polític, llegir-ne la presentació: https://legrandcontinent.eu/es/2025/10/30/el-nuevo-plan-quinquenal-de-china-en-palabras-de-xi-jinping-traduccion-inedita/

Hi podem veure Mao Zedong i Confuci barrejats en el mateix text. El passat i el present proper conjuntament.

És difícil, de fet impossible, veure un text d'origen Brussel·les que invoqui la saviesa grecoromana o renaixentista per conduir les polítiques continentals. Fins i tot faria riure a alguns illetrats. El nostre individualisme ens està matant.

En definitiva, la confrontació de models culturals, de fet sistèmics, serà l'espectacle que contemplarem fins al 2050, i més enllà.

Bona sort per a tots nosaltres.

TEMPUS FUGIT. 1482 novembre de 2025.