dilluns, 17 d’octubre del 2022

 

LLIBRES MIL·LENARIS

S'anomenen religions de llibre les que fonamentin les seves creences en documents que contenen les seves lleis, preceptes i història, i les mes esteses són el cristianisme, l'islam, el judaisme, el budisme, l'hinduisme i d'altres, però aquestes són les que tenen més seguidors a tot el món.

El cristianisme (amb 2500 milions) té dos llibres que el defineixen, l'antic testament conegut com la Bíblia i el nou testament conegut com els Evangelis. La Bíblia, tal com la coneixem va ser recopilada el segle III aC, quan setanta savis jueus van ser convidats per Ptolomeu II a anar a Alexandria a la famosa biblioteca, per aportar la història del poble d'Israel.

Els quatre evangelis canònics acceptats per l'església catòlica van ser escrits al voltant del segle I, aC sense que en paral·lel es produïssin de l'ordre d'una trentena de Evangelis apòcrifs produïts per desviacions de la doctrina base del cristianisme.

 D'acord a la tradició musulmana (amb 1500 milions), el profeta Mahoma va rebre les revelacions que formen l'Alcorà, les sagrades escriptures de l'islam, entre els 610 i 632 dC, l'any en què va morir”. Uns dels fragments més antics de l'Alcorà, el llibre sagrat de islam, han estat descoberts a la Universitat de Birmingham, Regne Unit.

Segons l'anàlisi de radiocarboni, el manuscrit té com a mínim 1.370 anys d'antiguitat, cosa que seria un dels primers textos d'aquest llibre en existència.

Segons experts, l'autor podria haver conegut i escoltat el profeta Mahoma.

Les pàgines dels escrits sagrats musulmans van estar gairebé un segle a la biblioteca de la universitat sense ser reconeguts.

Característiques del Cànon pali o llibre sagrat del budisme (480 milions) Vinaya pitaka, és el primer dels llibres que formen part del Cànon pali. Porta també el nom de Cistell de Disciplina. Parla exclusivament de la vida monàstica que havien de portar els monjos i sobre quines eren les directives que en regulaven la vida. A més, incloïa les condicions de convivència i d'etiqueta la principal finalitat de les quals és aconseguir l'harmonia tant entre els membres del culte com amb aquells que no formen part de la religió. Aquest llibre mostra també l'origen de totes les regles mitjançant històries. Aquesta primera part compta amb 6 volums.

D'altra banda, Sutta pitaka és el segon dels llibres, que se'l coneix també com a Cistell de Discursos, conté una col·lecció dels sermons budistes. La creació de molts se li atribueix al Buda mateix. És la part més extensa del Canon pali. Dins dels mateixos trobem el Digha Nikaya que conté 3 volums de discursos llargs, el Majjhima Nikaya on es troben 150 discursos de mida mitjana, el Samyutta Nikaya que posseeix més de 7700 discursos relacionats amb diferents categories, l'Anguttara Nikaya que posseeix una col·lecció de 9950 discursos sobre un sol tema de manera ascendent. També s'hi troba el Khuddaka Nikaya, on es troben 15 textos petits molts dels quals estan escrits en vers.

Finalment, l'Abhidhamma pitaka que s'anomena o Cistell d'Ensenyaments Addicionals, és un grup d'escrits en què s'aborden els diferents principis doctrinals que es troben explicats als altres dos grups de llibres. El componen 9 textos dividits en 13 volums.

 L'hinduisme (amb 1400 milions) no té un sol llibre sagrat sinó diversos textos del segle XII dC. escrits a l'antic idioma sànscrit. En primer lloc tenim els quatre Vedes que es transmeten oralment durant segles abans de ser escrits: rig Veda, el més antic, escrit en una de les formes més arcaiques del sànscrit, probablement abans del 400 aC.; Yajur Veda, el llibre dels sacrificis; Sama Veda vaig explicar himnes; Atharva Veda és el llibre dels rituals. Els Upanishad, són meditacions místic-filosòfiques escrits cap al 600 a. C, i integrin amb els Vedes el cos de textos que es considerin revelats, i que no poden ser alterats. El Mahabharata, amb més de 100.000 versos, explica la història de dos llinatges de déus que lluitin entre si. Ramayana, que explica la història de Rama i Sita. I els Puranes que són els llibres èpics de l'hinduisme.

 

Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides 300 aC. És un tractat matemàtic que consta de 13 llibres. Cadascú consta d'una successió de teoremes que parlin de geometría, aritmètica i àlgebra. A vegades, a aquests llibres, s'hi han afegit els volums XIV i XV, que van ser escrits per altres autors, però tenen un contingut similar que s'hi aproxima. Els Elements, tot i ser una obra pròpia d'Euclides, és la recopilació de més de tres segles d'investigacions profundes i detallades (època anomenada edat heroica de les matemàtiques). Els primers Elements van ser escrits per Hipòcrates, i es poden trobar mencionats altres autors a la seva escriptura.

Aquesta obra ha servit de referència per als creadors de la ciència moderna, ja que ha influenciat indiscutiblement sobre científics com Newton, Kant i Galileu, entre d'altres. S'ha de dir que després de la Bíblia, els Elements és l'obra que més edicions ha tingut (més de mil) i fou llibre de text en moltes universitats de prestigi durant quatre segles.

El mateix començament de la revolució científica que sol situar-se amb la publicació el 1543 de l'obra de Nicolau Copèrnic "De revolutionibus orbium coelestium". A casa nostra, sempre endarrerits, tindrem que esperar gaire bé dos segles per tenir ensenyament reglat on els Elements tinguessin protagonisme docent.

La Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques i Fortificació de Barcelona, va ser fundada l'any 1700. L'Acadèmia va començar a funcionar a un edifici de la Ciutadella de Barcelona, però a partir del 1752 es va traslladar al convent de Sant Agustí Vell. S'hi impartia un ampli ventall de matèries: matemàtiques (Aritmètica, Geometria, Àlgebra, Trigonometria) i mixtes (Física i Mecànica, Hidràulica, Arquitectura civil i militar, Artilleria, Òptica, Astronomia, Geografia, Nàutica, etc.). Els Elements d'Euclides era un llibre de text a Barcelona pràcticament dos mil anys després de la seva creació.

Recentment (2020), s'ha publicat "Les infinites vides d'Euclides" de Benjamin Wardhaugh, que fa una història acurada d'aquesta obra i subtitula "Història del llibre que forjo el nostre món".

De fet, un llibre de ciència paral·lel i comparable a qualsevol llibre religiós fonamental, aquest ha estat un fet excepcional de la cultura humana.


dilluns, 3 d’octubre del 2022

GENI MILITAR I GENI LITERARI.



Encara que sembli gran la distancia entre ambdues genialitats, al llarg de la història, les dues genialitats han tingut moltes i cèlebres connexions. Alguns d'ells formen part de la vida quotidiana i han esdevingut referents en la nostra cultura occidental. Tenim tres exemples molt propers i coneguts per la majoria; Gai Juli Cèsar, Charles André de Gaulle i Winston Spencer-Churchill. Podem veure les seves moltes connexions.


Comparteixen un tipus de bressol i vida aristocràtica. Juli Cèsar nasqué en una família patrícia que l'incardina en la noblesa des del seu naixement (12 de juliol de l'any 100 aC), a divuit anys ja era oficial militar a l'Àsia Menor. Charles de Gaulle (22 de novembre de 1890) provenia d'una família noble de Normandia i pare, oncle i avi eren historiadors, fet que va influir poderosament en el jove de Gaulle. I, Winston Churchill (30 de novembre de 1894) vuitè duc de Marlborough.


Aquests orígens no són determinants, però expliquen en part les actituds comunes. Conèixer que ets part d'una família antiga, dotada de béns materials i que t'ha permès entrar en l'educació més elitista de l'època forja el caràcter i et situa per sobre de moltes circumstàncies.


Una característica del seu geni és la capacitat gairebé sobrehumana de tenir temps per fer una tasca literària, a més de la pròpia de la seva vida monumental.


De Cèsar d'entre les seves obres que han arribat avui dia a nosaltres "la guerra de les Gàl·lies" és un clàssic de la nostra cultura. Des de l'inici del segle XIX tots els currículums dels batxillerats europeus han tingut aquesta obra com text d'examen. De fet, sembla cada llibre un informe anual al senat Romà. Cada llibre de l'any 58 aC al 52 aC fa un informe no sols militar, geogràfic, etnogràfic i també es justifica davant de la història, explicant les seves decisions. Cèsar és conscient de parlar per la Història. És un llatí clar, sintètic i que es podria considerar escolàstic, per aquesta raó ha tingut un recorregut docent al llarg dels temps. Ens l'imaginem escrivint, o dictant, en les seves nits, els temps morts entre batalles, o en els llargs setges a l'enemic. De fet, als ulls contemporanis, esgarrifa com la liquidació de milers dels seus enemics es despatxa sense contemplacions ètiques o humanes.


De Gaulle, contemporani nostre, li ha sobreviscut tota la seva obra. De fet, les seves memòries són la seva obra més preuada. És una obra de referència en la llengua francesa i com tal forma part de "La Pleiáde" col·lecció dels autors consagrats. Dins de les seves memòries les "Mémoires d'espoir" són les millors en contingut i estil. De fet, és en el seu període de president de la República (1958-1969), on ell és protagonista únic en la seva presa de decisions. Un estil molt "Cesària" en la presa de decisions

aproximar-se a confondre's ell mateix amb la mateixa França, aristocràcia sublim.


Winston Churchill, també contemporani, també de formació militar, sempre molt segur d'ell mateix, deixa l'exercit pel periodisme, participa en les polítiques d'Anglaterra de manera continuada, però fent polítiques innovadores; pas del carbó al petroli en l'Armada i transformar-la en la primera del món, la introducció del tanc terrestre, i moltes altres. Però la matança als Dardanels, amb una insensibilitat molt aristocràtica, el conduí retirar-se de la política amb l'etiqueta d'irraonable i inflexible. Aquesta trajectòria seva el va conduir a ser cercat per liderar al país davant del desafiament nazi. Les seves obres en un anglès literari fou molt influent i molt llegir. Les seves memòries foren una peça mestra de la literatura del s. XX. El comitè Nobel li atorga el Premi Nobel de Literatura " for his mastery of historical and biographical description as well as for brilliant oratory in defending exalted human values".


Tres soldats que partint d'uns valors molt arrelats a les seves societats les defensen salvant-les de perills de desaparició i també amb un geni literari que supera la seva alçada política i els fa transcendents en la literatura universal.


TEMPUS FUGIT

(675)

 3/10/2022