dilluns, 13 de desembre del 2021

FLORÈNCIA



 FLORÈNCIA DESEMBRE 2021


En ocasió de la 30a conferència de la "Internacional Cartogràfic Association" visito, convidat, aquesta ciutat.


Primer val a dir que als meus setanta-un anys que et convidin a una conferència d'una Societat Internacional de la qual vaig ser un dels vicepresidents, vuit anys i per elecció, em fa especial Il·lusió, és la part del món que valora l'experiència.

Coneixia Florència per altres viatges, amb família, que són sempre d'una fugacitat extrema. Ara amb una mica més de temps, t'adones que li calen molts dies de recorregut per fer-se'n una idea certa del seu pes cultural i històric.

Veus com el Renaixement Italià, amb Dante com formador de llengua, és un dels nostres pares cultural. Itàlia va il·luminar el món dos cops, amb la romanització i al renaixement. Ningú més ho han aconseguit. Si Espanya ho va fer el s. XVII, França el XVIII, Anglaterra el XIX i els Estats Units el XX, tot dit d'una matèria esquemàtica, els estats italians ho han fet dos cops i això és part de nosaltres mateixos. Una de les proves és que cap altre país parla italià, no els hi va caldre, les llengües llatines som ja la seva herència.

El passeig exterior de la galeria dels Uffici és enlluernador, les rengleres d'estàtues, de Toscans il·lustres, com els poderosos Cosm el Vell i Llorenç el Magnífic, grans representants de la família Mèdici; que donaren lloc a mestre de l'art, com Giotto, Donatello, Leonardo da Vinci i Michelangelo; grans de la literatura, com Dante, Petrarca, Boccaccio i Maquiavel; homes de ciència i aventura, com Galileo Galilei i Amerigo Vespucci, i molts d'altres, donen un panorama perfecte per un passeig d'en somni a mitjanit, sol o en companyia.

Bé ¡¡prou de turisme, la literatura llatina, com moltes d'altres, és una convergència entre un estat social i polític i un estat lingüístic, calen els dos per sobre viure i si no es donen els dos estats la llengua no pot sobreviure, i al llatí li va passar això; el crepuscle de l'Imperi i la pèrdua dels valors propis van conduir a la seva desaparició. Dic això en termes d'actualitat.

La llengua catalana està sota tensió, la castellana sobre el terreny i l'anglesa a les xarxes, ens tensen; el català ha perdut recentment el seu caràcter d'ascensor social i de qualitat, no explicarem el perquè ja tothom pot aplicar les dues condicions de contorn, crepuscle polític i pèrdua dels valors propis.

Crepuscle polític, ens cal ser clars. El procés polític que va desembocar en la declaració no-nata del 2017 va ser derrotat. Tota derrota comporta nous escenaris de futur.

L'adveniment immediat de la república catalana és un procés revolucionari, i els processos revolucionaris no son part del possible dins de l'Europa-27 on estem, i ningú es planteja sortir-nen. Aleshores sols es pot plantejar i assajar un procés evolucionari. És a dir subjecte a la llei i a la democràcia.

En aquest escenari cal un pacte amb l'estat espanyol on estem inserits per pactar un nou estatut, no d'autonomia ans un Estatut de Catalunya amb les màximes competències possibles, algunes d'elles sobiranes com el cas d'Escòcia, que seran segur menys de les que un estat confederal total comportaran.

Aquest escenari de no dependència màxima és el que cal assolir.

D'altra banda, un referèndum pactat, en el cas que fos possible, que no ho és, probablement es podria perdre, cosa que generaria una frustració generalitzada en el camp independitza i cinquanta anys de retrocés en els àmbits competencials econòmics i socials. Vigilem i caminem cap a una confederació de màxims.


TEMPUS FUGIT.
Desembre 2021

dijous, 9 de desembre del 2021

Lliurant les batalles de la ciència.

https://www.youtube.com/watch?v=Lm0xZkOegLU&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=4&t=180s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dijous, 25 de novembre del 2021

Objectius de la recerca a Catalunya.

https://www.youtube.com/watch?v=6AshyEoBzr0&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=5&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dijous, 21 d’octubre del 2021

La qualitat com mesura de la excel·lència.

https://www.youtube.com/watch?v=pdoGOxLWlr4&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=3&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dijous, 30 de setembre del 2021

El paper de les infraestructures en el sistema d’R+D.

https://www.youtube.com/watch?v=pFZnE6ZWIJc&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=6&t=3501s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans El paper de les infraestructures en el sistema d’R+D. Un sistema de generació de coneixement és, en gairebé tots els països del món, un complex puzle format per moltes peces, de diferent mida, forma i funcionalitat (a alguns autors els agrada referir-s’hi com “ecosistema”). Sembla difícil construir un bon sistema d’R+D sense unes universitats sòlides, uns centres de recerca avançats o uns bons hospitals intensius en recerca. I, cada cop més, sembla evident que tampoc és possible fer-ho sense unes grans infraestructures científiques que complementin les capacitats de les altres peces del puzle, i les hi permetin tenir capacitats tecnològiques que no podrien abastar totes soles. A Catalunya coneixem bé aquesta realitat. El nostre sistema d’R+D s’ha anat configurant de manera continuada al llarg de les darrers dècades, en paral·lel a l’evolució del nostre sistema polític i seguint les grans tendències europees. Bona part dels agents del sistema no arriben a les tres dècades d’existència, i això inclou les grans instal·lacions científiques del país, que han estat una peça modesta però decisiva per explicar alguns dels grans èxits del país, en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Josep Maria Martorell és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor en Enginyeria Informàtica per la Universitat Ramon Llull (URL). Ha desenvolupat la seva carrera en l’àmbit de la gestió acadèmica i científica, tant en l’àmbit universitari com governamental, incloent cinc anys com a director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Des d’abril de 2016 és director associat del Barcelona Supercomputing Center, un centre de recerca vinculat a la UPC amb més de 600 treballadors i que acull el supercomputador MareNostrum. En Josep Maria també ha cursat diversos programes de formació empresarial i directiva a ESADE (VV-2004) i IESE (PDD-2009), i té una llarga experiència com a Business Angel i mentor en diverses start-ups tecnològiques. És membre dels patronats del Barcelona Institute of Political Economy and Governance, de la Fundació BarcelonaBeta de Recerca en Alzheimer i de l’Escola de Negocis EADA, i és també membre de diversos comitès assessors d’institucions científiques europees.

dijous, 1 de juliol del 2021

Politíques científiques públiques: del retiment de comptes a la corresponsabilització.

https://www.youtube.com/watch?v=ZMtEJ5d_zBI&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=7&t=172s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dissabte, 29 de maig del 2021

SOLANS. BARCELONA 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpolita.






Aquest mes (maig 2021) el Museu d'Història de Barcelona ha publicat el llibre de títol "Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpoli".

Després d'una primera lectura, cal dir que és un llibre extraordinari sobre els esdeveniments territorials d'aquesta dècada prodigiosa. És un llibre que és multifacètic, per exemple: - Una autobiografía parcial de l'autor.
- Una història política i territorial.
- Un manual de l'urbanisme històric del període.
- Una visió sociològica del nostre entorn.
- Un testament lliure.
- ..... 
Pels que hem estat prop d'aquest món, és una petita joia pel record analític dels fets i els personatges. Sols voldria afegir una experiència personal, que no s'esmenta en aquest testimoni en aquesta dècada prodigiosa.

dijous, 27 de maig del 2021

La gobernanza de la Ciencia.Visiones de futuro.

https://www.youtube.com/watch?v=ykTIZDYimOU&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=8&t=252s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

JORDI GOULA. ENERGIA A CATALUNYA.


No em resisteixo a fer meves les idees de l'article d'en Jordi Goula a VilaWeb d'avui. 27.4.2021

dijous, 29 d’abril del 2021

Recerca i Societat.

https://www.youtube.com/watch?v=Nm7qSb8itBE&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=9&t=391s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dijous, 15 d’abril del 2021

Innovació en salut i societat. Competència versus competitivitat.

https://www.youtube.com/watch?v=6-N74sMi9To&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=10&t=6s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dissabte, 10 d’abril del 2021

L'UNIVERS EN POTÈNCIES DE DEU: DE YOTTA(-24) AL YOCTO (+24).




Recentment (gener 2020) s'ha publicat un petit llibre del cosmòleg Iván Agulló, titulat "Más allá del Big Bang" (Editorial Debate). Som 105 pàgines fascinants per la seva síntesi de la història de l'Univers.

Les dimensions no són fàcils d'abastar pels humans. Vivim a la Terra, però els números de l'Univers, en termes de dimensions, ens són de difícil comprensió.

Comencem per la proximitat:

- El radi de la Lluna és la quarta part de la Terra. I la distància Terra-Lluna és trenta vegades el diàmetre de la Terra.

- La nostra raó de viure, el Sol, té un diàmetre cent vegades el de la Terra, i la distància Terra-Sol és més cent vegades el diàmetre del Sol.

- El sistema solar i l'amic Neptú és a trenta vegades la distància Terra-Sol.

- L'estrella més propera, Pròxima Centauri, està a uns quaranta bilions de quilòmetres del sol, uns 4,2 anys llum de la Terra.

-La nostra galàxia, la via làctia, té un diàmetre de cent seixanta mil anys llum, amb forma d'espiral i amb set braços, nosaltres estem al braç d'Orió. Uns 1,6 trilions de km, som ja a 10 a la divuit.¡¡

- L'Univers observable és la part de l'Univers que la seva llum ha pogut arribar a nosaltres des del Big Bang, i és d'uns 93.000 milions anys llum, menys que la grandària de la Via Làctia. Una nit molt clara, visualment es pot observar uns 2,5 anys llum.

- Centrem una idea, encara que l'edat de l'Univers és de 13.700 milions d'anys terrestres això és un temps, i en aquest interval de temps, s'ha expandit (neutrins i ones gravitatòries) i per tant ha recorregut un espai més de tres vegades encara que la seva llum sols ha viatjat els 13.700 anys. Aquest univers observable és d'uns noranta-tres mil anys llum de diàmetre.

- Per entendre-ho cal veure la composició de l'Univers, que té unes densitats mitjanes dels seus constituents primaris d'un 68,3% d'energia fosca, un 26,8% de matèria fosca freda i un 4,9% de matèria ordinària, newtoniana podríem dir, segons les dades recollides per la sonda Planck. I per entendre-ho millor.

A manera de símil, si comences a caminar a una velocitat d'1 metre / segon damunt d'una cinta transportadora de passatgers com les que hi ha als aeroports, després d'1 segon et trobaràs a una distància major d'1 metre. Tu ets la llum. La cinta transportadora és l'expansió de l'univers. L'energia que mou la cinta transportadora és l'energia fosca (de naturalesa desconeguda). El mateix Einstein va dir que res pot viatjar sobre de la cinta transportadora a major velocitat que la llum, però la mateixa cinta pot moure a qualsevol velocitat. En realitat el símil perfecte és una cinta transportadora en la qual apareixen esglaons entre cada dos d'ells constantment, de manera que dues persones que romanguin aturades a la cinta transportadora també se separen entre si.

Estem aprenent a les espatlles de gegants, Hubble, Humason i Lemaitre (l'expansió de les galàxies), Doppler (pel seu efecte), Leavitt (la relació entre la llum emesa per les galàxies i la seva distància), i molts d'altres, tots ells eren genis que conceptualitzen les seves idees cosmològiques a partir de la mesura experimental. Però el gran físic, pot ser filòsof en la seva més profunda accepció de la paraula fou Albert Einstein. Mai va dedicar-se a l'observació experimental, el seu pensament era reflexiu integralment, ell determina la teoria, les equacions, ja els altres faran la tasca experimental que certificarà les seves equacions.

El missatge principal de la teoria general de la relativitat és que l'espai com gran contenidor de tot, no és inert i immutable al que té al seu interior, al contrari les seves interaccions depenen de la matèria que hi ha al seu interior. La gravetat actua sobre les masses, i corba l'espai al seu voltant, i la gravetat no és una força, és la quantitat de curvatura de l'espai.

Ara ho podem veure en el sentit invers, quina son les partícules més elementals conegudes i mesurades.

Els quarks són els elements més petits de matèria. Presenten una característica quàntica particular, anomenada perfum o aroma, que permet classificar-los en sis famílies: up (u), down (d), strange (s), charmed (c), top (t) i beauty (b). Només els quarks u, d existeixen en la naturalesa, els altres poden ser creats artificialment en els acceleradors de partícules. Es reuneixen per grups de tres per formar el barió, o en parelles quark-antiquark per formar els nuclis. El protó i el neutró, els constituents fonamentals del nucli de tot element químic, pertanyen a la primera família: el protó és format per dos quarks u i d'un quark d, mentre que el neutró és format per dos quarks d i d'un quark u. I la mesura de les mateixes són de l'attometre (deu a -18 metres).



Hi ha un factor teòric limitant que la constant de Planck, que es deu a -35 metres. És la longitud de Planck (Longitud limitada per la física quàntica, més enllà l'espai i el temps no té més sentit).

Encara hi ha dimensions més inimaginables. El sentit de la història introduït per la relativitat general comporta un origen de tot. Aquest origen de l'univers, que avui té un diàmetre de 93.000 milions d'anys llum, a l'inici del temps tindria una temperatura de deu mil quadrilions, o Yottas, de graus Celsius, de fet un U seguit de vint-i-vuit zeros. De fet aquesta és la dimensió major que va provocar en sols deu a la menos 11 segons (gairebé un pico segon) el que va ser l'inici de tot.

Finalment, en aquest llibre ens dóna una visió molt mètrica de l'Univers amb una didàctica sintetitzada, que en un interval de les potències de deu, des de deu a la -24 fins a +24 i ens instrueix en el fet que és l'interval dimensional on TOT es mou.

TEMPUS FUGIT.
10.4.2021

dimecres, 24 de març del 2021

EL DÍA DESPUÉS DE LAS GRANDES EPIDEMIAS.




     
EL DÍA DESPUÉS DE LAS GRANDES EPIDEMIAS.

José Enrique Ruiz-Domènec. Taurus. Octubre 2020.


L'autor és un historiador omnicomprensiu. En aquesta obra molt recent i actual, ho demostra, és un historiador- sociòleg i multiespectral si es pot dir així.


És una obra curta de 124 pàgines fruit del confinament per la Covid com confessa el seu autor, i l'indueix a una clara reflexió històrica en el sentit de les pandèmies com desencadenants de mutacions, també culturals i històriques, al llarg de la història.


De fet identifica les pandèmies com cantonades del camí de la història, els punts de canvi de rumb són multifactorials naturalment, però les pandèmies han sigut i seran??, factors importants que la Natura introdueix en l'esdevenir humà.

De fet la primera pandèmia al segle VI en època de l'emperador Justinià, arriba a Bizanci la pesta negra, un bacteri la Yersinia pestis, que s'introdueix via les puces allotjades en les rates que arriben en els vaixells des del nord d'Àfrica, com vectors de transport.


Així desencadenen diverses forces; les pandèmies de la pesta negra i el paludisme que s'estima com a causa directa de la mort de 25 milions de persones de l'època, les famoses discussions bizantines sobre la natura de déu entre nestorians (jesús es deu i home) i els monofisites (demandants d'una societat oberta), el menyspreu dels àrabs encara cristians que alerten d'un nou Islam creixent, els germànics avançant sobre el nord d'Itàlia, etc.


Tot això foren els orígens de conseqüències determinants la reacció social, en termes de Reconstrucció, que impulsa la dessecació de pantans, per lluitar contra el paludisme, l'explotació tipus higienista també dels boscos com matèria per construcció de ciutats, i en definitiva l'estratificació social basada en el territori i la possessió de la terra conquerida com mitjà de producció primari. De fet les societats, encara que inconscientment, miren el territori com a instrument econòmic, cosa gairebé oblidada des de feia molts segles i l'inici de l'edat mitjana.


La segona pandèmia catalitzadora al segle XIV arrasa Europa via la puça i la rata com vector arribant des de l'Àsia central. S'estima la mort "d'un terç del món" segons cronistes de l'època. Va arribar a Bizanci la primavera de 1347 a Barcelona el maig de 1348 via una nau genovesa i no deixa ja la ciutat en onades aleatòries fins a 1705 on encara es comptabilitzen més de 10.000 morts.


La catàstrofe fou tan gran que el contramoviment que les elíts urbanes reaccionen amb noves idees; l'humanisme, l'ensenyament reglat, la recuperació de les idees i autors grecs i romans, la tecnologia per la guerra i la pau, els codis comercials, una nova governança, la quarantena; tot en un moviment per renéixer de l'hecatombe patida. En definitiva el Renaixement amb una moral utilitària és el desafiament de la societat europea a la pesta negra.


La tercera pandèmia que identifica l'autor i que modifica la història, és a més un càrrec de consciència per la hispanitat. La gesta del descobriment d'Amèrica, de fet el segle XVI, es fa des del desconeixement i la barbàrie religiosa. En els trenta primers anys de la Conquista s'estima que es van produir més de 50 milions de morts, diverses civilitzacions foren escombrades, en nom de la Corona i la religió.


La grip, la febre groga, el tifus, la verola foren les epidèmies principals, fins a 1550, a la vista de l'hecatombe, es comença la construcció d'hospitals encara que la situació era coneguda en la metròpoli.


El contramoviment fou l'explotació minera a les Amèriques que perllonga les guerres de religió a Europa, sense cap millora de la vida a les hispanes, l'inici del tràfic d'esclaus des de l'Àfrica i l'inici d'una consciència de les elits d'origen espanyol a Amèrica que conduirà a les seves independències al segle XIX.


La quarta pandèmia modificadora d'esdevenir històric europeu pot situar-se a mitjans del segle XVII, la conjunció d'epidèmies de tifus, verola i pesta, el 1630 a la Llombardia (curiosa coincidència el 2020¡¡) genera més d'un milió de morts i a Barcelona el 1651 moren més de 20.000 morts d'un cens total de 44.000 ciutadans!


Aquest còctel de pandèmies de la natura fa reaccionar a les societats europees i americanes.


Entre 1670 i 1800, en sòls 130 anys es revolucionen alguns estats europeus; 1868 la Revolució Gloriosa anglesa amb la creació d'un parlament electe, el 1776 les tretze colònies americanes declaren la seva independència, el 1789 es produeix la Revolució Francesa i la independència dels estats sud-americans és en incubació, i tots ells seran independents al següent segle XIX.


Fins ací Ruiz-Domènec ens prepara per a la seva visió de la situació el 2020 i la seva visió de futur.


Caldrà, una anàlisi contemporània mes en profunditat pròximament.


TEMPUS FUGIT.

(782)

diumenge, 21 de març del 2021

COVID-19 i WUHAN. Març 2021.






COVID-19 i WUHAN. Març 2021.


Avui, estem sortint de la tercera onada i probablement entra'n en la quarta onada.

divendres, 19 de març del 2021

ALBERT RIVERA DÍAZ, CONFIDENTIAL.

      


ALBERT RIVERA DÍAZ, CONFIDENTIAL.

Ciudadanos es comença a veure com una pel·lícula de gènere negre, dolenta. El guió és sempre l'espina dorsal d'un film, i aquest guió en política és la ideologia. Quan Albert Rivera va crear el seu partit, amb el cartell electoral de la seva figura nua, era pura demagògia, va crear més que un partit, va crear un artefacte electoral.

dijous, 11 de març del 2021

Com podem ser més europeus en ciència.

https://www.youtube.com/watch?v=kAO1bESq7u8&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=11&t=70s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dijous, 4 de març del 2021

Joan Margarit i Consarnau (1938-2021)

Ha mort Joan Margarit i Consarnau (1938-2021). 

Poeta i Arquitecte, fou catedràtic de l'ETSAB. Realment passarà a la història com poeta, poeta estimat per la seva societat com Martí Pol. La seva poesia fou sempre una referència per generacions de la cultura catalana.

dijous, 25 de febrer del 2021

La recerca i la seva valorització a Catalunya i Espanya.

https://www.youtube.com/watch?v=xlNSGICU5m4&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=12&t=43s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dimarts, 9 de febrer del 2021

ACTITUD







Sempre l'esdevenir humà és d'actitud. En tots els casos. Avui s'ha convocat un premi X-PRIZE, fundat per l'omnipresent Elon Musk, on es dediquen 100 milions de dòlars a cercar una idea implementada en un projecte per segrest de CO2 de forma massiva i escalable.


 De fet és una opció de les dues existents; lluitar i defendre's.

 El premi busca un sistema implementable amb la tecnologia actual per segrestar, en l'atmosfera i els oceans, el CO2 que és el verí que ens pot matar en termes de civilització. De fet, el més publicitat que seguit, l'Acord de París fixa un límit d'increment de temperatura mitjana del planeta en uns 1,5 graus centígrads per l'any 2100, és ja avui una desiderata més que un objectiu; de fet alguns models, també auguren un horitzó de 6 graus per a fi de segle. Com podem entendre l'actitud del X-PRICE??.
 
De fet segueix el criteri dels models, i té clar que superarem en molt els criteris de París, és incrèdul a partir de la constatació empírica dels fets constatats. I en aquest moment, a l'inici de la tercera dècada del segle XXI proposa més que defensar-se i mitigar, lluitar.


 Aquesta lluita la concreta en una crida general als enginyers, científics i empresaris del món, per anunciar els criteris que s'empraran en l'adjudicació del premi, o dit en altres paraules en les necessitats planetàries. Cal definir en les propostes: quantitat de CO2 eliminat, cicle de vida del procés, eficiència energètica, petjada ecològica i capacitat lligada a l'escalabilitat del procés proposat.


 Lluitar, aquesta és l'actitud. Cercar el millor de l'ésser humà per determinar un conjunt d'idees per la lluita, no la mitigació de la combustió humana que en sols dos segles ( o millor un segle ¡¡), ha fet trontollar l'equilibri actual del planeta i ens enfronta a l'extinció.


 Apel·la a la millor essència de l'ésser humà en la seva cadena somni-visió-missió-programes-projectes, i a la vegada desconfia del pitjor, que es concreta en el seu negacionisme i a la seva retòrica relativitzadora que emmascara una actitud clara de contenció i que se centra en el concepte de mitigació.


 Mitigar és donar per feta la derrota, i que el fenomen que es vol mitigar és imparable o que no tenim la valentia suficient per dominar el problema. És preparar una retirada real i ordenada davant d'una situació que no podem o no volem atacar.


 La nostra societat ha sigut guanyada per la mitigació, el discurs polític i social està instal·lat en la mitigació, i les seves conseqüències són altament perilloses, donat que contenir sempre és reconèixer que ens podem retirar com següent pas. 


 Si per la crema dels combustibles fòssils es generen de l'ordre de 33 Giga tones de CO2 (any 2019), la visió del X-PRIZE d'aconseguir un embornal efectiu de 10 Giga tones per any pel 2050, és com un somni o desiderata.


 En qualsevol cas sols la seva existència com a somni és essencial en la lluita, no mitigació, vers les conseqüències del canvi climàtic actual que ens condemna, en poques generacions, a l'extinció si es perllonga en el temps. https://www.xprize.org/


TEMPUS FUGIT


dijous, 28 de gener del 2021

La recerca a Catalunya avui.

https://www.youtube.com/watch?v=LEHKMj0bGnY&list=PLJPVNzVlFt_BFz8G4olE5WE7w4Umge1sm&index=13&t=413s&ab_channel=Institutd%27EstudisCatalans

dimarts, 12 de gener del 2021

EL RIO SIN ORILLAS. J.J. SAER.



Per a qui escriu un. És una pregunta perenne que tota persona que escriu es fa directament o indirectament, és una pregunta reflexiva que, de fet, no té resposta. La resposta és múltiple, tant resposta per qui escriu, o pel lector en alguns casos. Gairebé sempre qui escriu està a l'dictat de si mateix, és com una vàlvula d'escapament a les pròpies vivències i de les pròpies realitats, a la pròpia vida en definitiva. Per a qui va escriure Juli Cèsar la Guerra de les Galias ??, perquè algú l'llegís, per al Senat que tenia previst arrasar, o per al mateix. Poc s'imaginava que generacions de joves l'haurien com a model mentre estudiaven latin, de fet només parlava escrivint per a aquest. Cap escriptor pot preveure quin és l'horitzó del que escriu, excepte per a la seva pròpia satisfacció produïda per la satisfacció de la seva pròpia necessitat. Podem comparar-ho amb un acte sexual propi, tipus onanisme, o compartit en silenci .; el silenci és intrínsec a qualsevol escriptura, i és l'avantsala de la concentració que permet somiar, imaginar i definir el que s'escriu.