EL DÍA DESPUÉS DE LAS GRANDES EPIDEMIAS.

      

EL DÍA DESPUÉS DE LAS GRANDES EPIDEMIAS.

José Enrique Ruiz-Domènec. Taurus. Octubre 2020.

L'autor és un historiador omnicomprensiu. En aquesta obra molt recent i actual, ho demostra, és un historiador- sociòleg i multiespectral si es pot dir així.

És una obra curta de 124 pàgines fruit del confinament per la Covid com confessa el seu autor, i l'indueix a una clara reflexió històrica en el sentit de les pandèmies com desencadenants de mutacions, també culturals i històriques, al llarg de la història. De fet identifica les pandèmies com cantonades del camí de la història, els punts de canvi de rumb són multifactorials naturalment, però les pandèmies han sigut i seran??, factors importants que la Natura introdueix en l'esdevenir humà.

De fet la primera pandèmia al segle VI en època de l'emperador Justinià, arriba a Bizanci la pesta negra, un bacteri la Yersinia pestis, que s'introdueix via les puces allotjades en les rates que arriben en els vaixells des del nord d'Àfrica, com vectors de transport. De fet així desencadenen diverses forces; les pandèmies de la pesta negra i el paludisme que s'estima com a causa directa de la mort de 25 milions de persones de l'època, les famoses discussions bizantines sobre la natura de déu entre nestorians (jesús es deu i home) i els monofisites (demandants d'una societat oberta), el menyspreu dels àrabs encara cristians que alerten d'un nou Islam creixent, els germànics avançant sobre el nord d'Itàlia, etc.

Tot això foren els orígens de conseqüències determinants la reacció social, en termes de Reconstrucció, que impulsa la dessecació de pantans, per lluitar contra el paludisme, l'explotació tipus higienista també dels boscos com matèria per construcció de ciutats, i en definitiva l'estratificació social basada en el territori i la possessió de la terra conquerida com mitjà de producció primari. De fet les societats, encara que inconscientment, miren el territori com a instrument econòmic, cosa gairebé oblidada des de feia molts segles i l'inici de l'edat mitjana.

La segona pandèmia catalitzadora al segle XIV arrasa Europa via la puça i la rata com vector arribant des de l'Àsia central. S'estima la mort "d'un terç del món" segons cronistes de l'època. Va arribar a Bizanci la primavera de 1347 a Barcelona el maig de 1348 via una nau genovesa i no deixa ja la ciutat en onades aleatòries fins a 1705 on encara es comptabilitzen més de 10.000 morts.

La catàstrofe fou tan gran que el contramoviment que les elits urbanes reaccionen amb noves idees; l'humanisme, l'ensenyament reglat, la recuperació de les idees i autors grecs i romans, la tecnologia per la guerra i la pau, els codis comercials, una nova governança, la quarantena; tot en un moviment per renéixer de l'hecatombe patida. En definitiva el Renaixement amb una moral utilitària és el desafiament de la societat europea a la pesta negra.

La tercera pandèmia que identifica l'autor i que modifica la història, és a més un càrrec de consciència per la hispanitat. La gesta del descobriment d'Amèrica, de fet el segle XVI, es fa des del desconeixement i la barbàrie religiosa. En els trenta primers anys de la Conquista s'estima que es van produir més de 50 milions de morts, diverses civilitzacions foren escombrades, en nom de la Corona i la religió.

La grip, la febre groga, el tifus, la verola foren les epidèmies principals, fins a 1550, a la vista de l'hecatombe, es comença la construcció d'hospitals encara que la situació era coneguda en la metròpoli.

El contramoviment fou l'explotació minera a les Amèriques que perllonga les guerres de religió a Europa, sense cap millora de la vida a les hispanes, l'inici del tràfic d'esclaus des de l'Àfrica i l'inici d'una consciència de les elits d'origen espanyol a Amèrica que conduirà a les seves independències al segle XIX.

La quarta pandèmia modificadora d'esdevenir històric europeu pot situar-se a mitjans del segle XVII, la conjunció d'epidèmies de tifus, verola i pesta, el 1630 a la Llombardia (curiosa coincidència el 2020¡¡) genera més d'un milió de morts i a Barcelona el 1651 moren més de 20.000 morts d'un cens total de 44.000 ciutadans! Aquest còctel de pandèmies de la natura fa reaccionar a les societats europees i americanes.

Entre 1670 i 1800, en sòls 130 anys es revolucionen alguns estats europeus; 1868 la Revolució Gloriosa anglesa amb la creació d'un parlament electe, el 1776 les tretze colònies americanes declaren la seva independència, el 1789 es produeix la Revolució Francesa i la independència dels estats sud-americans és en incubació, i tots ells seran independents al següent segle XIX.

Fins ací Ruiz-Domènec ens prepara per a la seva visió de la situació el 2020 i la seva visió de futur.

Caldrà, una anàlisi contemporània mes en profunditat pròximament.

782 paraules.