COVID-19 i WUHAN. Març 2021.

COVID-19 i WUHAN. Març 2021.

Avui, estem sortint de la tercera onada i probablement entra'n en la quarta onada.

Tot això en un període d'un any just de març 2020 a març 2021, però ara hi ha un canvi mediàtic, i estem deixant d'acusar directament a la Xina, donada la reproducció del virus via mutacions, a molts altres llocs del món.

En qualsevol cas, la visita a Wuhan d'una comissió internacional a un institut de virologia local, ha conclòs que no va ser un escapament infecciós d'aquest institut i molt menys d'una infecció planificada i volguda per les autoritats xinesa per les seves connotacions de guerra bacteriològica.

Però, perquè Wuhan capital de la regió Hubei, una "petita" ciutat de més de 9 milions d'habitats a la llera del riu Iang-Tsé. Cal fer una mínima anàlisi geogràfica i ètnica. Xina, el gegant que és avui, sols té sentit comparar-lo amb un altre gegant com és l'Índia; 1400 milions d'habitants versus 1300 milions de l'Índia, però aquestes enormes poblacions, les més grans del planeta com poden accedir a la seva nutrició.

La geografia d'ambdós països, formats per molts altres països en el seu interior, té una gran diferència; la Xina té 0,08 hes de territori cultivable versus Índia que en té 0,11 hectàrees per capita. Aquest fet històric és determinant, i el podem substantivar en la lluita per l'accés a la proteïna animal.

La producció de la proteïna animal li calen grans extensions de conreu amb gran abundància d'aigua potable, amb aquestes xifres que es diferencien en més d'un ordre de magnitud, l'esdevenir agrícola i alimentari d'ambdós països ha sigut diferent. Hem de situar-nos en el temps de formació de les cultures alimentàries, alguns segles enrere, la cerca de la proteïna, a la Xina específicament, no va poder ser produïda mitjançant la ramaderia intensiva, donat que la geografia ho impedia, aleshores aquesta cerca es va dirigir cap als animals que viu a la Natura, els anomenats animals salvatges i aquest tipus de proteïna s'ha incorporat històricament a la dieta de gran part de la població xinesa i sense control veterinari de cap mena.

Ambos països són massa grans per poder ser alimentats des de l'exterior i la seva cultura sanitària sempre ha sigut molt baixa fins temps recents. Visitar els mercats xinesos, a part d'un gran al·licient cultural, és una mostra palpable de la gran afició de la població xinesa pel consum d'animals no criats en captivitat com a Occident. Això vol dir que animals inexistents en cultures alimentàries occidentals, a la Xina són molt i molt comuns, tota mena de rosegadors, rèptils, insectes, petits mamífers, aus, etc. són molt apreciats i per tant consumits directament sense cap mena de control. Així s'explica la introducció de virus H3N2 el 1968 sortit de la Xina Central que va deixar més d'un milió de morts; però era 1968 quan encara Xina era anomenada el drac adormit, i per això no va sortir de la Xina. Posterior la SARS COV que va començar el 2002 i va sortir en petites proporcions de la Xina, el MERS-CoV un altre virus respiratori d'origen xinesa, encara que conegut com de l'Orient Mitja i aparegut el 2012, i avui l'actual COVID-19.

Recentment biòlegs australians i nord-americans han estudiat les poblacions de rats penats en coves del sud de la Xina i països fronterers, i hi han conclòs que hi ha diversos virus COVID en les diverses espècies estudiades. Una de les conclusions és, un cop mes, aïllar en els circuits alimentaris els animals sense control veterinari. Cal recordar que alimentar-se d'espècies animals que viuen en llibertat no és sols una característica alimentària asiàtica, a Catalunya tenim parades als mercats d'animals caçats a la natura, per exemple la caça de llebres i conills silvestres, de porcs senglars, de rosegadors en les explotacions de correus d'arròs, les perdius i altres aus, i molts altres animals que no formen part dels circuits industrials de producció alimentaria.

La visita de la delegació de l'OMS (Organització mundial de la Salut) ha conclòs que no sembla que sigui un escapament víric, ni fortuït ni programat, i ratificava l'origen en el mercat d'animals silvestres de Wuhan, però no hi ha un compromís explícit de les autoritats xineses respecte a la clàusula dels circuits alimentaris sense control. Es tracta d'una decisió cultural i aquestes els hi cal molt temps, normalment. Esperem-ho per la seva i el nostre salut.