Aquest mes (maig 2021) el Museu d'Història de Barcelona ha publicat el llibre de títol "Barcelona 1969-1979. Els anys decisius del planejament de la metròpoli". Després d'una primera lectura, cal dir que és un llibre extraordinari sobre els esdeveniments territorials d'aquesta dècada prodigiosa. És un llibre que és multifacètic, per exemple: - Una autobiografía parcial de l'autor. - Una història política i territorial. - Un manual de l'urbanisme històric del període. - Una visió sociològica del nostre entorn. - Un testament lliure. - .....
Voldria aportar uns aspectes tècnics en la implementació inicial del Pla que
El Pla General Metropolità (PGM-76) fou aprovat el 14 de juliol del 1976, l'objecte del qual fou l'ordenació urbanística del territori que integrava l'anterior Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, i que comprenia un total de 27 municipis. Així mateix, foren editades les ordenances metropolitanes d'edificació, aprovades el 15 de juny de 1978 i altres ordenances d'àmbit metropolità.
Solans sabia que les oposicions al PGM-76 eren múltiples i poderoses. El mateix Albert Serratosa qualifica l'aprovació del mateix com "miracle", però els aspectes operatius d'implementació eren un veritable desafiament. Ja abans de la seva aprovació Solans sabia que un punt crucial era l'allau d'emissió de llicències d'edificació urbana, que es produiria immediatament després de l'aprovació definitiva del Pla. I aquestes llicències calia que complissin estrictament les normes aprovades que acompanyaven el Pla. De fet, la Corporació Metropolitana ja havia encarregat a Estudio Topográfico S.A.(ESTOSA), una empresa cartogràfica de Madrid, dirigida pel coronel d'enginyers Luis Florence, l'elaboració d'un mapa topogràfic, a escala 1:2.000, de tota l'Àrea metropolitana de Barcelona recobrint tots els seus 27 Municipis. Ho va encarregar n'Albert Serratosa i Palet, com sotsgerent de la comissió d'urbanisme de la Corporació Metropolitana, que era molt conscient de la necessitat imperiosa d'una bona base mètrica per a qualsevol actuació territorial. A la CMB hi havia una oficina tècnica del Pla que dirigia en Josep Blay, tècnic molt rigorós que feia el control d'especificacions i de la qualitat cartogràfica del projecte 1:2.000, a més en Blay aportava l'experiència de la gestió de la base cartogràfica a escala 1:10.000 del Pla comarcal del 1953. L'encàrrec tenia dos aspectes positius: era un projecte sencer, cosa que trencava la dinàmica d'aixecaments parcials que es feien en el passat i el segon era l'ambició d'una gran escala metropolitana moderna mètricament i actualitzada (rms: 40 cm en planimetria), fet necessari perquè tenir precisió i resolució suficient per a l'emissió de llicències urbanístiques d'edificació de manera comuna en tota l'Àrea. També tenia punts dèbils: una era la Xarxa Geodèsica de primer ordre on es recolzava, responsabilitat del Instituto Geográfico Nacional (IGN), que era molt antiga, la monumentació molt malmesa i encara amb errors de càlcul per manca d'unicitat de la mateixa Xarxa (sistemes de referència diferents, dàtums, etc.). Cal dir que una xarxa de recolzament comuna i consistent no es va implementar veritablement fins a les actuacions de l'ICC als anys 2000. De fet, tenir de mica en mica els 464 fulls era un fet nou. L'Ajuntament de Barcelona tenia un 1:500 antic, de l'època del cadastre Galtier, que les brigades municipals no actualitzaven de manera sistemàtica, i tot era analògic. De fet, el cap del Pla de la ciutat l'arquitecte Miquel Ponsati Vives em deia quan li suggeria que es podria comptar amb taquímetres digitals que començaven a aparèixer al mercat: Miranda, en Porcioles ja m'ho deia, modernitzis, i jo encara estic aquí¡¡. En qualsevol cas, a la comissió executiva municipal de 30 de gener del 1979 es va aprovar la digitalització dels serveis d'urbanisme mitjançant l'adquisició d'un sistema gràfic interactiu i dos taquímetres digitals WILD pel pla de la ciutat. Aquesta era la base mètrica disponible, tenia suficient qualitat per suportar el PGM-76, però el problema que Solans preveia era que un cop dibuixat el Pla urbanístic sobre aquesta base mètrica, es plantejava com es calcularien de manera efectiva i precisa les fondàries edificables sobre tota la superfície metropolitana l'endemà de l'aprovació del Pla, quan aquestes fondàries i les superfícies edificables i d'altres paràmetres, a més de les característiques urbanístiques, eren els paràmetres que defineixen l'aprofitament constructiu real de cada illa i de cada llicència emesa en el territori urbà del PGM-76. En Solans visita el Centre de Càlcul de la UPC a principis de l'any 1975, de fet era un centre molt recent, nascut el 1973, parlant amb el director en Martí Vergés, exposant la situació i demanant que estudiéssim el problema del càlcul geomètric de les característiques que dimanaven de les ordenances del Pla. Nosaltres disposàvem sols d'un plòter Kongsberg DM-1200 i no teníem cap sistema de digitalització. Pensem que érem els anys 1975. Teníem sols la referència que a l'IGN disposaven una taula de digitalització DMAC en funcionament. En Vergés m'encarrega que estudies aquest problema, visitarem l'IGN, entrevistant-nos amb el director general en Rodolfo Núñez de la Cuevas i es va dur a terme una petita experiència de digitalització. El resultat fou constatar que en calia un altre tipus de sistema molt més intel·ligent i integrat. En aquells anys sortien al mercat USA els sistemes anomenats "Sistemes Gràfics Interactius", precursors dels actuals sistemes SIG, els dos dominadors del mercat eren Computer Vision radicat a Houston Texas i CalmaGraphics radicat a Sunnyvale California. Vàrem acordar un viatge a la sucursal Calma a Europa establerta a Londres. Viatjarem en Serratosa, Verges, Solans i jo com a junior (vint-i-cinc anys). Vaig demanar a en Solans unes planimetries perquè ens fessin una demostració, la més propera al nostre problema, ell em va donar unes poques illes i li vaig demanar un full sencer cosa que el va sorprendre. Ja a Londres, en la demostració, Solans comprova dues coses que la precisió del sistema era notable i que algorisme programat per la demo era imperfecte. Bé, aquell viatge iniciàtic a la digitalització de la cartografia metropolitana va demostrar que aquell era el camí, per altra banda teníem molta pressa per implementar la digitalització del PGM-76 ja abans de la seva aprovació final, el Pla estava en fase d'aprovació, aquesta fou el 14 de juliol de 1976. Calia tenir digitalitzades la malla i grafo del Pla sobre les 464 fulles que cobrien 27 municipis de la CMB i unes 45.000 hectàrees que afecten encara a les vides de tres milions tres-centes mil habitants. La discussió del viatge, més enllà dels aspectes tècnics, eren els tempos. Solans i Serratosa deien que el seu procés de concurs públic per l'adquisició, la instal·lació, la dotació del personal tècnic i la producció, era molt llarg i gens fàcil d'implementar, i demanaren a en Vergés que el CCUPB es dotés d'un equip Calma i via conveni encarregar al CCUPB el sistema software i les primeres digitalitzacions massives per rodar un sistema de càlcul per les característiques geomètriques del Pla. Verges no tenia capacitat econòmica per dotar-nos dels equips necessaris, i la UPB tampoc, de fet em va encarregar un petit miracle, consistent en el fet que amb l'expectativa de la compra d'un sistema complet per part de la CMB, la companyia Calma instal·les, a càrrec seu, un sistema demo al CCUPB. Aquesta desiderata me la va encarregar a mi, cosa que amb la innocència pròpia de l'edat vaig assumir. Negociant amb el cap comercial a Europa José Villalobos i amb el president de l'empresa Bob Benders que visita Barcelona i li vàrem exposar la situació, finalment tot va funcionar. Calma ens va regalar un sistema sobrer que tenien a Europa, a la usine Renault que havia comprat diversos sistemes de disseny per les seves factories. El miracle es produí i a finals del 1975 i principis 1976 quan es va instal·lar un sistema al CCUPB on vàrem accedir a tecnología gràfica avançada que d'altra forma no haguéssim mai pogut accedir i també es va signar un conveni amb la CMB. Un equip aferrissat format per en Jordi Viñas, José Antonio Sáez i María José Espinosa i jo mateix vàrem, a partir de les normes urbanístiques que acompanyaven al Pla, programar i digitalitzar les primeres bases de dades geogràfiques del PGM-76 que varen ser pioneres a Espanya. El procés imaginat a Londres va acabar funcionant.
De fet el càlcul geomètric no era de solució exacta, donat que els polígons sobre el territori eren de formes totalment irregulars i l'algorisme era una homotècia que per calcular-se li calia un procés de càlcul iteratiu per aproximacions successives. També teniem el problema de tenir que treballar amb fulls connexes donat que els polígons eren multi-full i per tant hi havia un problema de gestió d'arxius complex. Cal dir que els càlculs duraven moltes nits i caps de setmana ja que la potència dels ordinadors eren inferiors als actuals smartphones.
En el procés de programació dels càlculs vàrem descobrir alguns defectes de concepte en les ordenances del Pla, que en Solans puntualment reconeixia i corregia, com esmenes, en els documents ja aprovats. L'únic regust amarg, després de llegir aquest llibre, és que no existirà el següent volum 1980-2000 ¡¡ Pel que fa a l'acte de presentació d'aquest llibre espero que el Consell de Cent sigui el marc adient. Estic segur que s'aconseguirà. JMC.Maig/20211
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada