"WHATEVER IT TAKES" al "WHAT WILL BE NECESSARY"
Més enllà de les eleccions, que fer continua sent l'essencial.
Cal recordar inicialment un vell dit anarquista: "La vida existia abans de la invenció dels diners". Aquesta bengala humanista no il·lumina avui l'escenari europeu. L'espai més humanitzat de les societats està en evolució cada cop més cap a un món de regles econòmiques, amb la política nominal al seu servei.
Europa funciona a base d'informes fets per Gurus ben coneguts i solvents, que fan processos de recollida d'informació molt transversals i que, tot seguit, consensuen mínimament els seus documents amb els 27 ministres d'economia, i que finalment serveixen per generar doctrina primer, i directives després.
En aquest procés, avui hi ha dos informes, el d'Enrico Letta i el del Mario Draghi, un dedicat al mercat únic i l'altre a la competitivitat. Italians tots dos, curiosament, potser perquè no són sospitosos de res i solvents de molt.
Acaba de publicar-se el primer (147 pàg.-abril 2024), l'informe d'Enrico Letta, ex-premier italià, que és potser l'anàlisi i la síntesi econòmica, en prospectiva, més reeixida sobre el futur de la nostra Europa actual, cap als anys vinents. Cal dir que aquest informe s'ha dut a terme després d'una enorme tasca (més de 400 reunions, durant vuit mesos) d'informació transversal a través de tota Europa.
Aquest primer informe és l'informe Letta (IL), que centra les seves reflexions i prospectives en tres sectors econòmics específics: energia, telecomunicacions, i mercats financers, que són identificats com pilars estratègics de la pròxima agenda de la UE.
IL fa una demanda de "més Europa", amb la creació d'un codi europeu de legislació empresarial, un sistema coherent dels estats membres amb un més senzill marc regulador. De fet, mimetitza les seves propostes a les adoptades pels EUA en la seva llei recent de reducció de la inflació.
Més Europa, reconeixent que: "No és que l'economia dels EUA tingui una grandària més gran que la nostra, però si ho estan fent millor que nosaltres, això implica que estem fent quelcom malament".
Demana una unió del mercat de capitals i establir mecanismes d'ajudes dels estats més competitius, amb una onada de programes públics de gran importància.
Però la verdadera qüestió para la UE radica en la inversió. Posa sobre la taula al president del Consell de la UE, qui ha encarregat l'estudi, que la fragmentació del mercat a 27 impulsa a les empreses a cercar capital fora d'Europa, fet essencialment negatiu a llarg termini. La conseqüència és que cal que Europa impulsi la concentració bancària, per tant, la unió del mercat de capitals. Pobre Banc de Sabadell ¡¡
Evidentment, és unànime que tothom que vol una transició verda i digital, això s'avalua en 500.000 milions d'euros anuals, més un increment de defensa fins al 2% del PIB, més la reconstrucció d'Ucraïna, etc. Això significa un mar de capital necessari i que cal que sigui europeu genuïnament, en cas contrari serem colonitzats com ja s'albira avui. També significa que cal un mix de capital públic i privat amb regles clares i transparents, amb un banc Europeu d'inversions molt potent.
IL sintetitza: "cal un fort compromís polític per potenciar un nou mercat únic, aquest nou marc cal que sigui capaç d'establir una política industrial d'arrel europea, dinàmica i eficaç", per tant, sentencia: "ens cal velocitat, escala i recursos financers".
IL finalitza donant presa: "és la darrera finestra d'oportunitat, cal actuar ja", per no endarrerir-nos més respecte als EUA i la Xina.
El segon informe, que guiarà a Europa en el pròxim futur és l'encomanat a l'economista Itàlia Mario Draghi, el que es va fer famós pel seu "Whatever it takes" que va salvar la desfeta de l'euro, diuen.
L'informe Draghi (ID) és el d'un personatge molt influent. Amb el seu rictus d'emperador romà, la seva cuirassa Armani i el seu anglès de consultor de Goldman Sachs, ens ha avançat en una conferència a Brussel·les, el proppassat 16 d'abril 2024, els principis sintètics del seu informe. Potser és el més humà, cosa difícil de dir, però també el més clar.
El seu informe serà públic després de les eleccions Europees del pròxim 12.6.2024. Estratègia de vell influenciador de la política, que potser serà el següent president del Consell Europeu, o no. El capital internacional li fa confiança.
Comença dient:
"L'any 1994, l'economista Paul Krugman, el premi Nobel, va anomenar que centrar-se en la competitivitat és com una "obsessió perillosa". El seu argument era que el creixement a llarg termini prové de l'augment de la productivitat, que beneficia a tothom, en lloc d'intentar millorar la vostra posició relativa respecte als altres i capturar la seva part de creixement."
Fa un acte de reconeixement de culpa:
"L'enfocament que vam fer de la competitivitat a Europa després de la crisi del deute sobirà semblava demostrar el seu punt. Vam seguir una estratègia deliberada d'intentar reduir els costos salarials entre si i, combinant-ho amb una política fiscal procíclica, l'efecte net només va ser debilitar la nostra pròpia demanda interna i soscavar el nostre model social.
Però la qüestió clau no és que la competitivitat sigui un concepte defectuós. És que Europa ha tingut l'enfocament equivocat."
Fa una anàlisi del perquè va passar:
"Hem girat cap a dins, veient els nostres competidors com si fossin entre nosaltres, fins i tot en sectors com la defensa i l'energia on tenim profunds interessos comuns. Al mateix temps, no hem mirat prou cap a fora: amb una balança comercial positiva, després de tot, no hem prestat prou atenció a la nostra competitivitat exterior com a qüestió política seriosa. En un entorn internacional benigne, confiàvem en les condicions de joc equitatives mundials i en l'ordre internacional basat en regles, esperant que altres fessin el mateix. Però ara el món està canviant ràpidament i ens ha agafat per sorpresa.
Que han fet els altres: El més important és que altres regions ja no compleixen les regles i estan dissenyant de manera activa polítiques per millorar la seva posició competitiva. En el millor dels casos, aquestes polítiques estan dissenyades per redirigir la inversió cap a les seves pròpies economies a costa de la nostra; i en el pitjor, estan dissenyats per fer-nos dependents permanentment d'ells.
La Xina, per exemple, té com a objectiu capturar i interioritzar totes les parts de la cadena de subministrament en tecnologies verdes i avançades i està assegurant l'accés als recursos necessaris. Aquesta ràpida expansió de l'oferta està donant lloc a una sobre capacitat important en diversos sectors i amenaça de soscavar les nostres indústries.
Els Estats Units, per la seva banda, estan utilitzant una política industrial a gran escala per atraure una capacitat de fabricació nacional d'alt valor dins de les seves fronteres, inclosa la de les empreses europees, alhora que utilitzen el proteccionisme per tancar els competidors i desplegar el seu poder geopolític per reorientar i assegurar les seves cadenes de subministrament.
Mai hem tingut un -acord industrial- equivalent a escala de la UE, tot i que la Comissió ha fet tot el possible per omplir aquest buit. Malgrat una sèrie d'iniciatives positives que estan en marxa, encara ens falta una estratègia global sobre com respondre en múltiples àmbits."
Entrem en matèria, que ens manca??:
"Ens falta una estratègia per mantenir el ritme en una cursa creixent per al lideratge en noves tecnologies. Avui invertim menys en tecnologies digitals i avançades que els EUA i la Xina, fins i tot per a la defensa, i només tenim quatre actors tecnològics europeus globals entre els 50 millors del món. Ens falta una estratègia sobre com protegir les nostres indústries tradicionals d'un terreny de joc global desigual causat per les asimetries en les regulacions, els subsidis i les polítiques comercials. Les indústries intensives en energia en són un exemple.
En altres regions, aquestes indústries no només s'enfronten a costos energètics més baixos, sinó que també s'enfronten a una càrrega reguladora més baixa i, en alguns casos, reben subvencions massives que amenacen directament la capacitat de competència de les empreses europees."
Conseqüències actuals:
"Sense accions polítiques dissenyades i coordinades estratègicament, és lògic que algunes de les nostres indústries tanquin la capacitat o es traslladin fora de la UE.
I ens falta una estratègia per garantir que disposem dels recursos i inputs que necessitem per complir les nostres ambicions sense augmentar les nostres dependències.
Tenim amb raó una agenda climàtica ambiciosa a Europa i objectius durs per als vehicles elèctrics. Però en un món on els nostres rivals controlen molts dels recursos que necessitem, aquesta agenda s'ha de combinar amb un pla per assegurar la nostra cadena de subministrament, des de minerals crítics fins a bateries i infraestructures de càrrega.
La nostra resposta s'ha vist limitada perquè la nostra organització, presa de decisions i finançament estan dissenyats per al "món d'ahir": pre-Covid, pre-Ucraïna, abans de la conflagració a l'Orient Mitjà, abans del retorn de la rivalitat de grans poders."
En definitiva, entra en la via propositiva:
"Però necessitem una UE que sigui apta per al món d'avui i de demà. I, per tant, el que proposo a l'informe que em va demanar el president de la Comissió és un canvi radical, perquè és el que cal.
Hauríem d'aconseguir la transformació de l'economia europea. Hem de poder confiar en sistemes energètics descarbonitzats i independents; un sistema de defensa integrat i adequat establert en la UE; la fabricació nacional en els sectors més innovadors i de ràpid creixement; i una posició de lideratge en la innovació digital i deep-tech propera a la nostra base de fabricació."
Fils estratègics, les propostes més substancials:
"Però amb els nostres competidors avançant ràpidament, també hem d'avaluar les prioritats. Calen accions immediates en els sectors amb més exposició als reptes verds, digitals i de seguretat. En el meu informe, ens centrem en deu d'aquests macrosectors de l'economia europea. Cada sector requereix reformes i eines específiques. No obstant això, a la nostra anàlisi hi ha tres fils comuns emergents per a les intervencions polítiques.
1.- El primer fil comú és habilitar l'escala. Els nostres principals competidors aprofiten el fet que són economies de mida continental per generar escala, augmentar la inversió i capturar quota de mercat per a les indústries on més importa. Tenim el mateix avantatge de mida natural a Europa, però la fragmentació ens frena.
A la indústria de la defensa, per exemple, la manca d'escala dificulta el desenvolupament de la capacitat industrial europea, que és un problema reconegut a la recent Estratègia Industrial de Defensa Europea. Els cinc principals jugadors dels EUA representen el 80% del seu mercat més gran, mentre que a Europa constitueixen el 45%. Aquesta diferència sorgeix en gran part perquè la despesa de defensa de la UE està fragmentada.
Els governs no adquireixen gaire junts –la contractació col·laborativa representa menys del 20% de la despesa– i no se centren prou en el nostre propi mercat: gairebé el 80% de la contractació dels últims dos anys ha estat fora de la UE.
Per satisfer les noves necessitats de defensa i seguretat, hem d'intensificar la nostra contractació conjunta, augmentar la coordinació de la nostra despesa i la interoperabilitat dels nostres equips i reduir substancialment les nostres dependències internacionals.
Un altre exemple on no estem fent ús de l'escala són les telecomunicacions. Tenim un mercat d'uns 450 milions de consumidors a la UE, però la inversió per càpita és la meitat de la dels EUA, i estem endarrerits en el desplegament de 5G i fibra. Una de les raons d'aquesta bretxa és que tenim 34 grups de xarxes mòbils a Europa -i això és una estimació conservadora, de fet en tenim molts més- sovint operen a escala nacional, enfront de tres als EUA i quatre a la Xina. Per produir més inversió, hem d'agilitzar i harmonitzar encara més les regulacions de telecomunicacions entre els estats membres i donar suport, no obstaculitzar, la consolidació.
I l'escala també és crucial, d'una altra manera, per a les empreses joves que generen les idees més innovadores. El seu model de negoci depèn de poder créixer ràpidament i comercialitzar les seves idees, que al seu torn requereix un gran mercat nacional.
I l'escala també és essencial per desenvolupar medicaments nous i innovadors, mitjançant l'estandardització de les dades dels pacients de la UE i l'ús de la intel·ligència artificial, que necessita tota aquesta riquesa de dades que tenim, si només es poguessin estandarditzar.
A Europa, tradicionalment som molt forts en recerca, però no estem aconseguint introduir la innovació al mercat ni ampliar-la. Podríem fer front a aquesta barrera, entre altres coses, revisant la regulació prudencial vigent en el préstec bancari i establint un nou règim regulador comú per a les empreses emergents tecnològiques."
2.- El segon fil és proporcionar béns públics. Allà on hi ha inversions de les quals tots ens beneficiem, però cap país no pot dur a terme sol, hi ha un cas poderós perquè actuem junts; en cas contrari, no complirem amb les nostres necessitats: ho farem en condicions climàtiques, en defensa, per exemple, i també en altres sectors.
Hi ha diversos punts d'asfíxia a l'economia europea on la manca de coordinació fa que la inversió sigui ineficientment baixa. Les xarxes energètiques, i en particular les interconnexions, en són un exemple.
Són un bé públic clar, ja que un mercat energètic integrat reduiria els costos energètics de les nostres empreses i ens farà més resilients davant de futures crisis, un objectiu que la Comissió persegueix en el context de REPowerEU.
Però les interconnexions requereixen decisions sobre planificació, finançament, adquisició de materials i govern que són difícils de coordinar; per tant, no podrem construir una veritable unió de l'energia si no estem d'acord en un enfocament comú.
Un altre exemple és la nostra infraestructura de superinformàtica. La UE té una xarxa pública d'ordinadors d'alt rendiment (HPC) que és de classe mundial, però els desbordaments al sector privat són actualment molt i molt limitats. Aquesta xarxa podria ser utilitzada pel sector privat (per exemple, empreses emergents d'IA i pimes) i, a canvi, els beneficis financers rebuts es podrien reinvertir per actualitzar els HPC i donar suport a l'expansió del núvol de la UE.
Un cop identificats aquests béns públics, també hem de donar-nos els mitjans per finançar-los. El sector públic té un paper important a jugar, i ja he parlat abans de com podem utilitzar millor la capacitat d'endeutament conjunt de la UE, especialment en àmbits, com ara la defensa, on la despesa fragmentada redueix la nostra eficàcia global.
Però la major part de la bretxa d'inversió caldrà cobrir-la amb inversió privada. La UE té un estalvi privat molt elevat, però principalment es canalitza als dipòsits bancaris i no acaben finançant el creixement tant com podrien en un mercat de capitals més gran. És per això que avançar en la Unió de Mercats de Capitals (CMU) és una part indispensable de l'estratègia global de competitivitat.
3.- El tercer fil és assegurar el subministrament de recursos i inputs essencials. Si volem dur a terme les nostres ambicions climàtiques sense augmentar la nostra dependència de països en els quals ja no podem confiar, necessitem una estratègia integral que cobreixi totes les etapes de la cadena de subministrament mineral crítica.
Actualment, estem deixant aquest espai en gran part als actors privats, mentre que altres governs lideren directament o coordinen amb força tota la cadena. Necessitem una política econòmica exterior que doni el mateix a la nostra economia."
La Comissió no ho fa tan malament, i un mica de sabó a l'auditori¡¡:
"La Comissió ja ha iniciat aquest procés amb la Llei de matèries primeres crítiques, però necessitem mesures complementàries per fer més tangibles els nostres objectius. Per exemple, podem preveure una plataforma de minerals crítics de la UE dedicada, principalment per a la compra conjunta, el subministrament diversificat segur, la posada en comú i el finançament i l'emmagatzematge.
Una altra aportació crucial que hem d'assegurar, i això és especialment rellevant per a vosaltres, els interlocutors socials, és la nostra oferta de treballadors qualificats.
A la UE, tres quartes parts de les empreses denuncien dificultats per contractar empleats amb les competències adequades, mentre que actualment 28 ocupacions que representen el 14% de la nostra plantilla s'identifiquen amb escassetat de mà d'obra.
Amb les societats envellides i les actituds poc favorables cap a la immigració, haurem de trobar aquestes habilitats internament. Les múltiples parts interessades hauran de treballar juntes per garantir la rellevància de les habilitats i donar forma a vies de millora flexibles.
Un dels actors més importants en aquest sentit sereu vosaltres, els interlocutors socials. Sempre heu estat crucials en temps de canvi, i Europa confiarà en vosaltres per ajudar-vos a adaptar el nostre mercat laboral a l'era digital i apoderar els nostres treballadors.
Aquests tres fils ens obliguen a pensar profundament com ens organitzem, què volem fer junts i què volem mantenir a escala nacional. Però donada la urgència del repte que ens enfrontem, no ens podem permetre el luxe de retardar les respostes a totes aquestes preguntes importants fins a un proper canvi de Tractat."
Finalment, advertències i full de ruta o implementació:
"Per garantir la coherència entre les diferents eines polítiques, hauríem de poder desenvolupar ara una nova eina estratègica per a la coordinació de les polítiques econòmiques.
I si hem de trobar que això no és factible, en casos concrets, hauríem d'estar preparats per plantejar-nos avançar amb un subconjunt d'estats membres. Per exemple, la cooperació reforçada podria ser una manera d'avançar per a la CMU per mobilitzar inversions. Però, per regla general, crec que la cohesió política de la nostra Unió exigeix que actuem junts, possiblement sempre. I hem de ser conscients que la mateixa cohesió política està ara amenaçada pels canvis a la resta del món.
Recuperar la nostra competitivitat no és una cosa que podem aconseguir sols, o només superant-nos. Ens exigeix actuar com a Unió Europea d'una manera que mai ho hem fet.
Els nostres rivals ens estan robant una marxa perquè poden actuar com un sol país amb una estratègia i alinear totes les eines i polítiques necessàries darrere."
Un ànim final amb un record als pares fundadors:
"Si volem igualar-los, necessitarem una associació renovada entre els estats membres: una redefinició de la nostra Unió que no sigui menys ambiciosa que la que van fer els pares fundadors fa setanta anys amb la creació de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer."
Fins aquí aquesta conferència sintètica de l'informe Draghi que està venint, es visionaria en cada paràgraf, per això la hi he respectat gairebé integra, sols comentant-la.
Aquests dos informes s'haurien d'explicar a la població Europea de manera massiva, discutint-los i assumint-los de manera participativa, en cas contrari pot generar rebuig. És doctrina econòmica que caldrà implementar amb tota seguretat.
Però, és sols una visió parcial de la realitat d'Europa amb un horitzó 2050, manca donar més importància a diversos aspectes també crucials, per exemple, tres prioritaris:
- El procés d'integració europeu de la UE 27 a la UE 40 cal fer-lo sense pressa i sense pausa, per la nostra pròpia seguretat. Els eslaus són també europeus, seguint el vell somni del general De Gaulle, "de l'Atlàntic als Urals".
- L'envelliment galopant de la població que comporta una gran substitució de poblacions i cultures, amb problemes delicats i explosius, en molts casos.
- Els patrons culturals invasius, des dels multimèdia nord-americans, fins als religiosos musulmans, que produeixen reaccions de rebuig violent en molts casos.
En fi, estem albirant una nova era Europea, amb grans esperances i incertituds, com sempre ha sigut a la història de la humanitat.
Els dos informes es troben a:
https://legrandcontinent.eu/es/2024/04/16/un-cambio-radical-es-necesario-la-union-revisada-por-mario-draghi/
https://www.consilium.europa.eu/media/ny3j24sm/much-more-than-a-market-report-by-enrico-letta.pdf
Tempus Fugit. (3253) 25.6.2024