La meva generació, anterior a les anomenades per lletres, va ser una generació d’adolescents i joves que llegien. Salgari, Verne, Blyton… Consumíem aquests autors sota l’etiqueta de literatura juvenil, una porta d’accés a mons llunyans que ens feien somiar i descobrir el món des de l’escriptori, sense moure’ns de casa. Avui, aquells noms han perdut popularitat, perquè llegir s’ha tornat una activitat massa lenta per als temps digitals que corren.
Però el motor dels grans comportaments humans segueix intacte. Cal recordar la seqüència molt estudiada que comença amb el somni, seguit de la visió, la missió, l’estratègia, la tàctica, els programes i, finalment, els projectes. Tot comença, però, amb el somni.
Els tigres de Mompracem, els viatges submarins del capità Nemo i les aventures dels cinc amics d’Enid Blyton eren exemples d’aquests somnis sembrats a través de llibres publicats per editorials com Juventud o Molino. Aquestes llavors literàries fructificaren en els nostres ulls i ments, evolucionant cap a l’accés a clàssics més profunds.
Un d’aquests clàssics que em va marcar fou “L’Illa de Sakhalin”, d’Anton P. Txékhov, avui poc conegut però excepcional. El vaig descobrir de jove, i immediatament vaig notar que era molt diferent de les obres posteriors que el feren famós: els seus contes i peces de teatre.
Txékhov i el Viatge a Sakhalin
El 1890, Txékhov es va entossudir-se a visitar una illa remota del nord del Pacífic, Sakhalin, un lloc quasi inaccessible a l’època. Aquesta decisió, presa en contra de les recomanacions del seu entorn, donà lloc no només a un llibre de viatges, sinó també a un testimoni geogràfic i etnogràfic sobre la colonització per delinqüents. L’obra ens condueix a reflexionar sobre el món de finals del segle XIX.
Txékhov, de procedència humil, destacava per la seva confiança en la ciència, una qualitat poc comuna entre els literats del seu temps. El seu pensament era ponderat i moderat, i encara que ell mateix considerava el viatge com una experiència literària, va emprendre una autèntica expedició científica.
En una carta al seu editor, va escriure: “No tinc plans similars a Humboldt ni a Kenan”. Tot i això, sorprengué tothom amb una anàlisi exhaustiva de la geografia, l’etnografia i la demografia de l’illa. Va visitar presons, descriví amb detall les condicions inhumanes dels reclusos, i posà especial atenció en els problemes de les dones i els infants. També estudià les poblacions indígenes, com els ainus i els guiliakos. Aquesta obsessió per documentar-ho tot va derivar en milers de fitxes que ompliren la seva obra amb dades, informes i observacions de gran valor literari i geogràfic.
“L’Illa de Sakhalin” fou la seva obra més costosa i laboriosa. Txékhov hi dedicà anys reescrivint-la i revisant-la, basant-se en les més de deu mil fitxes que generà durant els sis mesos i tres dies que va passar viatjant per l’illa. La repercussió de l’obra fou notable, especialment per la denúncia de les condicions inhumanes a les presons i la situació de les famílies que acompanyaven els presos.
A més, com a llibre de geografia, destaca per les seves descripcions de gran bellesa i força descriptiva, sorprenent per al públic rus, per a qui Sakhalin era part d’un imaginari remot i nebulós. El mateix Txékhov definí aquest viatge com “un viatge a l’infern”.
Els Somnis del Passat
Sakhalin és, per a alguns, un somni del passat. La literatura juvenil ens va ensenyar a somiar, establint fronteres imaginàries que ens convidaven a travessar-les: creure que algun dia viatjaríem a Vladivostok amb el transsiberià per saltar a Sakhalin; o que visitaríem l’“Isla de los Estados” per veure el far del fi del món de Verne; o que caminaríem per l’arxipèlag del mar d’Andaman perseguint els refugis dels tigres de Mompracem; o que ens perdríem a les campinyes angleses amb els col·legues d’Enid Blyton. Somnis que ens feien viatjar lluny, molt més enllà del que mai hauríem imaginat.
Ara, en la quarta edat, quan alguns comencem a “plegar veles”, els somnis es desvetllen. Ens adonem de tot el que hem viscut i del que encara queda per viure. Potser el transsiberià Moscou-Vladivostok s’ha transformat en el Beijing-Lhasa; la “Isla de los Estados”, en Ushuaia; i el mar d’Andaman, en el Royal Thai Survey Department. I, en general, no ens queixem dels somnis que encara estem a mig somiar.
Però sempre quedarà la recança de no haver tingut la valentia de Txékhov per emprendre el nostre propi viatge a Sakhalin.
TEMPUS FUGIT.
(743). Desembre de 2024.
