dissabte, 12 de maig del 2018

CAT-FUT. MOBILITAT. SABADELL. 12.5.2018

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE MOBILITAT

C.6.5. Mobilitat. Transport. 

 1.- El dret de ciutadania a la mobilitat i al desplaçament.

El dret a la mobilitat és un dret de ciutadania.

  • El ciutadà ha de tenir dret a la llibertat de mobilitat i desplaçament.
  • Respecte al dret de moure’s de les persones també comporta obligacions
  • Tota persona discapacitada té dret que se li faciliti la mobilitat i a la supressió de totes les barreres arquitectòniques

La persona té dret a la mobilitat a un preu assequible i a un servei de qualitat

  • S’ha de superar la concepció de la persona com a simple usuària per avançar cap a la consideració de la persona com a titular del dret a la mobilitat
  • La utilització dels serveis públics de transport constitueix un element essencial per garantir el dret de mobilitat
  • Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat.
  • Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics
  • El conjunt d’activitats pròpies del sistema de transport públic urbà i interurbà integrat de Catalunya té la consideració de servei d’interès general de caràcter universal.
  1. Planificació coordinada de l’urbanisme i la mobilitat

La definició del model de país concreta la relació entre urbanisme i mobilitat.

  • Reordenació territorial. “Barrialització” de les ciutats.
  • Mínim impacte de la Mobilitat
  • Catalunya compacte. La Post Car-City
  1. Disposar d’un transport públic de viatgers, accessible eficaç i eficient

Promovent la Mobilitat neta i sostenible i el Transport públic col·lectiu, just socialment i respectuós amb el medi ambient.

  • Enfortint la funció social del transport públic i garantint una mobilitat durable i sostenible en el temps.

Implementant millores, imprescindibles, en el transport urbà i interurbà, especialment, a l’àrea metropolitana de Barcelona

  • A la recerca del temps perdut. Acabar les infraestructures aturades
  • Potenciant la intermodalitat i connectivitat entre tots els transports públics.
  • Més transport Metropolità
  • Recuperant i potenciant el Bus de proximitat.
  • Apostant per la bicicleta pública amb plantejament metropolità integrada en el transport públic.
  • Assegurar la inversió necessària per fer el transport públic competitiu
  • Transversalitat ferroviària complementària a la radicalitat
  • Garantint per llei una política de mínims
  1. Disposar d’un transport ferroviari de qualitat.

Marcar els Objectius a mig i a llarg termini.

Definir clarament la Política ferroviària de la Generalitat

A.- Infraestructures per viatgers.

B.- Integrar-se a la UE.

C.- Disseny, principis, serveis i demanda.

Renovar i millorar les infraestructures

  • Trencar la Radialitat
  • Millora competitiva
  • Inversió i Modernització
  • Conseqüències de la manca d’inversió. Correcte manteniment de les infraestructures
  • Endarreriments històrics en la millora de la seguretat.
  • Qualitat del Servei.
  • Cal completar el sistema ferroviari català,
  • Barcelona/Catalunya. Calen opcions d’estendre el ferrocarril, per exemple a totes les poblacions majors de 20.000 habitants
  • Model FGC.
  • El sistema elèctric
  • Prioritzant el ferrocarril convencional, amb el manteniment i la millora d’aquesta infraestructura, davant de l’alta velocitat

Incrementar i millorar els intercanvis modals, especialment de transport de viatgers

  • Catalunya en xarxa.
  • Línies orbitals i transversals
  • En una àrea metropolitana tan densa de població com la de Barcelona, és complicat ordenar el trànsit de diferents modalitats de transport
  • Trencar radialitat

Millorar les condicions d’accessibilitat, especialment de les persones amb discapacitat, a les xarxes de ferrocarril (Trens, FGC i Metro)

  • Accessibilitat interior
  • Accessibilitat exterior
  • Informació sobre accessibilitat
  • Mecanismes d’accessibilitat (problemes en les rampes, megafonia…)
  • Accessibilitat total.
  1. Millorem la Mobilitat i el Transport per carretera

Constituir l’Agència Catalana de Mobilitat

  • En el sistema viari cal una vinyeta i una agència o autoritat

Implantar el sistema de Vinyeta pel transport per carretera

  • Noves inversions viàries han d’anar a càrrec de l’ús (vinyeta).

Reduir el transport privat

  • Pagar per l’ús.

Augmentant la seguretat, en la mobilitat viària, amb les noves tecnologies

  • ITS (Sistemes Intel·ligents de Transport). La seguretat s’incrementa amb noves tecnologies, les quals s’han de revisar periòdicament
  1. Com regulem eficaçment el transport de mercaderies?

– Infraestructures per mercaderies

– Corredor Mediterrani (CM), com Eix Logístic fonamental

Racionalitzant, al màxim, la utilització dels modus de transport més adequats.

  • Racionalització.
  1. Evitar la contaminació atmosfèrica produïda pels mitjans de transport

S’ha de fer una anàlisi molt concret de qui, com i què genera contaminació

  • Mesura i coneixement

S’han d’incentivar les millores tècniques per fabricar vehicles no contaminants

  • Pròxim futur.
  • Tecnologies i limitacions del biogàs
  1. Establir una política de preus i tarifes més justa

En transport de carretera els preus han d’anar a càrrec de l’ús.

  • Vinyeta
  • Fiscalitat progressiva

Estenent el sistema tarifari integrat, especialment en les àrees on no arriba el transport per ferrocarril.

  • Catalunya com un tot.
  • Cal ampliar la tarifa integrada a tot el territori d’alta mobilitat
  • Adaptabilitat tarifaria a l’ús. Tarifa Plana. Tot el territori podria ser una zona única en la qual una T-10 vindria a costar uns 10 € sense cap reducció dels ingressos.
  • S’ha de seguir una Política de fidelització
  • Simplificació. És indesitjable i innecessari que el preu sigui funció de la distància.
  1. Millorem el model de gestió del transport.

Controlant la gestió i corresponsabilitzant, usuaris, treballadors i administració.

  • corresponsabilitat i representativitat en la presa de decisions
  • És important conscienciar a les AAVV que, com a usuàries, facin les seves reivindicacions i propostes.

Amb un servei complet d’informació als usuaris.

  • S’ha de millorar més la informació sobre el servei i sobre els drets de les persones usuàries
  • Cal que les empreses operadores incrementin i millorin la informació sobre el servei, especialment sobre les incidències
  • S’han d’editar els horaris de les línies de ferrocarril en paper o cartó (format butxaca)
  • Millorar la consulta física abans de validar els bitllets
  • informació referent al nivell d’accessibilitat de la línia,
  • S’ha d’assegurar el funcionament correcte i més fàcils d’interpretar, de les pantalles informatives
  • cal estudiar la instal·lació de wi-fi gratuït a les estacions i als vagons.

Augmentant la confiança de l’usuari amb els serveis

  • L’increment de la qualitat del servei fa que augmenti la confiança
  • S’ha de millorar la fiabilitat (puntualitat) dels serveis
  • S’han de determinar per reglament unes normes de qualitat del servei
  • S’ha de garantir el manteniment adequat de les estacions
  • Els combois han d’estar dimensionats per atendre la demanda esperada de persones,
  • S’ha de garantir un tractament àgil i acurat de les queixes i reclamacions
  • S’ha d’establir un sistema de compensació pels retards que sigui comú a totes les empreses operadores de ferrocarril a Catalunya.
  1. Futur Proper Mobilitat 4.0. Nous Paradigmes.
  • L’electrificació total i la digitalització estan fora de dubte.
  • Els Vehicles autònoms: en evolució i transformació.
  • El vehicle compartit és encara lluny culturalment però s’acabarà imposant
  • L’objectiu és que, en un futur, els clients de companyies com VW no siguin necessàriament propietaris d’un vehicle sinó usuaris dels seus serveis de mobilitat.




dijous, 10 de maig del 2018

ACTE FABRA-EIC-10.5.2018.pdf

INSTRUMENTS DE L'ENGINYERIA EN INFORMÀTICA AL SERVEI DE LA LLENGUA CATALANA. UN TESTIMONI DEL C.C.U.P.B. AL P.I.E.

Jaume Miranda i Canals. Enginyer Industrial (Dr.h.c.)

1. Introducció.

El Professor Josep Amat i Girbau, en nom del Col·legi - Associació dels Enginyers Industrials de Catalunya, m'ha convidat a participar en aquest acte per celebrar el 150è aniversari del naixement del mestre Pompeu Fabra i Poch, invitació que agraeixo i que m'honora.
Voldria també advertir que la meva contribució és testimonial d'un període curt de temps, pel que fa a les activitats que es portaren a terme en el CCUPB (Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona) a l'època, on es pensaren i dissenyaren les primeres eines informàtiques en el període 1979-1986 que posteriorment creixeren i es van multiplicar amb ple adveniment del Govern de la Generalitat de Catalunya, fins a la creació, l'any 1986, del P.I.E. (Programa d'Informàtica Educativa). Aquells temps on tot era possible i la creativitat era una constant, aquells temps són els que intentaré descriure amb la màxima fidelitat que el record i la documentació disponible em permeti.

2. Els primers anys 1979 - 1982. La secció d'ensenyament assistit per ordinador al CCUPB.

Els projectes d'ensenyament assistit per ordinador aborden l'estudi de les aportacions que la informàtica pot fer com a element instrumental en el sistema educatiu català i en català.
Els projectes principals inicials l'any 1979-1980 els podem sintetitzar:

  1. a)  Projecte ACTIU (Aprenentatge del Català mitjançant la utilització de Tècniques Informàtiques) comprenia el desenvolupament de materials en català. Els primers mòduls corresponien a CATALÀ-I (Ortografia bàsica) i CATALÀ-II (Morfosintaxi). Posteriorment es van crear una plèiade de mòduls i materials diversos.

  2. b)  Projecte ESETI-MACA. Es van desenvolupar màquines educatives basades en els primers microordinadors.

  3. c)  Ensenyaments d'informàtica, integrats en un instrument docent en català del CCUPB com fou el Cicle d'informàtica Aplicada.

En termes de projecció internacional, es va prendre part en l'organització del Congrés Mundial sobre Informàtica i Educació (WCCE ́81) a Suïssa, el Juliol del 1981, on en Martí Vergés fou membre del Comitè de Programa del Congrés.

1

L'any 1981 s'iniciaren els següents projectes:
a) El projecte ACTIU segueix i desenvolupa els següents mòduls.

-Barbarismes lexicals.
-Barbarismes en locucions i frases fetes. -Sistemes de derivació i composició de mots. -Evolució del català i variants dialectals.

b) MACA - HARD. Disseny de configuracions especialitzades i desenvolupament de pantalles amb caràcters especials (catalans) i gràfics a baix cost.

c) MACA - SOFT. Programari de base educativa basat en microordinadors, especialment orientats a la transportabilitat alfanumèrica i gràfica.

L'any 1982, el projecte ACTIU, ja madur, va desenvolupar:

  • -  Programari per a treball amb bases de dades especialitzades en lèxic català.

  • -  Programari de tractament de Bases de dades relacionals.

  • -  Programari d'intercanvi d'informació digitalitzada.

  • -  Programari de modelització geomètrica.

  • -  Programari de disseny geomètric.

    I en termes didàctics en català,

  • -  10 mòduls d'història dels Països Catalans.

  • -  Mòduls de lèxic:

    Fauna, nivell elemental i avançat.
    El cos, nivell elemental i avançat.
    Topònims i antropotopònims (Universal i Països Catalans)

    I, també amb una orientació cap a la normalització, se signa un acord amb la Direcció General d'Ensenyament Universitari de la Generalitat per a la realització d'un estudi ja auto explicatiu en el seu títol "Relació, anàlisi valorativa de recursos materials i didàctics per a l'ensenyament assistit per ordinador". La P.I.E. es dibuixava sobre l'horitzó.
    Tot aquest període seminal fou dirigit per en Martí Vergés i Trias i implementat per en Jordi Castells i Prim (responsable de la Secció) i en Carles Castellanos ( investigador col·laborador), amb altres col·laboradors i becaris. Van ser molt pocs, aferrissats, produint uns resultats ingents.

2

3. Període Constitutiu. 1983-1985.

Des de l'any 1983 el Departament d'Ensenyament té una clara consciència de la importància de les aportacions de la Informàtica en l'educació a Catalunya. Es va posar en marxa un pla de formació del professorat amb cursos intensius de 800 hores de duració per a uns 25 professors l'any en règim de comissió de serveis durant tot un curs escolar complet. El criteri, on Vergés coincidia totalment, era tenir en compte les dotacions docents pròpies, coneixent que era el camí més difícil i atacant directament el problema de trametre el coneixement al personal existent. Cal reflexionar-hi un instant, altres administracions desconfiant dels propis, crearen un cos especialitzat en informàtica que eren els escollits, generant de manera immediata un cert rebuig dels destinataris de l'adveniment de les noves tecnologies.

En Vergés treballant-hi des de 1981-1982, deixa el CCUPB el 1980, té una visió integral i omnicomprensiva de l'ensenyament assistit en català. Va impulsar que a Catalunya ningú es quedés despenjat de la revolució que era la digitalització de l'Ensenyament en català. Això es va concretar en el fet que no se seleccionaren Centres (tipus Model, Experimentals, etc.), ans al contrari es va dissenyar un Pla per la cobertura total de l'ensenyament Secundari. Considerava que el P.I.E. havia de cobrir la Secundària en totes les seves variants, el B.U.P., la F.P., el centres de la Reforma, etc. incloent els Centres de Recursos Pedagògics, bàsics com motors especialitzats en la modernització de l'Ensenyament.
Cal dir també que en aquest període, en l'àmbit de la E.G.B., es van iniciar diverses experiències, per exemple, en l'ensenyament de les matemàtiques amb el sistema TOAM amb deu centres fixos i una aula mòbil, o l'experiència LOGO en set escoles que funcionaren fins a 1988.

4. El P.I.E. Pla d'Informàtica Educativa. 1986.

Els processos formatius desenvolupats en el període 1983-1986 van ser un pont fins a la fi del curs 1985/86 quan arriba el P.I.E. (DOG.660.de 12.3.1986. Decret 31/1986 de 30 de Gener) que seria l'inici formal i real de la informàtica educativa a Catalunya. A la seva arribada ja existia una mínima infraestructura humana i de coneixement pel que fa a la Formació Professional amb actuacions a 75 centres amb una base de 250 màquines tipus PC.

El Decret PIE va establir un àmbit específic per a nivells no universitaris, i omnicomprensiu en Secundària, i va impulsar i determinar que:

  • -  Cal desenvolupar la capacitat de plantejar i resoldre problemes, i cal impulsar la intuïció i la creativitat. Conceptes i accions molt estimades per en Vergés.

  • -  Promocionar l'ús de l'ordinador com recurs, no com a objectiu en si mateix, per tant es distancia dels informàtics de cos.

3

  • -  Potenciar la incidència de la informàtica com a ciència i tecnologia en els curricula, per tant insisteix en la democratització de l'instrument.

  • -  Crea un Gabinet d'informàtica educativa on es pot reunir la pedagogia, la formació reglada i la difusió i és on la coordinació i els programes de formació es determinaran. Es tracta de lluitar des de l'inici contra la descoordinació i babelització.

  • -  Crea un Centre de desenvolupament i homologació de recursos d'informàtica educativa, com òrgan de suport a les aplicacions de la tecnologia a l'ensenyament. Es funda de fet, un laboratori d'innovació i certificació.

  • -  I es determina que cal establir un marc de col·laboració amb la indústria i els proveïdors dels serveis per a l'elaboració de "Software" (probablement el primer cop que el mot surt al DOG) i la producció d'equipaments informàtics (tothom és molt conscient que la catalanització del maquinari serà un problema feixuc).

En un temps rècord del 30.1.1986 data del Decret, fins al 12.3.1986 data de l'Ordre, on s'estableix l'estructura organitzativa amb la finalitat de proveir al PIE dels recursos materials i de personal pel seu desenvolupament. I tot seguit per Ordre del Departament d'Ensenyament de data 1.4.1986 es nomena al Dr. Martí Vergés i Trias director del P.I.E., ordre signada pel H.C. Joan Guitart i Agell.

Vergés va incorporar un equip de col·laboradors ampli i multidisciplinari on cal destacar el seu col·laborador inicial més directe al CCUPB, el Dr. Jordi Castells i Prim, enginyer industrial, amb una formació específica en l'ensenyament assistit per ordinador a la Universitat de Leeds (Anglaterra), referència europea a l'època. El PIE dins del Departament d'Ensenyament va generar una confiança real i el projecte generat va reeixir de manera immediata. Les inversions pel període 1986-1989, el primer trienni, van ser de 1812 milions de pessetes de Capítol VI (Inversions) quantitat molt important a l'època, a part del capítol-I (Personal) i capítol-II (Despesa) també molt quantioses. Es van instal·lar més de 3500 ordinadors, amb les corresponents adaptacions al català, més de 1200 impressores adaptades, 300 mòdems i 65 multiplexors. Tot això fou possible mercès a un projecte sòlid, creïble i acollit amb entusiasme pels diversos estaments del professorat d'ensenyament secundari que finalment serà determinant, tot plegat, per obtenir el convenciment polític.

Situem-nos tecnològicament l'any 1986. L'any 1981 es defineix el protocol TCP/IP i la paraula Internet es crea, i el 1991 s'anuncia públicament el World Wide Web per part de Tim Berners-Lee i altres. L'equip PIE va visualitzar que calia arribar a tots els centres de Secundària, de tot Catalunya, de manera telemàtica, recordem que estem en una època pre-Internet, per això es defineix de manera immediata la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) que en el 1989 va iniciar-se amb 200

4

centres connectats. El sistema basat en un servidor Honeywell-Bull era fruit del conveni signat el 26.7.1986 amb aquesta empresa, el govern Francès i la Generalitat.
Els ordinadors dels professors tenien 64 KB. de memòria central, un disc de 20 MB., un floppy disc, i un monitor alfanumèric color. Aquesta configuració, avui 27 anys després, convida a un somriure, però sots ratlla més encara l'esforç gegantí que es va dur a terme, amb sòlids criteris de racionalitat com els següents:

  • -  Descentralització geogràfica.

  • -  La formació com base per l'èxit del projecte.

  • -  Pertorbació mínima de les activitats docents.

  • -  Compartir les experiències i projectes

    Aquests criteris van produir uns resultats excel·lents.

    A l'inici dels anys 1990 de l'ordre de set mil professors de secundària i d'Educació General Bàsica s'havien iniciat en la informàtica en català, amb tota la documentació en català i els recursos pedagògics (programaris) en català. Cal fer un especial esment als programaris de base en LOGO, GWBASIC, i PASCAL; amb la generació de productes en més de 75 branques disciplinàries, amb els seus propis desenvolupaments de programaris aplicatius i continguts, i una gran diversitat d'eines educatives en una enorme varietat de matèries distintes, amb més de 40.000 recursos educatius.

    La P.I.E. també va tenir en compte la catalanització dels sistemes operatius, primer el MS-DOS i després el primer WINDOWS (1992), amb canvis profunds en la interfase d'usuari i amb la substitució de micro codi en teclats i pantalles, via acords amb Microsoft. Això va comportar canvis lexicogràfics en els ordinadors estàndard que posteriorment es generalitzarien.
    Aquesta intensa activitat, ja incorporada a l'activitat del Govern, va tenir una directe propagació a la indústria i la societat. El primer verificador- corrector sota MS-DOS, creat al P.I.E., fou molt popular a l'època, ajudant a la catalanització de la societat digital que aleshores s'albirava, i va iniciar una indústria plena de grans realitzacions. SOFTCATALÀ, per exemple, un corrector ortogràfic de qualitat, nasqué amb connexions amb les eines ofimàtiques més comunes, tan residents, com al núvol (Google Docs, Office-Word, etc.). Això va significar la globalització de la llengua catalana en l'ecosistema informàtic a Catalunya i al món. Avui 25 anys després, una innombrable quantitat de recursos en la traducció, correcció, diccionaris, aplicacions, ajuts per a traductors, el català és integrat en els ordinadors i mòbils, tutorials, i tot és estès en tot tipus de sistemes operatius, categories i fabricants.

5

5. La fruitosa realitat actual. Del CCUPB a la FIB. (www.talp.upc.edu)


Avui la UPB és la UPC, com era el ferm desitgi en els anys 1970, i la UPC, via la seva Facultat d'informàtica FIB, segueix treballant no sols en la normalització de la llengua, que sempre ens caldrà, ans en l'exploració de la multiplicitat de nous camps de coneixement connexe. Sols esmentarem alguns desenvolupats dels a la FIB via el seu Laboratori "Center for Language and Speech Technologies and Applications (TALP)", que treballa intensament en els sistemes de reconeixement de la parla, que és una part de la intel·ligència artificial que té com a objectiu permetre extreure coneixement de la comunicació entre humans i entre humans i ordinadors. És un univers de coneixement lingüístic, on sols esmentarem algunes de les tecnologies en desenvolupament:
ASR (audio & speech recognition). Reconeixement de la parla.
BIOMETRICS. (Speaker & language caracterization). Identificacions de llengua i persones.
DATA. (Speech & Language resources). Extensió de la parla.
IE & IR (Information extraction and retrieval). Contextualització i connectivitat.
MT (Machine translation). Traducció automatitzada.
NLP (Natural Language and analysis tools). Anàlisi del llenguatge natural.
TTS (Text to speech synthesis). Metadatització.

La llengua part integral de la nostra essència avança en els camins, també tecnològics, del s. XXI.

6. Testimoni final d'agraïment.

El Govern de Catalunya l'any 2002 va distingir a en Martí Vergés i Trias amb la Creu de Sant Jordi, i va sintetitzar el seu agraïment en el següent text:
"Enginyer industrial. Pel paper que ha tingut en la formació de les primeres generacions de professionals de la informàtica a Catalunya i per l'impuls que ha donat a aquest àmbit en mitjans universitaris i des de l'Administració en el camp de l'ensenyament. També destaca, al respecte, la seva tasca pionera pel que fa a la implantació de nous instruments que han contribuït a la normalització del català en un sector d'interès estratègic."

Perfecta síntesi de la seva vida en favor del coneixement i del seu País.
Voldria donar testimoni també d'agraïment als pioners del CCUPB i de la PIE. Si a espatlles de gegants com Pompeu Fabra i Poch (+1948), enginyer industrial, filòleg, catedràtic, i Honorable Conseller a l'exili i d'en Martí Vergés i Trias, enginyer industrial, matemàtic, catedràtic i geni, hem arribat fins avui, a pesar de la nostra història, és clar que mai no morirem. Amén.





Tempus Fugit.

6


Acte FABRA. Col.legi Enginyers. Maig 2018.V1.0.pdf

INSTRUMENTS DE L'ENGINYERIA EN INFORMÀTICA AL SERVEI DE LA LLENGUA CATALANA. UN TESTIMONI DEL C.C.U.P.B. AL P.I.E.

dissabte, 5 de maig del 2018

7. CAT-FUT RESIDUS. MOLLERUSA. 5.5.2018.

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE RESIDUS

 Residus. V2.1

1.- Com fem front a l’augment de la producció de Residus?

Economia circular.

  • Economia circular
  • Objectiu “residu zero”

 S’ha de canviar la forma de produir, distribuir i consumir, disminuint residus

  • Economia de la distribució
  • Disminuir la generació de residus i la contaminació inherent vol dir canviar les formes de produir, distribuir i consumir

Potenciant la política de les 3R, Reduir, Reutilitzar i Reciclar

  • El millor residu és el que no existeix
  • Jerarquia en la gestió

Som conscients dels recursos que contenen els productes que usem?

  • És una política eficaç la Reducció, recuperació, reparació, reutilització i reciclatge de residus?

Què ens diu Europa? Quins són els propers reptes i objectius?

Cal optimitzar balanços d’energia, i de matèria

 

2.- Com fem front a la recollida i al tipus de recollida de residus?

Qui contamina paga

  • Per tal de deixar de contaminar
  • Responsabilitzant els productors sobre els residus que generen els seus productes
  • Control intel·ligent

Reforçant els sistemes de dipòsit, devolució i retorn

  • Noves formes de recollida
  • Més protagonisme de l’administració

Potenciant la recollida porta a porta

  • La recollida porta a porta aconsegueix així els millors resultats en recollida selectiva (quantitat i qualitat dels residus recollits) dels residus municipals

Homogeneïtzar el tipus de recollida per permetre una millor recollida en origen

  • Adaptabilitat a les tecnologies i al territori
  • Minimització dels impropis

 

  1. Com fem front al tractament (i a les infraestructures de tractament) de residus?

S’han d’aplicar els principis de suficiència i proximitat per la implantació d’infraestructures de tractament i/o destí final dels residus.

  • Millorar la logística de tractament

Les incineradores cada cop menys útils i necessàries

  • Deixar de cremar

Els agents socials i els ciutadans del territori han de participar per decidir la localització d’infraestructures de residus

  • Participació social en la implantació
  • Participació social en el seguiment

 

4 Quina és la Gestió de recursos i residus que s’ha de fer?

La gestió de residus per Ens supramunicipals cada cop més necessària

  • Responsabilitats compartides
  • Reducció de complexitat
  • Importància dels Ens Supramunicipals

Actualitzar el sistema de taxes implantant un sistema fiscal verd i fent una nova Llei Marc.

  • Cal preguntar-nos: Perquè es va introduir a Catalunya un Cànon de residus?
  • Transparència en els costos
  • Incentius econòmics per la recollida selectiva
  • Responsabilitat i distribució de costos
  • Nova legalitat

S’han de promoure hàbits, coneixements, actituds respecte a l’ús i utilització de recursos i la producció de residus.

  • Amb programes d’informació i formació ciutadana.

 

 5.- S’han de posar controls estrictes a les dejeccions ramaderes, especialment els purins.

S’han de controlar les dejeccions de purins i tractar-los com a Residus.

  • S’ha de revisar la classificació de residus en la qüestió dels purins
  • Certificació.
  • Identificació dels responsables
  • En el cas del purins es planteja si és necessari potenciar les plantes de tractament de purins i si s’han de subvencionar

 

6: En Síntesi

  • Cal incrementar la intel·ligència i cooperació social. Paraules clau: conèixer, agrupar, planificar,… i voler.
  • Els gestors de residus s’han d’implicar en els objectius de residu zero. Sota la vigilància estricte de l’administració local competent.
  • Cada sector productor s’ha de fer càrrec dels seus productes al final de la seva vida útil, des del disseny inicial a l’aprofitament circular.
  • Una planta de tractament de residus i subproductes ha de fer més que tractar-los:
  • Ha de processar per obtenir productes de qualitat amb valor en el mercat. Fàbrica de nous productes.
  • Ha de produir energia en la forma però adequada (injecció a la xarxa de gas natural, per ser consumida allí on sigui més eficient, per exemple)
  • Ha de donar servei a l’àrea geogràfica d’influència i al país
  • Biogàs: peça clau en el puzle. Les polítiques governamentals amb capacitat de promoure’n instal·lacions i solucions eficients són:
  • La mitigació del Canvi Climàtic
  • La seguretat en l’aprovisionament d’energia
  • La gestió de Residus i
  • El desenvolupament regional

 

Tot plegat implica un canvi en la visió del “negoci” de la gestió de residus.

9. CAT-FUT.CANVI CLIMÀTIC. IEC-BCN.19.5.2018.


EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE CANVI CLIMÀTIC


1.- Com aturarem el deteriorament de l’atmosfera de Catalunya i al món?

 L’ecosistema atmosfèric i el seu ús serà regulat íntegrament, inclòs el règim sancionador, mitjançant Llei.

Mesurar, acotar i reduir les principals radiacions no naturals:

  • Electromagnètica.
  • Sònica
  • Lumínica

GEH. Cal reduir imperativament les emissions de gasos, especialment els GEH, que produeixen el canvi climàtic.

  • Electrificació total.
  • Eliminar la combustió
  • Pacte Nacional per la Transició Energètica
  • Mentre i tant. Aconseguir una millora en l’eficiència energètica
  • Sistemes de transport sostenibles
  • Química. Cal que es compleixi la legalitat ja existent
  • Industria Agro-Alimentaria
  • Regenerant i mantenint els boscos.
  • Fiscalitats justes. Amb mesures de Fiscalitat ambiental. Taxa al C (entre d’altres).
  • Cal triar, entre una econòmica basada en renovables però seguint creixent i la segona, decreixement perquè sinó el resultat serà pitjor del que esperem.
  • S’han de seguir els objectius de reducció plantejats pel 2030 en l’acord de París?.

 

2.- Governança. Quines mesures adoptem per controlar, pal·liar i/o aturar el Canvi Climàtic?. Aplicació de la Llei 16/2017 de l’1 d’agost del Canvi Climàtic,

Territori i espai urbà

Incorporant els conceptes de canvi climàtic i la seva implementació al Planejament Territorial:

  • Legalitat protectora.
  • Nous instruments territorials
  • Legalitat planificadora
  • Construcció Eco
  • El concepte de smart i green cities ha de ser part del futur ambiental de Catalunya

Ecosistemes terrestres.

Amb una gestió adequada sobre els ecosistemes terrestres:

  • El paisatge com a valor.
  • Cal reduir les densitats de rebrots en boscos d’alta densitat
  • És imprescindible realitzar una gestió forestal flexible i adaptada a cada espècie i zona geogràfica
  • Calen períodes de rotació més llargs per a aconseguir un temps de residència més gran de l’estoc de carboni en peu,
  • S´hauria de permetre augmentar el nombre de classes diamètriques (diversitat estructural alta) i mantenir els arbres de més grandària
  • s’haurien d’afavorir les masses mixtes de coníferes i planifolis
  • També caldria evitar les rompudes
  • Protegint els boscos com un dels majors embornals de carboni
  • Garantint la conservació de la biodiversitat
  • Definint noves estratègies de gestió dotant de més poder i atribucions allò que és local.
  • Instaurant vies de participació ciutadana
  • Comptant amb la població local en què el monitoratge i l’aprenentatge siguin elements central.

Alimentació.

Amb controls i actuacions sobre el sector agroalimentari (agricultura, ramaderia…):

  • l’ús d’adobs orgànics en sòls agrícoles
  • Quant a l’emissió de gasos nitrogenats, ajustar les dosis de N a les necessitats dels cultius-
  • l’aprovació de la futura llei del sòl d’ús agrari hi contribueixi-
  • Per a evitar les emissions de N2O i de NO cal aplicar únicament residus orgànics o ramaders de qualitat
  • La introducció de diversitat als prats sembrats permanents
  • Fer un esforç per mantenir i/o augmentar els estocs i els embornals de carboni a Catalunya.
  • Respecte al biocarbó com a opció de mitigació dels efectes del canvi climàtic,
  • Caldrà una combinació de mesures de conreu de conservació i d’abancalaments elaborades amb criteris tècnics
  • La possible nova llei de protecció del sòl d’ús agrari pot ser una eina eficient
  • És important i, per tant, necessari integrar edafòlegs (especialistes en l’estudi del sòl)
  • La gestió dels adobs nitrogenats és fonamental per a reduir la contribució de l’agricultura al canvi climàtic La gestió i l’enterrament dels rostolls dels cultius poden contribuir a reforçar el paper del sòl com a embornal de carboni i, alhora, millorar-ne la qualitat.
  • La recerca en nutrigenòmica i la ramaderia de precisió esdevindran peces claus per a aconseguir un procés productiu eficient i alhora contribuir a la mitigació del canvi climàtic
  • L’agronomia i el sentit comú
  • Mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum d’aliments tenen en el canvi climàtic.
  • Crear grups de treball pluridisciplinaris
  • Fomentar mètodes i sistemes com a mecanismes de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.
  • Desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus.
  • Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió.
  • Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir la salut animal
  • Desenvolupar sistemes més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels nutrients
  • Optimitzar l’ús de l’energia
  • S’ha de fer una gestió integral de l’agricultura i la ramaderia

Ecosistemes aquàtics:

Mitigant els efectes del Canvi Climàtic sobre els ecosistemes aquàtics continentals amb l’ús adequat dels recursos hídrics disponibles.

  • Control i, si és possible, reducció de la demanda, i millora de l’eficiència tant en la distribució dels recursos com en l’ús.
  • L’explotació de recursos locals, especialment subterranis, i la regeneració d’aigües residuals
  • els aqüífers que hi ha en àrees urbanes s’han de considerar «recursos de proximitat»
  • Aquests sistemes hidrogeològics profunds, més costosos d’explotar però capaços de proporcionar volums addicionals d’aigua-
  • Promoure sistemes de gestió eficient de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats)
  • Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera global, no sectorial
  • Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola,
  • Cal un monitoratge més precís dels ecosistemes aquàtics continentals
  • Cal preservar especialment les capçaleres dels rius
  • En el cas de les llacunes temporànies d’interior, cal evitar, doncs, possibles modificacions justificades per les necessitats creixents d’aigua
  • Cal desenvolupar estratègies per tal d’evitar la proliferació d’espècies invasores
  • una planificació curosa del territori, que preservés els sistemes [aquàtics] sensibles

Litoral.

Protegint els ecosistemes marins i costaners del canvi climàtic:

  • L’establiment de reserves o àrees de protecció marina amb regulacions específiques sobre la pesca i les activitats recreatives
  • És necessari actuar també en la reparació dels ecosistemes que ja han patit afectacions.
  • revertir la tendència actual de disminució de les praderies marines
  • promoure plans de gestió dels recursos naturals i d’ús del mar, platges i zones costaneres adaptats a les noves condicions que es projecten per al futur
  • fer un esforç per a reduir altres afectacions més locals derivades de les activitats humanes
  • Seria essencial i molt valuós disposar d’una xarxa d’observatoris marins
  • En el cas dels ecosistemes costaners, recuperar la capacitat d’esponjament
  • Establir un pla d’observació de la costa a llarg termini
  • Començar les actuacions uns quants anys abans,
  • un canvi de paradigma en la gestió de la pesca: passar de gestionar estocs a gestionar ecosistemes.
  • Centrar l’estratègia en la pesca costanera a Catalunya en les mesures d’adaptació, basades en el coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats
  • Enfocar la gestió de la pesca des d’un punt de vista ecosistèmic
  • Protegir la Sostenibilitat als ecosistemes marins

Turisme.

Millorar el nivell d’implementació de l’ecocertificació del sector turístic català:

  • Cal que el sector turístic català subscrigui programes i s’integri en xarxes internacionals sobre energia sostenible i turisme
  • Pel que fa al turisme de sol i platja, en general, els calendaris d’aprofitament real de les platges del litoral català (establerts pels ajuntaments) no s’adeqüen als calendaris d’aprofitament potencial que determinen les característiques atmosfèriques i el comportament dels turistes
  • Amb l’objectiu de vetllar per una gestió més integrada del litoral, és convenient incorporar nous paràmetres en els plans d’ordenació de les platges,
  • Cal eliminar els impactes que generen tant la regeneració de les platges com el mateix garbellament de sorres durant la neteja.
  • Tanmateix, per a aconseguir una gestió integrada per a tot el litoral català, convindria que un ens supramunicipal establís quines són les estratègies a seguir més idònies per a cada casuística
  • Així, les mesures reiteradament insuficients haurien de ser substituïdes per d’altres potser menys usuals però més eficients com potenciar les praderies de Posidonia oceanica i/o els espigons trencaonades submergits,
  • l’aposta per mesures que permetin d’augmentar la disponibilitat d’aigua per a la població actual i futura del litoral català. La combinació d’actuacions com la dessalinització, la reutilització, la recuperació d’aqüífers,
  • La diversificació de l’oferta turística en el litoral ha d’anar acompanyada d’un procés paral·lel de diversificació de la demanda
  • Es fa necessària una major implicació de l’Administració pública
  • Pel que fa al turisme de neu, cal plantejar-se la possibilitat de tancar algunes estacions, sobretot si són a la mateixa comarca
  • convindria millorar el rendiment dels dominis esquiables ja existents
  • Avançar en la transformació d’estacions d’esquí en estacions de muntanya i també en veritables espais d’oci,
  • Obrir un debat social i territorial a les comarques dels Pirineus amb la discussió de propostes i alternatives per a un futur no centrat exclusivament en l’esquí.
  • Relacionar l’impacte del turisme amb la reducció d’emissions

Residus.

Amb una correcte i innovadora gestió sobre el sector de residus:

  • Una estratègia més bona comporta concentrar esforços en la recuperació de biogàs a les plantes de TMB i de digestió anaeròbica i als abocadors
  • El procés d’eliminació dels abocaments de les activitats econòmiques i socials només pot tenir èxit si s’interioritza una visió cíclica
  • el flux de residus que més millores pot aportar els propers anys és el dels residus d’origen ramader.
  • En general, com més cops es reutilitzi un material abans d’esdevenir residu més impacte ambiental evitarem
  • Cal continuar treballant per una millora en la qualitat de la FORM recollida
  • S’ha de fer una gestió dels residus en relació al context de reducció d’emissions, pensant en l’horitzó del 2050

Energia

Canviant el mix energètic actual i afavorint la participació decidida de les energies renovables en la producció d’energia:

  • Cal donar un fort impuls a la recerca pel que fa a energies renovables i a l’emmagatzematge d’energia, necessaris per a les xarxes intel·ligents de les quals el país s’ha de dotar
  • Cal un canvi de paradigma. El canvi de mix energètic ha de passar per donar un nou impuls a l’energia eòlica i a la fotovoltaica
  • Tot plegat, s’haurien d’impulsar solucions com ara la gasificació en una refineria de biomassa
  • Una de les maneres d’estalviar energia és la de millorar l’eficiència dels processos en general. D’una manera particular, en l’edificació hi ha un gran potencial de millora
  • Cal passar de la gestió actual de l’oferta a la gestió de la demanda.
  • estimular la inversió privada, tant de les empreses actuals del sector com d’una nova indústria de l’energia
  • Caldrà definir mesures concretes amb la participació de tots els sectors implicats, començant per aquelles que poden tenir un efecte exemplar més clar
  • cal un debat serè de què cal fer quan s’acabin les autoritzacions actuals de funcionament de les centrals nuclears.
  • Catalunya no hauria de renunciar a tenir un paper actiu en la cerca de noves solucions energètiques tant en la producció com en la distribució i l’ús.
  • Europa lidera el projecte ITER per a l’aprofitament de l’energia de fusió, s’hauria d’aprofitar per a tractar de tenir un lloc com a país [capdavanter]
  • S’ha de fer un ampli debat sobre els grans temes de l’energia

Transport i Mobilitat

Millorant els impactes associats del transport sobre el canvi climàtic:

  • cal potenciar l’ús de vehicles i de tecnologies més respectuoses amb el medi ambient
  • La creació d’una oferta de serveis de TPC d’autobús integrada en l’àmbit interurbà i urbà, amb una planificació real de punts d’aparcament d’enllaç…
  • El manteniment dels serveis de TPC ferroviaris, amb una millora especial de la fiabilitat del servei i de la puntualitat
  • La bonificació dels peatges per a vehicles elèctrics i d’alta ocupació
  • L’aplicació real de l’eurovinyeta per a la tarifació del trànsit de mercaderies per carretera per motius ambientals a curt termini
  • El desenvolupament de proves pilot d’electrificació de carrils lents per a camions elèctrics als corredors logístics principals
  • L’incentiu econòmic de la substitució de la flota vehicular per vehicles amb motor tèrmic d’etiqueta ambiental superior
  • La restricció i la regulació de l’accés dels vehicles amb més impacte (amb prohibició i/o pagament de tarifa), a l’àmbit metropolità i urbà
  • El desenvolupament de mesures de gestió ambiental del trànsit a l’accés a les ciutats principals
  • La creació d’una infraestructura segura per a mitjans de transport no motoritzats dins dels municipis
  • L’adopció de mesures de prioritat de pas en el cas del transport públic de superfície per a fer-lo més competitiu respecte del vehicle privat
  • La potenciació de la motocicleta elèctrica mitjançant ajudes públiques per a la substitució de les motocicletes de motor tèrmic
  • La potenciació de l’ús d’altres fonts d’energia (com ara el gas i l’electricitat) quan els vaixells es troben atracats al port
  • La substitució activa dels vehicles auxiliars amb motor tèrmic per vehicles elèctrics en aeroports i ports.
  • La millora de la qualitat i del procés de refinament del combustible utilitzat pels vaixells.
  • Entrar a fons a discutir el transport de mercaderies, i relacionar-ho amb autoconsum i consum de proximitat.
  • Creixement i inversió d’infraestructures en un context de reducció d’emissions i de protecció dels embornals

Industria.

Millorant l’actuació, per a la prevenció del canvi climàtic, en el sector industrial:

  • desenvolupar un programa català per a la productivitat dels recursos a la indústria
  • Crear un servei especialitzat per a la promoció de la productivitat dels recursos a la indústria
  • Comptabilitat: Aquest és un àmbit clau. Cal mesurar amb més detall i precisió allò que es vol gestionar i aportar informació bàsica a la indústria, especialment a la petita i a la mitjana
  • Difusió: Dirigida especialment a les PIME
  • Impulsar la producció d’energia distribuïda i de l’autoconsum elèctric., especialment amb processos de cogeneració a partir de biomassa i residus no reciclables.
  • Debat sobre el futur de la indústria a Catalunya en un context de transició energètica

 Salut                                                                                             

Afrontant els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut:

  • Incorporar el mesurament diari de contaminants atmosfèrics procedents d’una manera directa del trànsit rodat
  • Reforçar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire
  • Fomentar polítiques que impulsin l’ús del transport actiu, especialment a les grans ciutats (com ara Barcelona), per tal de reduir les emissions
  • Augmentar els espais de verd urbà a les ciutats
  • Fomentar polítiques per a l’eficiència energètica dels edificis

Riscos meteorològics

Controlant l’impacte del canvi climàtic en els riscos meteorològics a Catalunya:

  • l’establiment de comissions interdepartamentals per a la reducció del risc que assegurin la coordinació intersectorial
  • Respecte al risc d’allaus, caldria avançar en el coneixement i l’evolució del fenomen per mitjà del manteniment i la potenciació del monitoratge
  • Cal avançar en la formació dels col·lectius exposats al risc d’allaus
  • Millora dels mecanismes de governança i gestió de l’aigua per a evitar conflictes causats per sequeres més freqüents i intenses
  • Cal millorar el coneixement que tenim de les sequeres
  • També cal treballar en nous estudis que tinguin la sequera com a objecte central
  • Cal intensificar l’ús de les eines d’observació de la Terra, en particular la interferometria radar i la fotogrametria digital

Administració pública

Amb renovades eines de gestió [política] en la lluita contra el canvi climàtic:

  • La llei catalana de canvi climàtic aprovada pel Parlament es un instrument molt important
  • El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia és una bona eina
  • El foment de la participació ciutadana
  • Augmentar la relació de la Generalitat amb els ajuntaments i aplicar els tractats internacionals de canvi climàtic

 

Educació sobre el canvi climàtic

Augmentant i millorant substancialment les capacitats i els processos de comunicació en relació al canvi climàtic a Catalunya:

  • Adaptar la informació científica climàtica perquè pugui ser útil
  • Donar suport als espais oberts de diàleg i a les xarxes de comunicació permanents
  • Reformular i modificar el llenguatge científic que actualment s’utilitza en la comunicació pública del canvi climàtic.
  • Millorar i donar suport a la professionalització de les persones que intervenen en la comunicació del canvi climàtic.
  • Mesures a prendre per part del govern de Catalunya per conscienciar a la població de la necessitat de canviar comportaments contaminants altament arrelats en la consciencia col·lectiva.

Recerca en Canvi Climàtic

Cuidant, mantenint i fent créixer la recerca sobre canvi climàtic a Catalunya:

  • Participant i sobretot liderant el màxim nombre de projectes i iniciatives europees
  • Aplicar el màxim rigor a qualsevol procés de selecció de personal investigador, sigui del nivell que sigui.
  • La reorganització de les institucions de recerca és un fenomen «natural» en sistemes madurs i complexos.
  • Per a fer això és imprescindible atraure l’atenció del sector privat, perquè s’impliqui en el cofinançament dels efectes i la mitigació del canvi climàtic
  • Fora bo que la divulgació científica s’estengués, especialment, als resultats de la recerca del sector privat en aquesta matèria,
  • Crear un centre de recerca especialitzat en totes les diferents implicacions del canvi climàtic, referent al món.

Sector públic

El Mon Local ha de:

  • Fomentar la seva participació en la planificació de les polítiques climàtiques.
  • Promoure la creació d’oficines municipals/comarcals de transició energètica.
  • Municipis turístics: Cal una avaluació específica serveis bàsics municipals front fenòmens extrems.
  • Resta municipis: Cal integrar en la planificació local la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic
  • Els plans municipals de lluita contra el CC es poden finançar a través del Fons Climàtic.

El Govern s’ha de comprometre en la Planificació:

– Declarar com a obres d’interès públic determinades infraestructures d’energies renovables (Govern a proposta del Departament competent en energia). Compensacions pels territoris que les acullen i els que en poden resultar afectats.

– Avaluació ambiental de plans, programes i projectes ha de valorar emissions GEH i anàlisi de vulnerabilitat al canvi climàtic. Reglament per establir metodologies.

–  Elaborar i aplicar estratègia de simplificació de la tramitació administrativa i d’incentius fiscals a les actuacions privades per a combatre el canvi climàtic

– Impulsar/facilitar accés al finançament (via ICF) per a contribuir al desenvolupament de projectes que donin compliment a la Llei CC, com a complement del sector financer privat.

Així com seguir les normes de nivell internacional:

– Compromís amb les cimeres ONU i debats UE

– Xarxes de col·laboració entre territoris

– Suport al mon local

– Contribuir als objectius de l’ONU en matèria de cooperació al desenvolupament

– Projectes de cooperació amb RVD vetllar per no incrementar la vulnerabilitat davant el CC i contribuir a un desenvolupament sostenible i neutre en emissions de GEH.

 

Fiscalitat (Llei 5/2017 “d´acompanyament del pressupost 2017”):

– Emissions GEH turismes, vehicles comercials lleugers, motos (entrada en vigor 2018).Tindran un Període transitori 2018 i 2019

–  Vehicles:

–     Emissions nominals [ > 95 gCO2/km – 200 gCO2/km]

–     Tipus impositiu [0,70 – 1,40 € / gCO2 /km]

–  Vehicles comercials lleugers:

–     Emissions nominals [ < 140 gCO2/km ] [ > 140 gCO2/km]

–     Tipus impositiu [0,00 € /gCO2 /km] [0,70 € / gCO/km].

–  Motos: (Aplicació 2019).

–      Emissions nominals [ >75 gCO2/km – 140 gCO2/km]

–      Tipus impositiu [0,70 – 1,20 € / gCO2 /km]

  • Exempcions: Seguretat / Salut / Diplomàcia / Persones amb mobilitat reduïda.
  • Bonificacions: Vehicles històrics (100%).

 

Emissions GEH activitats econòmiques (entrada en vigor 2019):

– Instal·lacions subjectes a EU ETS

–  Activitats identificades al  Annex I.1.  Llei 20/2009

– Tipus impositiu [10 € / tCOfins 30 € / tCO2 ( any 2025)]

–  Emissions NOx vaixells (entrada en vigor 2019. A desenvolupar).

– Emissions NOx dels vaixells durant l’estada al port

–  Tipus impositiu: 1.000 € / tNOx.

– Eliminació de bonificacions i devolucions al consum de recursos energètics d’origen fòssil i derivats (excepte maquinari del sector primari): 36 M€ (2015. Secretaria Tècnica del Consejo Superior para la Dirección y Coordinación de la Gestión Tributaria, relatives a les devolucions de gasoil professional). Es una contradicció total.