9. CAT-FUT.CANVI CLIMÀTIC. IEC-BCN.19.5.2018.

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE CANVI CLIMÀTIC

1.- Com aturarem el deteriorament de l’atmosfera de Catalunya i al món?

 L’ecosistema atmosfèric i el seu ús serà regulat íntegrament, inclòs el règim sancionador, mitjançant Llei.

Mesurar, acotar i reduir les principals radiacions no naturals:

• Electromagnètica.
• Sònica
• Lumínica

GEH. Cal reduir imperativament les emissions de gasos, especialment els GEH, que produeixen el canvi climàtic.

• Electrificació total.
• Eliminar la combustió
• Pacte Nacional per la Transició Energètica
• Mentre i tant. Aconseguir una millora en l’eficiència energètica
• Sistemes de transport sostenibles
• Química. Cal que es compleixi la legalitat ja existent
• Industria Agro-Alimentaria
• Regenerant i mantenint els boscos.
• Fiscalitats justes. Amb mesures de Fiscalitat ambiental. Taxa al C (entre d’altres).
• Cal triar, entre una econòmica basada en renovables però seguint creixent i la segona, decreixement perquè sinó el resultat serà pitjor del que esperem.
• S’han de seguir els objectius de reducció plantejats pel 2030 en l’acord de París?.

 

2.- Governança. Quines mesures adoptem per controlar, pal·liar i/o aturar el Canvi Climàtic?. Aplicació de la Llei 16/2017 de l’1 d’agost del Canvi Climàtic,

Territori i espai urbà

Incorporant els conceptes de canvi climàtic i la seva implementació al Planejament Territorial:

• Legalitat protectora.
• Nous instruments territorials
• Legalitat planificadora
• Construcció Eco
• El concepte de smart i green cities ha de ser part del futur ambiental de Catalunya

Ecosistemes terrestres.

Amb una gestió adequada sobre els ecosistemes terrestres:

• El paisatge com a valor.
• Cal reduir les densitats de rebrots en boscos d’alta densitat
• És imprescindible realitzar una gestió forestal flexible i adaptada a cada espècie i zona geogràfica
• Calen períodes de rotació més llargs per a aconseguir un temps de residència més gran de l’estoc de carboni en peu,
• S´hauria de permetre augmentar el nombre de classes diamètriques (diversitat estructural alta) i mantenir els arbres de més grandària
• s’haurien d’afavorir les masses mixtes de coníferes i planifolis
• També caldria evitar les rompudes
• Protegint els boscos com un dels majors embornals de carboni
• Garantint la conservació de la biodiversitat
• Definint noves estratègies de gestió dotant de més poder i atribucions allò que és local.
• Instaurant vies de participació ciutadana
• Comptant amb la població local en què el monitoratge i l’aprenentatge siguin elements central.

Alimentació.

Amb controls i actuacions sobre el sector agroalimentari (agricultura, ramaderia…):

• l’ús d’adobs orgànics en sòls agrícoles
• Quant a l’emissió de gasos nitrogenats, ajustar les dosis de N a les necessitats dels cultius-
• l’aprovació de la futura llei del sòl d’ús agrari hi contribueixi-
• Per a evitar les emissions de N2O i de NO cal aplicar únicament residus orgànics o ramaders de qualitat
• La introducció de diversitat als prats sembrats permanents
• Fer un esforç per mantenir i/o augmentar els estocs i els embornals de carboni a Catalunya.
• Respecte al biocarbó com a opció de mitigació dels efectes del canvi climàtic,
• Caldrà una combinació de mesures de conreu de conservació i d’abancalaments elaborades amb criteris tècnics
• La possible nova llei de protecció del sòl d’ús agrari pot ser una eina eficient
• És important i, per tant, necessari integrar edafòlegs (especialistes en l’estudi del sòl)
• La gestió dels adobs nitrogenats és fonamental per a reduir la contribució de l’agricultura al canvi climàtic La gestió i l’enterrament dels rostolls dels cultius poden contribuir a reforçar el paper del sòl com a embornal de carboni i, alhora, millorar-ne la qualitat.
• La recerca en nutrigenòmica i la ramaderia de precisió esdevindran peces claus per a aconseguir un procés productiu eficient i alhora contribuir a la mitigació del canvi climàtic
• L’agronomia i el sentit comú
• Mantenir la societat informada de les conseqüències que les actituds de consum d’aliments tenen en el canvi climàtic.
• Crear grups de treball pluridisciplinaris
• Fomentar mètodes i sistemes com a mecanismes de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, i fer-los atractius pel que fa a la rendibilitat.
• Desenvolupar estratègies noves, o fomentar l’aplicació de les existents, que millorin l’eficiència de l’ús del nitrogen (mineral i orgànic) als conreus.
• Introduir i aplicar els conceptes de ramaderia de precisió.
• Impulsar la recerca i l’aplicació de la nutrigenòmica a les espècies per a mantenir la salut animal
• Desenvolupar sistemes més eficients de maneig dels residus i de reciclatge dels nutrients
• Optimitzar l’ús de l’energia
• S’ha de fer una gestió integral de l’agricultura i la ramaderia

Ecosistemes aquàtics:

Mitigant els efectes del Canvi Climàtic sobre els ecosistemes aquàtics continentals amb l’ús adequat dels recursos hídrics disponibles.

• Control i, si és possible, reducció de la demanda, i millora de l’eficiència tant en la distribució dels recursos com en l’ús.
• L’explotació de recursos locals, especialment subterranis, i la regeneració d’aigües residuals
• els aqüífers que hi ha en àrees urbanes s’han de considerar «recursos de proximitat»
• Aquests sistemes hidrogeològics profunds, més costosos d’explotar però capaços de proporcionar volums addicionals d’aigua-
• Promoure sistemes de gestió eficient de l’aigua en l’agricultura que augmentin tant com sigui possible l’eficiència (kg aliments produïts/m3 d’aigua utilitzats)
• Abordar la planificació i la gestió de l’ús de l’aigua a Catalunya d’una manera global, no sectorial
• Potenciar la R+D+I de la gestió eficient de l’aigua agrícola,
• Cal un monitoratge més precís dels ecosistemes aquàtics continentals
• Cal preservar especialment les capçaleres dels rius
• En el cas de les llacunes temporànies d’interior, cal evitar, doncs, possibles modificacions justificades per les necessitats creixents d’aigua
• Cal desenvolupar estratègies per tal d’evitar la proliferació d’espècies invasores
• una planificació curosa del territori, que preservés els sistemes [aquàtics] sensibles

Litoral.

Protegint els ecosistemes marins i costaners del canvi climàtic:

• L’establiment de reserves o àrees de protecció marina amb regulacions específiques sobre la pesca i les activitats recreatives
• És necessari actuar també en la reparació dels ecosistemes que ja han patit afectacions.
• revertir la tendència actual de disminució de les praderies marines
• promoure plans de gestió dels recursos naturals i d’ús del mar, platges i zones costaneres adaptats a les noves condicions que es projecten per al futur
• fer un esforç per a reduir altres afectacions més locals derivades de les activitats humanes
• Seria essencial i molt valuós disposar d’una xarxa d’observatoris marins
• En el cas dels ecosistemes costaners, recuperar la capacitat d’esponjament
• Establir un pla d’observació de la costa a llarg termini
• Començar les actuacions uns quants anys abans,
• un canvi de paradigma en la gestió de la pesca: passar de gestionar estocs a gestionar ecosistemes.
• Centrar l’estratègia en la pesca costanera a Catalunya en les mesures d’adaptació, basades en el coneixement de les relacions entre espècies i hàbitats
• Enfocar la gestió de la pesca des d’un punt de vista ecosistèmic
• Protegir la Sostenibilitat als ecosistemes marins

Turisme.

Millorar el nivell d’implementació de l’ecocertificació del sector turístic català:

• Cal que el sector turístic català subscrigui programes i s’integri en xarxes internacionals sobre energia sostenible i turisme
• Pel que fa al turisme de sol i platja, en general, els calendaris d’aprofitament real de les platges del litoral català (establerts pels ajuntaments) no s’adeqüen als calendaris d’aprofitament potencial que determinen les característiques atmosfèriques i el comportament dels turistes
• Amb l’objectiu de vetllar per una gestió més integrada del litoral, és convenient incorporar nous paràmetres en els plans d’ordenació de les platges,
• Cal eliminar els impactes que generen tant la regeneració de les platges com el mateix garbellament de sorres durant la neteja.
• Tanmateix, per a aconseguir una gestió integrada per a tot el litoral català, convindria que un ens supramunicipal establís quines són les estratègies a seguir més idònies per a cada casuística
• Així, les mesures reiteradament insuficients haurien de ser substituïdes per d’altres potser menys usuals però més eficients com potenciar les praderies de Posidonia oceanica i/o els espigons trencaonades submergits,
• l’aposta per mesures que permetin d’augmentar la disponibilitat d’aigua per a la població actual i futura del litoral català. La combinació d’actuacions com la dessalinització, la reutilització, la recuperació d’aqüífers,
• La diversificació de l’oferta turística en el litoral ha d’anar acompanyada d’un procés paral·lel de diversificació de la demanda
• Es fa necessària una major implicació de l’Administració pública
• Pel que fa al turisme de neu, cal plantejar-se la possibilitat de tancar algunes estacions, sobretot si són a la mateixa comarca
• convindria millorar el rendiment dels dominis esquiables ja existents
• Avançar en la transformació d’estacions d’esquí en estacions de muntanya i també en veritables espais d’oci,
• Obrir un debat social i territorial a les comarques dels Pirineus amb la discussió de propostes i alternatives per a un futur no centrat exclusivament en l’esquí.
• Relacionar l’impacte del turisme amb la reducció d’emissions

Residus.

Amb una correcte i innovadora gestió sobre el sector de residus:

• Una estratègia més bona comporta concentrar esforços en la recuperació de biogàs a les plantes de TMB i de digestió anaeròbica i als abocadors
• El procés d’eliminació dels abocaments de les activitats econòmiques i socials només pot tenir èxit si s’interioritza una visió cíclica
• el flux de residus que més millores pot aportar els propers anys és el dels residus d’origen ramader.
• En general, com més cops es reutilitzi un material abans d’esdevenir residu més impacte ambiental evitarem
• Cal continuar treballant per una millora en la qualitat de la FORM recollida
• S’ha de fer una gestió dels residus en relació al context de reducció d’emissions, pensant en l’horitzó del 2050

Energia

Canviant el mix energètic actual i afavorint la participació decidida de les energies renovables en la producció d’energia:

• Cal donar un fort impuls a la recerca pel que fa a energies renovables i a l’emmagatzematge d’energia, necessaris per a les xarxes intel·ligents de les quals el país s’ha de dotar
• Cal un canvi de paradigma. El canvi de mix energètic ha de passar per donar un nou impuls a l’energia eòlica i a la fotovoltaica
• Tot plegat, s’haurien d’impulsar solucions com ara la gasificació en una refineria de biomassa
• Una de les maneres d’estalviar energia és la de millorar l’eficiència dels processos en general. D’una manera particular, en l’edificació hi ha un gran potencial de millora
• Cal passar de la gestió actual de l’oferta a la gestió de la demanda.
• estimular la inversió privada, tant de les empreses actuals del sector com d’una nova indústria de l’energia
• Caldrà definir mesures concretes amb la participació de tots els sectors implicats, començant per aquelles que poden tenir un efecte exemplar més clar
• cal un debat serè de què cal fer quan s’acabin les autoritzacions actuals de funcionament de les centrals nuclears.
• Catalunya no hauria de renunciar a tenir un paper actiu en la cerca de noves solucions energètiques tant en la producció com en la distribució i l’ús.
• Europa lidera el projecte ITER per a l’aprofitament de l’energia de fusió, s’hauria d’aprofitar per a tractar de tenir un lloc com a país [capdavanter]
• S’ha de fer un ampli debat sobre els grans temes de l’energia

Transport i Mobilitat

Millorant els impactes associats del transport sobre el canvi climàtic:

• cal potenciar l’ús de vehicles i de tecnologies més respectuoses amb el medi ambient
• La creació d’una oferta de serveis de TPC d’autobús integrada en l’àmbit interurbà i urbà, amb una planificació real de punts d’aparcament d’enllaç…
• El manteniment dels serveis de TPC ferroviaris, amb una millora especial de la fiabilitat del servei i de la puntualitat
• La bonificació dels peatges per a vehicles elèctrics i d’alta ocupació
• L’aplicació real de l’eurovinyeta per a la tarifació del trànsit de mercaderies per carretera per motius ambientals a curt termini
• El desenvolupament de proves pilot d’electrificació de carrils lents per a camions elèctrics als corredors logístics principals
• L’incentiu econòmic de la substitució de la flota vehicular per vehicles amb motor tèrmic d’etiqueta ambiental superior
• La restricció i la regulació de l’accés dels vehicles amb més impacte (amb prohibició i/o pagament de tarifa), a l’àmbit metropolità i urbà
• El desenvolupament de mesures de gestió ambiental del trànsit a l’accés a les ciutats principals
• La creació d’una infraestructura segura per a mitjans de transport no motoritzats dins dels municipis
• L’adopció de mesures de prioritat de pas en el cas del transport públic de superfície per a fer-lo més competitiu respecte del vehicle privat
• La potenciació de la motocicleta elèctrica mitjançant ajudes públiques per a la substitució de les motocicletes de motor tèrmic
• La potenciació de l’ús d’altres fonts d’energia (com ara el gas i l’electricitat) quan els vaixells es troben atracats al port
• La substitució activa dels vehicles auxiliars amb motor tèrmic per vehicles elèctrics en aeroports i ports.
• La millora de la qualitat i del procés de refinament del combustible utilitzat pels vaixells.
• Entrar a fons a discutir el transport de mercaderies, i relacionar-ho amb autoconsum i consum de proximitat.
• Creixement i inversió d’infraestructures en un context de reducció d’emissions i de protecció dels embornals

Industria.

Millorant l’actuació, per a la prevenció del canvi climàtic, en el sector industrial:

• desenvolupar un programa català per a la productivitat dels recursos a la indústria
• Crear un servei especialitzat per a la promoció de la productivitat dels recursos a la indústria
• Comptabilitat: Aquest és un àmbit clau. Cal mesurar amb més detall i precisió allò que es vol gestionar i aportar informació bàsica a la indústria, especialment a la petita i a la mitjana
• Difusió: Dirigida especialment a les PIME
• Impulsar la producció d’energia distribuïda i de l’autoconsum elèctric., especialment amb processos de cogeneració a partir de biomassa i residus no reciclables.
• Debat sobre el futur de la indústria a Catalunya en un context de transició energètica

 Salut                                                                                             

Afrontant els efectes negatius del canvi climàtic sobre la salut:

• Incorporar el mesurament diari de contaminants atmosfèrics procedents d’una manera directa del trànsit rodat
• Reforçar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire
• Fomentar polítiques que impulsin l’ús del transport actiu, especialment a les grans ciutats (com ara Barcelona), per tal de reduir les emissions
• Augmentar els espais de verd urbà a les ciutats
• Fomentar polítiques per a l’eficiència energètica dels edificis

Riscos meteorològics

Controlant l’impacte del canvi climàtic en els riscos meteorològics a Catalunya:

• l’establiment de comissions interdepartamentals per a la reducció del risc que assegurin la coordinació intersectorial
• Respecte al risc d’allaus, caldria avançar en el coneixement i l’evolució del fenomen per mitjà del manteniment i la potenciació del monitoratge
• Cal avançar en la formació dels col·lectius exposats al risc d’allaus
• Millora dels mecanismes de governança i gestió de l’aigua per a evitar conflictes causats per sequeres més freqüents i intenses
• Cal millorar el coneixement que tenim de les sequeres
• També cal treballar en nous estudis que tinguin la sequera com a objecte central
• Cal intensificar l’ús de les eines d’observació de la Terra, en particular la interferometria radar i la fotogrametria digital

Administració pública

Amb renovades eines de gestió [política] en la lluita contra el canvi climàtic:

• La llei catalana de canvi climàtic aprovada pel Parlament es un instrument molt important
• El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia és una bona eina
• El foment de la participació ciutadana
• Augmentar la relació de la Generalitat amb els ajuntaments i aplicar els tractats internacionals de canvi climàtic

 

Educació sobre el canvi climàtic

Augmentant i millorant substancialment les capacitats i els processos de comunicació en relació al canvi climàtic a Catalunya:

• Adaptar la informació científica climàtica perquè pugui ser útil
• Donar suport als espais oberts de diàleg i a les xarxes de comunicació permanents
• Reformular i modificar el llenguatge científic que actualment s’utilitza en la comunicació pública del canvi climàtic.
• Millorar i donar suport a la professionalització de les persones que intervenen en la comunicació del canvi climàtic.
• Mesures a prendre per part del govern de Catalunya per conscienciar a la població de la necessitat de canviar comportaments contaminants altament arrelats en la consciencia col·lectiva.

Recerca en Canvi Climàtic

Cuidant, mantenint i fent créixer la recerca sobre canvi climàtic a Catalunya:

• Participant i sobretot liderant el màxim nombre de projectes i iniciatives europees
• Aplicar el màxim rigor a qualsevol procés de selecció de personal investigador, sigui del nivell que sigui.
• La reorganització de les institucions de recerca és un fenomen «natural» en sistemes madurs i complexos.
• Per a fer això és imprescindible atraure l’atenció del sector privat, perquè s’impliqui en el cofinançament dels efectes i la mitigació del canvi climàtic
• Fora bo que la divulgació científica s’estengués, especialment, als resultats de la recerca del sector privat en aquesta matèria,
• Crear un centre de recerca especialitzat en totes les diferents implicacions del canvi climàtic, referent al món.

Sector públic

El Mon Local ha de:

• Fomentar la seva participació en la planificació de les polítiques climàtiques.
• Promoure la creació d’oficines municipals/comarcals de transició energètica.
• Municipis turístics: Cal una avaluació específica serveis bàsics municipals front fenòmens extrems.
• Resta municipis: Cal integrar en la planificació local la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic
• Els plans municipals de lluita contra el CC es poden finançar a través del Fons Climàtic.

El Govern s’ha de comprometre en la Planificació:

– Declarar com a obres d’interès públic determinades infraestructures d’energies renovables (Govern a proposta del Departament competent en energia). Compensacions pels territoris que les acullen i els que en poden resultar afectats.

– Avaluació ambiental de plans, programes i projectes ha de valorar emissions GEH i anàlisi de vulnerabilitat al canvi climàtic. Reglament per establir metodologies.

–  Elaborar i aplicar estratègia de simplificació de la tramitació administrativa i d’incentius fiscals a les actuacions privades per a combatre el canvi climàtic

– Impulsar/facilitar accés al finançament (via ICF) per a contribuir al desenvolupament de projectes que donin compliment a la Llei CC, com a complement del sector financer privat.

Així com seguir les normes de nivell internacional:

– Compromís amb les cimeres ONU i debats UE

– Xarxes de col·laboració entre territoris

– Suport al mon local

– Contribuir als objectius de l’ONU en matèria de cooperació al desenvolupament

– Projectes de cooperació amb RVD vetllar per no incrementar la vulnerabilitat davant el CC i contribuir a un desenvolupament sostenible i neutre en emissions de GEH.

 

Fiscalitat (Llei 5/2017 “d´acompanyament del pressupost 2017”):

– Emissions GEH turismes, vehicles comercials lleugers, motos (entrada en vigor 2018).Tindran un Període transitori 2018 i 2019

–  Vehicles:

–     Emissions nominals [ > 95 gCO₂/km – 200 gCO₂/km]

–     Tipus impositiu [0,70 – 1,40 € / gCO₂ /km]

–  Vehicles comercials lleugers:

–     Emissions nominals [ < 140 gCO₂/km ] [ > 140 gCO₂/km]

–     Tipus impositiu [0,00 € /gCO₂ /km] [0,70 € / gCO₂ /km].

–  Motos: (Aplicació 2019).

–      Emissions nominals [ >75 gCO₂/km – 140 gCO₂/km]

–      Tipus impositiu [0,70 – 1,20 € / gCO₂ /km]

• Exempcions: Seguretat / Salut / Diplomàcia / Persones amb mobilitat reduïda.
• Bonificacions: Vehicles històrics (100%).

 

Emissions GEH activitats econòmiques (entrada en vigor 2019):

– Instal·lacions subjectes a EU ETS

–  Activitats identificades al  Annex I.1.  Llei 20/2009

– Tipus impositiu [10 € / tCO₂ fins 30 € / tCO₂ ( any 2025)]

–  Emissions NOx vaixells (entrada en vigor 2019. A desenvolupar).

– Emissions NOx dels vaixells durant l’estada al port

–  Tipus impositiu: 1.000 € / tNOx.

– Eliminació de bonificacions i devolucions al consum de recursos energètics d’origen fòssil i derivats (excepte maquinari del sector primari): 36 M€ (2015. Secretaria Tècnica del Consejo Superior para la Dirección y Coordinación de la Gestión Tributaria, relatives a les devolucions de gasoil professional). Es una contradicció total.