L’ESTRUCTURA I LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL (V3.1)

-->

L’ESTRUCTURA I LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL (V3.1)

Àrea C: EQUILIBRI AMB LA NATURA

Àmbits C.6

1.- Planificació dels usos i ocupació del sòl. L’equilibri territorial.

Nova visió d’ordenació ambiental i integradora del territori: de forma interdisciplinària i transversal, i sobre bases més informades.

-  Transversalitat: no és només urbanística, sinó que també té un impacte social, mediambiental,

-    Interdisciplinarietat: s’ha de fer un reconeixement del valor intrínsec del territori i les funcions que sustenta

(especies que hi habiten, etc..).

-     Bases Territorial: a integrar en un sistema de Planificació del Territori.

-     Creació de matrius biofísiques, de les que en dependria la resta de variables

2.- El planejament dels espais oberts i del medi natural

Abandonar definitivament el terme de “sòl no urbanitzable”:

-       Sòl Natural.

-       Valor vs. cost: definir el valor pel que fa a l’activitat

-       Regular l’accés a terra, exigint professionalitat i projectes viables

Protegir el sector primari agrícola:

-     Propietat municipal, creant bancs de terres públics o comunals per a usos agrícoles o forestals

-     Delicat equilibri: els espais agraris i forestals són béns a conservar en si mateix

-     Economia social de mercat: la idea de funció social de la propietat s’ha d’introduir en el sector primari.

-     Catàleg de masies.

-  Categories específiques: crear una nova categoria de sòl on ubicar activitats industrials lligades al sector primari.

-     National Land Fund

Protegir estrictament els espais naturals:

-    La mesura: delimitar a escales econòmiques 1:5000 totes les figures de protecció existents

-    Establir i ampliar: protecció i ampliació dels espais naturals i de la seva biodiversitat

-    Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge.

-    Participació: ajuntaments, món empresarial, associatiu i propietaris dels terrenys.

-    Reserves territorials

-    Equilibri necessari entre espais forestals, terrenys agrícoles i biodiversitat.

Donar valor als aspectes immaterials (paisatge, natura, passejades, connectors ambientals...):

-     Valors immaterials

-     Cartes de paisatge. Integritat del paisatge.

-     Responsabilitat compartida dels diferents actors del territori en els projectes de       paisatge i en la valorització del paisatge.

-      Recuperació i renaturalització com a nova àrea d’intervenció urbanística

Regular l’accés universal a les zones verdes i espais públics sense atemptar contra la seva conservació:

-       Intel·ligència de futur: la implantació de límits donarà intel·ligència al sistema.

3.- El planejament d’altres espais.

Equitat i igualtat d’oportunitats a tot el territori.

-    Veritable equilibri territorial, per afavorir la repoblació equilibrada de tot el territori de Catalunya

-     Preservar la diversitat territorial: reconèixer millor la gran diversitat del territori i, en especial, les necessitats dels municipis petits i rurals

-     La connectivitat essencial: millorar connectivitat i transport públic

Integració de les grans infraestructures

-      Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà més enllà de

       l´AMB.

-    Vertebració de les xarxes de ciutats, preservant la diversitat i amb una connectivitat  essencial.

-      La mobilitat com un dret i no com una obligació.

-   Facilitar la implantació del transport públic/privat mitjançant la polarització i la    compacitat del sistema d’assentaments.

-  Atendre especialment la vialitat integradora que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

-     Integrar Catalunya en un sistema de xarxes urbanes i de transport europees.

El ferrocarril jugarà un paper essencial.

-     Més horitzontalitat transversal, amb més ferrocarril.

Economia Social de mercat

-    S’han d’integrar més les variables social i econòmica en el planejament, que ha de ser un instrument afavoridor de la cohesió social.

Polígons industrials

-      La paradoxa dels polígons industrials.  

-      Fer estudis de la demanda abans d’establir nous polígons.

-      Aplicar mixticitat als polígons, possibilitant a més que els usos canviïn

-      Permetre i promoure usos múltiples i mixtes lligats a la vida urbana

-    Regular el preu del sòl per part de l’administració de forma que es promogui       l’ocupació i transformació de polígons buits.

-      En definitiva, un pla estratègic industrial, amb dotacions i capacitats específiques   de gestió, i amb l’establiment de gestors dels polígons.

C.6.2.- LA URBANÍSTICA I LA DEMOGRAFIA

4.- Creixement controlat

Models urbans relativament compactes

-      Conservar i no créixer: transformació urbana, si; creixement en extensió, no.

-   Canviar la llei: en la llei d´Urbanisme actual, els instruments que té per la     transformació son els que hi ha per l’extensió; la nova llei de Territori ja contempla   la  reducció de les figures de creixement.

-    El nou Pla Director d’Urbanisme de l’AMB té el mandat de que no pot créixer en extensió

Prioritzar les rehabilitacions dels centres urbans i aturar l’expansió del sòl urbanitzable.

-       Incentivar el reciclatge i millora del parc edificat en els espais oberts.

-       Cal una nova Llei d’Hisendes Locals a Catalunya

-       Rehabilitació davant expansió: fomentar el reciclatge de la ciutat construïda

-       Potenciació dels nuclis històrics

-       Desprogramació de sòl urbà

-       Urbanisme social de mercat

Criteris per concebre i gestionar els pobles i les ciutats.

-    Urbanisme integral i integrador sota els principis del desenvolupament sostenible, cultural i social i integral.

-     Paper fonamental de les comissions d´Urbanisme

-     Tota la cadena administrativa a Internet

-     Reformular els instruments de planejament general dels municipis.

-     Planificació integradora: planificar el territori en tres dimensions,

-     Capacitar la intervenció pública

-     Observatori urbà, que estudiï la viabilitat de les actuacions.

-    Integració d'informació de base: arribar a la molt esperada integració de les bases urbanístiques cadastrals, cartogràfiques i del registre de la propietat.

-     Participació: que tothom intervingui en la redacció de les lleis; els actors socials han d’intervenir-hi

-     La Natura primer

-     Reducció del sòl programat actual

Formes de governança supramunicipal per garantir l’eficiència del territori.

-     El problema del nombre de municipis: 948

-     Canvis d'escala: afavorir la gestió plurimunicipal

-   Autonomia per fer què? treballar en economia d’escala, a nivell sobre i trans       municipal

-   Municipis més grans o comarques: establir i potenciar instruments de planificació supramunicipal.

-   Informació de base: una precisa base topogràfica 1:1000 actualitzada, una base geològica i geotècnica a escala 1:5000 dels àmbits urbans a planificar, un coneixement hidrogeològic del subsòl escala 1:25000

-   Repensar el Mapa Municipal de Catalunya: cadascú que se senti d’on vulgui, però desacoblant el concepte de vila, poble o ciutat del de terme municipal.

5.- La política d’habitatge.

Polítiques de construcció, rehabilitació, propietat o lloguer:

-      Rehabilitació massiva. 

-      Funció social. 

-     L’habitatge és un factor bàsic de cohesió social: la desigualtat social creixent i la     insolvència de la població tenen incidència en la planificació territorial per l’accés a l’habitatge

Habitatges de protecció oficial (HPO):

-       Fomentar obligadament el lloguer en les polítiques de sòl residencial.

-       Crear un registre públic de pisos públics buits.

-      Mantenir la condició d’HPO de forma indefinida en els habitatges de compra, per      tal de lluitar contra el tràfic il·legal d'habitatges HPO.

-       Promoure l’HPO en projectes de rehabilitació de barris.

Considerar l’habitatge com a bé de primera necessitat, millorant l’accessibilitat al seu ús:

-   Garantir la funció social de l'habitatge ja que el dret a l'habitatge i a la residència són drets fonamentals.

-     Exemple europeu: ampliar el parc d’habitatge de lloguer social, promoure el lloguer dels pisos deshabitats o infrautilitzats o limitar per llei el preu dels lloguers segons determinades característiques als centres urbans.

-     Drets i deures: tothom té dret a l’habitatge, però tots els drets impliquen obligacions

-     Situació a la sortida de la crisi

-     El propietari també és part del sistema

-     Europa com experiència

-     Noves fórmules, com facilitar la propietat compartida entre sector públic i privat en finques de propietat horitzontal.

Reduir la marginalitat urbana, reestructurant les àrees especialitzades residencials com, per exemple

les urbanitzacions disperses:

-    Sostenibilitat de les urbanitzacions: minimitzar els costos econòmics i ecològics   que comporten als ajuntaments

-      Reconduir la situació de les urbanitzacions amb dèficits

-      Polítiques fiscals sobre l’habitatge:

L’especulació en els preus del sòl i l’habitatge

-     Limitar l'especulació de manera efectiva

-     Facilitar l’accés a l’habitatge i l’activitat econòmica

-     Bonificacions impositives.

-   Gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit, tant pels terrenys com pels edificis: percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra; per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors, fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui gens d'interès per

a inversors que només volen especular amb la compravenda.

-     Banc Nacional

-     Dotacions financeres a l'Administració pública per fer polítiques efectives: convertir el sistema d’expropiació en un instrument útil i habitual per impulsar actuacions de caràcter estratègic i sota el lideratge públic.