DIJOUS DE CIÈNCIA Gener 2020–Desembre 2020.
Institut d'Estudis Catalans (C/. Carme, 47
Sala: Pere Coromines
Horari: 18:30-20:00h.
Difusió: Presencial, Canal IEC i Reproducció
Continu.
23 de
Gener. Amb la globalització, més o
menys Universitat? Visió Iberoamericana.
Jaume Pagés i
Fita.
27 de Febrer. Connexió entre investigació acadèmica i
objectius industrial: l'ICIQ com a model a Catalunya? Miquel Àngel Pericàs
i Brondó
26 de
Març. Una perspectiva històrica de
l'astrometria, ¿Com mesurem la distància a les estrelles?
Xavier Luri i
Carrasco.
30 d'Abril.
Fotons: D’Einstein a
la Nanomedecina i a les Tecnologies Quàntiques.
Lluis Torner i Sabata.
21 de
Maig. Quin és l'impacte econòmic de l'activitat matemàtica?
Joan de Solà-Morales i
Rubió.
18 de
Juny. La Geoinformació per modelar el món real,
quins desafiaments comporta??
Xavier Pons i Fernández.
1
d'Octubre. La 4ª revolució industrial i els valors ètics.
¿ Com ens afectarà ?
Josep Amat i Girbau.
29
d'Octubre. Coneixement sense fronteres. Reptes d’una Universitat actual
?
Eva Vidal
26 de
Novembre. Podem obrir una nova era per
a la electrònica amb el poder de les molècules?
Concepció Rovira Angulo.
10 de
Desembre. El risc natural: l'entenem?
el gestionem bé?
Jordi Corominas i Dulcet.
23 de Gener.
Amb
la globalització, més o menys Universitat? Visió Iberoamericana.
Jaume Pagés i Fita.
El món
universitari Iberoamericà és molt heterogeni, tot i que té característiques
comunes. Les dues coses cal tenir-les present en analitzar com s'intenta fer
front a alguns dels grans reptes que comporta la globalització per a l'Educació
Superior, com ara: La seva massificació i progressiva universalització, la
complexitat creixent de la demanda i de l'oferta, la importància de la recerca,
la pressió sobre el professorat, la internacionalització i la mobilitat i les
dificultats de finançament.
C.V.
Jaume Pagès Fita, gironí nascut el
1946.
Mestre i Dr. Enginyer Industrial.
Catedràtic
d'Enginyeria de Sistemes.
Rector (1994 -
2002) de la UPC.
Conseller Delegat
d'Universia (2004 - 2017)
Membre Emèrit de
l'IEC.
27 de Febrer.
Connexió entre
investigació acadèmica i objectius industrial:l'ICIQ com a model a
Catalunya?
Miquel
Àngel Pericàs i Brondó
En aquesta conferència es presentaran les diferents modalitats de col·laboració entre l'Institut Català èmfasi en tres components fonamentals del nostre model:
a) La creació d'Unitats de Desenvolupament Tecnològic, en les que tecnologies desenvolupades a l'ICIQ són posades a l'abast del sector empresarial. La finalitat última deles UDTs és l'evolució cap a empreses tipus spin-off o
b) La creació d'Unitats Mixtes amb empreses
ben establertes. Les UM són implants dins l'ICIQ de laboratoris
industrials treballant sota els principis d'innovació oberta. El model es basa
en la participació de la UM en tots els aspectes de la vida
científica de l'ICIQ, tot respectant els principis de privacitat i
confidencialitat propis d'un laboratori industrial.
c)L'activitat estable del laboratori CSOL (per Catalytic Solutions), que es dedica a incrementar el TRL (Technology Readiness Level) de coneixement desenvolupat a l'ICIQ, per tal d'incrementar la seva transferibilitat.
Al llarg de la conferència es presentaran exemples concrets d'aquestes actuacions.
c)L'activitat estable del laboratori CSOL (per Catalytic Solutions), que es dedica a incrementar el TRL (Technology Readiness Level) de coneixement desenvolupat a l'ICIQ, per tal d'incrementar la seva transferibilitat.
Al llarg de la conferència es presentaran exemples concrets d'aquestes actuacions.
C.V.
En Miquel A. Pericàs va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1951. Va estudiar Enginyeria Química (Institut Químic de Sarrià, 1974) i Química (Universitat de Barcelona, 1974) i va obtenir el seu doctorat (Universitat de Barcelona) el 1979. Després estudis postdoctorals al Consell Superior d'Investigacions Científiques (1979-1980), es va incorporar al Departament de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona el 1980 com a professor adjunt i guanyà una càtedra de Química Orgànica el 1991. L'any 2000 va ser cridat per a fundar i dirigir l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), lloc que encara ocupa. Els seus principals interessos de recerca se centren actualment en: a) la catàlisi enantioselectiva en batch i en flux continu mitjançant espècies immobilitzades sobre polímers i nanopartícules magnètiques, b) el desenvolupament de sistemes catalítics complexos inspirats pel comportament enzimàtic, c) el desenvolupament de complexos metàl·lics de tris(triazolil)metans per a aplicacions catalítiques, i d) el desenvolupament de nous materials assequibles per a aplicacions fotocatalítiques. En Miquel A. Pericàs ha dirigit 50 tesis doctorals, és autor o coautor d'unes 310 publicacions científiques [índex-h: 54 (WOS) o 58 (GS)] i 6 capítols de llibres, i és co-inventor en 25 patents. L'any 2000 va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària; el 2001 va rebre el Premi de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ) per a Recerca en Química Orgànica, el 2005, la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya per Mèrits Científics i tecnològics i, l'any 2018, la Medalla de Oro de la RSEQ. És membre de la RSEQ (Vicepresident 2006-2011), Societat Catalana de Química (President 1986-1987), American Chemical Society i Fellow de la Royal Society of Chemistry (des del 2014)
En Miquel A. Pericàs va néixer a Ciutat de Mallorca l'any 1951. Va estudiar Enginyeria Química (Institut Químic de Sarrià, 1974) i Química (Universitat de Barcelona, 1974) i va obtenir el seu doctorat (Universitat de Barcelona) el 1979. Després estudis postdoctorals al Consell Superior d'Investigacions Científiques (1979-1980), es va incorporar al Departament de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona el 1980 com a professor adjunt i guanyà una càtedra de Química Orgànica el 1991. L'any 2000 va ser cridat per a fundar i dirigir l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), lloc que encara ocupa. Els seus principals interessos de recerca se centren actualment en: a) la catàlisi enantioselectiva en batch i en flux continu mitjançant espècies immobilitzades sobre polímers i nanopartícules magnètiques, b) el desenvolupament de sistemes catalítics complexos inspirats pel comportament enzimàtic, c) el desenvolupament de complexos metàl·lics de tris(triazolil)metans per a aplicacions catalítiques, i d) el desenvolupament de nous materials assequibles per a aplicacions fotocatalítiques. En Miquel A. Pericàs ha dirigit 50 tesis doctorals, és autor o coautor d'unes 310 publicacions científiques [índex-h: 54 (WOS) o 58 (GS)] i 6 capítols de llibres, i és co-inventor en 25 patents. L'any 2000 va rebre la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària; el 2001 va rebre el Premi de la Real Sociedad Española de Química (RSEQ) per a Recerca en Química Orgànica, el 2005, la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya per Mèrits Científics i tecnològics i, l'any 2018, la Medalla de Oro de la RSEQ. És membre de la RSEQ (Vicepresident 2006-2011), Societat Catalana de Química (President 1986-1987), American Chemical Society i Fellow de la Royal Society of Chemistry (des del 2014)
26 de Març.
Una perspectiva històrica de l'astrometria, ¿Com mesurem la
distància a les estrelles?
Xavier Luri i Carrasco.
L’astrometria és
la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment
dels astres. És una disciplina molt antiga, i de fet durant molts segles
l’astronomia com a ciència va ser essencialment astrometria: la feina dels
astrònoms es centrava en mesurar les posicions dels astres i l’eina principal
eren els catàlegs astronòmics, reculls de posicions i magnituds dels estels i
els planetes. Els catàlegs més antics es remunten a la cultura mesopotàmica, i
al llarg de la història moltes civilitzacions han contribuït a completar i
refinar aquests reculls de dades, arribant als límits de les capacitats
tecnològiques de cada període (els predecessors del “Big data”). Tanmateix, cap
a principis del segle XX semblava que s’havia arribat als límits del que era
possible fer, i l’astrometria semblava una disciplina tancada. Però l’accés a
l’espai, i en particular dues missions de l’Agència Europea de l’Espai (ESA)
han reviscut l’astrometria i han revolucionat l’astronomia: Hipparcos i Gaia.
En aquesta conferència farem una revisió històrica de l’astronomia i ens
centrarem en els resultats de la missió Gaia, que ens està descobrint la nostra
galàxia amb un detall sense precedents.
C.V.
Xavier Luri i Carrasco
és professor titular al departament de Física Quàntica i Astrofísica de la
Universitat de Barcelona, i director de l’Institut de Ciències del Cosmos
d’aquesta universitat. La seva recerca es centra en l’estudi de la cinemàtica,
dinàmica i evolució de la nostra galàxia, la Via Làctia, i principalment en el
desenvolupament de la missió Gaia de l’Agència Europea de l’Espai (ESA).
Aquesta missió està confegint un gran catàleg compilant dades astromètriques,
fotomètriques i espectroscòpiques per a gairebé dos mil milions d’estrelles que
estan permetent estudiar la nostra galàxia amb un detall sense precedents.
Xavier Luri va ser un dels proponents de la missió i ha participat en totes les
fases del seu desenvolupament. Actualment és membre del comitè executiu del
consorci de reducció de dades de Gaia i coordinador del grup de desenvolupament
de l’arxiu de la missió.
30 d'Abril.
Fotons:
D’Einstein a la Nanomedecina i a les Tecnologies Quàntiques.
Lluis
Torner i Sabata
Els fotons van néixer com una idea revolucionària a la ment d’Albert
Einstein fa més d’un segle. Van ser també els protagonistes de l’eclipsi solar
de l’any 1919 que va confirmar les prediccions de la Relativitat General
d’Einstein i de la creació de la Física Quàntica. També Einstein va tenir la
idea genial en la que es basa el làser, un instrument que produeix uns fotons
tan extraordinaris que s’ha transformat en una de les eines claus per fer
possible tant molts dels elements més definitòries de la societat moderna com
per explorar i fer avançar les fronteres de les ciències naturals.
Els resultat són aplicacions que fins fa poc eren ciència ficció i que avui ja
són una realitat. El progrés continua a ritme accelerat en molts fronts on
s’entreveuen importants avenços durant la propera dècada. La conferencia
tractarà d’algunes de les aplicacions més actuals dels fotons, amb especial
èmfasi en la nanomedicina i a les tecnologies quàntiques.
C.V.
Lluis Torner és llicenciat en Ciències Físiques por la Universitat Autònoma
de Barcelona, doctor por la Universitat Politècnica de Catalunya, i catedràtic d'aquesta Universitat. És el director fundador de l’Institut de
Ciències Fotòniques (ICFO), considerat un dels centres de referència mundial
del seu àmbit. És Fellow de la Optical Society of America, de l'European
Optical Society i de l'European Physical Society. Va ser president de l'Associació Catalana d'Entitats
de Recerca durant el període 2009-2014. Va rebre el Premi de Lideratge d'àmbit
mundial de l'any 2011 atorgat per l'Optical Society of America i el Premi
Nacional de Recerca de Catalunya de l’any 2016, entre d’altres distincions.
21 de
Maig.
Quin
és l'impacte econòmic de l'activitat matemàtica?
Joan de Solà-Morales i Rubió
En els darrers anys hi han hagut
una experiència ben nova en el camp de la matemàtica, consistent en diversos
estudis encarregats a consultores professionals per part d'entitats nacionals,
dirigits a avaluar l'impacte de l'activitat matemàtica en el PIB del país. Els
estudis es refereixen al Regne Unit (2012), Països Baixos (2014), França (2015)
i Espanya (abril 2019). Cadascun dels quatre estudis ha tingut el seu propi
recorregut. El primer va ser encarregat pel Council
for the Mathematical Sciences i l'Engineering and Physical Sciences Research
Council a l'empresa consultora Deloitte. El segon, encarregat a la mateixa
empresa per part de la Platform Wiskunde Nederland. L'estudi de França va ser
encarregat per l’Agence pour les Mathématiques en Interaction avec l’Entreprise
et la Société, associada amb altres institucions, i realitzat per la consultora
estratègica CMI. Finalment, l'estudi sobre la situació a Espanya ha estat
realitzat per la consultora AFI, per encàrrec de la REM, Red Española de
Matemáticas. L'objectiu d'aquesta conferència és de presentar una lectura de
les conclusions d'aquests estudis. També hauria d'haver-hi
lloc per a una visió crítica d'aquests informes, però potser el més
interessant seria poder-ne extraure
recomanacions de política científica, aplicables en particular a Catalunya, en
l'àmbit de les Matemàtiques o en l'àmbit general de la Ciència i la Tecnologia.
C.V.
Joan
Solà-Morales, nascut a Barcelona el 1954, es va doctorar a la Universitat
Autònoma de Barcelona l'any 1983 sota la direcció de Carles Perelló. Actualment
és Catedràtic de Matemàtica Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya,
i realitza docència a la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) i
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). És
especialista en Equacions en Derivades Parcials i les seves aplicacions. Entre
aquestes aplicacions es poden esmentar diversos problemes matemàtics de
l'enginyeria, transformacions geomètriques amb jacobià donat i sistemes
dinàmics en dimensió infinita. Entre els centres internacionals amb els que ha
tingut més contacte científic al llarg de la seva vida es troben el Georgia
Institute of Technology i la Universidade de São Paulo. Joan Solà-Morales va
ser degà de la FME de la UPC en el seu període fundacional (1992-97), director
del Departament de Matemàtica Aplicada 1 de la UPC (2002-05), adjunt de
direcció del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) (2007-10), president de la
Societat Catalana de Matemàtiques (2010-14), i des del 2012 és membre de
l'Institut d'Estudis Catalans.
18 de Juny.
La Geoinformació per modelar el món real,
quins desafiaments comporta??
Xavier Pons i Fernández
Actualment la Informació Geogràfica es nodreix de
fonts de dades tan diverses com
massives. En una llista no exhaustiva
podem esmentar les imatges de sensors embarcats en satèl·lits de
Teledetecció, les dades captades des de sensors aeroportats en plataformes
convencionals, en drons o en sistemes adequats al medi marí, les dades in situ (com les d’estacions
meteorològiques o d’inventaris forestals), les dades socioeconòmiques, etc. Tot
això configura un univers immens de possibilitats per a una cada cop més
acurada descripció i comprensió del món. Tanmateix, aquesta revolució petapíxel
comporta una sèrie de desafiaments des d’angles tan diversos com la capacitat
de processament de les dades que produïm (amb la problemàtica de posar en
relació memòria i processadors, però també en les interoperabilitats i en els
models i formats de dades), el control de la seva qualitat (que, com en altres
camps ha confluït amb la ciència ciutadana), les implicacions ètiques (com en
la privacitat, lligada no només a l’accés a les dades en si, sinó a la seva
captació primària), etc. Punxar un punt i pensar que recollirem tota la
informació que necessitem és un node de trobada de totes les polisèmies del mot
il·lusió.
C.V.
Xavier
Pons i Fernández. és catedràtic de Geografia a la UAB (2005), guardonat com a
investigador ICREA Acadèmia en dues ocasions (2011-2015 i 2016-2020) i amb
altres premis (Medi Ambient 2007, Internacional Möbius 2000, etc), coordinador
de l'equip de recerca i aplicacions en Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i
Teledetecció (TD) GRUMETS i creador (1994) del programari MiraMon (+200,000
usuaris en 38 països). Va rebre, entre 1988 i 1992, la seva llicenciatura en
Biologia, dos màsters (en Botànica i Geografia) i el doctorat. Els seus
treballs metodològics i aplicats, tant en TD (geometria, radiometria,
classificació, compressió, etc) com en SIG (models climàtics, dinàmica
territorial, estàndards i interoperabilitat, etc), han estat citats en unes
8000 ocasions. És en el grup de 50 persones més citades en l’etiqueta
"GIS" de Google Scholar. Ha dirigit 14 tesis doctorals, així com el
Màster en TD i SIG des de 1996 (el més antic de Catalunya, i el primer a ser
Oficial) i la revista GeoFocus des del 2015. Ha estat investigador principal o
participant en prop de 100 projectes competitius i contractes, internacionals,
europeus, estatals i nacionals.
1 d'Octubre.
La 4ª revolució
industrial i els valors ètics. ¿ Com ens
afectarà ?
Josep
Amat i Girbau.
A mitjans del Segle XVIII va començar l’accelerat
procés conegut com la Revolució Industrial. Aquesta revolució ha anat
evolucionat amb els anys podent diferenciar-se quatre etapes. La primera es
caracteritzà per la introducció de la màquina de vapor; la segona per
l’electricitat i el motor d’explosió; la tercera, iniciada a mitjans del Segle
XX, es caracteritzà per una eclosió de la ciència i la tecnologia. Però a
partir del 2010, que es considera que s’ha iniciat la 4ª revolució industrial,
comportarà també importants canvis laborals i socials, però l’actual va més
enllà de l’entorn industrial. La
utilització intensiva de les comunicacions, la informàtica, la intel·ligència
artificial, l’accés i el processat massiu de dades (Big data) i d’una robòtica
més intel·ligent. Això ens porta a una societat més digital, i ens planteja el
repte d’adaptar-nos i beneficiar-nos com a societat d’aquest entorn; afrontar
els problemes ètics que aquest procés provoca, i poder preveure i corregir la
major marginació i augment de les desigualtats que pot provocar, tant a nivell
geoeconòmic mundial, com a nivell més local per qüestions formatives, culturals
o d’edat.
C.V.
Josep AMAT i GIRBAU és Enginyer Industrial per la
ETSEIB, el 1967, i Doctor Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC) el 1977. Des de 1987 al 2010 és Catedràtic d'Arquitectura i
Tecnologia de Computadors de la UPC, i des del 2010 és Professor Emèrit. La
tasca de recerca, es va centrar en la Visió per Ordinador i en el camp de la
Robòtica, especialment al camp de la robòtica submarina i de la robòtica
mèdica. Actualment segueix desenvolupant aquesta tasca de recerca en el
Laboratori de Robòtica Intel·ligent de la UPC en el camp de la robòtica
quirúrgica, i és director tècnic de Rob Surgical Sistems, spin-off de la UPC
.Des de 1990 al 2008 és Invited Professor
al MIT (Massachusetts, USA). És membre del Institut d'Estudis Catalans des de
1990. És membre de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del
2000.
29 d'Octubre.
Coneixement sense
fronteres. Reptes d’una Universitat Politècnica ?
Eva Vidal
Les universitats
tenim una enorme responsabilitat: estem modelant el futur. L'aprenentatge que
obtingui els nostres estudiants, els valors que adquireixi, la visió del món
que se'n faci decidiran cap a on caminarà el món. Conèixer la tecnologia no és
suficient per a ser un bon o bona professional de l'enginyeria; s'han
d'entendre les implicacions socials, ambientals i econòmiques dels projectes
que es desenvolupin i dels que es descartin. No podem obviar més que el món és
enorme i que és genial que siguem capaços de desenvolupar projectes com
el 5G però també seria extraordinari trobar solucions per als
gairebé 4G (G de giga, 1 giga = 1.000 milions) de persones que encara
no tenen accés a Internet. I hem de ser sempre conscients i responsabilitzar-nos
del fet que el que fem al Nord impacta al Sud. La Universitat ha de mostrar
clarament que l'ètica ha d'anar lligada a la tecnologia.
C.V.
Eva Vidal és mare de dos fills i està força
preocupada pel món que els
estem deixant. Com a Doctora en Enginyeria de Telecomunicacions és professora
titular a la UPC on imparteix, entre d'altres, classes d'enginyeria electrònica
i TIC per al desenvolupament sostenible.És l'actual responsable de
sostenibilitat i compromís social a l'Escola Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions
de Barcelona. És la Directora del Centre de Cooperació per al Desenvolupament
de la UPC, centre que des de fa més de 27 anys dóna suport als projectes
que fan els alumnes i professorat a països en vies de desenvolupament
i a entitats socials del nostre entorn local. Ha estat guanyadora del
premi Alan Turing al Compromís Social de la Nit de les
Telecomunicacions i la Informàtic.
26 de Novembre.
Podem obrir una nova era per a la electrònica amb el poder de
les molècules?
Concepció Rovira Angulo.
En general, en la nostra vida quodiana, quan pensem en els conductors de l’e
visualitzem
cables metàl·lics i quan pensem
en molècules les associem a fàrmacs, addi
alimentaris,
colorants, pescides, etc. No obstant això, aquesta visió no és del tot
correcta, ja
que en els
anys 70 del segle passat es va descobrir com obtenir certes molècules
orgàniques
que
processades adequadament, poden tenir un comportament metàl·lic.
El que
anomenem "electrònica molecular" ha ngut un desenvolupament
espectacular. Ara
tenim plàscs conductors totalment *exibles, cèl·lules solars orgàniques que es n
imprimir,
pantalles molt +nes i *exibles basades en emissors de díodes de llum orgànics,
teix
intel·ligents
i un llarg etc. El proper repte és miniaturitzar els components electrònics de
tal
manera que
una única molècula actuï com l’element electrònic desitjat. La gran varietat de
molècules
que podem sintetzar ens dóna un enorme poder per aconseguir els desa+aments
que
proposem.
CV
Concepció
Rovira Angulo.
Professor
d'invesgació del CSIC a l'Instut de Ciència de Materials de Barcelona
Doctora en
Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona.
Interessos
cien<+cs: materials moleculars funcionals i nanociència molecular, en
parcular en
el camp de
l'electrònica molecular, l'Enginyeria cristal·lina, la química supramolecular,
els
processos de
transferència electrònica i el magnesme molecular. El treball s’ha dut a terme
en projectes
interdisciplinaris europeus i nacionals.
Membre de
diferents comitès cien<+cs de revistes internacionals i congressos.
Varis premis
naEn general, en la nostra vida quotidiana, quan
pensem en els conductors de l’electricitat visualitzem cablesmetàl·lics i quan
pensem en molècules les associem a fàrmacs, additius alimentaris, colorants,
pesticides, etc. No obstant això, aquesta visió no és del tot correcta, ja que
en els anys 70 del segle passat es va descobrir com obtenir certes molècules
orgàniques que processades adequadament, poden tenir un comportament metàl·lic.
El que anomenem "electrònica molecular" ha tingut un desenvolupament
espectacular. Ara tenim plàstics conductors totalment flexibles, cèl·lules
solars orgàniques que es poden imprimir, pantalles molt fines i flexibles
basades en emissors de díodes de llum orgànics, teixits intel·ligents i un
llarg etc. El proper repte és miniaturitzar els components electrònics de tal
manera que una única molècula actuï com l’element electrònic desitjat. La gran
varietat de molècules que podem sintetitzar ens dóna un enorme poder per
aconseguir els desafiaments que proposem.
C.V.
Concepció Rovira Angulo. Professor d'investigació
del CSIC a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona. Doctora en Ciències
Químiques per la Universitat de Barcelona. Interessos científics: materials
moleculars funcionals i nanociència molecular, en particular en el camp de
l'electrònica molecular, l'Enginyeria cristal·lina, la química supramolecular,
els processos de transferència electrònica i el magnetisme molecular. El
treball s’ha dut a terme en projectes interdisciplinaris europeus i
nacionals.Membre de diferents comitès científics de revistes internacionals i
congressos.Varis premis nacionals i internacionals (p. ex. 2009, Premi Ciamician-González
de la Società Chimica italiana; 2013, Premi "IUPAC distinguished woman in
chemistry "; 2015 Premi a l'excel·lència de la Real Sociedad Española de
Química). Més de 350 articles en revistes de SCI amb una mitjana de 29
citacions i un índex H de 57, 16 capítols de llibre i editora de quatre
llibres. Deu patents nacionals i sis internacionals, dues d'elles llicenciades.
10 de Desembre.
El risc natural: l'entenem? el gestionem bé?
Jordi Corominas i Dulcet.
Cada
any, els riscos naturals són responsables de la mort de milers de persones i
d’incomptables pèrdues económiques. Els avenços científics ens han permès
conèixer la gènesi i la dinàmica dels fenòmens perillosos, com també disposar
de la capacitat per identificar les zones amenaçades i simular escenaris de
risc. Tot i l’origen natural del perills, sovint trobem que les accions humanes
amplifiquen els seus efectes i sobre tot els danys. Encara no estem en
condicions de predir amb exactitud quan es donarà la situació de perill però si
que podem anticipar-la i adoptar les mesures preventives. A la xerrada
s’analitza els efectes del canvi climàtic en la freqüència i intensitat dels
perills naturals. Es comentaran també les eines per a la prevenció del risc i
els reptes per dur a terme una gestió eficaç i sostenible.
C.V.
Doctor
en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona. Catedràtic
d'Enginyeria Geològica de la Universitat Politècnica de
Catalunya-BarcelonaTech. Ha realitzat estades de recerca a l'Imperial College,
UK i a la Universitat de Colorado a Boulder, USA. La seva investigació s'ha
centrat en els riscos naturals i, en particular, en l’anàlisi d’esllavissades,
despreniments rocosos i crescudes torrencials. Autor de més de 200 treballs
científics publicats en revistes, llibres i congressos nacionals i
internacionals. Des de l’any 2000, membre numerari de l’IEC. Membre de
l’European Center for Geomorphological Hazards, Council of Europe, Estrasburg,
França (Consell Executiu des de 1995 i President 2009-2014); Membre del Comitè
Tècnic Conjunt (JTC-1) de les societats ISSMFE-ISRM-IAEG (membre del comitè
executiu 2010-2014). El 2016 va ser guardonat amb la Varnes medal atorgada pel
International Consortium on Landslides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada