EL SUPREMO. Una experiència de part 10.4.2019.

EL SUPREMO. Una experiència de part 10.4.2019.



El Tribunal Suprem d’Espanya (TSE) es defineix com el tribunal més alt de la justícia ordinària. Aquesta definició ja genera un punt d'inquietud, és el més alt possible?, té el privilegi de la possessió de la veritat?, i que és la justícia ordinària, la que sols s'exerceix via la interpretació dels codis?, més qüestions, qui es pot atribuir la possessió de la veritat?, i els fets que no estan inclosos en els codis, qui els jutge??


Totes aquestes dèries m'amoïnaven en el trajecte en AVE, BCN-MAD, el proppassat deu d'abril en ocasió d´assistir a la sessió núm. 29 del judici, causa especial 20907/2017, anomenada del "procès". De fet la meva curiositat i interès era molt gran per veure en directe una de les 52 sessions d'aquest procés històric, tenint sempre en la ment que veuria un acte jurídic similar al que és desenvolupar en les mateixes setmanes, fa 84 anys, l'any 1935, que va sentenciar al MHP Lluís Companys i el seu Govern, en la mateixa sala, a trenta anys de presó per a tots els acusats.


El continent del TSE en un edifici molt gran, com una illa de l'eixample barcelonès, de construcció actual relativament recent 1915, tenint davant de la façana principal l'anomenada Plaza de la Villa de Paris, que sembla premonitori de la voluntat política de semblar-se, en monumentalitat, a l'arquitectura institucional francesa, voluntat que no assoleix més que en la seva volumetria.








L'entrada comuna és per una porta lateral ben custodiada, al carrer Marques de la Ensenada, amb un ampli vestíbul. Els assistents són primerament identificats en un llistat previ, que ja classifica els assistents en tres grups, premsa i mitjans de comunicació, familiars conjuntament amb persones prèviament convidades i públic en general. Aquesta divisió ja em va fer pensat en la importància mediàtica del judici, calia cuidar a la premsa, era patent.


Després del corresponent registre per l'arc electrònic, i el requisament temporal de tota mena de telèfons, tabletes, portàtils, etc. se'ns va instruir en formar tres grups per esperar l'hora d'entrada a la sala del Judici a la primera planta.


Era curiós observar el trànsit de funcionaris/es entrant i sortint de l'edifici, així com la recepció de les seves mirades obliqües. Suposo que no estan acostumats a processos tan notoris, amb tanta concurrència, però els hàbits funcionarials són universals. La policia nacional que vigilava i ordenava el moviment de les persones actuaven com a directors de trànsit amb experiència.


A l'entrada a la Sala de Plenos, per part dels visitants, ens trobarem els acusats, defenses i acusacions ja instal·lats i vaig tenir la sort d'aconseguir un lloc central a segona fila que permetia una visió completa de la sala i els seus actors.









La Sala de Plenos del TSE és petita per la dimensió de l'edifici i la importància jurisdiccional del que es dicta, l'entrada és lateral, fet que produeix que el públic veu directament de prop l'entrada i sortida de les persones actuants. Presideix el tribunal, amb set seients i amb un lloc més destacat pel president de la Sala, el jutge Manuel Marchena Gómez. La il·luminació es nota que s'ha instal·lat per capes, dues làmpades de cristall que la seva funció sembla més decorativa que un altra cosa, uns aplics daurats a les parets instal·lats al voltant de la sala i una instal·lació sobre les columnes falses i que il·luminen indirectament el sostre de la sala. Aquestes llums superposades generaven una atmósfera lleugerament irreal.


Em va sorprendre que la bandera espanyola era l'única present i l'europea no hi era. Encara que Europa té capacitat jurisdiccional a l'Estat Espanyol, era suggerent aquest oblit, donades les relliscades de la justícia Espanyola davant de la justícia tres països europeus i la consciència de ser observats per la Justícia Europea.









L'estrada de l'esquerra l'ocupaven les nombroses defenses dels acusats i a voltes tenien els tenien asseguts en una segona filera per coordinar-se millor amb les seves defenses, suposo. A l'estrada de la dreta hi estaven instal·lats, primer dos membres del ministeri fiscal presents per parelles, dels quatre assignats, a la seva esquerra dos lletrats de l'advocacia de l'Estat, i curiosament dos lletrats més del partit polític VOX. Aquest fet, que és legal, fa reflexionar al respecte. Tots els partits polítics podrien ser-hi??. Un cop més tenim una legalitat moltes vegades incomprensible, per dir-ho d'una manera suau. Els representants de VOX són dos polítics que han estat en els medis de comunicació, amb ocasió de les dues eleccions recents, és això possible, que en períodes electorals certs candidats tinguin palestra judicial en funció dels seus interessos?? Els familiars, convidats i públic tenen únicament sis fileres, cosa que produïa certes compressions.


La sessió núm. 29 fou d'interès limitat en el seu contingut, al matí fou un degoteig de declaracions de diversos cossos policials, en concret nou policies nacionals, cinc agents de la guàrdia urbana de Badalona i set mossos d'esquadra. Entre els policies nacionals que van declarar hi havia l'instructor de l'acta policial del districte de les Corts i de Sabadell, així com la del districte de Sarrià-Sant Gervasi.


A la tarda declararen dos policies nacionals que van intervenir a l'escola Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Els agents han descrit els problemes per poder accedir al centre, per les dues-centes persones que diuen que hi havia concentrades a la porta, entre elles, l'alcaldessa Núria Marín, i afirmen que va increpar als agents. Diuen que els manifestants els van barrar el pas i que, en el tancament d'una de les portes, van enganxar el peu d'un dels agents. Aquesta és la qüestió que la fiscalia volia que quedés clara a la sala. Però curiosament l'agent ferit hi ha tret importància.


Qualsevol espectador podia observar el següent:


-La coincidència terminològica dels policies nacionals, cosa que traspuava un alliçonament previ per part de les fiscalies al respecte. Era impossible que es repetissin els mateixos termes i expressions sense una coordinació prèvia.


- Les preguntes de la fiscalia eren repetitives, seguint un patró definit i les respostes dels testimonis patentitzaven les diferències culturals pròpies dels testimonis i les diferències castellanes-catalanes. Tot plegat, en certs moments, es produïen somriures i comentaris en les defenses, que podíem observar els assistents.


- El tracte del president Carmena als testimonis era molt diferenciat. Els policies sense graduació eren tractat com números i amb un cert menysteniment, en canvi els oficials eren tractats amb més respecte. Curiós.


- El desinterès de VOX, en tota la jornada, en preguntar als testimonis. No tenia interès mediàtic, evidentment, i per tant no servia als seus interessos.


- També era sorprenent que els advocats de VOX eren saludats per tots els policies nacionals i alguns funcionaris als passadissos. També es feien fotos amb alguns llobatons, molt joves, que dins i fora de l'edifici els esperaven.


Al voltant de les 11.00 h, en un cert moment, Marchena va demanar desallotjar la Sala, "porque Paco ha tenido un problema", fora ens vàrem assabentar que l'anomenat Paco era un tècnic, present a la Sala, que gestionava els sistemes multimèdia i que havia tingut una lleu lipotímia.


Al migdia es va fer un recés, en aquest moment els acusats podien parlar breument amb els assistents i vaig tenir oportunitat de parlar cinc minuts amb l'H.C. Josep Rull, el meu darrer Conseller, el vaig veure més prim i amb un molt bon estat d'ànim. Els seus comentaris traspuaven la seva fermesa i em va presentar a en Jordi Cuixart. Per la meva part li vaig regalar un llibre etern "Les Meditacions" de Marc Aureli, clàssic de l'estoïcisme i crec molt apropiat per la seva situació de captiveri.


En la sala d'espera dels acusats, al fons en una cantonada, el M.H. Oriol Junqueres era assegut en una tauleta on despatxava amb col·laboradors i visitants. Em va sorprendre la naturalitat de tot plegat, afortunadament amb un cert grau de civilització dins d’una justícia injusta.


Al pati central, ple de tarongers, els acusats no empresonats, podien departir amb els assistents i vaig aprofitar per parlar amb el HC. Santi Vila, el meu penúltim Conseller. El vaig veure com sempre, és un exclòs pel seu perfil equidistant cosa molt pròpia del seu esperit empordanés. Vaig fer una mica de prospectiva amb ell, en el sentit de fer un calendari ficció. Si la pena és reduïda, de vuit anys per exemple, i si la tercera part del compliment de la pena comporta la llibertat condicional, i no ho canvien, podem imaginar que per Nadal 2019 podien ser alliberats. Aquest escenari ens va animar als dos, de fet es tractava d´aportar esperança a un acusat no empresonat en el seu patiment.


Al voltant de les 14.00 h, Marchena determina el recés per dinar.


La tarda fou un calc del matí sense més.


Les meves reflexions més enllà de les pròpies de la sessió.


1.- Aquest judici és una mostra evident de la instrumentació política de la justícia per part dels partits espanyols de dretes. Fet fonamental. És patent que el poder executiu espanyol és incapaç d'enfrontar les reivindicacions catalanes desde sempre i utilitza el poder judicial com escut de defensa, fent desistiment de les seves responsabilitats polítiques i constitucionals.


2.- El poder Judicial ha evolucionat, des de la transició democràtica, a una velocitat menor que la d'altres poders. És farcit de cognoms notoris en la dictadura i el seu tarannà els identifica. Aquesta mentalitat encara és incrustada en l'ordenament jurídic vigent, Constitució inclosa, i orienta les accions que él TSE ha portat a terme. La principal, l'empresonament preventiu dels acusats. Es tracta de fer-els-hi pagar d'avançada pena de presó. Això serà, molt probablement, condemnat per la justícia europea, però serà massa tard.


3.- La Constitució Espanyola està en qüestió. Les seves regles s'han de canviar. El ministeri fiscal, per exemple, no ha de dependre del Ministre de Justícia, Europa ja ho ha advertit a l'Estat Espanyol dient que, tot respectant la sobirania espanyola, com a mínim les instruccions que es donin al ministeri fiscal siguin per escrit. Hi han molts altres fets de la justícia espanyola que no són propis del s.XXI.


Reflexió final:

De fet es confirmen les meves conviccions. Europa és l’única sol.lució per Catalunya, en cas contrari abans de 80 anys tornarem a aquest edifici.





Tempus Fugit.


JMC/12.06.2019