2. CAT-FUT-AIGUA.TORTOSA.10/3/2018.

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE L’AIGUA.

1.- Drets i deures per l'accés a l´aigua.

L’Aigua com a dret humà bàsic

• El dret per l'accés a l'aigua, com a dret constitucional i de ciutadania
• Implementació legal del Dret Seria un bon consens considerar que a Catalunya, aproximadament, una quantitat bàsica mínima per viure serien 40 l. per persona i dia i aquesta quantitat hauria de ser gratuïta.

Accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible per a  totes les persones

• La captació, el tractament i la distribució de l’aigua Tota la part del cicle en alta, té uns costos que s’han de repercutir, per part de l'Administració Pública responsable,  en el preu de l’aigua, com a servei públic, el qual s’ha de garantir a tothom, aplicant beneficis o bonificacions en funció dels ingressos de cada unitat familiar.
• La distribució en baixa. La distribució als ciutadans, en baixa pressió, és competència municipal.

El deure de complir la Directiva Marc de l´aigua.

• Convergència europea pel 2027 El pla en execució 2016-2021 dotat amb 918 Meur., cal que s'executi completament i amb la transparència necessària

 

2.- Com fem una gestió sostenible de l’aigua.

Els aspectes quantitatius

Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça i respectant els cabals ecològics dels rius

• Protegint els ecosistemes relacionats amb l’aigua dolça
• Respectant els cabals ecològics dels rius que han de ser el punt de partida de tota política d’explotació de l’aigua dels rius. El cabal ecològic és una restricció prèvia a qualsevol us.
• Cal estudiar i adoptar una resolució definitiva del tema dels cabals de compensació de les minicentrals hidroelèctriques
• L'Acadèmia. Cal impulsar la recerca i el desenvolupament a la Universitat catalana per prendre decisions basades en el coneixement profund del cicle de l'aigua.
• La Indústria. El desenvolupament de les decisions caldrà que es duguin a terme mitjançant una base industrial competent i competitiva

Els aspectes qualitatius

• Alteracions del règim de cabals dels rius i dels volums d’aigua dels aqüífers
• Contaminació per aigües residuals urbanes i industrials
• Contaminació difusa de les aigües
• Alteracions morfològiques de rius i zones costaneres
• Presència important d’espècies exòtiques invasores
• La irregularitat pluviomètrica

Mesures per tenir unes suficients reserves d’aigua.

• Controlant els nivells piezomètrics dels aqüífers
• Els aqüífers i la seva sobreexplotació
• Tot pou que dreni tot aqüífer cal que estigui autoritzat, identificat i controlat en l'espai i el temps.
• Els aqüífers estan lligats en els trams finals dels rius amb la intrusió marina
• Funció i regulació dels pantans
• Nova regulació integral cal disposar d’infraestructures de reserva, i els embassaments són una bona opció, sempre que es gestionin de forma adequada.
• La dessalació com instrument per la producció d'aigua potable
• La sostenibilitat energètica i ambiental de la dessalació
• La reutilització.
• Els transvasaments

Els objectius del PGDCFC (Plans de Gestió Districte de Conca Fluvial de Catalunya).

 

3.- Com combatem la contaminació de l’aigua de rius i els seus aqüífers.

Controls i mesures genèriques. La mesura sistemàtica

• Qualitat. Cal establir un sistema de control de l’estat ecològic que permeti avaluar, la salut dels ecosistemes aquàtics
• Eutrofització
• Salinitat
• Principi econòmic Cal fer executiu a tota la legalitat el principi legal vigent: Qui contamina paga.
• La Humitat La seva mesura ja iniciada per instituts com el CREAF, l'ICGC, i d'altres cal que sigui impulsat i seguit.

Un eficaç i millor funcionament de les depuradores

• Reutilització.
• Depuració total. Cal arribar a la depuració total de les zones urbanes, industrials i ramaderes.
• Actualització.
•  
• Impuls a la depuració industrial

Les contaminacions per purins i nitrats

• Primer reduint la cabana porcina súper sobredimensionada
• Control de processos
• Disfuncionalitats i desregulació Cada granja hauria de tenir el seu digestor, per fer metà i energia local i resultaria bé econòmicament, però les grans granges no volen fer el pas i porten l’excés de purins a l’Aragó.

 

4.- Control al consum.

Controls a la demanda de consum per regadius agrícoles

• La dotació actual no és suficient per alguns regadius.
• Han de reduir-se les dotacions actuals, optimitzant els sistemes de regadiu
• Cal replantejar l’enfocament del tipus de regadiu
• Cal modernitzar el sistema de regadius
• Els números amb el canal d’Urgell i el Segarra Garrigues, tenint en compte els cabals que baixen pel Segre i les Nogueres i el canvi climàtic no donen, no hi ha cabal per mantenir els cabals ecològics al riu Ebre i per regar.

Controls a la demanda de consum urbà

• Amb polítiques d’estalvi i eficiència en l’explotació del recurs
• Cal una bona regulació, un bon servei públic i una sensibilització de la ciutadania sobre la seva importància
• L’àrea metropolitana de Barcelona té un consum de dotació domèstica d’aigua de les més baixes del món, però encara es pot fer un estalvi
• Cal reformular i modificar gran part de la legislació d’aigües existent

Augmentar l’eficàcia en la distribució, disminuint les pèrdues

• Caldria una auditoria periòdica i obligatòria al respecte.

5.- Qui ha de gestionar l’aigua, i com.

Cal una decidida participació ciutadana

• Participació. S’ha de donar suport a la participació de les comunitats locals
• Consells de Conca. Procedir a la reconstitució dels Consells de Conca com a òrgans col·legiats de participació pública en l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica de la nova demarcació hidrogràfica catalana.

Cal una implicació més decidida de l’administració pública.

• Remunicipalització.
• Traspassar la titularitat, gestió i explotació dels sistemes de sanejament a les administracions actuants (ens locals o supralocals
• Rescat de la concessió del servei d’abastament en alta d’ATLl perquè torni a ser públic.

 

Redefinir el paper de l’ACA, com a màxima autoritat en l’Aigua

• L'Ens regulador El Parlament de Catalunya donarà competències tècniques, econòmiques i administratives a l'Agència Catalana de l'Aigua que actuarà com autoritat hídrica independent.
• S’ha d’assegurar la viabilitat economicofinancera de l’Agència Catalana de l’Aigua
• El paper de l’ACA és important si fa be el seu paper
• El model de l’ACA Les companyies poden ser privades o públiques i no hi ha cap problema si el regulador, en aquest cas l’ACA, fos independent, perquè decidiria sobre la política de preus de manera lliure i justa.

Reformes tributàries per fer una tarifació més justa

• Cal reformar la llei tributària per acabar d’una vegada amb les diferències impositives existents actualment en el cànon de l’aigua.
• Cal revisar el Cànon de l'ACA a fons
• Cal implementar una progressiva fiscalització i tarifació de l’aigua que permeti la gratuïtat de l’aigua vital, la tramificació de l’aigua del benestar i la repercussió del cost total de l’aigua sumptuària

3. CAT-FUT.ENERGIA.TARRAGONA. 17.3.2018

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE ENERGIA

L’Energia.Política energètica

 

 1:Drets i deures per l’accés a l’energia.

El dret a l’energia s’ha de considerar un dret  fonamental bàsic, que també genera deures.

• L’accés a l’energia S’ha de considerar com un dret fonamental dels ciutadans
• Cal que  l’ordenament legal ho reculli integralment
• Les fonts renovables d’energia han de ser considerades com un bé comú
• Les persones físiques i jurídiques tenen el deure d’exercir l’estalvi energètic

 

2: Objectius Europeus: Cap a les energies netes.

Transició energètica.

• tres principis: apoderament del ciutadà, les energies renovables i l’eficiència energètica.

Sobirania energètica.

• Diversificar les fonts energètiques
• Socialitzar i descentralitzar la producció d’energia
• Accelerar la transició energètica cap a un sistema basat en energies renovables i sense combustió
• Mesures per augmentar, transitòriament, el percentatge de les energies renovables.

Plans energètics nacionals.

Potenciar els set eixos del Pacte Nacional per a la Transició Energètica donant-nos una legalitat impulsora sector a sector.

• Pla Nacional per l’energia eòlica
• Pla Nacional per l’energia Fotovoltaica.
• Biogàs o Gas Renovable
• Fomentar l’ús de l’energia Geotèrmica.

3.– L’Herència Nuclear

Pla Nacional per a la Desnuclearització

Emmagatzematge de Residus Radioactius

4. Garantir la qualitat i fiabilitat dels sistemes de producció i subministrament energètic.

Nova política de distribució energètica

• Es crearà una Autoritat Reguladora del Mercat de l’Energia (ARME), regulador del conjunt del mercat energètic.
• La Distribució energètica, mitjançant les línies troncals bàsiques sobre el territori, ha de ser pública.
• Cal Incrementar les infraestructures d’interconnexió internacional de subministre d’energia.
• Les línies de distribució energètica, han de disposar d’un Pla Territorial Sectorial.

Modernització de les xarxes energètiques

 

 5.-Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètiques.

Afavorint la cogeneració

• La cogeneració no és més que una manera de millorar l’eficiència energètica.

Elaborant Plans d’eficiència i renovació energètica en els diferents sectors productius

• S’ha d’avançar cap a la renovació energètica de l’administració pública
• S’ha d’aprovar el Pla d’Eficiència energètica a la Indústria

Prioritzant les fonts d’energia renovable en el sector del transport

• En l’àmbit del transport cal potenciar el transport públic col·lectiu electrificat.
• Cal millorar la gestió i optimització dels desplaçaments de mercaderies
• Cal invertir a accelerar l’expansió del vehicle elèctric
• El transport captiu del petroli. Algunes xifres i tendències.

 

Impulsant mesures de rehabilitació i renovació en l’àmbit de l’edificació en el territori.

• S’ha de fer la rehabilitació i renovació energètica del parc d’edificis i habitatges construïts avançant cap als edificis de consum gairebé zero (NZEB) (Nearly zero-energy buildings,
• Cal que hi hagi manament legal inspirat en la Directiva europea 2010/31/EC per tal que els nous edificis es dissenyin seguint criteris de consum energètic pràcticament zero
• Desenvolupar polítiques d’ordenació del territori i d’urbanisme energèticament sostenibles
• Caldrà reforçar també els models de producció d’energia comunitària

Implantar sistemes intel·ligents de mesura, monitorització i control de consums energètics

• Afavorir, en el marc de l’estratègia SmartCAT, la implantació de sistemes intel·ligents digitals de mesura
• S’implantaran normatives que facin efectiva l’eficiència energètica com a deure ciutadà,

Fent campanyes de sensibilització i de canvi d’hàbits d’ús energètic en tots els sectors consumidors

• incloure estratègies per canviar els hàbits d’ús cap a la contenció i la sobrietat en el consum d’energia

 

6. L’evolució industrial accelerada

Evolució del status-quo.

Cap a l’electrificació total

• És sinònim d’abandonar la combustió com sistema per la generació elèctrica

 

 

7. Nou model de sistema energètic. Bases, principis i criteris.

– El sistema dominant actual considera:

• L’energia com recurs il·limitat i el tracta com una mercaderia.
• Persona com consumidora d’energia, per tant ho mercantilitza.
• Sistema energètic tecnocràtic, per tant centralitzat i orientat a un oligopoli dominant.

-El sistema desitjable a construir:

• L’energia com bé comú, com l’aire i la natura.
• La persona com aprofitadora, usuària, d’energia com ser humà.
• El sistema energètic democràtic: al servei de les persones i les comunitats, com protagonistes.

 

8.- Dret i deures individuals i col·lectius per la producció i ús de les energies renovables.

• Drets Constitucionals
• Europa. S’ha de desenvolupar la visió pan-europea que indueix als governs les transposicions de la legalitat europea a les cadenes legislatives-executives de cada país membre
• Cal potenciar i estructurar fonts de producció d’energia distribuïdes més enllà de la descentralitzada.

Plans energètics locals.

• Un aspecte fonamental és la distribució en alta potència i en baixa.
• Els deures energètics seran sempre presents en les diverses legalitats relatives al sector i als sectors connexes.
• Cal desenvolupar la figura de les agregadores energètiques que gestionen l’energia d’una col·lectivitat

Potenciar les xarxes de producció i distribució d’energia distribuïdes.

• Xarxa distribuïda a partir de la producció energètica dels recursos energètics locals
• Exemplificació. Els països model han utilitzat les comunitats locals, de diverses grandàries, per exemplificar els objectius de la sostenibilitat proposats.
• Implicació dels municipis en la governança energètica
• Cal dotar els municipis d’eines que els permetin exercir el seu paper d’actors centrals en la transició energètica cap a un model descentralitzat i distribuït, i lligat al territori.
• El món rural. Caldran plans energètics territorials
• Les ciutats i Àrees Metropolitanes Caldran plans energètics urbans

 

9.- Potenciar la innovació tecnològica pròpia.

L’Acadèmia. Cal potenciar els Instituts relatius a l’energia existents en les Universitats catalanes

Desenvolupament de mini eòliques i mini fotovoltaiques

Potenciar els sistemes d’emmagatzematge

• d’augmentar significativament la capacitat de les seves reserves de regulació, potenciant el desenvolupament de sistemes d’emmagatzematge d’energia elèctrica
• solucions d’emmagatzematge d’energia elèctrica i de gas natural que permetin millorar la garantia de subministrament
• NOVES centrals de bombeig
• d’obtenció de gas (metà, hidrogen) a partir d’energia eòlica excedentària
• Assegurar que en les instal·lacions de transport i emmagatzematge energètics, tots els riscos i els costos són totalment coberts pels promotors, incloent-hi les indemnitzacions i la restitució ambiental.

Potenciar el desenvolupament de sistemes DER (Recursos d’Energia distribuïda) i Microxarxes.

• Com més a prop del consumidor estigui el productor menys necessària serà la distribució.
• Reconèixer la microxarxa com una via per introduir més DER (Distributed Energy Resources),
• Establir una legislació que permeti la gestió i el control autònom de la microxarxa
• Introduir microxarxes en poblacions i polígons industrials de les zones rurals
• Promoure un projecte de demostració de l’ús de bateries en una microxarxa intel·ligent.
• Dissenyar les xarxes i les microxarxes aïllades de manera que es puguin expandir i interconnectar fàcilment.

Planificar campanyes informatives i, sobretot, formatives per a personal qualificat

• Caldrà dur a terme un esforç en proporcionar informació completa i rigorosa en matèria d’energia, i les seves externalitats, als mitjans de comunicació….
• personal específic qualificat que pugui portar a la pràctica noves solucions tècniques en l’àmbit energètic
• Cal capacitar la població en general en el nou escenari energètic, incloent-hi tots els nivells educatius
• Cal debatre i decidir si la factura energètica cal que assumeixi costos encoberts

10.- La Gestió pública ha de garantir i gestionar la gran producció energètica.

Creació d’empreses públiques, mixtes, que la garanteixin i gestionin.

• Cal impulsar la constitució d’empreses municipals o mixtes d’energia
• Cal assegurar una oferta àmplia d’operadors energètics, eliminant barreres d’accés i garantint la independència dels gestors
• Cooperativisme.

11.– L’Empoderament ciutadà.

Donar veu a la participació ciutadana, des del món associatiu, cooperatiu o institucional local.

• Impulsar la mobilització ciutadana exigint a les administracions públiques que tinguin plans, a curt termini, per la instal·lació de sistemes de producció d’energia renovables per generar a edificis
• La implicació de la societat civil en la construcció del nou model energètic de Catalunya és un aspecte transcendental
• Desenvolupar una tasca permanent d’informació, sensibilització i conscienciació social i empresarial vers els reptes energètics.
• També caldrà desenvolupar iniciatives específiques per a la implicació de la societat i les institucions en els canvis d’hàbits importants i transcendents en el model de consum actual.
• Cal col·locar la ciutadania i les empreses en el centre de la reflexió, del canvi i de la presa de decisions que impulsin la transició cap al nou model energètic.
• La ciutadania ha de ser corresponsable per tal d’aconseguir els objectius fixats

12.- Defensa dels consumidors.

En qualsevol cas s’ha de garantir la defensa dels drets dels consumidors.

– En relació amb la contractació amb les companyies subministradores.

-En relació amb l’atenció al client per part de les companyies subministradores.

-En relació amb la qualitat del producte ofert per les companyies subministradores.

-En relació a conèixer l’origen dels productes energètics i disposar de llibertat de la seva elecció, així com conèixer l’impacte ambiental de la producció de la seva energia elèctrica.

13.- L’Economia en l’Energia

Crear mecanismes efectius de control de preus de l’energia

• Verificació dels costos
• Nova anàlisi econòmica
• Comptadors per la tele gestió

Nova Legalitat

• Identificació i valoració d’actius.
• Nova situació amb l’horitzó 2020

 

 

 

1. CAT-FUT.TERRITORI.REUS.3/3/2018.

 

EXTRACTES DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE TERRITORI

L’equilibri Territorial. V2.1

L'Estructura i la Distribució Territorial

1.- Planificació dels usos i ocupació del sòl. Equilibri territorial

S’ha de donar una nova visió d’ordenació ambiental i integradora del territori. Hem de fer polítiques sobre bases més informades, a diferència de les polítiques del s.XX.

El territori s’ha de tractar de forma interdisciplinària i transversal:

• Transversalitat, no és només, urbanística sinó que també té un impacte social, mediambiental,
• Interdisciplinarietat, s’ha de fer un reconeixement del valor intrínsec del territori i les funcions que sustenta (especies que hi habiten, etc..).
• Bases Territorials a integrar en un sistema de Planificació del Territori. Creació de matrius biofísiques, de les que en dependria la resta de variables.

 

2.- El Planejament dels espais oberts i del medi natural.

S’ha d’abandonar definitivament el terme de sòl no urbanitzable:

• Sòl Natural.
• Valor vs. Cost, definir el valor pel que fa a l’activitat
• Regulació. L’accés a la terra ha de ser regulat, exigint professionalitat i projectes viables

Hem de protegir el sector primari agrícola:

• Propietat municipal. Creant bancs de terres públics o comunals per a usos agrícoles o forestals
• Delicat equilibri. Els espais agraris i forestals són béns a conservar en si mateix
• Economia social de mercat. La idea de funció social de la propietat s’ha d’introduir en el sector primari.
• Catàleg de Masies.
• Categories específiques Crear una nova categoria de sòl on ubicar activitats industrials lligades al sector primari.
• National Land Fund

Hem de protegir, estrictament, els espais naturals:

• La mesura. Cal delimitar a escales econòmiques 1:5000 totes les figures de protecció existents
• Establir i ampliar. S’ha de fer una protecció i ampliació dels espais naturals i de la seva biodiversitat
• Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge.
• Participació, ajuntaments, món empresarial, associatiu i propietaris dels terrenys.
• Reserves territorials
• Equilibris, necessaris entre espais forestals, terrenys agrícoles i biodiversitat.

Hem de donar valor als aspectes immaterials com paisatge, natura, passejades, connectors ambientals...:

• Valors immaterials.
• Cartes de paisatge.
• Integritat del paisatge.
• compartida dels diferents actors del territori en els projectes de paisatge i en la valorització del paisatge.
• Recuperació i renaturalització com a nova àrea d’intervenció urbanística

S’ha de regular l’accés universal a les zones verdes i espais públics sense atemptar contra la seva conservació:

• Intel·ligència de futur. La implantació de límits donarà intel·ligència al sistema.

 

3.- El Planejament d’altres espais.

S'ha de garantir l’equitat i igualtat d’oportunitats a tot el territori.

• Veritable equilibri territorial. Per a afavorir la repoblació equilibrada de tot el territori de Catalunya.
• Preservar la diversitat territorial. Reconèixer millor la gran diversitat del territori i, en especial, les necessitats dels municipis petits i rurals.
• La connectivitat essencial. Millorar connectivitat i transport públic.

Integració de les grans infraestructures

-S’ha de reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà més enllà de l´AMB..

-Cal la vertebració de les xarxes de ciutats, preservació de la diversitat, amb una connectivitat essencial.

-S’ha d’organitzar la mobilitat com un dret i no com una obligació.

-S’ha de facilitar la implantació del transport públic/privat mitjançant la polarització i la compacitat del sistema d’assentaments.

-S’ha d’atendre especialment la vialitat integradora que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.

-S’ha d’integrar Catalunya en un sistema de xarxes urbanes i de transport europees. El ferrocarril jugarà un paper essencial.

-Ens cal més horitzontalitat transversal, amb més ferrocarril.

Economia social de Mercat

• Polígons industrials una paradoxa.
• S’han de fer estudis de la demanda abans d’establir nous polígons.
• Cal aplicar mixticitat als polígons, possibilitant a més que els usos canviïn
• S’han de permetre i promoure usos múltiples i mixtes lligats a la vida urbana
• S’ha de regular el preu del sòl per part de l’administració de forma que es promogui l’ocupació i transformació de polígons buits.
• En definitiva cal un pla estratègic industrial, amb dotacions i capacitats específiques de gestió, amb l’establiment de gestors dels polígons.

 

4.- Creixement Controlat

S’han de potenciar els models urbans relativament compactes

• Conservar i no créixer.
• Transformació urbana si, creixement en extensió, no. Si no es canvia la Llei no es podrà actuar.
• En la llei d´Urbanisme actual, els instruments que té per la transformació son els que hi ha per l’extensió. La nova llei de Territori ja contempla la reducció de les figures de creixement.
• El nou Pla Director d’Urbanisme de l’AMB té el mandat de que no pot créixer en extensió

S’ha de parar l’expansió del sòl urbanitzable i prioritzar les rehabilitacions dels centres urbans

• Cal Incentivar el reciclatge i millora del parc edificat en els espais oberts.
• Cal una nova Llei d'Hisendes Locals a Catalunya
• Rehabilitació davant expansió. Fomentar el reciclatge de la ciutat construïda
• Potenciació dels nuclis històrics
• És urgent la des programació de sòl urbà
• Urbanisme social de mercat

S’han de millorar els criteris per concebre i gestionar els pobles i les ciutats.

• Urbanisme integral i integrador sota els principis del desenvolupament sostenible, cultural i social i integral.
• Paper fonamental de les comissions d´Urbanisme
• Tota la cadena administrativa a Internet
• Reformular els instruments de planejament general dels municipis.
• Planificació integradora, també Planificar el territori en tres dimensions,
• Capacitar la intervenció pública
• Observatori urbà, que estudiï la viabilitat de les actuacions.
• Integració d'informació de base Cal arribar a la molt esperada integració de les bases urbanístiques cadastrals, cartogràfiques i del registre de la propietat.
• Participació. Ha de ser possible que tothom intervingui en la redacció de les lleis. Els actors socials han d’intervenir-hi
• La Natura primer
• Reducció del sòl programat actual

S’ha de garantir l’eficiència del territori mitjançant formes de governança supramunicipal

• El problema del nombre de municipis 948
• Canvis d'escala Afavorir la gestió plurimunicipal
• Autonomia per fer què? treballar en economia d’escala, a nivell sobre i trans municipal
• Municipis més grans o comarques cal establir i potenciar instruments de planificació supramunicipal.
• Informació de Base. Cal basar-se en una precisa base topogràfica 1:1000 actualitzada, una base geològica i geotècnica a escala 1:5000 dels àmbits urbans a planificar, un coneixement hidrogeològic del subsòl escala 1:25000
• Cal repensar el Mapa Municipal de Catalunya Cadascú que se senti d’on vulgui, però desacoblant el concepte de vila, poble o ciutat del de terme municipal.

 

5.- Quina ha de ser la política d’habitatge.

Afavorint polítiques de construcció, rehabilitació, propietat o lloguer d`habitatges més adequades:

• Rehabilitació massiva.
• Funció social.
• HPO:

- Fomentar obligadament el lloguer en les polítiques de sòl residencial.

- Crear un registre públic de pisos públics buits.

- Mantenir la condició d’HPO de forma indefinida en els habitatges de compra. Per tal de lluitar contra el tràfic il·legal d'habitatges HPO.

- Promoure l’HPO en projectes de rehabilitació de barris.

-La desigualtat social creixent, la insolvència de la població té incidència en la planificació territorial per l’accés a l’habitatge. L’habitatge és un factor bàsic de cohesió social.

• Rehabilitació.

Millorant l’accessibilitat a l’ús de l’habitatge i considerant l’habitatge com a bé de primera necessitat:

• Garantir la funció social de l'habitatge ja que el dret a l'Habitatge i a la residència són drets fonamentals.
• Exemple europeu d’ampliar el parc d’habitatge de lloguer social, promoure el lloguer dels pisos deshabitats o infrautilitzats, o limitar per llei el preu dels lloguers segons determinades característiques als centres urbans.
• Drets i deures Tothom té dret a l’habitatge, però tots els drets impliquen obligacions
• Situació a la sortida de la crisi
• El propietari també és part del sistema
• Europa com experiència
• Noves fórmules, com facilitar la propietat compartida entre sector públic i privat en finques de propietat horitzontal.

Cal reduir la marginalitat urbana reestructurant les àrees especialitzades residencials com, per exemple les urbanitzacions disperses:

• Sostenibilitat Minimitzar els costos econòmics i ecològics que les urbanitzacions comporten als ajuntaments
• reconduir la situació de les urbanitzacions amb dèficits
• Polítiques fiscals sobre l’habitatge:

 Combatre l’especulació en els preus del sòl i l’habitatge

• Limitar l'especulació de manera efectiva
• S’ha de facilitar l’accés a l’habitatge i l’activitat econòmica
• Bonificacions impositives.
• Formules de lluita. Tant pels terrenys com pels edificis s’hauria de gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit en qualsevol venda, uns percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra, per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui gens d'interès per a inversors que només volen especular en la compravenda.
• Banc Nacional
• Dotacions financeres a l'Administració pública per fer polítiques efectives convertir el sistema d’expropiació en un instrument útil i habitual per impulsar actuacions de caràcter estratègic i sota el lideratge públic.