Aquest gener del 2025 ha estat testimoni d’una successió d’esdeveniments disruptius que posen en qüestió la nostra capacitat d’anticipació.
Un exemple: La gran inversió tecnològica:
La nova guerra freda en IA. Un exemple recent d’aquest fenomen ha estat l’anunci d’una inversió sense precedents de 500.000 milions de dòlars per part d’OpenAI, Oracle i SoftBank.
Aquesta decisió ha tingut un impacte immediat en els mercats tecnològics, que han reaccionat amb una forta especulació. L’expresident Donald Trump ho ha qualificat com “la inversió més gran en AI de la història” i ha alertat que, sense aquesta inversió, aquests recursos haurien anat a la Xina. Interpretació subjectiva sense fonament real.
Aquest moviment ha estat percebut com una resposta directa a la creixent influència de la Xina en el camp de la intel·ligència artificial. No obstant això, la reacció de Pequín no s’ha fet esperar: una setmana després, DeepSeek, una empresa xinesa, ha presentat un producte gratuït, d’accés obert i de prestacions comparables. Aixó desactiva l'anunci anterior ??.
Això ha provocat una crisi en les estratègies de monetització de les empreses tecnològiques occidentals, tot generant un nou cigne negre: una intel·ligència artificial d’alt nivell completament gratuïta, accessible per tothom.
Aquesta situació és un clar exemple de com la guerra tecnològica ha substituït la guerra nuclear com el principal camp de batalla global.
Les noves armes del segle XXI no són míssils, sinó algorismes.
Cignes Negres Potencials del 2025
En aquest context d’incertesa, quins són els cignes negres més probables que poden sacsejar el 2025?
Aquests són alguns dels deu escenaris claus, amb el potencial de transformar el món tal com el coneixem.
🔹 1. Inestabilitat política per factors biològics
Els líders de les quatre principals potències nuclears tenen més de setanta anys:
• Donald Trump (78). Perill de trencament de consensos económics desde la WWII.
• Vladimir Putin (71). Perill militar contra Europa.
• Narendra Modi (73). Perill d'implosió ultra religiós intern i militar extern amb Xina.
• Xi Jinping (70). Perill de cercar la hegemonía económica i militar amb Taiwan.
La desaparició sobtada d’algun d’ells podria provocar una crisi de lideratge amb conseqüències imprevisibles. En una era en què el poder tendeix a concentrar-se en figures unipersonals, aquesta situació és particularment alarmant. Aquesta concentració pot esdevindre en autocracia de manera inexorable, com els casos esmentat.
🔹 2. Canvi climàtic i transformació geopolítica
L’escalfament global està modificant els equilibris geopolítics:
• L’Àrtic esdevé explotable: La possibilitat de rutes comercials permanents pel Pas del Nord-oest canviarà el comerç mundial i augmentarà les tensions entre Rússia, els EUA, el Canadà i la Xina. I les apetencies territorials, per exemple, la de l'administració Trump per Groenlandia.
• L’AMOC (Circulació Meridional de l’Atlàntic) es debilita: Si aquest corrent oceànic col·lapses, el clima d’Europa es podría esdevenir al del Canadà, amb hiverns extrems.
• La desertificació amenaça el sud d’Europa: grans regions d’Espanya, França i Itàlia poden patir sequeres prolongades. Amb les crisi sub següents.
🔹 3. Escalada nuclear a l’Orient Mitjà.
Si per primera vegada a la seva història, Israel podria perdre territori davant una ofensiva combinada. Davant d’aquest escenari, el país podria recórrer al seu arsenal nuclear (90 artefactes estimats), provocant un conflicte sense precedents.
🔹 4. Atacs cibernètics i guerra tecnològica.
El 19 de juliol de 2024, una actualització defectuosa de CrowdStrike, una empresa de ciberseguretat filial de Microsoft, va provocar un caos massiu en serveis digitals a mig món.
Aquest precedent demostra com una sola línia de codi pot col·lapsar sectors sencers. Si un atac cibernètic coordinat deshabilites sistemes satel·litaris, bancaris o de telecomunicacions, les conseqüències serien devastadores.
🔹 5. Crisi financera global per col·lapse immobiliari als EUA.
Els preus de l’habitatge als Estats Units han arribat a màxims històrics. Si el mercat col·lapsa, podríem veure una recessió equiparable a la del 2008, amb conseqüències globals. I no sols l'immobiliari, els fons de pensions estan indexats i invertits en la borsa industrial i tecnologica. Si la borsa pateix les consequencies pels jubilats i estalviador EUA seran devastadores.
🔹 6. Revoltes socials als Estats Units
• La brutalitat policial, les desigualtats econòmiques i les tensions racials podrien desencadenar disturbis similars als del 2020.
• La polarització política extrema podria derivar en enfrontaments violents entre grups d’extrema dreta i esquerra. Trump es un bomber enboixit.
🔹 7. Auge de l’extrema dreta a Europa
L’augment de la immigració i la incapacitat de les socialdemocràcies per gestionar la situació estan alimentant el creixement de moviments ultranacionalistes. Partits amb reminiscències feixistes podrien arribar al poder en diversos països europeus. Relegim la literatura historica dels anys trenta del segle XX i veurem.
🔹 8. Inestabilitat econòmica per revoltes contra grans corporacions
L’augment de les tarifes energètiques, les assegurances climàtiques i els monopolis tecnològics podrien generar una onada d’ira popular. Un escenari on executius de grans empreses esdevinguin objectius de la fúria social no és descartable. La seguretat privada es un fet creixent als EUA.
🔹 9. Rússia desafia Europa militarment
La fragilitat de la Unió Europea i l’OTAN podria ser aprofitada per Rússia per llançar una acció militar limitada contra algun estat bàltic, amenaçant amb l’ús d’armes nuclears tàctiques. El corredor de Suwalki de sols 95 km. entre Polonia i Lituania, per accedir a Kaliningrad ( la antiga Köeninberg, si Immanuel Kant ho veies ¡¡) es la excusa perfecta per uniciar un conflicte Rusia-Nato.
🔹 10. Catàstrofes naturals inesperades
Esdeveniments de baixa probabilitat però d’alt impacte, com una gran tempesta solar, una erupció volcànica massiva o un terratrèmol en una àrea densament poblada, podrien alterar dràsticament l’ordre mundial.
Conclusió:
El món continua ignorant els riscos de cua, tal com advertia Taleb, ens obsessionem amb allò que jutjem probable i oblidem allò que ès possible.
Reguladors i analistes intenten prevenir crisis amb models matemàtics, però aquests no poden anticipar les reaccions humanes (encara??).
En un món cada cop més fràgil i interconnectat, el veritable perill no és allò que veiem venir, sinó allò que no podem ni imaginar.
El 2025 pot ser l’any en què la història torni a recordar-nos la fragilitat real dels nostres societats.
TEMPUS FUGIT.
(924) Gener 2025.
Bons selecció!!! Però em temo que alguns dels cignes que esmentes, més que negre, sigui, a hores d'ara, gris...
ResponElimina