DAVANT DEL DOLOR DELS ALTRES

DAVANT DEL DOLOR DELS ALTRES

He manllevat aquest títol del llibre homònim de Susan Sontag (1933–2004), escriptora referent en tants àmbits, i a qui alguns trobem a faltar profundament.

La notícia tràgica d’aquest estiu, entre d’altres, és l’esgarrifosa xifra de més de 60.000 morts assesinats a Gaza, i la ignominiosa actuació de l’exèrcit israelià i el seu executiu contra el poble Palestí. Veiem per televisió com disparen sobre cues famolenques que esperen aliments. Això s’assembla massa al tracte que els nazis van infligir als jueus durant l’Holocaust. Estem davant d’un holocaust Palestí.

De fet, en una entrevista televisiva a un colon sionista davant de la pregunta sobre que li sembla la massacre de la població Palestina a Gaza, va contestar: "però, si són animals¡¡". Aquesta deshumanització implícita en la resposta és la mateixa que la que va justificar la decisió nazi per la solució final coneguda com a Holocaust. Es tracta de la mateixa idea, exactament, que es va formalitzar a la conferència de Wannsee, als afores de Berlín, el 20 de gener de 1942, entre alts funcionaris nazis i dirigents de les SS que va decidir "la solució final".

Deshumanitzar l'adversari és el primer pas per qualsevol pogrom o genocidi. Aquest és el cas d'avui a Palestina.

El poble jueu —del qual molts dels seus membres ens han il·luminat el món, i en som deutors: Einstein, Freud, Marx, per citar-ne només tres del segle XX— es comporta ara com ha denunciat històricament que el món s’havia comportat amb ells.

Per què?, Per què passa, i pot passar, això? És incomprensible per a qualsevol observador neutral que aquesta situació es repeteixi avui, com ja s’ha anat repetint des de la fundació de l’Estat d’Israel el 1948. La història és coneguda: les 67 paraules de la Declaració Balfour incloïa, textualment, la necessitat de respectar els drets del arabs palestins anomenats com “non-Jewish communities in Palestine”, i s’adreçava a la Federació Sionista, no al conjunt del poble jueu. Potser en aquell moment els termes semblaven sinònims, però no ho eren, ni ho són ara.

De fet, era una transacció política a canvi del suport financer jueu/sionista a l'esforç de guerra anglès, i lord Rothschild era el destinatari.

Avui, juliol de 2025, el govern britànic reacciona davant del esgarrifos genocidi diari anunciant que, si no s’atura, reconeixerà l’Estat Palestí el setembre vinent. Faran 108 anys des de la Declaració. 108 anys.

Però no abordem encara la qüestió essencial: per què la societat —no només occidental, sinó global— no reacciona amb contundència davant de l’Estat d’Israel?

Hi ha diverses raons implicites. La primera, la potència cultural jueva arreu del món. N’hi ha prou amb passejar pel Baix Manhattan o pels carrers 40-60 de Nova York per percebre que és, de facto, la primera ciutat jueva del món: més de dos milions de jueus censats entre 8,3 milions d’habitants (de fet són el 15% de la població jueva a tots els EUA). Són una minoria amb una influència majoritària total, tant econòmica com religiosa, en el cor del poder nord-americà. Fins i tot les famílies de diversos presidents nord-americans estan emparentades amb jueus practicants i sionistes compromesos.

La segona, i més important: les finances nord-americanes estan en mans sionistes —més enllà del fet religiós. I, com han sostingut alguns dels historiadors més destacats, l’economia s’ha imposat a la religió i a la política, i governa sense escrúpols.

Els sociòlegs van determinar que, per implementar la “solució final”, el nazisme va començar deshumanitzant el poble jueu i d’altres col·lectius, identificant-los com a animals. Així, els podien sacrificar com si fossin caps de bestiar en camps de concentració on es va industrialitzar l’assassinat massiu.

La condició humana avança, és més conscient i més intel·ligent que mai. Però encara té por d’enfrontar-se al seu passat quan aquest és fosc i dolorós. Europa, encara en fase tendra de formació política, no ha estat capaç d’enfrontar-se a l’Estat d’Israel. I, tanmateix, és l’única esperança dels palestins. 

Els Estats Units consideren Israel com el seu estat número cinquanta-u, a tots els efectes, cosa que els invalida com a garants dels drets humans palestins. A més, geo-estratègicament els hi és molt útil com a falca a l'Orient Mitjà, per dominar a la preponderancia arab, desunida, i que està als seus peus i ordres.

Susan Sontag, en el seu assaig sobre el dolor dels altres, ho deixa ben clar: "la compassió no és acció. Mirar no és intervenir. Però si no mirem, si apartem la vista, deixem de ser humans.". Afegiria, " i si no intervenim, també".

TEMPUS FUGIT. (744) Juliol 2025.

5% DEL PIB EN DEFENSA.

5% DEL PIB EN DEFENSA

Aquesta cimera de l'OTAN de juny de 2025, ha estat un espectacle total, amb conseqüències més que notables per al continent europeu, més enllà dels fets acordats. Podem constatar diversos punts d’inflexió que es van desvetllant per a aquells a qui encara no els hi eren evidents:

La desconfiança sembrada pels EUA ha tornat a fer visible i patent que Europa és un conjunt de jugadors, però no un equip. Tenim massa història al darrere que ens divideix més que no pas ens uneix. No hi ha un poder polític vertical i, per tant, el resultat és un guirigall de veus dissonants. L’OTAN és un conjunt de 32 països, dels quals 30 són europeus. Res de nou.

El cinisme estructural del president Trump és flagrant: pretén que en Europa gastem més que els mateixos EUA i, a més, comprant-los-hi a ells la despesa militar d’alta tecnologia.

També es fa palès que el complex militar-industrial —contra el qual ja advertia el president Eisenhower al seu comiat de la presidència, i des d’aleshores ha plogut molt— té avui dia una predominança sobre el poder polític als EUA com mai no s’havia vist. Aquest complex requereix una inversió militar superior a la que la mateixa economia nord-americana pot sostenir (961.600 milions de dòlars el 2025, un 3,34% del PIB), tal com queda clar a la mateixa informació del Departament de Defensa nord-americà:

https://www.defense.gov/News/Transcripts/Transcript/Article/4228828/background-briefing-on-fy-2026-defense-budget/

I els europeus, confiats de sempre en el paraigua americà, es troben descol·locats, i sense caminar cap a una defensa genuïnament europea. Però, en aquest trànsit, caldrà resoldre encara infinites qüestions, com ara:

- El general comandant de la NATO quan deixa de ser un nord-americà i és un europeu.??.

- Quants oficials generals i estats majors tenen en conjunt els 30 països europeus de l’OTAN? Com unificar-los??.

- Com es redueixen i s’especialitzen les estructures militars nacionals?

- Com es conformen “campions tecnològics” europeus que permetin una indústria pròpia, competent i competitiva??

- Com seguir els exemples d'èxit d’AIRBUS, GALILEO, SENTINEL, etc.?? 

Calen anys i molta reorganització, amb guanyadors i perdedors.

En definitiva, hi ha més preguntes que respostes abans d’invertir, com passaria en qualsevol empresa, i més encara en una estratègia continental de primer ordre.

Sembla evident que la inversió del 5% del PIB és desproporcionada, no només a curt termini, sinó també a mitjà. Ara bé, cal reconèixer que aquesta despesa pot tenir efectes positius en l’avenç tecnològic i la generació d’ocupació molt qualificada.

Espanya, com a país marítim, hauria de prioritzar les inversions en la seva Armada, així com en l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai. Serà un revulsiu industrial amb tota seguretat, especialment si s’introdueix amb eficàcia en els consorcis europeus que es formaran, seguint una vegada més l’exemple d'AIRBUS, entre d’altres. Amén.

En un recent informe de la RAND Co. afirma que Espanya contribueix molt més que altres socis a la defensa col·lectiva, encara que gasti menys: acull dues bases estratègiques dels EUA, participa en missions de la NATO i de la ONU, i s'ha assolit un gran cost per les sancions a Rússia entre altres factors.

Sempre ens fascinen els fets, especialment els més immediats, i descuidem les seves arrels. Per exemple: què opinen les persones? Un fet sociològic que és l’arrel de tot plegat és que la comunicació instantània ha fet que grans sectors de la societat —especialment entre homes i dones sense estudis superiors i residents a les zones més empobrides— se sentin marginalitzats econòmicament i culturalment. Els joves, en particular, veuen que l’ascensor social de la postguerra europea ja no funciona, mentre cada dia a la televisió i les xarxes es mostra un luxe generalitzat que enverina els seus ulls. Tot això és aprofitat pels populismes a gran escala. Què significa el 5% per a ells cal preguntar-se?, o es respon convincentment a la qüestió, o bé la rebutjaran.

Si l’11 de setembre del 2001 va ser un punt d’inflexió global, avui ja ho podem dir amb perspectiva. I el 24 de febrer del 2022, amb la invasió d’Ucraïna per part del règim de Rússia, encara que amb una perspectiva més curta, es va conformant com un punt d’inflexió de primera magnitud per als europeus.

Si superem els cicles electorals europeus del 2026-2027 i l’Europa liberal proporciona a Ucraïna tot el suport necessari —i sí, en cas de defallida ucraïnesa, Europa hi posa tropes sobre el terreny— aleshores ens podrem reivindicar com un continent amb exèrcit propi, encara que sigui multinacional, inclosa Anglaterra. Això vol dir que no ens ha de fer angúnia veure el casc d’acer alemany Stahlhelm sobre les planes ucraïneses defensant Europa davant la Rússia agressora.

Si, al contrari, els nacionalismes guanyen i el 2029 els aliats transatlàntics reculen, l’inici de la destrucció del projecte continental —que tant ha costat construir— ens arrossegarà a tots. Esperem que l’europeisme s’imposi.

TEMPUS FUGIT. (816), juliol de 2025.

TRUMP AVANÇA. ANY I.

TRUMP AVANÇA. ANY I.

Sí, sols fa vuit mesos d'ençà que va prendre possessió de la presidència, el gener del 2025. I des d'aleshores ha publicat 196 decrets presidencials que han convulsionat el món. I segueix imparablement.

L'Emperador no té límits ni fronteres. Ell té una concepció imperial de la presidència, i també que els EUA és el centre imperial del món.

Va cremant etapes en la implementació de les seves idees (sic):

- El seu partit, el República, ha desaparegut, i s'ha transformat en el moviment MAGA. Els polítics republicans no-MAGA els ha menystingut públicament i l'ha sotmès a xantatge negant-els-hi el seu suport local, estatal i nacional. Pur gangsterisme polític.

- Immediatament, ha atacat els famosos "contrapesos" institucionals de la democràcia dels EUA. 

Primer el Tribunal Suprem, en què els seus darrers nomenaments, conjuntament amb els que ja va fer en la seva presidència 45, li donen majoria. Ja ha dictat sentències no conegudes fins ara per la seva parcialitat a favor de la Presidència, i més que ho farà. De fet, hi ha un menyspreu manifest per la Constitució.

Tot seguit en les Secretaries-Ministeris ha acomiadat a tots els no addictes i servils, sense cap valoració de competència, sempre al límit de la legalitat i l'arbitrarietat. Els nomenaments són inversemblants, des de presentadors de televisió fins a "influenciadors", gents sense el més petit coneixement ni formació per manar. Organismes constitucionalment i històricament independents, com és la Reserva Federal, els té sota setge perquè es pleguin a les seves ordres i interessos.

- En la justícia ha organitzat múltiples revenges personals contra els fiscals que han investigat el seu passat econòmic, i no econòmic, delictiu. És increïble com se li permet.

- En la Secretaria de Defensa ha posat un presentador de televisió com a Secretari. El conglomerat militar-industrial li ha demanat un pressupost sideral, i ell l'ha incrementat fins a 900.000 milions, però la demanda de les empreses, de fet impulsades pel mateix president, per construir l'avió de combat de 6a generació, la cúpula de ferro antimíssils, la nova generació de portaavions i submarins, etc. és de l'ordre de dos bilions europeus per any.

 La seva resposta és: no hi caben dins del pressupost nacional, però jo faré que el pagui l'imperi, Europa principalment, fent que us comprin les armes sofisticades, però amb condicions telemàtiques d'ús. De fet, armes topades.

- Vol complir la seva promesa electoral d'abaixar els impostos a la classe alta, per descomptat. En el primer pressupost que ha tingut a mà, el de 2026, la "big beatiful bill" que ell diu, ha reduït tots els capítols socials per compensar les reduccions de recaptació a les rendes altes. La població pobra i modesta no li importa, de fet li fa nosa, ja que no el voten.

- El coneixement sempre li és sospitós, com bon feixista. I s'ha dedicat a atacar primer i reduir després, les aportacions públiques a les Universitats públiques i privades. Odia a la intel·lectualitat del seu país, pel fet que no li és addicte ni dòcil. Lluita de manera directa i evident en contra del pensament crític i la llibertat d'expressió.

- Els EUA viu per sobre les seves possibilitats, de sempre, amb un dèficit sideral que les mateixes agències de qualificació han començat a qualificar negativament, per primer cop, encara que d'una manera suau fins ara. Però el capitalisme nord-americà ja està preocupat, pel fet que el servei del deute és ja superior al departament de defensa.

Aquest missatge poderós de Wall Street i la Banca corporativa, li ha fet arribar amb la instrucció que la situació és insostenible a curt i mitjà termini. La solució Trump és que el dèficit el pagui la població dissimuladament, l'única manera és via la inflació. I aquest increment de preus al consumidor l'implementa via els aranzels que incrementen el cost dels ítems importats i l'increment d'impostos correlatius que impliquen. Aquest és un perill global, recordem 1929.

De fet, la seva política aranzelària és un xou continu, sense cap lògica més que l'humor presidencial. Castiga països en funció del color del govern, com el cas del Brasil i d'altres, amb variacions mercurials diàries. Mai vist ni consentit.

- La seva política industrial i manufacturera és la contra-globalització. Pretén que les empreses localitzin la seva producció als mateixos EUA. Està més que estudiat que la força laboral nacional no podria ser empleada en aquestes feines, ja que tindrien salaris més baixos i condicions laborals molt més negatives que les actuals als EUA.

- Un dels seus objectius, no confessats, és la reducció i/o destrucció d'una part de la classe mitjana dels EUA. L'autarquia que preconitza sempre empobreix els països, i la llibertat de comerç els enriqueix. Aquesta és la història econòmica dels EUA als segles XIX, XX i XXI.

- La família TRUMP, especialment els seus fills, volen fer caixa d'una manera rápida i accelerada, els negocis productius són massa lents per a ells, i els moviments lligats al fet comissionista és massa perillós actualment. Per aquesta raó estan apostant per les criptomonedes que tothom sap que son fum i pura especulació, sense suport material de cap mena, i que les estafes són piadoses i més fácilmente perdonables. Per això, han creat monedes pròpies de la família.

- Per afrontar les eleccions "midTerm" de novembre del 2026, que pot ser una primera prova democràtica de les seves polítiques, comença a jugar brut. Els seus governadors addictes estan impulsant en l'àmbit dels Estats dues accions. Primer modificar els mapes electorals, ben coneguts, per tal de sectoritzar geogràficament el vot i fer créixer les circumscripcions que li són favorables. En paral·lel, està tractant de prohibir el vot per correu que normalment és més demòcrata.

- I culturalment està tractant de reescriure la història. La dels mateixos EUA, amb accions com buidar els museus dels aspectes que no els agraden, perdona als assaltants al Capitoli del gener del 2001, i el desplaçament en els textos de les escoles la història de l'evolució i substitució per a la doctrina creacionista religiosa cristiana estricta, i una multitud d'accions defensades i pròpies de l'extrema dreta del país.

Podem seguir. Cada dia té una notícia en els mitjans de comunicació i encara resten més de tres anys del seu mandat ¡¡. Tot plegat un malson.

Podem aventurar més accions contundents a curt termini. 

- Europa és el seu enemic més profund. És per raons ideològiques, donat que el lliure pensament lliberal l'incomoda, i la intel·ligència no li agrada. Tractarà de debilitar-nos via l'amenaça de dissolució, o una congelació inicial, de la NATO, deixant-nos sols davant de la confrontació amb Rússia.

Ucraïna és el gresol on veurem si som capaços de fer una política de defensa comuna amb cara i ulls. Cara francesa i anglesa, i ulls alemanys que cal que generin tropes sobre el terreny. 

- El deute nord-americà és el seu taló d'Aquil·les. Perquè tal que no ens arrossegui si cau, caldria desvincular-se en termes econòmics de l'economia nord-americana al màxim.

Això vol dir obrir altres mercats com el més conegut que és el xinès, però el desafiament real és fer un pla d'ajut i comerç a l'Àfrica. Els hi devem, i ells tenen les poblacions amb una fam de consum incommensurable, Xina ja ho ha entès.

Parlant de Llatinoamericà, ja el president Mitterrand deia: "ah¡¡ si jo tingues Amèrica Llatina", Espanya la té, i no n'és conscient. Cal una política equilibrada, no la dels anys 2000 de "nuevos conquistadores". Trump ho torpedinarà tot.

- La recerca europea és la millor arma per lluitar contra l'americana. És molt difícil. Però és l'única via per no endarrerir-nos respecte a la Xina i existir al món.

Finalment, per a seguir en el poder més enllà del gener del 2029 instrumentarà algun escenari per reclamar la permanència en la Presidència.

Un canvi constitucional ara sembla impossible, però sempre hi ha un recurs imprevisible com una amenaça externa i la declaració d'un estat de setge per suspendre les eleccions de Novembre del 2028, un cigne negre en definitiva.

Un inici de guerra amb la Xina per Taiwan, per exemple, o bé un caos econòmic profund com un dia negre a Wall Street com l'any 1929, o bé un atac nuclear no identificat. Segur que els seus consellers més profunds ho estan valorant.

Estem a la fi real de la II Guerra Mundial en molts sentits. El món es mantenia estable sota la "pax americana" basada en la cobertura de la defensa Nord Americana, la solvència del dòlar garantida per un poder independent com és la Reserva Federal i l'equilibri de poders que garantia l'estabilitat basada en la solvència política dels EUA. Tot això està en qüestió per l'emperador, i farà que el món canviï.

Veurem que tan resistent és la democràcia nord-americana i nosaltres mateixos com a colònies de l'Imperi.

TEMPUS FUGIT (1423) agost 2015.

INCENDIS. APUNTS DE SISTEMATITZACIÓ: DE LA RESILIÈNCIA I DE LA LLUITA.

INCENDIS. APUNTS DE SISTEMATITZACIÓ: DE LA RESILIÈNCIA I DE LA LLUITA.

Sempre s'esmenta que la lluita contra els incendis forestals és part d'un procés de resiliència - resiliència significa tornar a una situació a l'origen-, amb un cert fatalisme considerant que el fenomen és inevitable, i que cal resistir els seus efectes més que tractar que no es produeixi. 

És la mateixa actitud que les societats tenen davant del canvi climàtic, que com que es consideren derrotades d'antuvi, aleshores es preparen per resistir les conseqüències més que en lluitar amb el que origina aquestes conseqüències i modificar la realitat primera. Bé, centrem-nos en la resistència, en la seva versió de resiliència, deixem la lluita sobre els orígens per a un altre moment.

Cal sotsratllar que mai no hauríem de tornar a la realitat anterior a una  catàstrofe, superada hauríem de conformar una realitat diferent, més intel·ligent, que reduís el risc de repetició de la catàstrofe. Però aquesta és una reflexió que no tractarem en aquests apunts i ens ha centrarem en la lluita.

A Catalunya, a conseqüència dels incendis catastròfics del juliol de 2009 amb les morts i ferits a Horta de Sant Joan, la consciència ciutadana, que es reflecteix en la consciència política, que al seu torn es concreta en la decisió pressupostària anual, i que finalment després de diversos exercicis continuats d'esforç i inversió es plasma en la construcció de les infraestructures de coneixement i físiques. Cal dir que, per ara, els esforços han reeixit.

A més, es va impulsar una decisió transcendent en termes d'organització. Sols hi ha uns bombers sobre tot el territori: Bombers de la Generalitat. Això significa que hi ha una unitat d'acció, fet primordial.

A Catalunya, tenim afortunadament un Pla integral (2022-2025) que contempla una inversió , a més de la ordinaria o basal, de 76,9 Meuros. Un Pla sense recursos basals i d'inversió, es un Pla mort. (https://agricultura.gencat.cat/web/.content/06-medi-natural/incendis-forestals/home/pla-anual-incendis.pdf)

Els incendis forestals són tòpics en les àrees mediterrànies del món. És així, i el canvi climàtic els accelera sistemàticament.

L'IPCC -Intergovernamental Panel on Climate Change- organisme planetari essencial, i no estimat pels negacionistes (Intergovernmental Panel on Climate Change), ho ha testimoniat fins a l'extenuació des de fa dècades. El seu secretariat és resident a l'Organització Meteorològica Mundial amb seu a Suïssa, fet significatiu, creient que tot el fenomen és responsabilitat de la física de l'aire, i nosaltres som subjectes passius que el patim. És com si fóssim grecs antics dient que estem a la mercè dels Déus totpoderosos i incontrolables.

Que podem fer per resistir??, aquest és el crit en moments d'angoixa, i ens interroguem sobre que cal fer per lluitar en contra.

Resposta a la qüestió: Ens cal coneixement i tecnologia. Assumint fatalistament que no podem canviar les nostres cultures d'explotació mercantilista, i tampoc les activitats extractives que es basen en la combustió de manera immediata, cal pensar i actuar.

Cal seguir el mètode científic com pauta de comportament:   Mesurar-Reflexionar-Actuar. Aquesta és l'aproximació.

Quin és l'àmbit geogràfic on ens movem i que, en primer lloc, cal conèixer amb una gran ambició de la mesura, quin és el territori climatic on ens trobem. En el nostre cas és el de les àrees mediterrànies del món, amb les seves pròpies especificitats. Cartogràficament parlant, en el rectangle format pels meridians 5° Oest i 35° Est i els paral·lels 30° Nord i 45° Nord. 

Estem ja en el segon quart del segle XXI, i els mitjans tecnològics són cada cop més avançats respecte als que teníem sols a la darrera dècada.  Per exemple, els nous escenaris per a la modelització atmosfèrica, l'anàlisi ambiental, el big data i la computació al núvol, camps que s'intersequen estretament amb el comportament dels incendis forestals, el models per a la predicció del foc i del fum i l'anàlisi de l'exposició, entre d'altres, són aquí. Sense esmentar tots els nous instruments que les ciències de computació ens proporcionen.

Primer, quin problema tenim i la informació que ens cal. Cal conèixer en profunditat la mètrica d'on vivim per modelitzar la realitat dels fenòmens:

- Els asentaments humans. Cal que la legalitat vigent es compleixi, la tenim des del 2003, amb reglament des del 2005. Les més de 1500 urbanitzacions que hi ha a Catalunya cal que tinguin un perímetre de protecció de 25 metres, ampliable en certs casos, com la llei exigeix.(https://agricultura.gencat.cat/web/.content/06-medi-natural/incendis-forestals/enllacos-documents/fitxers-binaris/franges-proteccio.pdf.)

Els departaments de Territori i Agricultura haurien de publicar les delimitacions urbanístiques, creuades amb les cadastrals, tal com es fa en les expropiacions. D'aquesta manera tindríem un coneixement dimensional precís de la perillositat més propera al fet urbà.

- Cal tenir i actualitzar el mapa edafològic del sòl de Catalunya, aquesta ès la epidermis de la Terra on vivim. L'escala de treball mínima és 1:25.000 - a Catalunya sols tenim cartografiat un mapa continu que recobreix sols un terç del territori -, amb un model de dades orientat essencialment al fet agrològic. Caldria enllestir-lo i adaptar el model a la vegetació forestal que hi viu a sobre.

- Cal produir models digitals del relleu de molt alta resolució. L'ICGC, com a pioner, els produeix fa més de vint-i-cinc anys, però ara la més recent tecnologia LIDAR ens possibilita la producció planimétrica de models decimètrics i tres dimensionals de tota classe de vegetació. Aquests models de precisió centimètrica i multipols ens permet modelar el fet vegetal en 3D amb una precisió sense precedents, i la seva evolució.

Un pas avançat, totalment possible -com es fa a Finlandia-, permetria poder etiquetar automaticament els arbres, tot i classificant les espècies forestals. El SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica), i els models basats en IA els cal un mar de dades per generar prediccions acurades i útils.

- Per descomptat la cartografia topogràfica tresdimensional sempre és bàsica, les carenes i les valls produeixen efectes dinàmics sobre els vents i els focs, i són essencials en els models més avançats SIG que poden modelar l'evolució dinàmica dels incendis en les zones forestals de Catalunya (de l'orde del 60% de territori, uns 2 milions d'hectàrees), i que cal que estigui actualitzada com ja ho està l'ortofotomapa de 20 centímetres de resolució i precisió d'un metre sobre tota la superfície de Catalunya.

- Mantenir el Mapa forestal de Catalunya, realitzat pel MITECO (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico). Que caldria coordinar més en termes de classes identificatives i metadades comunes.

- El sistema europeu COPERNICUS (https://www.copernicus.eu/en/access-data) és una esperança en l'àmbit continental, que a escala d'alta resolució encara no serà un ajut en temps real per les operacions operacionals d'extinció.

- Lluitar contra la Babelització. Sols en l'àmbit català els productors d'informació de base de qualitat són principalment: ICGC(Institut Cartogràfic i Geològic), el DARPA(Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), l'IRTA (l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i el CTFC (Centre Tecnològic Forestals de Catalunya) són els principals. Tots produeixen i s'esforcen a generar coneixement i informació sobre el fet ecològic i forestal, però estem lluny de poder alimentar models forestals efectius per l'ús en la lluita contra els incendis. Aquest coneixement és poc fluid amb les estructures operatives sobre el terreny: Bombers de la Generalitat, el CAR(Cos d'agents Rurals) i les ADF (Agrupacions de Defensa Forestal). Però aquest és un dels desafiaments, connectar la informació i el coneixement amb l'acció.

- Pel que fa a la modelització les activitats i projectes són innombrables. Una àrea amb problemes semblants, encara que dimensionalment superiors, és la costa Oest dels EUA, en termes de coneixement estructurat un bon exemple és el projecte AlertCalifornia de U.C.San Diego (https://alertcalifornia.org/). Caldria avançar en la fertilització de les nostres institucions amb coneixement de les múltiples activitats paral·leles a la modelització dels nostres fenòmens mediterranis al voltant del món.

- En termes industrials comencen a establir-se empreses avançades que proporciones instruments i coneixement a Catalunya. Un exemple: (https://www.vallfirest.com/). Aquest és un factor clau també per al futur, les administracions no o son tot, en cap cas.

- Finalment, el fet essencial és la coordinació, la integració i la intel·ligència.

Tots sabem les grans dificultats per a aconseguir que les institucions treballin juntes. Cal una autoritat única exigent, i que al mateix cop brindi recursos per a què la coordinació i la integració, sigui efectiva. El SisCom de Bombers es un bon exemple de centre de comandament intel·ligent

Les dades han de tenir la intel·ligència orientada a l'objectiu comú. Aquesta intel·ligència és la connexió amb els sistemes d'informació geogràfica SIG, que alimenten els models de propagació i els sistemes IA que ens donaran un primer coneixement. Tot això no són sols bons desitjos, són ja fets industrials, és la coneguda com a GeoAI. Un exemple: https://www.youtube.com/watch?v=9YIk3zQVYlA

Segon: La detecció, que en integrar-la amb les dades i modelada amb intel·ligència, es transformarà en informació d'alta resolució i precisió territorial sobre els fenòmens.

- Els incendis actuals són els anomenats de sexta generació, donat que generen fenòmens físics que alteren l'estabilitat atmosfèrica natural i són capaços de generar tempestes de foc que impedeixen les extincions tradicionals. Les interaccions foc-atmosfera poden fins i tot crear els seus propis sistemes de vent, com ara remolins de foc.

Acumulen els efectes de generacions anteriors: Llançament de focus secundaris i brases voladores a llargues distàncies, els bombers terrestres donen testimoni i no donen crèdit als fenòmens que en cinc minuts produeixen propagacions de quatre quilòmetres, són més properes a les zones urbanes, mega-incendis més dinàmics, cremen combustibles més difícils de combustió que anteriorment no ho eren, i com a conseqüència una extensió d'incendi amb molts milers d'hectàrees desconegut fins ara.

- La teledetecció macro, per tant, satel·litària, és un instrument bàsic.

1.  La humitat del sòl detectada pel satèl·lit europeu SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity), i les tasques de recerca de la UPC-telecos de BCN per exemple: (https://upcommons.upc.edu/server/api/core/bitstreams/786fac13-d1ea-461c-a0f6-56e4cb9c4b51/content)

Són bons exemples que caldria impulsar exemples com aquest per obtenir dades fiables d'humitat en alta resolució (20 m).

2. Caldria demanar a l'ESA que ressusciti el Projecte FUEGO, que fa més de vint-i-cinc anys, es va proposar per tenir una petita constel·lació multi-espectral per la detecció en les àrees mediterrànies d'Europa. Els països no mediterranis s'hi van oposar a finançar-lo.

3. Ens avançaran els EUA. Google i els seus socis amb la constel·lació FireSat, per detectar incendis primigenis de 5x5 metres amb una cadència d'observació de cada 20 minuts.(https://sites.research.google/gr/wildfires/firesat/)

4. Però també tenim més possibilitats al nostre abast. L'ICGC amb Airbus Defense and Space tenen experiència en prototipar sensors òptics i multi-espectrals basats en drons a gran altitud. Demanar a Airbus la construcció de dos prototipus de drons de gran altitud com el HASP (High Altitude PseudoSatellite)(https://www.airbus.com/en/products-services/defence/uas/zephyr)

i operarlos sobre el territori seria un avenç considerable.

5. També tenim la possibilitat d'ús d'avions tripulats amb una varietat de sensors que poden enviar terra imatges multi-espectrals per identificar els focus calents dels incendis per guiar amb alta precisió i resolució als sistemes d'extinció. L'ICGC opera avions fotogramètrics i multi-espectrals per les aplicacions de generació de productes de geoinformació des de 1984. https://www.icgc.cat/ca/Innovacio/Projectes/Projectes-mida/Captura-de-dades/Avions

Caldria dotar-se de nous sensors tèrmics de nova generació, més específics, en les bandes radiomètriques properes al foc vegetal, amb avions ad-hoc.

6. Tot aquest desplegament hauria de basarse en un sistema efectiu de CCC (Comand, Control and Communications) central i altres de territorials per processar tota la informació i generar escenaris d'atac al fenomen en qüestió. 

Donat que molts cops els incendis són múltiples i cada cop amb major diversitat i simultaneïtat, la generació d'escenaris de gestió dels recursos són cada cop més complexos. Això implica múltiples sistemes de telecomunicacions, connexions satel·litaris en temps real, connexió sobre els medis aeris tipus dron que es coordinaran mitjançant sistemes automàtics programables per l'extinció, i sistemes de veu pels sistemes d'atac tripulats.

La modelització és essencial, és tot un univers d'iniciatives i moltes ja són de codi obert, per exemple,(https://elmfire.io/), i aquest és un signe de futur molt esperançador.

7. Pel proveïment combustible, tripulacions, d'aigua i retardadors cal estendre una xarxa de petits embassaments i petits aeròdroms on repostar els medis aeris. Aquest és un sistema logístic a coordinar amb altres serveis públics ja existents.

En fi, un sistema d'atac de caire militar al respecte, per tal de determinar amb precisió total el focus del foc, transmetre'l als vectors aeris que els apagaran i remullaran en alguns casos.

Tercer, l'extinció i la seva organització. Aquest pas és l'octau d'iceberg de tot l'edifici que actua eficientment sobre ell.

És desolador quan veiem per la televisió que els bombers professionals i els voluntaris privats tracten desesperadament d'apagar incendis amb pales i escombres. És com si els agricultors encara llauressin amb bous com fa cents anys.

- Satèl·lits com el MODIS i el VIIRS de la NASA proporcionen dades en temps real sobre la ubicació, la mida i la intensitat dels incendis. En l'àmbit privat hi ha tota una indústria europea i nord-americana que proporciona geoinformació en l'espectre visible, multi-espectral-tèrmic i radar, que pot ajudar en l'acció (https://ongeo-intelligence.com/).

Fins i tot les set tecnològiques nord-americanes es preocupen al respecte. Google liderant el consorci Earth Fire Alliance han impulsat el projecte FireSat (https://sites.research.google/gr/wildfires/firesat/) i han llançat el primer prototipus de satèl·lit el passat dia 17 de març del 2025, d'una futura constel·lació operativa de 50 satèl·lits, amb un temps de revisitar de la constel·lació de 20 minuts, i una resolució de les imatges tèrmica de 5x5 metres. Podriem formar part de la cohort de institucions en col·laboració oberta, per tenir informació de primera má.

El projecte pretén localitzar incendis d'1-1,5 (3-4 acres) hectàrees en els seus inicis. El somni fet realitat (https://blog.google/feed/firesat-first-satellite-launch/).

 Un petit resum:

"Els incendis forestals són una crisi mundial que es cobra més de 300.000 vides a causa de l'exposició al fum cada any i causa milers de milions de dòlars en danys econòmics. L'AI Collaborative: Wildfires és una iniciativa estratègica de Google.org que reuneix organitzacions sense ànim de lucre, institucions acadèmiques, agències governamentals i empreses líders per ajudar les persones i les comunitats a gestionar millor els incendis mitjançant la IA. Fins ara, Google.org ha contribuït amb més de 27 milions de dòlars a l'AI Collaborative: Wildfires.

Google.org ha convocat més de 15 organitzacions, com ara Earth Fire Alliance i Moore Foundation, per ajudar en aquest important esforç. Coordinant el finançament i integrant la ciència d'avantguarda, la tecnologia emergent i les aplicacions sobre el terreny, podem proporcionar als col·laboradors les eines que necessiten per identificar i rastrejar els incendis forestals gairebé en temps real; quantificar el risc d'incendis forestals; desplaçar més superfície a incendis beneficiosos; i, en última instància, reduir els danys causats pels incendis forestals catastròfics."

- Calen avions bombers fets a Europa, els Canadairs de 6.000 litres d'aigua i retardant són antics tecnològicament i cars. Es pot demanar que Europa, amb la seva gran companyia tecnològica Airbus, disseny un avió avançat amb sistemes de bombardeig de precisió, amb telemetria de precisió proporcionada pels sistemes CCC terrestres. Als EUA s'utilitzen avions Boeing modificats per grans descàrreges de retardant.

Mentre i tant, calen accions immediates. L'Estat espanyol seria bo que crees un UME Aèria, i podria dotar-la amb 8, dels 17 helicòpters Chinook que té, i  dels sistemes adients per la seva actuació com bombers, poden enlairar més de 10.000 kgrs.

- Caldria tenir helicòpters pesats, donat que els avions per raons aeronàutiques diverses no poden volar amb precisió suficient en termes d'alçada i trajectòria d'atac. Espanya, té la seu d'Eurocopter a Albacete. Seria natural que es demanés el disseny d'un helicòpter pesat, de gran capacitat i amb capacitats de recàrrega de bombardeig que podrien amb la telemetria adient subministrada pel segment terra, fer bombardeig de precisió amb l'increment d'efectivitat que això significa. Als EUA s'avança cap a helicòpters Sikorsky commanats a distància:  (https://news.lockheedmartin.com/2024-11-11-Sikorsky-and-Rain-Successfully-Demonstrate-Autonomous-Flight-with-Wildfire-Mission-Autonomy-to-Rapidly-Find-and-Suppress-Test-Fires)

Europa també podria innovar amb nous dissenys d'helicòpters de doble rotor coaxial, com té l'aeronàutica Russa. Aquest tipus rotor té els avantatges d'una grandària menor, millor estabilitat, millor sustentació i eficiència. A més, i és el que ens interessa, un millor sostre de vol estacionari, velocitat d'ascens després del bombardeig i un millor rang de vol. Innovar sempre et permet deslliurar-te de les limitacions del passat i obtenir noves capacitats.

- Els drons. La guerra d'Ucraïna ens ha descobert (sic), les capacitats dels drons. Caldria dissenyar, o comprar, drons automàtics adaptats com a bombers per a les operacions d'extinció. Tenen resistència, cost moderat, i possibilitats de l'operació tot temps i dia/nit. Els veiem en actes de lleure dibuixant figures d'alta precisió, amb més de 300 drons fent figures, això vol dir que un comandament sota una IA específica pot guiar una flota d'extinció de 25 aparells i posteriorment fer un remull d'alta eficiència.

- Les càmeres de vigilància constant. Aquesta és una xarxa terrestre, de cost acotat, que podria coordinar-se amb les xarxes ja existents com les meteorològiques, les geodèsiques, les de vigilància, etc., que si fossin lligades a sistemes IA entrenats poden donar una alerta primera que desperti els sistemes d'alerta. A més, poden fer una alerta dels incendis primerencs que són els més urgents en la seva extinció, abans de la propagació. Un bon exemple és ALERTCalifornia.

Un breu resum d'aquest sistema:

"ALERTCalifornia té més de 1.144 càmeres d'alta definició, panoràmiques, inclinables i amb zoom, desplegades a tota Califòrnia (a gener de 2025), que proporcionen una xarxa de zones remotes les 24 hores amb visió dia-nit a l'infraroig proper per monitorar desastres com ara incendis forestals actius. Les càmeres d'ALERTCalifornia poden realitzar escombrats de 360 ​​graus aproximadament cada dos minuts i poden veure fins a 60 milles en un dia clar i 120 milles en una nit clara. Exploreu el nostre "https://alertcalifornia.org/" per veure les imatges en directe de les càmeres i per obtenir més detalls sobre l'estat de les càmeres i la xarxa."

Amb un GIS intel·ligent segurament amb 150-200 càmeres seria suficient a Catalunya, per posar en marxa aquest sistema terrestre d'alerta primerenca a un cost acotat, esperant als següents programes d'aquesta política. Copiar, si té sentit, no és pecat.

Finalment, aquest son unes notes per a una política d'informació, coneixement, d'instruments i sistemes operatius, amb una orientació a la lluita contra els incendis de noves generacions, és això un assaig solament.

Caldrà desenvolupar nous programes i projectes que ho implementin amb una curosa estimació cost-benefici i que amb tota seguretat és positiva.

Amén.

TEMPUS FUGIT. (2785)  agost 2025.