L'oligarquia es pot definir com una forma de govern o d'organització social, en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat, sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política.
Aquesta és la qüestió que avui dia és pregunta Occident i tot el planeta en general.
Sempre se'ns ha presentat la democràcia nord-americana com la més sòlida i longeva, com a hereva de la tradició liberal britànica, que en l'actualitat està vigent al món occidental. Sovint, també se'ns ha parlat i se subratllen els equilibris de poders que fan gran aquesta democràcia.
Però cada quatre anys veiem que la representativitat està limitada, ja que l'elecció presidencial respon als vots electorals que no sempre estan en concordança amb el nombre d'electors.
També les eleccions al Senat estan mistificades, pel fet que cada estat té dos senadors independentment de la població de cada estat, fet que traeix la representativitat dels electors a la cambra alta. Aquest son fets organitzatius que semblen incanviables i són altament millorables.
L'establishment significat en els dos grans partits ho domina tot, i les idees externes a aquesta dualitat no tenen futur viable, encara que generen figures unipersonals que són autèntics clams en el desert. Tercer fet millorable.
En canvi, en termes de democràcia directa són molt més avançats que a l'Europa democràtica, s'escullen els fiscals, els caps de policia, els recaptadors d'impostos, etc. Fet que vivifica i dinamitza l'administració en la política local i estatal.
Aquesta organització és la que ha perdurat des de 1630 quan les colònies s'independitzaren i conformen un règim polític on la representativitat és essencial encara que amb mancances, que s'autocorregeix, més en la forma que en el fons.
Avui, amb l'elecció de Donald Trump, que serà el 47 president (ja va ser el 45), s'està produint un procés de reflexió en els elits intel·lectuals i no intel·lectuals, on Trump és més un detonant que significa i exponència que la democràcia nord-americana ha evolucionat cap a una OLIGARQUIA.
Si les potències globals històriques poden inserir-se per segles: Espanya(s. XVII), França(s. XVIII), Anglaterra(s. XIX), els Estats Units és la potència global del s. XX, segurament consolidada pels dos cops que van travessar l'Atlàntic per salvar Europa dels seus propis dimonis.
Aquesta democràcia fresca va vivificar el món, és un fet amb tots els matisos que es vulgui, però també és un fet que els règims polítics col·lapsen, pel seu propi pes.
Edward Gibbon publica el 1776 l'obra monumental (milió i mig de paraules) i altament didàctica anomenada "Decadència i caiguda de l'Imperi Romà", obra encara mai superada en la seva apassionant barreja d'erudició i didàctica.
Cal recordar que pel que fa a la part corresponent a la història del cristianisme inserida en l'obra va merèixer que fos inclosa en l'Índex de llibres prohibits.
Aquesta obra és l'única obra històrica occidental de l'imperi Romà, que continua sent reeditada i llegida pel públic educat no especialitzat.
Gibbon atribueix la decadència de Roma a les grans transformacions socials, polítiques i culturals internes que es van produir al llarg de quatre segles en l'imperi d'Occident des d'August (27 aC) fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476 dC). Sempre la decadència surt de dins dels cossos socials interns més que de l'exterior a aquests. A més i paral·lelament, destaca la influència ideològica del nou exemple cristià en contraposició als valors Romans tradicionals, el que contribueix a la seva caiguda. La substitució dels valors en paraules actuals.
De fet, comparar quatre segles Romans amb dos segles Nord-Americans, és un salt gran, però en termes de passions humanes no ho és tant.
Vist en termes del que s'anomena modernament "soft power" les aportacions i petjades a la civilització europea foren extraordinàries i perduren fins a l'actualitat en molts vessants. Per exemple:
- Els autors romans, en filosofia, poesia, història, ciència i la tradició hel·lènica que vehicularen, foren mig exterminats pel cristianisme heterodox i radical, però la resta que va sobreviure conforma l'actual civilització occidental.
- El dret Romà fou vigent fins al dret Napoleònic, fill del segle de les llums, que regularen les relacions humanes i socials.
- Les infraestructures de comunicació, de navegació, hidràuliques i moltes altres, foren els fonaments de moltes de les actuals.
- L'arquitectura, va donar canons vigents fins a l'actualitat.
- L'agricultura fou estesa amb mètodes i fruits fins a les contribucions àrabs i els fruits provinents d'Amèrica.
- La tecnologia militar fou vigent fins a avançada l'edat mitjana.
- I així podem seguir.
Aquesta petjada romana ha sigut substituïda en els segles XVII-XXI per al "soft power" anglo-nord-americà.
Podem tractar de delimitar aquestes característiques econòmiques-polítiques-socials en termes de la influència que conforma el que es coneix com a societat Occidental actual, que va més enllà dels països euro-atlàntics.
Veiem uns breus exemples:
- La potencia militar dels EUA i la seva ocupació d'Europa, en format NATO, domina el món. Actualment, l'Armada nord-americana té set flotes desplegades i dominen els oceans amb més 400.000 dotacions en actiu. Aquesta és la situació de domini militar.
- Les set tecnològiques que ens dominen, són recents i tenen vint-i-cinc anys de vida com a màxim, Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla, son part de la societat global i són emprades per mès de la meitat de la humanitat. Les dimensions són bàsiques per entendre: El valor de mercat afegit d'aquestes empreses iguala el PIB de la Unió Europea. Sembla i és esgarrifós.
- Les quatre grans consultores estratègiques (McKinsey, BCG, Goldman Sachs, Bain&Co.) i les quatre d'auditoria i organització (PWC, Deloitte, KPMG i Ernst & Young), dominen les decisions i el coneixement de la banca, la indústria i el comerç mundial.
- La gran banca nord-americana guia i polaritza la finança mundial: JP Morgan, Bank of America, Wells Fargo, Citi, Morgan Stanley i Goldman Sachs.
- La Reserva federal dels EUA guia i també polaritza, els grans bancs centrals d'Europa, Japó, Anglaterra, i als altres actors i espectadors financers.
- El crèdit domèstic global està en mans de les targetes de crèdit personal i empresarials nord-americanes. Les poques targetes europees varen fracassar, i avui no es pot viatjar pel món sense crèdit basat en institucions dels EUA.
- En el món de la certificació, els medicaments nous cal que siguin certificats primer pel FDA i aleshores altres agències fan el seu certificat. En el món aeronàutic res que no tingui la certificació FAA és segur. En el món agrícola la USDA. Continuaríem així en molts sectors econòmics.
- I en el món de la cultura multimèdia (cinema, televisió, premsa, streaming,..) ja en el segle XX la introducció de la "american way of life" fou generalitzat. Recordem que en els primers acords Eisenhower-Franco la part americana va incloure la difusió a Espanya del Reader's Digest.
- I no cal dir que el dólar com moneda de comerç i reserva va ser adoptada pel món sencer, desplaçant la lliura esterlina, essent hegemònica fins al segle XXI.
- L'anglès com "lingua franca" és ja una realitat de fa temps, i ningú pot negar-ho. I les Universitats dels EUA són el centre del món per totes les disciplines en les ciències i les humanitats.
Cal tenir clara la percepció estratègica dels EUA, clarament el petroli que ha sigut la seva columna vertebral econòmica del s. XX, s'ha transformat en la societat de la informació i el coneixement, que fa 25 anys no existia massivament. Aquest ha esdevingut el fet estratègic essencial.
Però el món té moltes més energies que les pròpies de l'imperi nord-americà.
Cal dir en termes operatius, que aquesta OLIGARQUIA GLOBAL amalgamada pels EUA s'agrupa en l'anomenat G-7 (EUA, Canadà, Japó, UK, Alemanya, França i Itàlia) que acumulen el 10% de la població mundial i el 32% del PIB, amb una clara visió centrípeta i poc respectuosa amb la resta del món, li estan sortint fa temps i de manera creixent, una reacció anomenada BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina, Sud-àfrica, Irán, Egipte, Emirats) que representen el 45% de la població i el 35% del PIB del món, als que cal afegir la recent incorporació d'Indonèsia, potencia creixent amb 280 milions de persones.
La lluita en aquest s. XXI està servida, definint-se sense gaire error: envellits i rics contra joves i pobres.
FINALMENT.
Els EUA són cada cop més una oligarquia global, amb molta salut econòmica i poca salut social. Hi ha una increïble massa crítica de poder tecnològic i de capital que ara s'apresta ocupar el poder polític.
Les paraules de Warren Buffett: "Hi ha una guerra de classes i estem guanyant els rics" són simptomàtiques, i segurament són veritat, però probablement són l'inici del camí cap a la seva decadència deixant molts cadàvers pel camí. No crec que ho vegi.
TEMPUS FUGIT.
(1665) gener 2025
Post Data:
El dia 16 de gener del 2025 el president Biden adverteix de la formació d'una "oligarquia" al país en un discurs de comiat a la nació. En un discurs de l'Oficina Oval dies abans del final d'una carrera política de mig segle, el president Joe Biden va promocionar els èxits de la seva administració alhora que va advertir el poble nord-americà sobre els perills que hi ha per davant. Va advertir contra la "concentració de tecnologia, poder i riquesa" i el perill que les mentides superin la veritat a mesura que es perd la verificació de fets i la premsa lliure està amenaçada.