TEMPUS FUGIT

TENIM UN ELEFANT A L'HABITACIÓ. ASSAIG DE POLÍTIQUES.

És propi de la condició humana girar el cap davant d'una realitat que no agrada. Aquesta actitud, en molts casos es visualitza en les imatges de "ficar el cap sota l'ala", "fer l'estruç" o bé "tenir un elefant en l'habitació".

Avui, en la nostra societat tenim fenòmens nous, no desconeguts, que no volem reconèixer i com a conseqüència no els volem conèixer, i menys analitzar-los, i encara menys donar-els-hi solucions. 

Un d'ells és el CANVI DEMOGRÀFIC en termes d'immigració, emigració i integració. De fet, a l'estat espanyol, en el s. XX ja vàrem experimentar migracions internes i externes, i per tant ja hauria d'estar preparat per entomar-les, però no és així. 

Essencialment, no volem afrontar-ho perquè ens generaria més inquietud respecte a perdre el benestar material present, encara que sabem objectivament que ens farà trontollar les perspectives en un futur immediat. 

Veure l'evidència no vol dir reconèixer-la.

FETS:

- El juliol del 2020 en Josep Borrell, Alt representant de la UE i vicepresident de la UE, advertia que des del 2012 les morts naturals de la població UE superen els naixements, per tant, sense immigració decreixem de manera important.

- EUROSTAT ens diu, que avui a la UE som 447 Mhab., i que el 2070 serem 427 Mhab., però apart del decreixement notori, tindrem una població de més seixanta-cinc anys del 30%, i una població laboral molt i molt baixa i envellida. 

- En canvi, l'escenari que dibuixen les NNUU anuncia que el 2070 hi haurà 10.500 milions d'habitants al planeta, i la de la UE serà sols el 3,7% de la població global. 

- Els creixements poblacionals són inversament proporcionals a la renda, es un fet contrastat, avui l'Índia supera a la Xina en població, però no en renda. La Xina baixarà en població i serà sols el 12% de la població global, i l'Índia continuarà creixent donada la seva baixa renda per capita. 

- Però el desafiament més gran i més proper per Europa, és l'Àfrica subsahariana, que avui és el 14% de la global, el doble de la UE, i el 2070 serà el 27% de la global, set vegades la de la UE. 

Les advertències de Borrell cal afegir-hi la nostre micro situació a Catalunya-Espanya, que és pitjor. Aquesta gràfica ho resumeix quasi tot.

El pendent de natalitat és de quasi 45 graus negatius a Catalunya i a la UE és de 10 graus. Un fet complementari al descens de la natalitat, és l'ascens de l'esperança de vida. Som la segona més alta després del Japó.

Sempre la renda per capita és el factor fonamental. Els imperis on la renda , i per tant el benestar conseqüent, són observats per les poblacions continentals veïnes i tot seguit són envaïts pels més necessitats. La taxa de creixement demogràfic és inversament proporcional a taxa de prosperitat. És una constant històrica.

Podem continuar amb mil referències demogràfiques, que aprofundirien més i més aquest raonament. Què podem fer per amortir aquesta constant històrica??

POSSIBLES ACCIONS

Els extremistes, alguns cops tenen idees aprofitables, la demonització no té, en cap cas sentit, per una sola raó: el dimoni no existeix, en general. 

Per exemple:

- l'Hongria de Viktor Orbán implementa mesures del següent tenor; les dones a partir del quart fill no pagaran IRPF, les parelles entre 18 i 40 anys tenen un préstec de 30.000 euros sense interès, amb quotes 150 eur/mes d'amortització, si tenen dos fills la tercera part del préstec és amortitzat, si tenen tres fills, no es torna res. Aquestes polítiques s'orienten a capgirar positivament el descens demogràfic hongarès, que ha crescut en una dècada de l'1,25% a l'1,59%. A més de crear 21.000 guarderies en tres anys, per incrementar la taxa d'ocupació femenina, fet transcendental.

-La Itàlia de Giorgia Meloni es planteja eliminar l'impost de la renda en les parelles de dos o més fills. És interessant el raonament que va fer al parlament el ministre d'hisenda Itàlia: 

"Crec que no es tracta de parlar d'incentius, ans al contrari, de treure desincentius a la natalitat. No podem gravar de la mateixa manera als solters que a les parelles amb fills, ja que evidentment els fills tenen uns costos econòmics que alteren el concepte de progressivitat fiscal", a més, es proposa una deducció fiscal de 10.000 eur./any per fill, fins a la fi dels seus estudis, inclosos els universitaris, i sense limitació per ingressos familiars.

Aquests dos exemples són propis de països on la identitat pròpia preocupa i molt. Però no ens hem de fixar en el raonament polític sinó en el demogràfic.

A Catalunya i Espanya les ajudes familiars són tant insuficients com ridícules, 650 eur. al naixement, xec familiar de 100 eur/mes, deducció per maternitat 1.200 eur./any a l'IRPF. I d'altres ajuts per famílies vulnerables. En total unes ajudes totalment INSUFICIENTS, quan el cost mínim estimat de la criança és de 819 eur./mes a Catalunya, que si li afegim el cost de  l'educació acaba sent prohibitiva.

La natalitat i les famílies de les diverses formes són una prioritat nacional?? Gran qüestió ¡¡

Però, a més, hi ha les qüestions culturals i materials que cal identificar i modular. La demografia està subjecta a altres condicions i vectors diversos i contradictoris, n'esmentem sols tres, podríem seguir:

- Les famílies nombroses són considerades estranyes (ara amb tres o més fills) i sempre sota sospita de tenir una arrel religiosa. Cal desmentir-ho enèrgicament.

- L'habitatge, sempre l'habitatge, és un factor limitant de primer ordre. No cal parlar-ne més, ja que és al debat públic en primera dimensió, sense solució aparent.

- La conciliació laboral-familiar lligat a l'existència de suficients guarderies de qualitat i assequibles econòmicament. 

Recentment, el president de la Generalitat ha reconegut que l'increment de població de 6 a 8 milions en vint-i-tres anys és insostenible amb l'argument de "sense un suficient sistema de finançament no la podrem pagar". És un reconeixement explícit que aquest creixement es produït per persones que drenen més recursos que els que generen. Aquest el nucli de qüestió.

No ens cal, de fet caldria restringir-ho al màxim, crear llocs de treball de baixa qualificació que de manera immediata demana persones de baixa qualificació que estan, o no, al país. Nosaltres som els generadors d'aquest fenomen que acabarà amb la nostra societat del benestar i de retruc amb la nostra cultura.

En síntesi: En una Europa, fortificada en el seu estat del benestar i sense voler preocupar-se per res més (creixement, natalitat pròpia i benestar material), camina cap a l'aniquilació demogràfica de manera inexorable a mitjà termini, 2070.

PERILLS MÉS PROPERS

Els salaris molt reduïts, la precarietat del sistema laboral, les inflacions devaluadores del treball remunerat, els nous desafiaments de les revolucions tecnològiques que afecten negativament els menys preparats, i així podem seguir.... s'afegeixen als problemes demogràfics més evidents. Aquest escenari quotidià en aquestes tres dècades inicials del segle XXI generen temença, i por, a grans segments de la població. Això tindrà i te conseqüències polítiques no racionals. 

La constatació que el creixement econòmic beneficia preferencialment a una minoria d'1 al 5% pot arribar a suportar-se, donat que no veiem aquesta minoria cada dia, i s'emmascara en el luxe i el glamur social, per tant, lluny dels menys afavorits, i fins i tot tenen el que s'anomena prestigi social. És tolerable.

Però els més desvalguts que nosaltres, que arriben cada dia (tenim uns 3000 recollidors subsaharians de xaparra metàl·lica a BCN, per exemple), i que s'insereixen en els esglaons econòmics més baixos de la nostra societat, aquest els veiem i notem que ens devaluen. Treballen fora del sistema laboral legal, i cobreixen llocs de treball que haurien d'estar millor pagats si fossin autòctons.

Aviat, 2070, es produirà un descens de la població mundial i cal preparar-se, adverteix "The Lancet", produït un cop més en funció dels increments de la renda, i aquest advertiment té amenaces creixents. En la nostra regió, en el cas de la riba mediterrània sud-europea, és l'explosió demogràfica subsahariana.

Els llibres recents d'Antonio Scurati sobre la creació i l'adveniment del feixisme a Itàlia són reveladors.  Cal tenir-lo en compte.

En aquesta situació afloren idees que estaven en letargia, els anomenats "els ous de la serp", però que les noves situacions les revifen amb virulència. La més exitosa avui és el plantejament de Renaud Camus sobre LA GRAN SUBSTITUCIÓ.

Renaud Camus, d'origen esquerranós, francès i nord-americà, rebutja la violència que implementen els seus lectors, però és un típic exemple dels "ous de serp". Matisa que concep les superioritats no des d'un punt de vista genètic, si no cultural i rebutja la violència, insisteix.

Però la força de les seves idees catalitzades per les dificultats essencialment econòmiques i socials del Primer Món les projecta cap a una minoria-majoritària a Europa i USA. 

Declarava al Nouvelle Observateur:

"Pots ampliar el concepte del Gran Reemplaçament? — Oh, és molt senzill: hi ha un poble i quasi de sobte, en una generació, hi ha un o més pobles al seu lloc. És l'aplicació en la realitat del que, en Brecht, semblava una broma, canviar la gent. La Gran Substitució, el canvi de persones, que només la Gran Desculturització fa possible, és el fenomen més considerable de la història de França durant segles, i probablement sempre." 

Lliga íntimament la Gran Substitució a la Gran Desculturització, i la pèrdua dels valors tradicionals de la cultura, en el seu cas la francesa. 

FINALMENT,

O reconeixem l'elefant i actuem, o ens trepitjarà i podem patir de valent.

TEMPUS FUGIT

(1504) 21.7.2024