Alguns creuen que el futur territorial passa per BCN, estrictament en el seu municipi, però, donada la petita dimensió del mateix (101,35 km²) i la seva densitat (168 hab/ha) altíssima, és patent que difícilment el gran canvi territorial serà degut a la ciutat de Barcelona.
L'AMB és la sisena àrea metropolitana de la UE-27. Aquest fet dimensional és important.
Avui (2024) Barcelona té 1,705 Mhab i l'AMB 1,668 Mhab. Ambdues sumen el 42,4% de la població de tot Catalunya. A més, la RMB -Regió Metropolitana-, amb 6 comarques i 164 municipis, té 1,901 Mhab més. En total, 5,2 Mhab., el 66,8% de Catalunya.
El PIB de l'AMB (2022) va créixer el 6,5% un punt més que Catalunya, i concentra el 55% del de Catalunya.
Aquestes són les mínimes variables descriptives, ben conegudes, però la qüestió essencial es cap on anem??
Estem encallats en discussions col·laterals, com la reducció del vehicle privat, els carrils bici i les vies verdes, per exemple, discussions que emmascaren els veritables problemes de fons com són la mobilitat metropolitana i regional o l'habitatge públic, per exemple.
Volem seguir el vell axioma "Planificar el futur per garantir successius presents", el volem seguir realment??, nosaltres catalans, normalment no ens agrada en general planificar el nostre futur, ho identifiquem com un encotillament de la nostra llibertat d'acció. És fruit de la nostra història.
Caldria preguntar-nos quin model territorial de futur volem??, per planificar ens caldria preguntar-nos d'entrada a quina població ens caldrà atendre. Barcelona ha crescut 160 khab, en dues dècades i l'AMB 200 khab més. Catalunya, aquest 2024, té 8.001.784 habitants empadronats (1/11/2023). En vint-i-cinc anys hem crescut dos milions de persones (un 33% més respecte a l'any 2000).
Reiterem la pregunta: Quin model de creixement volem??. No es coneix. Com concretem aquesta afirmació:
- El creixement és molt majoritàriament per l'arribada de nouvinguts. Si fos per la mateixa població aborigen, decreixeríem substancialment. No hi ha cap política migratòria real implementada, ni catalana, ni espanyola.
- Però la situació és més complexe, si sumem als residents empadronats, els visitants laborals, visitants no laborals, turistes i visitants excursionistes, tenim una xifra total diària de l'ordre de 2,4 M de persones a Barcelona, de fet 0,7 M més de persones per dia que transiten per la ciutat, que és molt més que les pròpiament empadronades. Aquesta és una xifra significativa.
- El PDUM -Pla director Urbanístic Metropolità- serà el successor del PGM -Pla General Metropolità- encara avui vigent després del 1976, quaranta-vuit anys després ¡¡. I encara aquest PDUM està en fase d'aprovació inicial ¡¡. Manca l'aprovació provisional i la definitiva. És un gran fracàs de la nostra democràcia.
- POBLACIÓ: Aquest PDUM per quina població planifica??, fem-nos més preguntes; el 2035 serem a Catalunya 9 Milions, i el 2050 serem més de 10 milions?? Estem planificant des dels actuals escenaris cap al del 2050, cal dir que són sols vint-i-sis anys més???
- Dels deu Objectius generals del PDUM, tots analítics i reflexionats, cap d'ells estima realistament la població a qui afectarà. Parla de 636 km², 36 municipis, 51% del PIB català i 3,3 Mhab. En termes demogràfics preveu:
El PDUM (aprovat Consell Metropolitá, el 21.3.2023) explícita: pàg.13, del document de síntesi:
"Les tendències demogràfiques tindran, a més, una continuació al llarg dels anys vinents que comportarà demandes específiques d'habitatge i dotacions. Així, les projeccions tendencials per al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona indiquen que la població arribarà als 5.871.725 habitants l'any 2050, és a dir, 676.044 persones més que l'any 2021, el que representa un increment del 13%."
Ajuntament de Barcelona. Oficina Municipal de dades.(1.1.2023)
"Després de dos anys de retrocessos, la població de Barcelona vira a l'alça. La lectura de la població empadronada a 1 de gener de 2023 situa en 1.660.435 els residents a la ciutat, un 1,2% més que un any enrere. Es recupera del retrocés de l'any anterior i s'assoleix el segon valor més elevat d'ençà de 1991, només per darrere de la d'abans de la pandèmia. El gir a l'alça és generalitzat: afecta tots els districtes i a una gran majoria de barris. L'augment de la població està vinculat al moviment migratori, que en conjunt suma 26.600 persones. Contràriament, s'accentua la caiguda del saldo vegetatiu."
Aquestes dades estan clarament en contradicció amb les tendències estimades pel PDUM. Barcelona com pol econòmic central de l'Àrea Metropolitana té un efecte multiplicador determinant.
- OCUPACIÓ: El PDUM planifica un 13,3% de llocs de treball més, i un 14,1% de noves llars pel 2050. Els llocs de treball actuals (2022) són 1.816.000 (52% de Catalunya), l'increment que es preveu són 24.152 i aquest nombre és molt per sota del creixement actual real. Pel que fa a la ciutat de Barcelona, l'enquesta EPA ens mostra que sols en el 2021-2022 té un màxim històric de 872.200 amb un increment de 106.200 persones, això desborda totes les planificacions fetes. Cal preguntar-nos:
a. Barcelona és robusta en la creació d'ocupació en el sector serveis majoritàriament, això és desequilibrant.??
b. Calen tots aquests llocs de treball que són coberts per persones no nascudes al país, produint efecte crida, això ens cal??
El PDUM explícita: pàg.14, del document de síntesi:
"L'àrea metropolitana concentra gairebé la meitat (46,6%) de l'ocupació de Catalunya i el 50,7% del valor afegit brut. Mostra, però, una relativa especialització en alguns sectors, bàsicament, els que requereixen centralitat territorial ja sigui per motius de densitat, accessibilitat, proximitat a determinades infraestructures o, senzillament, d'influència. Es tracta, bàsicament, d'activitat terciària, especialment no comercial, tot i que la menor presència d'indústria manufacturera i activitats agràries no amaga la seva importància estratègica."
- HABITATGE: El número d'Habitatges (2022) lliures i protegits construïts a Catalunya, són de l'ordre de 5.500 per any. Catalunya hi ha 3.915.000 habitatges familiars (2021), i a l'AMB n'hi haurà 2.534.586 i planifica un increment del 23% i, per tant, construir-ne 475.117 fins al 2050.
El PDUM explícita: pàg.14, del document de síntesi:
"A causa de l'evolució demogràfica i d'estructura de les llars, aquesta població residirà en 2.534.586 habitatges principals, 475.117 més que els actuals, el que representa un increment del 23%. El PDUM té en compte aquest requisit d'habitatges principals per dimensionar la seva proposta a l'àrea metropolitana de Barcelona amb l'objectiu de maximitzar l'acollida de població, sempre dintre dels criteris de sostenibilitat, funcionalitat i habitabilitat esmentats, per garantir que, juntament amb el potencial d'habitatges de la segona corona, és capaç de donar satisfacció al total de la demanda."
El PDUM preveu un total de 475.117 noves llars en vint-i-set anys. Doncs, cal construir més de 17.000 habitatges/any a l'AMB. Aquestes xifres avui (2024) són fora de les possibilitats privades i públiques. Per tant, la planificació no és realista.
En aquests tres capítols: Demografia, Ocupació i Habitatge les xifres planificades per l'horitzó 2050 no són realistes des de les dades estadístiques i projeccions dels darrers vint anys.
Caldria conèixer els models analítics emprats per fer aquestes prognosis.
Reflexions actuals pel que fa al document PDUM provisional (aprovat Consell Metropolità el 21.3.2023):
1. No hi ha model de creixement establert i conegut. No ens agrada pensar-hi i definir-ho, perquè significa i implica una definició d'objectius no compartits. I en definitiva caldria manar democràticament.
2. No ens agrada planificar, el PGM actual, amb quaranta-sis anys de vigència i més de mil quatre-centes modificacions parcials ho confirmen.
3. El poder polític metropolità té una gran indecisió a aprovar el nou PDUM, molts anys de redacció i encara no hi ha data certa d'aprovació definitiva i, per tant, la subseqüent aplicació.
4. Els paràmetres de partida, poblacionals, laborals i residencials no són realistes, i en conseqüència el pla no ho és. No podem/volem contestar a qüestions com quina població volem ser el 2050??, i les seves conseqüències, per exemple.
5. L'economia mana i no és reversible. Tothom ho entén i ningú vol assumir-ho. És semblant al canvi climàtic. Creixem desequilibradament amb persones majoritàriament treballadors manuals al sector serveis, amb baix valor afegit
En definitiva, no tenim uns futurs garantits, perquè no els tenim ben planificats.
Tempus Fugit.
(1402) 17.7.2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada