TRAÏDORS

TRAÏDORS

El 2019 Amin Maaluf publica "El naufragi de les civilitzacions" on aporta una idea sintètica i lluminosa. "En un món on impera un formiguer identitari, tots som forçosament uns traïdors per algú, i sovint per a totes les parts alhora. Qualsevol minoritari, migrant, cosmopolita, qualsevol posseïdor de dues nacionalitats és un traïdor potencial".

Avui, perduts en la immensitat de la globalització -cultural, ideològica, social, etc.- tractem d'aferrar-nos a les nostres essències més primitives, fruit normalment de la nostra educació primera, i això ens converteix en membres d'un espai no construït primigèniament per nosaltres mateixos sinó adoptat. Evidentment, som lliures, almenys teòricament, però la nostra llibertat està condicionada per la nostra cultura i pels més propers.

Sempre serem traïdors, avui (juliol 2023) el president Puigdemont és ja un traïdor, faci el que faci, si no ajuda a investir als laboristes al "Congreso de los diputados", l'ànima conservadora, nacionalista però ibèrica, racionalista, però amb seny (sic), l'assenyalaran com traïdor per facilitar l'accés al poder al ranci conservadorisme espanyol, ans al contrari, si facilita la investidura, ho serà també per raons simètriques. De fet, Carles Puigdemont ja va ser acusat diverses vegades de traïdor en els esdeveniments del 2017.

Però en altres similituds històriques també qui s'adapta, qui pacta, qui cerca les menys pitjors, això no obstant possibles sortides a complexes situacions són acusats de traïdoria. Hi ha multitud d'exemples, Francesc Macià el 1931, renuncia a la república federada catalana a canvi de l'autonomia, Francesc Cambó el 1924 recolza "in extremis" un cop militar davant de la revolució social antitètica amb la seva classe social, Josep Tarradellas el 1977 renuncia al republicanisme a canvi de la restauració de la Generalitat de Catalunya.

En definitiva, la vella cita de John Maynard Keynes de "Quan les circumstàncies canvien, jo canvio d'opinió, vostè no??", és posada sempre com antítesi als acusadors de traïdoria, idea no nova a la història del món, ja Terenci (s.I a.C)., ja deia "Quan no es pot aconseguir el que es vol, millor canviar d'actitud", era ja un berber romà que des de la seva lucidesa ens il·lumina encara.

Dante Alighieri va inserir als traïdors en el darrer cercle del seu infern donat que considerava que la traïdoria era el pitjor pecat possible. Raonava que a diferència d'altres crims, per trair primer cal guanyar-se la confiança i l'afecte del subjecte traït. De fet, tenia una aproximació ètica al subjecte.

La traïció és part de la vida mateixa, en totes les relacions humanes hi figura, en les econòmiques, afectives, sexuals, polítiques, familiars, religioses, etc. Evidentment, tenen graduacions, i per tantes diferents acceptacions socials, i depenen de la circumstància on es produeix, algunes tenen penes de presó, i d'altres són admeses com a part de la vida mateixa.

Com diu Maaluf tots som subjectes de ser traïdors en alguna circumstància i/o època de la nostra existència, per tant, hem d'intentar relativitzar i contextualitzar cada acusació de traïció per activa o passiva.