NOTA. LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA (TE)
I L’HIDROGEN VERD (HV) PER L’AMB.
1. SITUACIÓ AVUI. CONDICIONS DE CONTORN.
Estem en una emergència climàtica a Barcelona. Que fem per complir el camí europeu cap a la TE, per arribar al 100% d’energies renovables el 2050??, sols tenim vint-i-nou anys per fer-ho¡¡. L’essència és: “Hem de deixar de cremar, la combustió mata”.
Cal lluitar contra la solució de l'estruç: “comprem l’energia 100% renovable i problema resolt”
El Govern de Catalunya en el sector de l’energia, ha estat i esta mirant cap un altre costat. Fa un nou Decret 16/2019 i no s’aplica. No cal esperar res en un pròxim futur.
El Govern de l’Estat, bastant problema té en tindre a ratlla i pactar amb els Oligopolis. Sols cal esperar que conformi un marc no negatiu d’actuació.
Europa mai ajudarà directament, tot es vehicularà mitjançant agrupacions d'interès econòmic, on caldria participar-hi però tot està molt mediatitzat. Pel que fa a l’HV, l'interès de l’Estat espanyol està clar, ho farà via el Centro Nacional de Hidrogeno , molt lligat a les petrolquímiques. Encara que cal estar atents . Caldrà poder polític.
Europa fa temps que ha apostat pel triangle de producció d'energies renovables: Energia Eòlica(EE)-Energia Fotovoltaica (EFV)- Energia de l’Hidrogen Verd (EHV). No hi ha alternatives industrials reals a aquest triangle.
Els costos d’aquest triangle tenen una molt gran tendència a la baixa. Fet crucial , , .
La planificació sobre la TE 2011-2020 està sobrepassada pels fets, i els avenços tecnològics, cal fer nous plans seguint el calendari EU.
2. L’AMB, NUCLI DE CATALUNYA I SISENA ÀREA METROPOLITANA D’EUROPA, QUE FA I POT FER ??.
Primera resposta essencial: Confiar principalment en les pròpies forces.
En termes de prudència tecnològica cal utilitzar els tres instruments en paral·lel. Ho estem fent amb resultats inicials desiguals.
Els tres instruments estan en un procés revolucionari de creixement. La física de l’estat sòlid i l’enginyeria ambiental tenen un creixent molt accelerat, que promet i presenta ja realitats noves de gran performance a tots els nivells.
Dins de la reduïda superfície de l’AMB ( 64.600 hes.), cal tractar de ser el més autosuficient possible, és el principi Europeu de subsidiarietat. Com ho implementem?? Naturalment via el triangle tecnològic de les tres tecnologies a l’abast i de creixement sostingut any a any.
El principi d'autosuficiència territorial el principi, que ja és present en els residus metropolitans, cal que s’apliqui en la suficiència energètica metropolitana. El triangle productiu cal que sigui integralment metropolita. L’energia que consumim n’hem d’importar la fracció més petita posible, cal ser autosuficients al màxim.
3. PROJECTES.
EFV DOMÈSTICA:
En els darrers anys s’ha implementat calculadores solars i tèrmiques, la mateixa AMB , Ajuntament de Barcelona , l’ICGC , i d’altres, però encara estem lluny de les webs Suïsses o dels USA . Quins problemes tenim: essencialment l’atomització i la descoordinació (cada institució té la seva calculadora, i l’ICAEN no fa la seva funció) i la desconnexió amb la indústria. Una web única de qualitat, coordinada amb la indústria i facilitadora de les ajudes que les administracions ofereixen, és l’exemple Suís, és el que ens cal per a la TE domèstica.
No és difícil, tenim les bases de la GEO informació, sols cal fer-ho.
L'horitzó és que les teulades domèstiques poden abastir una part important del propi consum i la càrrega del vehicle elèctric propi o compartit. La inversió per fer les webs i la connexió industrial és molt
petita. La subvenció cal fer-ne un model i quantificar-la.
LES ADMINISTRACIONS METROPOLITANES:
Tenen l’obligació de ser molt proactives i donar exemple. Cal un programa a cinc anys, sí cinc anys, per fer la TE dels seus edificis i sistemes de transport propis i oels que es tenen competéncies de regulació. Aquest és un desafiament directe i proper. Cal que tots els vehicles de recollida de brossa s’electrifiquin de manera ferma en els cinc anys, per exemple.
Cal un projecte integral, dimensionat exhaustivament i pressupostat realistament.
LA MOBILITAT METROPOLITANA:
En mobilitat cal deixar de cremar ja, amb l'horitzó 2030, les flotes de vehicles terrestres que conformen la mobilitat i la logística metropolitana.
La bona noticia de l’acord TMB-CZFB ,per la implantació d’una planta de producció de l’EHV en la ZFB, i la compra dels primers vehicles amb EHV és una molt bona notícia que suma amb els vehicles elèctrics ja en explotació. També es pot veure com una oportunitat que la flota TMB, que té més de deu anys, i això ens obligarà a fer una renovació cap a nous vehicles elèctrics i d’HV. Aquesta és l’experiència europea . Seria recomanable unir-se al consorci europeu H2Bus per rebre experiència i participar en els ajuts europeus.
Els vehicles EHV consumeixen un 30% menys que el dièsel i 45% menys que el GNC. Hi ha calculadores financeres avançades disponibles . En aquest moment (2020) el cost del l’HV és en el rang 5-7 eur./kgr. En qualsevol cas la prospectiva tecnològica el situa el 2030 entre 1,2-2,2 eur/kgrs. , que és l’horitzó on ens trobem.
En paral·lel, cal pensar dos projectes de TE per les flotes de vehicles tipus taxi i assimilats, i també pel nou desafiament de les flotes de logística de la darrera milla. En ambdós casos cal impulsar polítiques cap a vehicles elèctrics i d’HV.
La mobilitat metropolitana tenint com horitzó que el 50% de la flota TMB, amb més de 340 dies d’operació any per vehicle i un consum dels vehicles actuals de 160 kgrs/dia, implica unes necessitats de 40.000Tn/any. Per tant, en una primera fase, tenint en compte les altres flotes metropolitanes a descarbonitzar la planta inicial tindria un dimensionament productiu d’unes 70.000 Tn/any.
Es pot argumentar que la generació d’HV demanda un alt consum elèctric avui, que, si es connecta a una planta renovable, pot compensar-se, i que genera CO2, fet que és controlable i reduïble. Cal veure el recent “Hydrogen’s Europe”
L’EÒLICA METROPOLITANA.
L’EE és l’instrument que té la màxima potencia productiva avui i el principal que ens farà autosuficients. La producció autosuficient metropolitana és crucial en aquest camí cap al 100% d’eliminació dels GEH.
L’AB i l’AMB ja implementen un ample i variat de conjunt de projectes , ordenances i mesures per la lluita, però reconeguem-ho són valuoses, cal seguir fent-ho, però són molt insuficients. L’eficiència te límits .
La situació és que ENDESA, companyia italiana que actua com oligopoli, genera el 95% de l’energia que consumeix Catalunya, i a la ciutat de Barcelona en consumeix 17.000 GWh/any, dels que únicament 370 GWh/any (2,17%) són d’origen renovable. Aquesta és la situació avui 2020.
DESAFIAMENTS:
1. Aquest és el desafiament màxim: on situem un sistema metropolità EE-EPV+ Emmagatzemament ??. Aquest on, sí està totalment a les nostres mans. Tenim territori amb vent, essencialment és la serralada del parc del Garraf, l’EFV pot instal·lar-se en els terrenys renaturalitzats pels tancaments dels abocadors del Garraf, conjuntament amb els sistemes d’ emmagatzemament. Calen moltes coses, la primera que el proper PDU-AMB tingui figures de planejament que reservin territori per les infraestructures per la TE. Però el que més ens cal, és la valentia política per imaginar i convèncer als negacionistes territorialsi l’efecte NIMBY.
2. Ens cal CAPEX, i bastant, però tenim eines per fer joint-ventures amb campions energètics europeus, sempre sota control metropolita, que amb l’esquer de contractes multi anyals inverteixin per arribar als objectius 2050. Escòcia arribar aquest any a la producció del 100% renovable, es un cas d'èxit dels més avançats, una empresa com Scottish Power (Iberdrola) pot ser un bon exemple de soci tecnològic.
FINALMENT, ens cal molt coneixement, molta reflexió transversal i molta responsabilitat política per complir el calendari EU-2050. Tempus Fugit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada