Davant de la catàstrofe natural més gran esdevinguda a l'estat espanyol, més enllà de les riuades del Vallès del 25 de setembre del 1962 que causaren 617 víctimes oficialment censades, estimant-se que foren més de 1.000 víctimes realment, i semblant en certs aspectes a l'actual situació a València, voldria considerar el punt de vista cartogràfic i de la geoinformació lligat al cálcul de la inundabilitat.
Ara que ja la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) de València ja ha deixat els seus efectes devastadors en vides humanes i en pèrdues econòmiques podem mirar enrere i endavant pel que fa a la situació i paral·lelisme a Catalunya.
La legalitat espanyola ja contemplava amb els decrets del projecte LINDE, on la inundabilitat hauria de calcular-se per tota la hidrografia espanyola fins a arribar a inscriure els resultats al registre de la propietat per protegir els drets de qui compra béns immobles.
https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/delimitacion-y-restauracion-del-dominio-publico-hidraulico/delimitacion-dph-proyecto-linde/estado-actual-proyecto-linde.html
El Ministerio té un visor cartogràfic, poc manejable i molt millorable, que és instructiu analitzar-ho pel conjunt de bones i racionals intencions expressades.
El paper i les bones intencions ho suporten tot, és ben conegut.
La inundabilitat és (o hauria de ser) un càlcul fonamental per la planificació i gestió del territori, i mai s'ha tingut en compte entre altres motius primers per què no ha estat disponible fins fa pocs anys.
Expliquem alguns fets fefaents que s'han produït a Catalunya en les darreres dècades:
1. Els nostres passats Governs estaven en contra d'una planificació efectiva, ja que han cregut que limita l'activitat i els fets econòmics. I quan estan en l'obligació de fer-ho, obligats per un traspàs cap a la responsabilitat estatutària, una directiva europea, o per l'evidència que cal fer-ho, es treuen el problema de sobre.
2. En el cas del cas de Catalunya, el Govern s'ha tret la responsabilitat de sobre, durant anys, invocant la sacrosanta autonomia municipal, fent unes pautes tècniques per tal que els ajuntaments executin el càlcul de la inundabilitat dels rius i rieres que passin pel seu municipi i els plans de contingència. Aquest és un error històric. Governar no és sols administrar, és també prendre decisions informades i portar-les a terme amb cura i eficiència.(març 2003)
https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/J_Publicacions/03-guies/01-recomanacions_tecniques_estudis_inundabilitat.pdf
En els anys 1990 l'Institut Cartogràfic de Catalunya disposava ja d'un làser LIDAR embarcat en avió (el primer d'Espanya) que permetia obtenir un punt cada dos metres en el terreny i una altimetria de precisió de 30 cm d'alçada mitjana. Durant anys vàrem intentar que l'agència hidràulica del Govern aprofites aquestes dades pel càlcul de la inundabilitat sense èxit, per diverses raons difícil però clarament identificades. La tècnica permet l'alta resolució en el càlcul que és la base per una precisa planificació urbanística, per exemple.
3. Però la legalitat i la imatge cal mantenir-la i complir-la, entre altres raons perquè la directiva europea d'inundabilitat obliga a totes les administracions responsables, al càlcul i l'actualització del mateix cada sis anys. Si vostès consulten a la web de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ens responsable del càlcul de les inundabilitats de la xarxa hídrica de Catalunya, podran veure els mapes de risc d'inundació dins del PGRI 2020-2027 (Pla General de Risc d'inundacions):
https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html
Cal dir que hi ha hagut un avenç substancial d'integració de serveis web de diferents bases geo-cartogràfiques, cadastrals, geològiques, etc.. multiinstitucionals i amb serveis web integrats.
Cal dir també que les variables del calat físic d'inundació, estimat en els períodes de retorn establerts legalment estan difuminades, en canvi, les bases topogràfiques, cadastrals i moltes altres estan expressades a l'escala del mapa de base 1:5.000 i 1:1.000 en alta definició. La transparència en la informació del govern, no ens caracteritza especialment.
És un inici lent, però està clar que cal invertir més en dades i sistemes, que amb intel·ligència les transformen en informació, i immediatament seria bo que alimentessin models que generin el coneixement necessari.
Tenim informació suficient (mai n'hi ha prou ¡¡) per ordenar el nostre territori, una plasmació es el Mapa de protecció civil que delimita la inundabilitat en períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys hostatjat per l'Institut Cartogràfic i Geològic on es pot veure clarament el resultat dels models d'inundació.
https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.32729,2.13634,6z
Amb un catàleg de metadades estandarditzats.
Ara cal tenir la valentia governamental de: Millorar-ho, mantindre-ho i aplicar-ho a l'ordenació urbanística i territorial.
4. La tecnologia no ho pot tot, però sí que ajuda molt. Un bon exemple d'èxit és el següent: Barcelona s'inundava periòdicament i en l'administració Maragall es va fer i iniciar un pla de construcció de dipòsits enterrats que són de grandària catedralícia, actualment n'hi ha en funcionament 15 dipòsits amb una capacitat d'absorció de fins a 500.000 metres cúbics i un pla vigent d'arribar a 55 dipòsits com precaució de futurs esdeveniments de grans dimensions. Primer cal planificar (sí¡¡, planificar) urbanísticament, i invertir (sí¡¡, invertir), en aquest cas, seran uns 300 milions d'euros en deu anys. Totalment assolible econòmicament en el pressupost de la ciutat.
Res és impossible en aquest cas, però l'objectiu del drenat de la ciutat és garantir aquesta paraula, que és de tant ús comú i poc compliment, com és mitigar.
Hi ha un vídeo divulgatiu molt clar: https://www.youtube.com/watch?v=dFRvFv51qHw&t=164s
5. Finalment:
L'equació és senzilla conceptualment, Vulnerabilitat*Perillositat = RISC.
Vulnerabilitat: és l'estat físic general del territori tant l'orogràfic com el geològic, incloent-hi tant l'hidrològic, com el edafològic i les seves infraestructures antròpiques generades per l'home. Tot això cal mesurar-ho i cal modelar-ho.
Perillositat: Els fenòmens que actuen sobre el territori tan meteorològic sobre el territori com sobre el litoral. Tant en excés com per defecte.
La nostra societat fa una prou bona ciència, però és ben conegut que li costa que arribi a la implementació administrativa i empresarial. En el tema del risc d'inundació ens passa quelcom semblant.
Tenim, després de més de quaranta anys d'acció, una xarxa hidrogràfica neta (després que el primer H.C. de Medi Ambient, Albert Vilalta, va iniciar un programa per la implementació de més de 500 depuradores que avui és una fruitosa realitat), i tenim un enorme esforç institucional de l'ACA, l'ICGC, i moltes d'altres institucions que fructifiquen en les delimitacions del risc.
Tenim també moltes altres experiències prèvies com l'estudiada en el document:
"Sobre el temporal Glòria (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva. Editors: Miquel Canals i Jaume Miranda". Edicions Institut d'Estudis Catalans,
Es tracta d'un report multidisciplinari amb moltes contribucions i un apartat final de síntesi i reflexió, on els editors fan propostes d'accions tècniques i administratives que, ben segur mitigarien les conseqüències d'aquests fenòmens hidrològics que sovintejaran ara i en el futur. Ciència n'hi ha, cal fer-li cas.
Però ara cal canviar prioritàriament la legalitat urbanística i mediambiental (avui, s'estima que 700.000 ciutadans viuen en zones inundables a Catalunya), que condueixi a reduir el RISC progressivament, i per tant mitigar les properes DANA que amb tota probabilitat ens arribaran.
Amén.
PS1: La comissió del canvi climàtic i economia circular del Col·legi d'Enginyers Industrials ha fet el seu propi anàlisi i després d'un clar raonament articula setze propostes, és significatiu que la primera i prioritària proposa revisar la cartografia de les zones inundables. Està clar meridianament. Cal llegir-ho.
https://www.fullsdenginyeria.cat/que-hi-ha-darrera-la-dana-i-que-podem-fer-de-cara-al-futur
TEMPUS FUGIT
(1202). Novembre 2024.
