FLORÈNCIA DESEMBRE 2021
En ocasió de la 30a conferència de la "Internacional Cartogràfic Association" visito, convidat, aquesta ciutat.
Primer val a dir que als meus setanta-un anys que et convidin a una conferència d'una Societat Internacional de la qual vaig ser un dels vicepresidents, vuit anys i per elecció, em fa especial Il·lusió, és la part del món que valora l'experiència.
Coneixia Florència per altres viatges, amb família, que són sempre d'una fugacitat extrema. Ara amb una mica més de temps, t'adones que li calen molts dies de recorregut per fer-se'n una idea certa del seu pes cultural i històric.
Veus com el Renaixement Italià, amb Dante com formador de llengua, és un dels nostres pares cultural. Itàlia va il·luminar el món dos cops, amb la romanització i al renaixement. Ningú més ho han aconseguit. Si Espanya ho va fer el s. XVII, França el XVIII, Anglaterra el XIX i els Estats Units el XX, tot dit d'una matèria esquemàtica, els estats italians ho han fet dos cops i això és part de nosaltres mateixos. Una de les proves és que cap altre país parla italià, no els hi va caldre, les llengües llatines som ja la seva herència.
El passeig exterior de la galeria dels Uffici és enlluernador, les rengleres d'estàtues, de Toscans il·lustres, com els poderosos Cosm el Vell i Llorenç el Magnífic, grans representants de la família Mèdici; que donaren lloc a mestre de l'art, com Giotto, Donatello, Leonardo da Vinci i Michelangelo; grans de la literatura, com Dante, Petrarca, Boccaccio i Maquiavel; homes de ciència i aventura, com Galileo Galilei i Amerigo Vespucci, i molts d'altres, donen un panorama perfecte per un passeig d'en somni a mitjanit, sol o en companyia.
Bé ¡¡prou de turisme, la literatura llatina, com moltes d'altres, és una convergència entre un estat social i polític i un estat lingüístic, calen els dos per sobre viure i si no es donen els dos estats la llengua no pot sobreviure, i al llatí li va passar això; el crepuscle de l'Imperi i la pèrdua dels valors propis van conduir a la seva desaparició. Dic això en termes d'actualitat.
La llengua catalana està sota tensió, la castellana sobre el terreny i l'anglesa a les xarxes, ens tensen; el català ha perdut recentment el seu caràcter d'ascensor social i de qualitat, no explicarem el perquè ja tothom pot aplicar les dues condicions de contorn, crepuscle polític i pèrdua dels valors propis.
Crepuscle polític, ens cal ser clars. El procés polític que va desembocar en la declaració no-nata del 2017 va ser derrotat. Tota derrota comporta nous escenaris de futur.
L'adveniment immediat de la república catalana és un procés revolucionari, i els processos revolucionaris no son part del possible dins de l'Europa-27 on estem, i ningú es planteja sortir-nen. Aleshores sols es pot plantejar i assajar un procés evolucionari. És a dir subjecte a la llei i a la democràcia.
En aquest escenari cal un pacte amb l'estat espanyol on estem inserits per pactar un nou estatut, no d'autonomia ans un Estatut de Catalunya amb les màximes competències possibles, algunes d'elles sobiranes com el cas d'Escòcia, que seran segur menys de les que un estat confederal total comportaran.
Aquest escenari de no dependència màxima és el que cal assolir.
D'altra banda, un referèndum pactat, en el cas que fos possible, que no ho és, probablement es podria perdre, cosa que generaria una frustració generalitzada en el camp independitza i cinquanta anys de retrocés en els àmbits competencials econòmics i socials. Vigilem i caminem cap a una confederació de màxims.
