6. CAT-FUT.MEDI NATURAL.OLOT. 21.4.2018.

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE MEDI NATURAL

 

C.5.1 Medi Natural i Biodiversitat V2.1

1.- Gestionar el territori garantint la conservació dels ecosistemes

Actualitzar estratègies, lleis i estructures bàsiques per ser eficaços.

• Crear l’Agència del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya
• Aprovar la Llei del patrimoni natural i la biodiversitat
• Aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya.
• Aprovar el Catàleg dels hàbitats amenaçats i els plans de recuperació dels més amenaçats.
• Lluitar contra l’explotació irracional del medi

Implicar la societat civil en la conservació del Patrimoni Natural

• Informar a la societat amb transparència
• S’ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la conservació de la natura.

Adoptar mesures de finançament i/o fiscalitat ambiental que fomentin la conservació del patrimoni natural.

• Recuperar amb urgència els recursos destinats a les polítiques de conservació del patrimoni natural.
• És essencial la creació d’un Banc de Crèdit Local per tal de garantir el finançament dels projectes
• Adoptar mesures de fiscalitat ambiental i de distribució dels recursos públics en funció dels beneficis i serveis eco-sistèmics
• Nova fiscalitat ambiental noves figures impositives que gravin totes les activitats que ocupen, fragmenten o degraden el patrimoni natural, s’han d’aplicar desgravacions i bonificacions fiscals a les finques rústiques que es comprometin a la conservació del seu patrimoni natural.

2.- Evitar i restaurar la fragmentació dels espais naturals induïda per infraestructures o urbanitzacions.

Desenvolupant legislació protectora i  modificant aquelles normatives que faciliten la fragmentació dels sistemes naturals, per tal d’actuar de manera preventiva

Salvaguardant, l’agrobiodiversitat i el paisatge en mosaic.

• Recuperar els paisatges en mosaic Cal revertir la tendència a la desaparició d’espais oberts (prats, pastures, espais agrícoles d’alt valor natural, guarets, etc.)
• Adoptar mesures urgents de salvaguarda de l’agrobiodiversitat i de foment dels coneixements ecològics tradicionals, conservació dels coneixements ecològics tradicionals i les varietats autòctones de plantes cultivades i de races d’animals domèstics en perill de desaparició,
• Compatibilitzar amb les energies renovables
• Dissenyar la Infraestructura verda de Catalunya, seguint les directrius de la Unió Europea, que integri, en un xarxa territorial interconnectada el sistema d’espais naturals protegits, els àmbits agraris estratègics i els grans espais verds urbans o periurbans,

Conservar i restaurar la connectivitat ecològica

• Actualitzar i aprovar les Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (2006)
• Actualitzar i aprovar el PTS de connectivitat ecològica de Catalunya (2008) de manera que integri també la connectivitat fluvial.
• Promoure un Pla nacional de restauració de la connectivitat ecològica a escala territorial i urbanística, construcció de passos de fauna correctament dimensionats
• Restauració de la xarxa principal de camins ramaders, com a part de la infrastructura verda del país

Promoure estratègies integrades enfront dels riscos naturals

• Fent front a cada tipus de risc natural
• Aplicar criteris de planificació i gestió eco-sistèmica a la política hidrològica (espais fluvials i les seves conques hidrogràfiques).
• Avançar en l’adaptació al canvi climàtic. Desplegar i aplicar l’estratègia definida en la Llei catalana de Canvi Climàtic,
• Manteniment. Per fer front a la prevenció d’incendis forestals cal mantenir els boscos i, en general, el medi natural en les millors condicions per evitar l’inici i la propagació del foc.

Activar el paper de la societat civil en la prevenció dels riscos naturals

• Cal formació. Estar formats per mantenir les condicions òptimes per evitar incendis, [inundacions, sequeres],
• Prevenir via l’acció, l’objectiu principal és la de deixar i afavorir que els boscos siguin la més semblant a què han estat durant milions d’anys. Espècies autòctones poc combustibles i molt ombrívols

Rehabilitar i restaurar indrets ecològicament molt malmesos

• Amb una bona gestió: revisant l’accés motoritzat al medi natural, etc…
• Dissenyar i executar projectes concrets. Promovent projectes emblemàtics de restauració ecològica de gran escala,

 

3.- Tenir cura dels espais naturals protegits.

Potenciant les mesures de gestió del patrimoni natural i els ENP (Espais Naturals Protegits)

• Articular un nou model de gestió del sistema actual d’espais naturals protegits: reforçar els recursos de la Xarxa de Parcs i els consorcis de gestió
• Desenvolupar el Pla d’ecoturisme en els espais naturals protegits de Catalunya.
• Establir un sistema nodal d’Espais Protegits. Els ENP s’entenen cada vegada més com infraestructura verda
• Impulsar un organisme inspirats en Conservatoire du Littoral et des Rivages lacustres, per protegir els espais costaners més amenaçats
• Impulsar un organisme inspirat en el National Land Trust, que significa propietat pública dels territoris on cal preservar la seva existència
• Impulsar l’activitat de l’Institut del Paisatge
• Delimitar i protegir els espais de valor ambiental

 

4.- Aturar la pèrdua de la biodiversitat a la comunitat vegetal

Promoure una nova política forestal orientada al bé comú.

• Nova política forestal La realitat actual que és les funcions més importants dels boscos són socials, tot i que la majoria dels boscos de Catalunya són de propietat privada.
• Fomentar l’ús de la biomassa com energia renovable primigènia de proximitat, prohibint els transport de biomassa més enllà de les distàncies on els balanços energètics siguin deficitaris.
• Aprovar una xarxa de reserves forestals integrals (a evolució natural) representativa dels ecosistemes forestals del país, que permeti preservar estrictament els pocs i petits rodals de boscos centenaris que romanen a Catalunya.
• Promoure la recuperació dels boscos planifolis propis
• Retorn al patrimoni original Si deixéssim que els boscos es vagin autorepoblant de les espècies autòctones, roures i alzines principalment, i que arribin a boscos adults
• Hi ha una estratègia per evitar la pèrdua de flora, que està pendent d’aprovar

 

5.- Aturar la pèrdua de biodiversitat faunística

Adoptant mesures concretes sobre cada problema existent (espècies amenaçades, reintroducció d’espècies, espècies invasores…)

• Elaborar un Programa de restauració animal
• Aprovar el Catàleg de fauna amenaçada
• Reduir el furtivisme i el tràfic d’espècies
• Aprovar l’Estratègia contra les espècies exòtiques invasores
• Adoptar programes específics. Prioritzant mesures en la reintroducció d’espècies en perill d’extinció (ossos, aus, …), Informant la població local, formant-la adequadament i, molt important, no aplicar-les fins que no es compti amb l’aprovació de les diferents entitats o associacions amb interessos en la qüestió i amb el mateix territori.

5. CAT-FUT.MEDI MARÍ.PALAMÓS. 14.4.2018

EXTRACTE DE CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE MEDI MARÍ

C 5.2. Medi Marí. Sistema Litoral.

1.- El litoral com territori marítim-terrestre és prioritari i decisiu.

• Creació de l’Agència Catalana del Litoral.
• Caldrà potenciar els ens acadèmics i públics i augmentar-ne el nivell de col·laboració
• Cal tenir competències plenes per gestionar els ecosistemes marins i costaners en la seva totalitat.
• Regular la Qualitat de l’aigua de mar més enllà de la composició del líquid, sinó en tots els sistemes ecològics afectats.
• Protecció de la flora i la fauna marines.
• Aplicació de les Directrius europees i les lleis estatals i catalanes, dotant-les dels mitjans de personal, despesa i inversió perquè es transformin en una realitat efectiva.
• garantint la protecció del sistema d’espais naturals protegits, actuals i nous

2.- Gestió de les activitats que afecten el medi marí.

• Compliment de la normativa bàsica sobre pesca
• La pesca sota gestió analítica i aplicar plans de gestió amb base científica.
• Impulsar la cogestió pesquera
• Modernització, però no afavorir la sobre explotació pesquera
• Afavorir el foment de la pesca sostenible, definint una veritable Política Pesquera per a Catalunya.

3.- Lluita contra la contaminació marina

• Impulsant l’aplicació de la regulació internacional
• Cal controlar el 80% de les diverses substàncies que contaminen els mars i que provenen de la terra.
• Cal reduir la contaminació que es produeix als ports.

4.- Gestió del Sistema Litoral.

• Regulació sobre ports. Cal tenir competències plenes.
• Els Ports com a sistema, incrementar la formació per als nous capítols logístics
• cal introduir les energies renovables i les TIC en la gestió de la mobilitat
• Projectes meditats. Abans de la construcció de qualsevol estructura al litoral s’ha de fer un estudi rigorós.
• Evitar o minimitzar la contaminació per grans vaixells.
• Regulació estricte, limitant l’entrada, a la zona litoral, als vaixells que utilitzin fuel-oil marí.
• imposa límits més estrictes al contingut de sofre dels combustibles marins, establint una Àrea de Control d’Emissions de Sofre (Sulphur Emission Control Area, SECA).
• Regulació sobre platges:
• S’ha de limitar i en la major part de casos evitar “actuar” més sobre les platges
• S’ha d’estudiar la vulnerabilitat de la costa.
• Platges estables. Caldrà establir un Pacte de la sorra estable.
• Ús del litoral. La sobreutilització de les platges també té els seus límits
• El paisatge litoral és una qualitat a recuperar
• Cal respectar la hidrografia de petita escala, dels ecosistemes fluvials.
• Els itineraris a peu o en bicicleta per recórrer el paisatge litoral són també essencials.

5.- Com prevenir la sobreocupació del litoral.

• Planificació. Cal una Llei de costes catalana.
• Cal frenar la sobreocupació urbanística.
• Cal aprovar uns nous plans d’espais naturals a protegir.
• Cal disposar d’un Banc de Crèdit Local Català.
• Cal un estudi estratègic sobre el traçat del ferrocarril costaner
• Cal definir els espais naturals incompatibles amb el transport.
• Sensibilitzar i integrar el sector turístic en la gestió sostenible del litoral tal com preveu el Pla estratègic de turisme de Catalunya 2013-2016 i l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020.

6.- Impulsar la recerca científica.

• La recerca marina és difícil i cara però indispensable si es vol gestionar el litoral i l’ambient marí amb criteris rigorosos.
• Otorgar a la gestió i la investigació marines una inversió que estigui a l’altura
• Visió Global. Cal impulsar la recerca dels efectes del canvi global i climàtic sobre la mar, en la planificació i programació de l’espai marí i costaner.
• La recerca marina bàsica es pot traslladar a la població mitjançant el sistema educatiu.

4. CAT-FUT.AGRICULTURA i SOBIRANIA ALIMENTARIA. LLEIDA 7.4.2018.

CONCLUSIONS I PROPOSTES SOBRE ALIMENTACIÓ

C.6.3. Agricultura. Sobirania Alimentaria. 

1.- L’alimentació s’ha de considerar com un dret bàsic o com una mercaderia?

L’alimentació s’ha de considerar com un dret humà bàsic., perquè és una necessitat vital de totho

2.-S’ha de promoure la Sobirania alimentaria?

La sobirania Alimentària és el dret a explotar i comercialitzar, al país, els recursos propis

• La sobirania alimentària és el dret a explotar els recursos propis del país, aprofitant-ne la proximitat abans d’entrar a jugar legalment amb els mercats mundials
• La Sobirania Alimentària posa a les persones en el centre de l’activitat agroalimentària
• S’ha de potenciar l’Agència Catalana del Consum Amb una seguretat que generi preus justos.
• És el dret de cada país a mantenir i desenvolupar els seus propis sistemes agrícoles i alimentari.

3.-Garantir la protecció del sòl agrari.

Cal contemplar una legalitat que minimitzi els impactes sobre els sòls agraris, especialment en els següents impactes principals:

• Expansió dels nuclis urbans dels municipis i altres
• Vies de comunicació
• Servituds de pas
• Alteració del traçat de vies rurals
• L’ús dels aqüífers

L’espai agrari cal planificar-lo en positiu, res de “no urbanitzable”

• L’espai agrari cal que sigui estable

S’ha de promoure el Banc de Terres

• Seguretat Jurídica, S’ha de donar la total seguretat al pagès per tal de que hi pugui fer les inversions necessàries i poder-les amortitzar.
• Cal assegurar l’estabilitat dels espais agraris, inclosos els Parcs Agraris

• La terra per qui la treballa
• Assegurar la continuïtat futura dels terrenys agraris

Regular les mesures de Concentració agrària. Cal una Nova Llei d’arrendaments agraris.

Arrendaments agraris perquè no sigui imprescindible la propietat per a poder fer de pagès.

Cal canviar la PAC, evitant les subvencions actuals que son per Ha.

• Ajuts agraris.
• Evitar la gran concentració agrària
• Terres agràries a disposició dels pagesos joves

Cal minimitzar l’impacte de les infraestructures sobre el territori

• Cal atendre la opinió dels pagesos
• Cal generar el mínim impacte ambiental sobre el territori

Cal mantenir una bona convivència amb el manteniment dels ecosistemes.

• Respecte al manteniment dels ecosistemes
• Reintroducció de fauna salvatge
•  

Creació d’horts comunitaris.

• En terres de propietat pública
• Estímul a la vida social

 4.- Mesures per una política agrària de Modernització

Cal donar veu a la ciutadania en els afers agraris.

• Cal encetar un debat participatiu a fi de poder acabar pactant el model alimentari que volem.
• Controlant els canvis d’hàbits alimentaris

S’ha de definir el model alimentari en relació a la qualitat, diversitat i seguretat dels aliments.

L’agricultura catalana és sostenible?

• Per ser-ho, cal que sigui sostenible tota la cadena agroalimentària

Cal simplificar els tràmits, racionalitzar-los i eliminar el Síndrome de la paperassa

Millorar el sistema de les assegurances.

Fomentar l’assessorament públic, la formació i la recerca agrària

• Cal impulsar els coneixements i la recerca agrària

Cal prioritzar els tipus de cultius. No cal dedicar terres a conreus d’agro combustibles

• Agricultura variada
• No a les subvencions sense límit

És important tenir un bon i eficient Banc de Llavors, mantenint les varietats tradicionals de llavors

S’ha de debatre sobre els pesticides encara no autoritzats i l’ús, encara que regulat, d’adobs i productes fitosanitaris.

• Controls en l’ús d’adobs i productes fitosanitaris
• Adobs i fertilitzants naturals i ecològics

Debat sobre transgènics i obligar a etiquetar tots aquells aliments que en continguin

• Informació, transparència i etiquetatge
• S’ha d’evitar la contaminació, no desitjada, de conreus per transgènics

Retorn cap a l’obtenció d’aliments naturals, avui en dia, dits, ecològics.

5.-Nova política de regs.

No és viable el creixement il·limitat de regadius.

• Especulació en les quotes de reg.
• Estudis concrets sobre la viabilitat del reg.

Els únics nous regs possibles son els de suport per degoteig

• Mantenir l’equilibri dels cabals ecològics dels rius
• Calibrar els efectes d’un nou regadiu sobre la disponibilitat d’aigua a la zona.
• Regs de suport

S’han d’aplicar millors i més eficients tècniques de reg. Nous models.

L’ACA ha de millorar el seu funcionament en relació a la pagesia

6. Mesures per millorar els problemes de la ramaderia

Cal estimular la implantació de la ramaderia extensiva a l’alta muntanya

Cal incentivar l’agricultura i la ramaderia sostenible, que només serà possible si és ecològica o biodinàmica

Cal disposar d’un bon Banc de gens de bestiar, com a servei públic

Per millorar les dejeccions per purins, cal regular les concentracions de granges, que ha potenciat la ramaderia integrada

Fer un veritable Pla sobre Dejeccions Ramaderes

• Solucions tècniques
• Tractament.

En lloc de qui contamina paga, especialment en les dejeccions per purins, hauria de ser, paga qui acaba traient el benefici de l’explotació

Cal convertir els purins en un subproducte de matèria orgànica de poc pes per fertilitzar la terra on es necessiti

7. Com corregim la diferència de preus al pagès i al públic?

Cal aconseguir transparència en els preus que es paguen al pagès

• Començant perquè hi hagi transparència de preus a les llotges de referència que haurien de reflectir el preu real que cobra el pagès

Cal que hi hagi diferents nivells de regulació i, per tant, d’intervenció pública en els mercats.

• Impulsant el Consell Catalá de l´Alimentació
• Creant el Pacte Nacional per a la Política Alimentària
• Cal que hi hagi diferents nivells de regulació i per tant d’intervenció pública en els mercats.

 Cal potenciar la producció agrària de proximitat

Cal potenciar les polítiques de Km 0

• Campanyes a favor dels productes de proximitat

Cal ajudar als pagesos amb sistemes d’emmagatzematge i conservació

Cal potenciar la venda directe entre pagès i consumidor

• Paper de les Cooperatives

Potenciant la coordinació entre cooperatives de pagesos i cooperatives de consumidors

• Circuits paral·lels a les grans xarxes agroalimentàries
• Paper dels oligopolis agro-industrials i comercials i de les cooperatives.

Cal potenciar la figura del botiguer

Cal potenciar el model de relació directa, pagès, botiguer, consumidor