WALTER ISAACSON.

Es tracta d'un individu que podem dir extraordinari.

Nascut a Nova Orleans( Lousiana) el 1952, va estudiar història i literatura a Harvard el 1974

i va guanyar la beca Rhodes per estudiar al Pembroke College d'Oxford.

Amb aquesta educació va iniciar-se en el periodisme al diari Sunday Times a Londres, passant

a president i CEO de la CNN, i editor del Time Magazine.

A més va tenir una activitat para-política, el 2005 va treballar a la Louisiana Recovery Authority

despres del Katrina, es va integrar en el comitè USA-Palestina i Hillary Clinton el va nomenar

vicepresident de "Partners for a new beginning".

Així mateix va copresidir la taula de consens USA-Vietnam. El 2009 el president Obama el

nomena president de la Veu d'Amèrica i Radio Europa Lliure i altres media.

Avui és president del Aspen Institute, un think-tank a Washington. Però a més i en paral·lel

és un dels biògrafs més populars: Leonardo da Vinci, Kissinger, Franklin, Einstein, Jobs,

Doudna, i d'altres.

Veure aquest perfil condueix a la reflexió.

De fet és un periodista d'origen, però evidentment és un gran curiós en essència, aviat

va percebre que el present i el futur és i serà configurat per tres eixos l'àtom (Einstein),

el byte (Jobs) i el gen (Doudna). Són toms de 600 pàgines agradables de llegir,

fets per un periodista, no un acadèmic.

WI desentranya que en l'evolució del byte cap internet 2.0, el de les xarxes socials,

els inventors no es van preocupar en el seu desenvolupament a la Societat.

Generantse una manca de responsabilitat social donat que el mercat dels productes produits

era l'únic objectiu real, i ara ens adonem de les conseqüències en termes de fomentar una

gran polarització social i de dinamitar la democracia. De fet no hi va haver perspectiva moral,

sols econòmica.

De fet, WI explicita que els científics com generadors de ciència són els idealistes

contemporanis. En altres èpoques podrien ser-ho els filòsofs, narradors, els poetes,

fins i tot certs líders locals i mundials, tot això s'ha arraconat pels científics i tecnòlegs.

És un canvi substancial d'època.

Una de les experiències que el mateix WI ha experimentat en el contacte molt proper

amb molts dels biografiats, és conèixer de prop el lideratge. Ho defineix com persones

que reuneixen consensos al voltant d'objectius. És molt genèric però molt real.

Aquest lideratge que històricament era purament humanístic i polític, ara s'ha estès a

l'activitat social de manera pràcticament lineal.

Això qüestiona pràcticament la vella societat del segle XX i ens enmiralla a nosaltres

mateixos cap a un lideratge més transversal que ens afecta realment a tots.